dilluns, 31 de març de 2008

Amb motiu del centenari d'Agustí Bartra


Agustí Bartra i Anna Murià tornen a Catalunya, després de 31 anys d'exili (1970)


Les violetes

Aquella nit de l'any dels auguris ferotges,
assegut davant d'ella al vagó solitari
on el fred mastegava tuf de tabac difunt,
travessant les foscors de la por de la guerra,
jo em veia il·luminat, encès com una torxa
dintre d'una caverna de paüra i enigma.

¿Érem els destinats, la primera Parella
o la final d'on tot de nou començaria,
en les sembres del bes del cos a cos adàmic?
¿Podríem començar a tutejar la terra
des de les nostres dues soledats abraçades
i a esperar sota un sostre la bursada del gel?

París quedava enrera, feixuc de negres cúpules
i embolcallat de boira i de vidu plugim...
Dins el clot de sa falda, el pom de violetes (...)



Tot sobre Bartra:
http://www.uoc.edu/lletra/noms/abartra/index.html

Tota l'obra poètica de Bartra digitalitzada:
http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=2870

2008 Any Bartra:
http://www.terrassa.cat/Front/ancores/_NnqubTizSUPwnLCfqLYqKxDy2JVuQLd_G1ZjTxP3NRPVAQpePAWIdA

Tot sobre Anna Murià:
http://www.uoc.edu/lletra/noms/amuria/index.html

dimarts, 25 de març de 2008

Què n'hem de fer dels Rasos de Peguera?


El dia de Pasqua vam voler anar als Rasos. Feia unes hores que havia nevat. Tot pujant de Berga, feia goig de veure l'ermita de Sant Pere de Madrona i el Montseny blanc, imponent, al seu darrere. El pla de Campllong i els boscos del voltant ben enfarinats. Al Xalet hi havia una corrua de cotxes aparcats, gent que rondava pels voltants i nens jugant, gaudint de la neu. A dalt a la Creu també hi havia un munt de cotxes.
Tot i l'afluència, era tot tancat. La cafeteria de dalt i el Xalet de baix. Cap lloc obert per poder fer un trist cafè amb llet. El lloc més proper, a Espinalbet.
Des de la gran talaia, vam poder veure el Port del Comte, el Cadí, Sant Llorenç de Morunys i Solsona, en la llunyania, la teulada blanca de l'esglesiola dels Porxos, "al cel suspesa", Montserrat emergent i la Mola de Sant Llorenç del Munt, sota un cel blavíssim. Fins i tot la font de Calders, a pocs metres del Xalet, que a la tardor era eixuta, havia revingut.
Diumenge, tornant a trepitjar la neu, vaig recordar la primera vegada que vaig pujar als Rasos de Berga estant, amb els esquís a l'esquena, en companyia del Toni Màrquez, al cel sigui. I el gust del menjar i del beure després de l'esforç, a la cuina del Xalet, fosca i plena de gent a vessar. Em van venir al cap les baixades familiars amb els cosins de Santa Perpètua, les primeres lliçons d'esquí amb neu primavera, i un trineu rudimentari amb què baixaven, riallers, el pare i la mare, al cel siguin. Les fotos guardades, en blanc i negre, les primeres excursions d'estiu, de nen, abans de fer-hi la nova carretera. Aquells mesos inoblidables, quan féiem de guardes del Xalet amb la colla de la Fàbrica ( el Jordi, el Francesc, el Josep Maria, que feia la mili a Sevilla i va venir amb un permís, la Nati, la Montse i el Xavier, al cel sigui). Aquella Setmana Santa comunitària amb abundància de cabells llargs, amb visites de poetes, músics, hippies, friquis i la idea d'un embrionari grup de teatre berguedà que no va arribar mai a representar en públic. Aquella vegada que en ple mes d'abril vam quedar-hi incomunicats amb un metre de neu i el cotxe blau va aparèixer blanc, totalment colgat i camuflat. Aquelles precioses visions del massís de Montserrat presidint, blavós i majestàtic, la immensa mar de boira...
Aquesta Pasqua blanca m'he adonat que tot això ja pertany a un altre món. El món del meu passat, i també a l'univers de records d'un Berguedà que deixa caure en decadència i es deixa perdre els seus llocs més emblemàtics, com ara Queralt, els Rasos o el berenador de la font Negra...
Aquest any, allà als Rasos, qui gosarà celebrar el centenari de la primera esquiada que es va fer a Catalunya? Sort en tenim de la placa que ho recorda, solitària.

dissabte, 22 de març de 2008

El quadern gris en format de blog


L'amic poeta Jordi Enjuanes-Mas em pregunta avui si sóc jo qui li fa arribar cada dia un fragment del llibre de Josep Pla, El quadern gris, al seu correu electrònic, sota les inicials QG.
Sorprès per la coincidència, jo que vaig de cap al Google per treure'n l'entrellat. I sí, efectivament, existeix un BloQG amb tota aquesta informació planiana:

A partir del 8 de març a les vostres pantalles www.elquaderngris.cat

Si Josep Pla hagués d’escriure ‘El quadern gris’
avui, obriria un blog a internet

El quadern gris, tingut per l’obra màxima de Josep Pla, arrenca el 8 de març de 1918.

Adoptant efectivament el format d’un blog personal, ara, amb 90 anys de diferència, podrem llegir a internet el mateix Quadern gris que Pla va publicar el 1966, “una de les obres imprescindibles de la literatura del segle XX, fins i tot més enllà dels límits de la literatura catalana” (Josep M. Castellet).

El 8 de març del 2008, en el 111è aniversari del naixement de Josep Pla, la seva obra torna en un altre format.

Una oportunitat excepcional per retrobar-nos amb El quadern gris a internet... i a la nostra bústia

Amb les mateixes dates en què Josep Pla va anotant impressions i pensaments dels anys 1918 i 1919 –anys finals del seu aprenentatge i d’inici en l’activitat periodística i literària–, aquesta versió blog reproduirà els textos originals íntegres d’El quadern gris a la pàgina www.elquaderngris.cat, acompanyats de fotografies i altra documentació complementària.

A més del blog en línia, s’ha creat un butlletí electrònic gràcies al qual tothom podrà rebre els paràgrafs inicials de l’apunt diari de Pla, amb l’enllaç a la pàgina del dia. La subscripció al butlletí d’El quadern gris és gratuïta. Només heu d'enviar un missatge a qg@elquaderngris.cat des de l’adreça on el voldreu rebre.

Una nova iniciativa de la Xarxa de Mots

El projecte de bloguització d’El quadern gris s’ha pogut fer realitat gràcies a una iniciativa de l’associació Xarxa de Mots, que ja reuneix a internet altres propostes d’excel·lència literària i lingüística (Josep Pla, RodaMots.com, Joan F. Mira, Joan Sales...). Així mateix, aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració amb la Fundació Josep Pla, de Palafrugell.

divendres, 21 de març de 2008

21 de març, Dia Mundial de la Poesia



La poesia

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n'hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som.

Josep Piera

dijous, 20 de març de 2008

A Copenhaguen amb Alba Nadal


Alba Nadal és una ballarina catalana professional, amb arrels al Solsonès i al Bages, que treballa des de fa quatre anys al Ballet Reial de Copenhaguen. Dimarts, 18 de març, va representar el paper de Graciosa en l'espectacle Don Quixote, creat per la ballarina cubana Alicia Alonso.
Un grup de coneguts i fans de l'Alba, tots ells de la Catalunya central i rodalies, vam voler ser presents al Det Kongelige Teater (Teatre Reial de Dinamarca) per acompanyar i donar suport moral a la nostra artista. Les baixes temperatures i la neu van fer encara més propera i amable una ciutat on la gent, tot i la nevada, segueix circulant en bicicleta.
Els múltiples atractius turístics (la sireneta, els canals, el barri de Christianshaven), la vida cultural, el disseny i l'arquitectura d'avantguarda fan d'aquell país un lloc de visita molt recomanable i un model social i cultural a seguir.
El Berganauta desitja llarga vida i molts èxits a la bella mediterrània que balla al bell nord glaçat. Entre d'altres projectes, a l'agenda de l'Alba Nadal hi figura una actuació a Pequín durant els Jocs Olímpics, el proper estiu.
Trobareu més informació clicant:

http://www.kglteater.dk/site/OmKunstarterne/Ballet/Personale/Korpsdansere/Alba%20Nadal.aspx

dissabte, 15 de març de 2008

Passaport en català per a madrilenys i castellans!


Com que es tracta d'una demanda feta amb tot el sentit comú del món i amb tota la lògica democràtica, transcrivim sencer l'article de Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua, que publica avui el diari digital Directe!cat

Com es que encara els madrilenys no tenen el passaport en català?

Tal volta la pregunta sembla precipitada. Potser abans ens hauríem de demanar com és que els catalans no tenim el passaport en català; però, és que, de fet, que un madrileny no tingui el passaport en català és tota una raresa en un país democràtic europeu.

Anem a pams. Un barceloní té la portada del passaport i les dades bàsiques en espanyol. Un cop dins, part de la informació és compartida amb d’altres llengües; les 23 oficials de la Unió Europea, la majoria molt menys parlades que el català en llurs països d’origen. Així un català té en el passaport el maltès, el finès, l’estonià, l’eslovè... però no pas el català, tot i parlar-se tant, el doble, el triple, deu vegades més... que aquestes llengües. Repeteixo, per si em llegís algú d’algun país normal: encara que sigui increïble, el passaport no és en català. A Finlàndia tot el passaport és en finès i suec, tot i que el suec el parlen una minoria. A Irlanda és en gaèlic i anglès. Al Canadà, en anglès i francès. A Suïssa el passaport és en 5 llengües; entre les quals les 4 llengües del país, comptant-hi naturalment el romanx, que el parlen encara no l’1% de la població (un 25% de la població espanyola viu en territoris on el català és oficial i un 17% té el català com a llengua habitual). A Bèlgica tot el passaport és en alemany, neerlandès i francès. Fins i tot Noruega té el passaport en les dues variants de l’idioma.

Per tant, lògicament, com a mínim el passaport espanyol hauria de ser, visquessin on visquessin, com a mínim en castellà, català, gallec i èuscar. Per tothom. I això com a mínim; perquè, com passa a Suïssa, Bèlgica o Noruega, el Regne Unit també reconeix les llengües pròpies menys parlades (posem-hi menys d’un 1 per cent de la població). El nou passaport britànic és també en gal·lès i gaèlic escocès, tant per algú que viu a Glasgow com a Londres. El gaèlic escocès és una llengua molt poc parlada a Gran Bretanya, a tot estirar (i segons les fonts) per uns pocs milers de parlants. Dins d’un estat de més de 65 milions d’habitants, posar el gaèlic escocès al passaport d’un londinenc seria, perquè ens entenguéssim en termes poblacionals, com posar l’occità al passaport d’un madrileny. Però és així; així ho fan. Potser aquesta doncs seria la pregunta: Com és que encara els madrilenys no tenen el passaport en occità? Occità o català, el fet és que l’Estat espanyol en qüestions de reconeixement de llengües no és que encara no hagi arribat al segle XXI, és que probablement encara no és ni tan sols al XX o fins i tot al XIX!

Bernat Gasull
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat

dijous, 13 de març de 2008

El nou disc de Roger Mas


El dia 25 de març sortirà el disc Les cançons tel·lúriques del cantautor solsoní Roger Mas. Abans d'aquesta data haurà actuat a la sala Clap de Mataró (dia 15) i al Teatre Amadeo Roldán de L'Havana, la capital de Cuba (dies 19 i 20), on participarà en un homenatge a Aute.
Aquest nou disc inclou diversos poemes musicats de Jacint Verdaguer i, entre d'altres, la música del ball de l'Àliga de la Patum de Berga i els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona. Alguns d'aquests temes els vam poder escoltar en directe a la biblioteca de Sallent (vegeu El Berganauta del 26 de novembre de 2007).
Per començar a fer boca, visiteu la pàgina que l'autor té a Myspace, on hi podeu escoltar dos temes verdaguerians: Anem i Caminant. Dues autèntiques i meravelloses perles, pulides i ornamentades pel músic berguedà Xavier Guitó.
No us perdeu la visita a les pàgines dels amics músics de Roger Mas: Sisa, Pau Riba, Pascal Comelade, Miquel Gil, Fabrizio de André, Franco Battiato i una llarga llista.

http://www.myspace.com/rogermas


ANEM
(Jacint Verdaguer / Roger Mas)

Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d’onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem’s-en, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.

Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.

Ai! en la mar d’ací
taurons hi ha i balenes;
en la d’allí tot són
blanquíssimes nimfes
florides en l’atzur
entre esgranalls d’estrelles.

divendres, 7 de març de 2008

La capçalera que no es pot veure a Catalunya


Senyors de El Periódico,
Molt bé per oferir-nos sondejos electorals des del Periòdic d'Andorra, que no podem veure des d'aquí.
Però hi ha una altra cosa que vostès mateixos no permeten que es vegi des d'aquí, i és la capçalera de l'edició en català del Periódico de Catalunya en la llengua pròpia dels Països Catalans. A molts ens agradaria veure-la en català. O potser haurem d'esperar a tenir la mateixa sobirania que tenen els andorrans?
Hi pensin, si us plau.

Torna El be negre


Un dels setmanaris satírics més cèlebres de la nostra història, El be negre, va viure i es va fer llegir entre 1931 i 1936, coincidint amb els aires democràtics dels breus anys de la República.
Segons fonts ben informades, el dia 10 de març l'esperit de El be negre reneixerà, això sí, adaptat als nous temps i a les noves tecnologies, per demostrar que en aquest país hi ha humor més enllà del televisiu Polònia.
Estigueu atents a El web negre que trobareu clicant:
http://www.elwebnegre.com

dimecres, 5 de març de 2008

Per una Catalunya lliure de transgènics


La plataforma anomenada Som lo que sembrem està decidida a fer que el país sigui una zona declarada lliure de cultius transgènics.
Catalunya és un dels territoris europeus amb més cultius transgènics (després de l'Aragó), però la pressió popular adversa també és molt important. Tant els agricultors, ecològics o no, com els grups de protecció del medi, fa anys que batallen per demanar-ne la prohibició, perquè no se saben com poden afectar la salut i l'entorn. La plataforma Som lo que Sembrem, que agrupa tot d'organitzacions presidides per Assemblea Pagesa, ha emprès una campanya de recollida de signatures per fer arribar al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que freni els cultius i els aliments transgènics.
Llegiu la notícia sencera a:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2765118&p_edi=General

diumenge, 2 de març de 2008

La ceràmica de Marc Chagall a Ceret


El Museu d'Art Modern de Ceret (Catalunya Nord) presenta fins al 25 de maig una interessantíssima exposició dedicada a la ceràmica de l'artista Marc Chagall, La terre est si lumineuse, Chagall et la céramique. Quan els entesos es pensaven que ja havien vist i estudiat tota l'obra de Chagall, pel que fa a dibuix, gravat, pintura i escultura, el museu nordcatalà treu a la llum gairebé dos centenars de peces, amb esbossos, dibuixos i alguns quadres, que donen a conèixer un extraordinari i vital Chagall ceramista.
Els temes són els mateixos que abraça l'obra més coneguda de l'autor, parelles d'enamorats, passatges bíblics i mitològics, el bestiari i el món del circ.
La mostra ha estat possible gràcies a la col·laboració de la família Chagall i de diverses fundacions i institucions artístiques. El resultat és una col·lecció sorprenent, bellíssima, plena de color i d'emocions.
El museu, Ceret i el passeig sota els plàtans gegantins que acullen el mercat de dissabte, els artesans i les terrasses amb sol primaveral, mereixen del tot una visita.