dilluns, 23 de febrer de 2009

Imatges de la carlinada de Berga 2009


Gràcies a la gravació de Jordi Simon, penjat a You Tube, tot el món es pot fer una idea de la carlinada organitzada ahir per La Bauma dels Encantats, en la qual es van disparar 17.000 bombes de farina (una per a cada habitant de la ciutat) entre carlins i liberals, dirigits pels generals Cabrera i Espartero. Va ser una dura lluita, sense víctimes, que ja és un dels plats forts del Carnestoltes de Berga.

divendres, 20 de febrer de 2009

La Guerra de Farina, a punt d'esclatar!

Ets liberal?
Article publicat a Festes.org

La carlinada més blanca
Berga (El Berguedà), Diumenge de Carnestoltes

La Guerra de Farina remet a l’època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d’uns i altres s’enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l’ajuntament per part dels guanyadors.

Breu història de la Guerra de Farina

La primera edició de la Guerra de Farina entre carlins i liberals es va fer l’any 1988, tot just uns anys després que un grup d’amics decidís refundar La Bauma dels Encantats, una entitat festiva i filantròpica de la Berga del segle XIX.

Aquell grup de joves va decidir donar un nou impuls al Carnestoltes de la ciutat incorporant un acte nou: una guerra festiva. La idea va néixer del coneixement d’altres batalles de broma que es feien en diferents indrets del país, com Vilanova i la Geltrú o el Godall, en època de Carnestoltes i adaptant-la al context berguedà. I per fer-ho van decidir vincular l’enfrontament festiu als episodis de guerres històriques que havien tingut lloc entre carlins i liberals: les carlinades.

L'any 2006, La Bauma dels Encantats es refunda de nou amb una tercera generació que és la que impulsa l'actual a la celebració de la Guerra de Farina, un acte del Carnestoltes berguedà que cada any aglutina a més participants.

Les carlinades


Berga i el berguedà, va viure, al llarg del segle XIX, diversos episodis de les guerres carlines, explosions d’un conflicte dinàstic que enfrontà a partidaris de concepcions polítiques oposades. Les carlinades foren especialment viscudes al Berguedà degut a la seva situació geoestratègica, clau en quan a l’accés al Pirineu i a la Catalunya Nord. Els enfrontaments es van produir entre partidaris de Carles, germà de Ferran VII, i els liberals, partidaris que regnés Isabel II, filla del monarca difunt.

Els carlins aglutinaven a sectors partidaris de Carles i de mantenir un model d’estat absolutista, i estava format per clergues, part dels nobles i pagesos descontents. Eren els partidaris de la tradició i els seus valors es resumien en el lema Déu, Pàtria, Furs i Rei. Per la seva banda, els liberals reunien més aviat les classes mitjanes professionals, la burgesia, altres nobles i bona part de l’exèrcit, i eren partidaris de transformar políticament Espanya i consolidar el capitalisme. Eren partidaris del progrés i la modernitat. El 1837, durant la primera guerra carlina, Berga esdevingué la capital carlina de Catalunya, en substitució de Solsona. Malgrat que Berga fou un bastió carlí, el 1873 ocupen la ciutat, les carlinades es saldaren amb la victòria final dels liberals.

La Guerra de Farina, avui

La Guerra de Farina de Berga té lloc a la plaça de Sant Pere de Berga el diumenge de Carnestoltes al matí. En aquesta confrontació multitudinària hi participen berguedans agrupats en dos bàndols: els carlins, que van de blau, i els liberals, que van de vermell. Els carlins duen els pantalons vermells o blanc, jaqueta blava i una boina vermella, mentre que els liberals van amb pantalons blancs, jaqueta vermella i barretina. L’arsenal d’aquesta guerra festiva està fet de bombes de paper de ceba plens de farina que cadascú es porta fets de casa o bé els que subministra l’organització.

La Guerra de Farina actual comença quan els dos bàndols –carlins i liberals- esmorzen, per separat, en diferents establiments de Berga. Durant l’esmorzar revisen l’arsenal de bombes de farina i es realitzen els preparatius per tal d’afrontar la batalla: es revisen ulleres, mocadors i tota la indumentària necessària per a la batalla, però també les estratègies i tàctiques –emboscades, direcció dels atacs, etc- per a guanyar-la.

Durant la batalla uns i altres es llancen quilos de farina de forma amigable i alegre, intentar de fer avançar el seu bàndol. Una vegada acabada la batalla, un representant del bàndol guanyador puja al balcó de l’Ajuntament i proclama el discurs de la victòria. Tot seguit, guanyadors i derrotats es dirigeixen fins a la Plaça de Sant Joan, on es signa l’armistici que posa punt i final a la confrontació.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Quirze Grifell

Imatges: la Bauma dels Encantats i Foto Luigi

Podeu veure l'article original, amb fotos històriques, aquí:
http://www.festes.org/articles.php?id=867

dimarts, 17 de febrer de 2009

La disbauxa s'imposa a Verga


Article publicat al web Festes.org

Carnestoltes de Berga (El Berguedà), De Dijous Gras a Dimecres de Cendra

Les arrels del Carnestoltes berguedà estan poc estudiades. Els historiadors relaten algunes traces de com podien ser aquestes festes a finals del XIX. En primer lloc destaquen la voluntat dels liberals de suprimir-les perquè consideraven que l´ús de màscares per part de les dones era una cosa antiquada i que calia potenciar els balls de disfresses. També expliquen que, un any, es va organitzar una processó laica amb una gran creu on hi havia clavat un bacallà, cosa que va fer enfurismar de valent a les autoritats eclesiàstiques. També diuen que un altre any, una de les dues bandes de música que aquests dies recorrien els carrers (les estudiantines), va acabar fent un salt de plens. Finalment recalquen que, un altre any, ja caiguda la dictadura de Primo de Rivera, es va fer l’Enterrament del Carnestoltes identificant el ninot carnestoltenc amb l’alcalde del règim. L’enterrament, que va comptar amb nombrosos homes vestits de ploraneres i que va acabar davant la farmàcia dels familiars de l’alcalde, es va convertir doncs en una celebració de la caiguda de la dictadura.

La història recent del Carnestoltes, del 1978 ençà, comença quan un grup de joves refunda La Bauma dels Encantats l’any 1987, una societat festiva i filantròpica formada per homes que havia estat ja molt activa a finals del segle XIX. Un any després, el 1988, la Bauma assumeix la recuperació del Carnestoltes berguedà i hi introdueix alguns dels elements que avui són part indestriable de la festa actual, com la Guerra de Farina i una revista satírica amb la vida política i social de Berga, "El Carallot".

La Bauma dels Encantats organitza el Carnestoltes fins que, el 1996, la Penya Boletaire assumeix la organització dels actes, una tasca que va dur a terme fins el 2006. Des d'aquesta data la organització dels actes del Carnestoltes ha estat col·legiada entre diverses entitats: la Bauma dels Encantats, botiguers del carrer Major, Ràdio Berga i l’Ajuntament, que fa tasques de suport.

Seqüència ritual

La seqüència ritual del Carnestoltes de Berga comença el Dijous Llarder amb una botifarrada servida a la plaça de Sant Joan pel Gremi de Cansaladers de Berga. Aquest gran àpat és el tret de sortida a cinc dies plens d’excessos a la ciutat.

L’endemà divendres a la tarda té lloc el Gran Ball de Carnestoltes al Casal de la Gent Gran, un ball pels avis i àvies de la ciutat. Al vespre té lloc l’Espatarrant rebuda del Rei Carnestoltes un ninot gegant i grotesc, cada any diferent, que representa a la vegada totes les coses dolentes que han passat a Berga durant l’any. La rebuda del Rei Carnestoltes és organitzada pels comerciants i veïns del carrer Major, que engalanen el carrer amb un motiu triat per a l’ocasió. La comitiva encapçalada pel Rei Carnestoltes i acompanyada amb música de gralles desfila pels principals carrers del centre de Berga i es dirigeix fins l’Ajuntament on els acompanyants del Carnestoltes, mitjançant un pregó satíric, fan un cop d’estat i instauren la disbauxa.

Els actes de Dissabte de Carnestoltes comencen a la tarda, quan un bon nombre de carrosses petites i grans fan una Rua del Carnestoltes pels carrers més cèntrics de la ciutat, acompanyades per desenes de persones disfressades.

A la nit, té lloc el Ball dels Cornuts, un ball en què participen tots els berguedans i berguedanes amb disfresses. En el marc del ball s’entreguen els premis a la millor carrossa, la millor comparsa, la millor animació i les millors disfresses d’entre les participants a la Rua. El jurat està format per persones vingudes expressament a Berga des d’altres pobles per tal que mantinguin la imparcialitat.

Diumenge de Carnestoltes al matí té lloc la Guerra de Farina en què, organitzats en dos bàndols, els carlins i els liberals, vestits de blau i vermells respectivament, els berguedans s’enfronten festivament armats amb unes bombes de farina i serradures que emblanqueixen el terra de la plaça de Sant Pere. Diumenge a la tarda té lloc el Carnestoltes Infantil, que inclou un concurs de de disfresses amb premis a la millor disfressa individual i a la de grup. Hi participen els nens i nenes de Berga i està animada per diversos grups.

Els actes del Carnestoltes de Berga acaben, Dimecres de Cendra, amb un final apoteòsic: la cerimònia d’Enterrament del Rei Carnestoltes. Una comitiva fúnebre, formada per un nombrós grup de vídues extravagants, ploraneres i xarugues, rigurosament vestides de negre, acompanyades per la Vella Quaresma i les gegantes vestides de dol, es dirigeix en processó fúnebre fins la plaça del Forn. Allà, el Notari de Madrona, “un notari que acollona”, llegeix el testament del Rei dels Pocasoltes, un discurs satíric que repassa l’actualitat local i política. La funció del Notari de Madrona, un personatges propis del Carnestoltes de Berga, és donar fe de la mort del Carnestoltes. L’acte acaba amb l’encesa d’una traca i la crema del ninot que representa el Rei de la Disbauxa.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de Quirze Grifell, d'Angelina Vilella i Josep Noguera

Fotografies: La Bauma dels Encantats i arxius particulars

En Tirafiga
Un dels personatges propis del Carnestoltes tradicional de Berga és en Tirafiga, un home grotesc que arribava a Berga damunt un ruc.

Podeu veure l'article original, amb fotos històriques, aquí:
http://www.festes.org/articles.php?id=839

dissabte, 14 de febrer de 2009

Maces de lluïment, de nit



Acte de suport a les festes populars i tradicionals amb ús de pirotècnia. Salt de Maces de lluïment, fora de l'octava de Corpus i de nit. Fet històric, Berga, 7 de febrer del 2009. Gravació de Miuet.

divendres, 13 de febrer de 2009

Deu anys sense Carles Sabater



Avui fa deu anys que va morir Carles Sabater a Vilafranca del Penedès. Des d'aquí, un record pel Carles i per Sau, creadors d'una banda sonora en català, molt especial en les nostres vides.
"L'àngel" reviu cada vegada que passa "El tren de mitjanit" i sona el "Boig per tu" o qualsevol de les seves cançons. Viu amb nosaltres.