dilluns, 30 de març de 2009

Roger Mas - I la pluja es va assecar


I LA PLUJA ES VA ASSECAR

Era mitja tarda i queia un plugim suau,
el cel tapat, escuts de cendra i mort.
Presoners d´un món de possiblilitats,
de nens podrits per tots els estats.

Els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada.
Els nens es mutilaven els uns als altres
i les postres es fonien amb la nevera oberta.

I ara pertot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,
verds turqueses, òxids i vermells.
L´univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot.

Els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento un nen abandonat.
Lliurat a la llum i a l´espai i als astres siderals,
han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l´horitzó.

Tan sols un horitzó per viure.

Roger Mas

divendres, 27 de març de 2009

Roger Mas a Berga, en concert solidari


El Pla d'Inclusió Social de Berga, a través del seu bloc, fa pública la informació sobre el concert:

"El proper dissabte 28 de març, a 2/4 de 10 del vespre, tindrà lloc al Teatre Municipal el Concert Benèfic "Premi Fet Solidari", amb l'objectiu de recaptar fons per a la Fundació Dr. Trueta - Centre Especial de Treball Mn. Armengou, entitat guardonada amb el Premi al Fet Solidari 2008 que atorga l'Ajuntament de Berga.

Comptarem amb les actuacions de MAPS i de Roger Mas. Les entrades es podran adquirir a 12€ comprades anticipadament a l'Oficina de Turisme Municipal (C/ Àngels, 7), les oficines de la Fundació Dr. Trueta (C/Barcelona, 23), Creu Roja (C/Barcelona, 26), Il·luminació Casa Magí (Pça. Viladomat, 11), Pizza Nyam (Pg. de la Indústria, 44) i Cal Negre (Pça. Sant Joan). El mateix dia del concert les entrades seran a 15€.

Per a totes aquelles persones que no pogueu assistir al concert hi ha la possibilitat de comprar entrades a la Fila Zero, fent un ingrés al compte 2081-0484-94-3300001317 de la Caixa del Penedès. En aquest cas, un Zero val molt!

El 28 de Març, un cop més, deixarem palesa la solidaritat de la nostra ciutat amb aquelles persones en situació de vulnerabilitat social".

Roger Mas a MySpace

MAPS a MySpace

dimarts, 24 de març de 2009

Elliott Murphy a Berga el 23 de maig, gràcies a l'Albert Dorna


A partir de la mona de Pasqua amb la que el pastisser de Berga Albert Dorna va voler obsequiar Bruce Springsteen l'any passat, va fer també amistat amb Elliott Murphy, tot un mite vivent del rock. En la seva pàgina web, http://www.elliottmurphy.com/, hom pot llegir la informació de sota, amb el concert programat a Berga la vigília de la sortida del Tabal. Esperem que déus i astres ajudin a gaudir d'un gran concert i una nit memorable:

Elliott Murphy is almost always on tour. Please join Night Lights if you really want to be in the loop!
Below is an official list of upcoming tour dates. Please note, all dates are subject to change. It's always best to check with the venue before making plans or travelling to a show.
For information about booking Elliott Murphy please contact info@elliottmurphy.com

May 2009

* 2 Reithaus an der Ilm, Weimar, Germany [Band]
* 5 Honerkamps Ballsaal, Melle, Germany [Band]
* 6 Musiktheater Rex, Lorsch, Germany [Band]
* 7 Neue Welt, Ingolstadt, Germany [Band]
* 9 Cafe Scheune, Wredenhagen, Germany [Band]
* 15 Chato D'o, Blois, France [Band]
* 16 Bicardi, Callac, France [Band]
* 23 Berga, Spain [Band]
* 28 Pusterviksbaren, Göteborg, Sweden [Band]
* 29 Katalin, Uppsala, Sweden [Band]
* 30 Kägelbanan, Stockholm, Sweden [Band]

Elliott Murphy a MySpace: http://www.myspace.com/elliottmurphy



diumenge, 22 de març de 2009

En la mort de Jordi Enjuanes-Mas



RUTA DE LA SEDA

En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.

I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.

Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda

circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.

Jordi Enjuanes-Mas


Vaig conèixer el poeta Jordi Enjuanes-Mas a partir del seu sonet dedicat als vuitanta anys de Climent Forner. Ha estat una amistat molt curta, de correu electrònic i alguna trucada telefònica, però molt intensa i plena de poesia i complicitat a través dels nostres blocs personals.
El dia 24 de febrer vaig rebre aquest correu electrònic:

"Hola, Quirze! He vist que has penjat la meva ruta (al bloc La mar que mai no calla). Gràcies. Demà me'n vaig cap a Barbate (Cadis) a passar el mes. Per setmana santa m'he de fer analítiques.
Et suposo molt ocupat, jo ho he estat escrivint molt. Per sant Jordi em publicaran un llibre els de l'insti de Calafell i he estat organitzant els materials. Al final m'hi surten uns 120 poemes. Havia de sortir també un recull en una revista molt espectacular que fan a Castellar del Vallès. Ja estava preparat, però ara els han fallat amb la història de la crisi, la subvencions de bancs i caixes. Sortirà per la festa de Castellar que crec que és a l'agost. Serien vuit pàgines tamany foli qualitat cartoné. Em donaran 50 separates, ja te'n faré arribar una.
Fa dies que no sé res del Climent. (...) Em va enviar l'últim quadern de Viver.
Que no t'hi cansis!
Cordialment
Jordi"

El sonet "Retorn a Serrateix" és el seu darrer poema que vaig rebre, el 5 de març:

RETORN A SERRATEIX

Mal que perduts ja creia bous i esquelles,
joiós revius, reviscolat esqueix,
cos meu que, tot refent-te, el meu cor pelles
i endins del pit amb tu en mi tot reneix.

Oh goig adelerat que em renovelles
quan des del finestral de Serrateix
contemplo les augustes meravelles
del Pirineu que allà als meus ulls s’acreix!

D’amagatotis de l’abat, les velles
pedres del monestir, vetllant des d’un relleix
el vell camí del sol i les estrelles,

m’endinsen al terrer ferm com un teix.
I, a cal Fuster, les olles i escudelles
m’acullen redonant-me força i bleix!

Jordi Enjuanes-Mas

La seva poesia queda en els seus blocs. Aquest n'és un:
http://rimesparse-jordi.blogspot.com/

divendres, 13 de març de 2009

Recordant el Marc Sitges

Jaume Sala i Casals
L’arxiu dels nostres records no es fa pas d’una manera cronològica i no tots queden gravats amb la mateixa intensitat i claredat d’imatge. En el moment d’escriure aquestes ratlles m’apareixen de manera totalment desordenada una sèrie de moments viscuts amb el Marc i la Cecília, la seva dona, i també amb el Carles, el seu fill mort fa uns anys.
A sobre mateix d’on ara hi ha el Celler la Tosca, a la cantonada, entre el camí del Roser i el passeig de la Pau, hi havia el bar del Roser, conegut popularment com el cafè de Ca la Paulina. Aquell edifici, ca l’Antic, té un passat gloriós en la història berguedana de les guerres carlines. L’escenari natural del Marc era aquell i per allà hi van passar un
munt de personatges populars i alguns de molt famosos.
El Marc tenia un caràcter molt amable i un sentit de l’humor ben especial. Dominava l’art de la conversa. Per això era una delícia quan ell i la seva dona explicaven, sense
cap pressa i amb tota mena de detalls, la presència de l’Orson Welles al seu cafè, lloc de pas obligat entre l’hotel de Berga, el Mesón del Castillo i la vila de Cardona, on rodava amb la Jeanne Moreau de protagonista la pel·lícula Campanades a mitjanit. Segons ells, el gegantí cineasta de la barba, sortia cada dia amb el cos carregat de cafè i una bona dosi de whisky.
En un altre moment, la Cecília ens ensenyava la dedicatòria que Josep Pla li va fer en un llibre que va anar a buscar a l’habitatge, darrere del bar. Tots dos parlaven del Nèstor Luján i d’alguns altres amics del pintor berguedà Josep Maria de Martín que havien passat per allà. De vegades comentaven la defunció del dia amb un dels taxistes que
tenien la parada a l’altra banda del passeig.
El Marc parlava algunes vegades del Ramonet Xic, el llibertari berguedà exiliat. Deia que potser el tornaria a visitar en el seu refugi al Mas d’Azil, a l’Arieja, a l’altra banda
de la frontera... Era un amic comú.
En uns números de la revista Berga, editada per la Delegación Comarcal de Prensa y Propaganda de F.E.T. y las J.O.N.S., als anys cinquanta, hi vaig trobar ja fa temps
unes caricatures del Marc. Un dels personatges dibuixats era el músic Jaume Sala i Casals, un dels populars Saletes. El “tiet Jaume” de la meva mare era només una boina i unes ratlles que baixaven per acabar la forma de la cara. El resultat era tan simple i sorprenent que vaig repassar-lo vegades i vegades per tal d’imitar-lo. Als anys noranta el mateix autor va fer una nova sèrie de caricatures de berguedans, entre els quals tinc la sort de ser-hi.
Una altra de les passions del Marc va ser la música. Sabia infinitat de cançons populars de tota mena. Una vegada, en una visita al seu pis de les Estaselles, vam passar una llarga tarda anotant lletres i fent reviure amb els acords de la seva guitarra havaneres i cançons de taverna amb els amics Ramon Safont i la seva dona Ada. Recordo que ens van ensenyar una col·lecció de gravacions interessantíssimes.
Aquesta passió per la música l’havia transmès al seu fill Carles, ja guitarrista elèctric, amb el qual vam coincidir de manera puntual en el grup Els Nois del Roser, amb el baixista Manel Ortega i la pianista Montse Ferrer, entre d’altres, en un
concert memorable de grups berguedans a principis dels anys vuitanta, potser, del segle passat. Jo, ingenu, intentava d’obrir-me camí a la vida com a percussionista!
Un capítol de l’anecdotari de Ca la Paulina va ser la mort accidental de tots els peixos de la peixera, en una rutinària acció de neteja de l’aigua, per culpa dels consells d’un client de bona anomenada. Encara sembla que sento el Marc explicant
aquella maleïda història, la Cecília ficant-hi cullerada i el Jordi Puntas reblant el clau de manera irònica, traient-se les ulleres i plorant de tant riure...
Marc, avui he trobat de nou aquella caricatura del mes de maig de 1955, que jo resseguia de petit amb el llapis, i t’he vist, amb el cabell blanc i les ulleres fosques, feliç i amb el somriure als llavis. No t’ho havien dit mai que t’assemblaves molt a aquell amic del De Martín, el Gabriel Ferrater?

Quirze Grifell
Article publicat a Berguedà Actual (febrer 2009)

dilluns, 9 de març de 2009

Dues exposicions de Joan Ferrer

Joan Ferrer
Joan Ferrer i Gasol, pintor nascut a Berga el 1937, deixeble de Josep Maria de Martin, amic de Nèstor Lujan, Joan Perucho, Josep Maria Garcia Llort, Josep Todó i Eudald Serra, entre d'altres.
En aquestes dates exposa a la Galeria Parramon de Puig-reig (carrer Major, 48) amb un itinerari que comença al restaurant El Celler de Ca la Quica.
Per altra banda, també es pot veure obra seva al restaurant la Mifanera (carrer Sagués, 16 ) de Barcelona, on tenen lloc els sopars de maridatge entre la pintura de Joan Ferrer i la cuina de Roger Martínez, "Olis i fogons".
Dues exposicions del tot recomanables per comprovar la força i la vitalitat creativa d'aquest artista berguedà.