E L B E R G A N A U T A

Carnestoltes de Berga 2012

2012-02-11T12:53:00.000+01:00

Programa d'actes

Dijous 16 de febrer

El Gremi de Cansaladers oferirà un tast de productes que podreu trobar a les botigues dels agremiats
(Organitza el Gremi de Cansaladers de Berga)

Divendres 17 de febrer

16.30 h Gran ball de Carnestoltes al Casal de la Gent Gran
(Organitza Casal de la Gent Gran de Berga)

19.30 h A la plaça de la Creu, arribada del rei Bombó i la seva dolça comitiva

20.00 h Pregó reial i espectacular espectacle, a la plaça de Sant Pere, amb nevada i xocolata calenta
(Organitza La Farsa)

Dissabte 18 de febrer

A partir de les 11.00 h Al centre de Berga, es faran activitats diverses, a càrrec dels Bombers, el Grup Colònies a Borredà, la Creu Roja, els Mossos d’Esquadra i la Protecció Civil, i també hi haurà animació a les estacions d’esquí del carrer Major
12.30 h A la plaça de Sant Joan, actuació per a la mainada amb Dani Magyk i nevada de confeti

16. 00 h Concentració de les carrosses davant el concessionari Ford. Les inscripcions es tancaran a les 16.50 h

17. 00 h Inici de la rua: sortida de la plaça de la Font del Ros i arribada a la plaça de Viladomat. La rua serà amenitzada per Ràdio Berga. L’entrega de premis es farà durant la pausa dels concerts del Ball dels Cornuts (Per consultar les bases del Concurs i el recorregut de la rua podeu accedir a: www.ajberga.cat o www.bergajove.cat)

En acabar la rua, a la plaça de Sant Joan, xocolatada i concurs de comparses amb premis
(A càrrec dels botiguers i botigueres del carrer Major)

23.00 h Ball dels Cornuts, al Pavelló Vell, amb els grups el Belda i el Conjunt Badabadoc i Autoput. Preu de l’entrada 5 €
(Organitza la Bauma dels Encantats)

Diumenge 19 de febrer

11.00 h Esmorzar de la Guerra de la Farina. Els carlins (de color blau) esmorzaran al bar La Lluna i els liberals (de color vermell), al bar Sky

13.00 h Inici de la Guerra a la plaça de Sant Pere de Berga. En acabar, hi haurà vermut a la plaça de Sant Joan
(Organitza la Bauma dels Encantats)

17.00 h Carnestoltes Infantil, al Pavelló Vell. Concurs de disfresses amb importants premis, cortesia de Berga Comercial. Animació a càrrec de Dani Magyk i Gil i els Ratataplam. Preu de l’entrada 3€ ( a partir de 4 anys)
(Organitza Incògnita SA)

Dimecres 22 de febrer

19.00 h Enterrament del rei Carnestoltes. Inici de la processó a la plaça de Sant Pere i final del recorregut a la plaça del Forn. A continuació, lectura del testament pel notari de Madrona (un notari que acollona) i sardinada popular
(Organitza Incògnita SA)

Per a més informació sobre les activitats podeu consultar el programa/diari de Carnestoltes 2012, a la pàgina web de l’Ajuntament de Berga (www.ajberga.cat), a la pàgina web de la Bauma dels Encantats (www.labauma.com) o la pàgina web de Ràdio Berga (www.radioberga.cat).

Presentació a Berga del poemari "Cloc!" d'August Bover

2012-01-31T18:06:00.003+01:00

Divendres 3 de febrer a les 19 hores es presentarà a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga el llibre Cloc! de l'escriptor August Bover.
Hi intervindran: August Bover, l'autor; Quirze Grifell, representant de la Sobregaia Companyia, i els poetes berguedans Toni Gol i Xavier Gonzàlez-Costa, que llegiran alguns poemes del volum editat per Arola Editors.
Es preveu la projecció dels dibuixos que signa l'artista mallorquí Pere Capellà.
Màrius Serra, en el pròleg, ens ajuda a apropar-nos al que ell anomena boverisme: "En aquest Cloc! l'August Bover s'acull a la tradició verbívora de la literatura potencial, encetada pels matemàtics i poetes francesos del grup Oulipo fa només mig segle..." Això vol dir que Bover ens presenta un conjunt de poemes tots ells basats en diverses traves o jocs lingúístics que el poeta mateix es proposa.

Biografia de l'autor

August Bover i Font va néixer a Barcelona, l'any 1949. Els darrers anys de batxillerat començà a compondre cançons (lletra i música) que ell mateix cantava i féu diversos viatges per Eivissa i Formentera, en una època en què aquestes illes eren el lloc de pelegrinatge de la joventut contestatària internacional –com més tard es reflectirà en el seu primer llibre de poemes.

Durant els últims anys de la dictadura franquista estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i s'hi doctorà en Filologia Romànica (Catalana) el 1984. A l'entremig, fou assistent de recerca a la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i inicià la docència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, d'on ara és catedràtic emèrit. També ha estat professor visitant a les universitats de Perpinyà i de Càller (Sardenya) i investigador a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA), secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l'estranger (1988-2002) –integrada per la Generalitat de Catalunya i el Consell Universitari de Catalunya– i codirector de la Catalan Review (1995-2009). Actualment és vicepresident de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (FIAC) i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Com a investigador, ha centrat les seves recerques en la literatura de l'Època Moderna –antologies de la poesia de Pere Serafí (1987 i 2005)–, la cultura catalana de Sardenya –Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (2007)– i l'obra de Josep Sebastià Pons –Antologia poètica (1986), Teatre (1990) o la biografia Josep Sebastià Pons (1990). També és autor, entre altres obres, del Manual de catalanística (1993) i del Diccionari dels gentilicis catalans (1996).

Com a poeta, el seu primer llibre, En pèlag d'amor (Palma, Mallorca: Documenta Balear, 1999), aplega poemes escrits en un arc de quinze anys i és fruit de la reflexió sobre el paisatge i la cultura de les Balears i de les relacions de l'autor amb els homes i dones d'aquestes illes. Amb L'hivern sota el Cadí (Tarragona: Arola Editors, 2001), començà una etapa japonitzant que el dugué a utilitzar formes epigramàtiques de la poesia nipona –en aquest cas, la tanka– i és també l'inici de la col·laboració amb Salvador Alibau, que l'il·lustrà amb aiguades. L'hivern sota el Cadí és una evocació de l'Alt Urgell i les contalles que, de petit, sentia explicar al seu avi matern. El llibre, amb pròlegs de Joan Alegret i José Corredor-Matheos, conté també la traducció espanyola, de l'autor; anglesa, de Mary Ann Newman; i japonesa, d'Izumi Kando. Mojave (Sitges: Papers de Terramar, 2006) pren el nom del desert californià i, conseqüència de l'any viscut als Estats Units, s'hi reivindiquen els pobles indis americans; escrit en haikús i també amb aiguades de Salvador Alibau, conté la traducció anglesa, de Mary Ann Newman, i francesa, de Denise Boyer. Tot tancant el cicle, un altre cop en tankes i ara amb fotografies en blanc i negre de Toni Vidal, Terres de llicorella. Imatges del Priorat (Tarragona: Arola Editors, 2008), com a complement de L'hivern sota el Cadí, reflexiona sobre el Priorat dels avantpassats paterns. Vicino al mare. Antologia poetica (Càller, Sardenya: Arxiu de Tradicions, 2006), amb traducció a l'italià de Joan Armangué i pròleg de Neria De Giovanni, conté alguns poemes encara inèdits als Països Catalans. Cloc! (Tarragona: Arola Editors, 2011), amb dibuixos de Pere Capellà i pròleg de Màrius Serra, representa una incursió experimental que explora les possibilitats de la llengua catalana, sovint des d'un punt de vista lúdic.
Trobareu més informació al web d'August Bover:
http://www.escriptors.cat/autors/bovera/index.php

La revista Tasta el Berguedà 17 ja és al carrer

2012-01-26T18:15:00.000+01:00

En aquest número d'hivern, la revista de distribució gratuïta Tasta que podeu trobar als bars, hotels i restaurants de tota la comarca, hi podeu llegir aquests continguts:

PORTADA: Dibuix del Kap.
EDITORIAL: Hivern.
Feliç 2012 per Salvador Vinyes.
L’APUNT: Artur Mas: un home de país, per Sergi Roca.
ENTREVISTA: Artur Mas, per Gemma Sobrevias i Marta Romera.
L’APUNT: Grifoll és artista, per Pep Espelt.
CARA A CARA: Josep vers Grifoll.
ART: Marc Camps, per Carmen Monell.
LA RUTA DE L’ART: Camí de Picasso, per Jaume Capdevila.
GASTRONOMIA: La cuina de la caça, per Marcel Cardona.
El Crostó de Puig-reig.
El Taller, càtering de Casserres.
Restaurant Santa Bàrbara de Sant Corneli.
Restaurant Punt de Llum de Berga.
El Celler de Ca la Quica, de Puig-reig.
QUÈ MENGEM: Caga trió, caga torró…, per Sandra Ribalta.
LES POSTRES: Els torrons Viñas.
FESTES I MERCATS.
TURISME: Barcelona és molt més, escapa’t.
ENTRE CÒCTELS: El vodka, nou destil·lat de moda?, per Jordi Millan.
VINS: Cava i torrons.
LA FESTA: Nadal a Bagà, per Benigne Rafart.
PATRIMONI CULTURAL: Rosa Obiols, per Ramon Viladomat.
ALIMENTACIÓ: Projecte d’aliments ecològics.
LLIBRES: Martí Gironell a Sant Benet de Bages, per Quirze Grifell.
FETS I GENT: El Rebost de Montmajor.
INDÚSTRIA: L’energia de la biomassa.
TEMPS DE NEU: Parlant d’esquí amb Jordi Selga, per Pep Masana.

A més a més de l'edició en paper, també podeu consultar tots els números anteriors de la revista a internet: http://www.tasta.cat/

2012: 50è aniversari de "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster

2012-01-21T13:49:00.002+01:00

Text extret de Llibertat.cat

Aquest any que comencem no és un any qualsevol pels Països Catalans. Enguany en farà 50 de la primera edició del llibre Nosaltres els valencians de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

La commemoració d'aquest aniversari pot ser un bon moment per posar de nou sobre la taula i en l'agenda política el debat sobre què són i com han de ser els Països Catalans. Un debat que fou abandonat un cop aprovada la Constitució, els estatuts i la LOAPA. Només l'Esquerra Independentista ha mantingut viva la flama de la nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

I és que resten en la llunyania aquelles enceses jornades de debat sobre els Països Catalans. Ens referim al primer Encontre de Ciències Humanes i Socials celebrat a Perpinyà el maig del 1976 i les Jornades de Debat sobre els Països Catalans celebrades a Barcelona l'octubre del mateix any. No cal dir que en aquestes jornades el llibre Nosaltres els Valencians va jugar un per cabdal en aquells debats.

50 anys després, tot comença a trontollar de nou i es qüestiona la monarquia, la constititució espanyola i l'Estat de les autonomies. Quan fins i tot es qüestiona la pau de l'anomenada Batalla de València, és un bon moment per difondre aquest llibre, per fer-ne una nova lectura. Com deia Fuster en uns dels seus aforismes, "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir".

És per això que Llibertat.cat, coincidint amb el 50è aniversari de la primera edició de Nosaltres els valencians, pren el compromís durant aquest any de difondre el pensament de Joan Fuster i especialment el d'aquest llibre. En aquest sentit, durant aquest any farem diverses propostes en aquesta línia, ja sigui a través del portal, les xarxes socials i algun acte públic que anirem concretant en les properes setmanes. També ens sumarem a les propostes -i les difondrem- que segur que es faran arreu del país per commemorar aquest aniversari.

Cal remarcar que durant aquest mig segle el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes en català i tres en castellà. El ressò popular, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics, ha estat enorme.

En aquest enllaç hi trobareu el llibre sencer en pdf:
Llibertat.cat

Ha sortit la revista Cadí-Pedraforca número 11. El porc i els embotits.

2012-01-13T16:57:00.002+01:00

S U M A R I:

Dossier: El Porc i els Embotits
La carn del porc, les vísceres, el greix, els pernils i els preuats embotits ha fet créixer quantitats notables de ciutadans de les nostres contrades. Tanmateix, l’engreix, la reproducció i la matança han canviat. Costa trobar cases que matin porc, si no és a pagès, i es van perdent maneres: de conservar, de fer embotits, de cuinar...
És per tot plegat que hem volgut anar a trobar els pocs matadors i mocaderes que queden; hem explicat quins són els cansaladers que mantenen el negoci ben viu; els industrials que han exportat més enllà del seu poble; i els pagesos i els grangers que encara cuiden aquests animals.

Articles del dossier
S'aprofita de cap a peus // Carles Pont
Terra d'embotits // Salvador Vigo
De cal Rota al serrat del Gall // Pilar Màrquez
A cops de ganivet // Quirze Grifell
El rebost, cosa guardada // Pere Pujol
Perquè duri tot l'hivern // Lluís Obiols i Perearnau
Matador a la menuda // Miquel Petit Farré
Pastat a casa del papa Luna // Carles Gascón
Mig segle de feina a Cal Jaume // Miquel Spa
Cal Meya de Puigcerdà // Miquel Spa
A la capital a fer botifarres // Marcel Fité
D'artesans a vendre a l'engròs // Meritxell Prat
Elaborar, vendre i explicar // Guillem Lluch
Matar, menjar i beure // Marc Martínez
Martí Perarnau // Benigne Rafart
Emília Capdevila // Pep Graell

Articles de patrimoni
Etnologia Els trumfos de Taús // Lluís Obiols i Perearnau
Arquitectura Sant Salvador del Corb // Josep Espunyes
Història Joan Comorera a Sallagosa // Queralt Solé
Llegendes Les cent donzelles en un pergamí // Xavier Pedrals
Llengua Gatzes, guillaumes i pollines // Manel Figuera
Fauna La granota roja // Jordi Dalmau Ausàs
Flora Els salzes // Pere Aymerich
Plantes i remeis El timó mascle // Joan Muntané

Altres articles
Primers relleus Callastres // Jordi Pere Cerdà
Conversa Amadeu Gallart // Carles Pont
Retrat de família Els Rovira de Sagàs // Benigne Rafart
Perfil Antoni Marot // Marcel Fité
Perfil Dolors Pasquet // Benigne Rafart
Perfil Fina Junoy // Pere Pujol
Perfil Maria Àngels Casals // Montse Subirana
Una mirada en el paisatge La línia G // Albert Villaró
A peu De Talló a Martinet // Jordi-Pau Caballero
Memòria fotogràfica Celebracions religioses // Erola Simon

Allò que diu La Vanguardia del concert de Roger Mas

2012-01-01T17:18:00.000+01:00

Per què ens agrada tant el treball de Roger Mas? La pregunta té moltes respostes. Per una veu extraordinària. Per una lírica sòlida i envolada. També per un tercer argument que no és pas l'últim de la llista de motius que treballen a favor seu: la connexió tel·lúrica que brolla de la seva obra, un vector que ha explorat en diverses direccions. Una d'aquestes rutes el relaciona amb la cobla, que segons ha explicat l'artista bascula entre allò culte i allò salvatge, incert territori on la seva poètica ha trobat un excel·lent marc d'expressió.

El festeig de Roger Mas amb la cobla ve de lluny. En trobem exemples a la seva discografia des de l'oda a Francesc Pujols del 2006. Però el que va començar sent un flirt ha esdevingut una relació més seriosa i satisfactòria. El mes d'abril passat, es va aliar amb la Cobla Sant Jordi, donant inici a una tanda de concerts que cristal·litzarà amb el disc en directe que s'ha enregistrat al Teatre Comarcal de Solsona, i que sortirà al carrer d'aquí tres mesos.

El pianista i compositor Xavier Guitó signa els arranjaments d'una proposta que agermana dos universos amb resultats més que brillants. Roger Mas, els seus músics habituals i els de la cobla (en total eren 15 a l'escenari) van desgranar un repertori de vint temes que es va iniciar amb una sardana de l'esmentat Guitó (El rei dels núvols) i es va cloure amb la Santa espina, tema que el benhumorat Mas va presentar com The holy thorn, assegurant que era una peça tradicional anglesa.

Anècdotes a banda, el programa de la nit estava format en essència per dos grans blocs. D'entrada, una selecció del cançoner de Roger Mas adaptat al so que explora en aquesta aventura, en la que van sobresortir números com L'home i l'elefant, Caminant o El dolor de la bellesa. En un segon tram, i fent bona la teoria que relaciona l'ultralocal amb l'universal, Mas i els seus socis van enlluernar el públic amb un repàs per la cançó d'autor continental amb parada a Itàlia, Galícia, França, el País Basc i Espanya. En aquest capítol, va aconseguir grans resultats amb Amore che vieni, amore che vai (Fabrizio de André), L'aigle noir (Barbara) i una singular relectura de La bien pagá. Alguns temes inèdits i experiments completaven una proposta que ocuparà el cartell de l'auditori de Barcelona el proper 24 de març. Si accepten un consell, no s´ho perdin.

Donat Putx

Amb el 2012 començarà La Garrofa del Mes

2011-12-31T21:21:00.001+01:00

Berga tindrà Garrofes durant els dotze mesos de l’any.

L’Agrupació Teatral La Farsa impulsa un concurs mensual de versos satírics a través d’Internet.

Els garrofaires berguedans ja no hauran d’esperar tot un any per elaborar els tradicionals versos satírics que recullen els fets més rellevants de l’actualitat berguedana i d’àmbit general que han passat durant els 365 dies de l’any. L’Agrupació Teatral La Farsa de Berga ha ideat una iniciativa anomenada ‘La Garrofa del Mes’. Es tracta d’un concurs de garrofes que es farà de forma mensual per promoure l’elaboració d’aquests versos durant tot l’any.

La Farsa posarà en marxa aquest certamen a partir del proper mes de gener i els participants hauran de complir les següents condicions:

Cada concursant podrà presentar un màxim de dues quartetes, és a dir, una sola quarteta de quatre versos de set síl·labes o dues quartetes enllaçades sobre qualsevol tema que faci referència a l’actualitat local, nacional o global.

Les garrofes hauran d’estar signades amb el nom i cognom de l’autor i el termini per presentar-les acabarà el dia 25 de cada mes.

Els treballs es podran lliurar a través dels canals d’Internet de La Farsa i els Pastorets de Berga com ara el Facebook, el Twitter (amb l’etiqueta Garrofes amb el símbol del coixinet al davant) o al correu electrònic lafarsaberga@gmail.com.

La Farsa designarà els membres del jurat encarregats de proclamar la garrofa guanyadora cada mes, la qual, es publicarà a les xarxes socials de les dues entitats.

Aquesta iniciativa s’uneix a altres impulsades per la mateixa agrupació com per exemple el taller que va organitzar l’entitat per fomentar la composició de garrofes pel concurs d’aquest any que va guanyar el cantant i regidor Francesc Ribera ‘Titot’. Aquest taller va motivar l’augment de participants, ja que es van presentar quinze conjunts de garrofes, vuit més que l’any passat.

(Del web de Ràdio Berga)

Ha nascut un nou gènere literari berguedà, la pallanga

2011-12-24T02:13:00.000+01:00

En el transcurs del Sopar de les Garrofes, celebrat el dia 17 al restaurant La Cabana de Berga, els actors Marc Marginet i Aleix Canudas van reivindicar unes noves quartetes, les Pallangues lliures!
Aquestes són les primeres quatre pallangues de la història:

Berguedans i berguedanes,
ho direm clar i amb veu alta
perquè en tenim moltes ganes
i és el canvi que us fa falta.

Ja veureu com us agrada.
Feu-nos cas, som unes gangues.
Les Garrofes ja, des d’ara
passaran a ser Pallangues.

Perquè sí, ens ho mereixem,
i és la millor solució.
Per això ens comprometem
a instaurar un concurs millor.

Anem forts, i no és de mofa;
tot serán bromes i riures.
S’han acabat les Garrofes:
Visca les Pallangues lliures!

Francesc Ribera "Titot" guanya el Concurs de Garrofes 2011

2011-12-21T16:06:00.001+01:00

Francesc Ribera "Titot" guanya el Concurs de Garrofes 2011 i Marc Marginet s'imposa en el Premi Popular.

Dissabte 17 de desembre es va celebrar el tradicional Sopar de les Garrofes. Es van reunir 109 comensals al Restaurant La Cabana, de Berga. En el transcurs del sopar es van llegir 6 dels 15 treballs presentats al 39è Concurs de Garrofes. El jurat va declarar guanyador del concurs el joc de Garrofes amb el lema "I tal dia farà un any", de Francesc Ribera. Els participants al sopar, amb els seus vots van donar el Premi Popular a "Ficant el dit a l'ull", de Marc Marginet.

Primer premi: "I tal dia farà un any", de Francesc Ribera

Segon premi: "Pastoret, lliga't la faixa...", de Jordi Royo

Tercer premi: Tu ets Petrus..., i_Magina", de Roger Cortina

Primer accèssit: "No us poséssiu pas malalts!", de Jordi Torrabadella

Segon accèssit: "Ficant el dit a l'ull", de Marc Marginet

Tercer accèssit: "Forniculeu, que el món s'acaba!", de Marcel Tuyet

Mencions honorífiques:

"A Berga (ens) agraden els forats", de Lluís Guals i Eloi Bellés

"Ceratònies de malaquita", de Marc Montes, Eloi Cortès i Francesc Marginet

"Garrofes indignades", de Gerard Potau, Josep Pla i Martí Badia

"Les candidates", d'Antoni Vilà

"Olor de garrofa verda", de Marc Travé

"Que comenci la festa", de Xavi Torrabadella

"Tot s'hi val", d'Ernest Ferrer

"Una, grande y unida", de Marc Marginet

"Verga és nom de tita", de Ferran Aymerich

En la categoria de 1r i 2n d'ESO del 18è Concurs Juvenil, les Garrofes guanyadores van ser "Perdoneu però algú ho havia de dir", d'Ariadna Salvans i Itziar Pujantell de l'Escola Xarxa. En la categoria de primària, les guanyadores van ser "Les garrofes retallades", de Sílvia Casas de l'Escola de Sant Joan, de Berga.

Les Garrofes finalistes del 39è Concurs de Garrofes seran llegides durant les representacions dels Pastorets. Les Garrofes guanyadores del 18è Concurs Juvenil de Garrofes es llegiran durant les representacions d'Uns Pastorets Infantils.

Més informació al web Els Pastorets de Berga:
http://www.elspastoretsdeberga.cat/

L'Erol, 30 anys de vida cultural berguedana

2011-12-20T01:34:00.004+01:00

Editorial que publica L'Erol 110, hivern 2011.

L'Erol fa 30 anys

Trenta anys, si pensem en la vida d'una persona, podríem dir que són gairebé mitja vida. Però si parlem d'una publicació escrita, en llengua catalana i d'àmbit comarcal, aleshores és, sens cap mena de dubte, un veritable miracle.

L'Erol, la revista cultural del Berguedà que teniu a les mans, va veure per primera vegada la llum la diada de Sant Jordi de 1982. El proper 23 abril del 2012 serà la data exacta de bufar les espelmes d'aniversari. Des del consell de redacció ja estem treballant en el número commemoratiu especial, dedicat al temple de la Sagrada Família i la seves connexions amb el Berguedà.

Si mirem enrere, fa trenta anys, la nostra comarca era un cul de sac en tots els sentits. Encara no s'havia inaugurat el túnel del Cadí i faltaven una bona colla d'anys per l'arribada de l'autovia.

A nivell tecnològic, no portàvem sofisticats aparells electrònics a la butxaca ni disparàvem centenars de fotografies digitals en pocs dies. El fax era l'invent més revolucionari que existia en aquells dies i de cap manera ens podíem imaginar que ben aviat seria escombrat per l'aparició del diabòlic correu electrònic.

Des d'aquell 82 ha ha plogut molt, hi ha hagut inundacions i períodes de dura sequera en tots els àmbits, el social, el polític i el cultural. Les llavors que ara fa trenta anys plantàvem, però, han donat lloc a un arbre robust, d'arrels profundes i fortes branques. Dit d'una altra manera, l'Erol ofereix als estudiosos una col·lecció de 110 revistes que fa goig de veure, que parlen de tots els nostres indrets i abracen tots els aspectes culturals del Berguedà.

Revistes i també llibres que han crescut sota l'aixopluc de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, amb el caliu i la voluntat ferma dels seus fundadors, la renovada saba dels continuadors i la fe en el futur del nouvinguts.

Cal destacar ara les immenses possibilitats d'Internet, permetent que l'Erol pugui ser consultat i llegit en qualsevol indret del planeta, escampant així noves llavors culturals berguedanes a través del ciberespai.

Aquest número que ara us presentem dedica el dossier a la Fia-faia, de Bagà i Sant Julià de Cerdayola, ens parla dels neulers, de Queralt, de Mossèn Josep Armengou, així com d'altres indrets i personatges indestriables de la nostra personalitat col·lectiva.

En temps de crisi, de retallades i d'indignacio popular, que el foc de l'alt Berguedà ens sigui llum i guia, enmig de la foscor de l'hivern, a l'espera d'una nova i lluminosa primavera.

Gràcies, subscriptors i lectors pel vostre suport durant aquests primers 30 anys!

L'Erol

Sopar de les Garrofes 2011, dissabte 17 de desembre

2011-12-13T18:02:00.000+01:00

Com és habitual la setmana abans de Nadal, la Farsa organitza el Sopar de les Garrofes. Aquest any serà el dissabte 17 de desembre. Gràcies a la col.laboració i entesa entre La Farsa i el Restaurant La Cabana, el tiquet costarà 22 euros per cada assistent al sopar.

Podeu confirmar l'assistència al sopar a l’Oficina de Turisme (93 8211384).

Després del sopar es farà la lectura dels treballs escollits.

Enguany s'han presentat 15 treballs al concurs adult de Garrofes, 8 més que l'any passat. Un èxit de participació.

Joan Ferrer exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga

2011-12-09T14:19:00.000+01:00

El pintor Joan Ferrer i Gasol, Premi a la Cultura 2010, exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga, situada a la placeta de la Ciutat número 12.
Totes les peces són de petit format llevat d'una pintura de grans dimensions.
L'exposició es pot visitar en horari comercial, fins al 8 de gener del 2012.

Jordi Bilbeny presenta el nou llibre a Berga

2011-12-02T00:10:00.002+01:00

Òmnium Cultural i La Sobregaia Companyia

Us conviden a la presentació del llibre
PETIT MANUAL DE LA DESCOBERTA CATALANA D’AMÈRICA
de JORDI BILBENY

Dissabte 3 de desembre a les 7 de la tarda
al Casal d'Europa del Berguedà

Hi intervindran:

JAUME FARGUELL, president d’Òmnium / JORDI BILBENY, autor de l’obra / FRANCESC RIBERA ‘TITOT’, músic i escriptor / JORDI CUSSÀ, escriptor / QUIRZE GRIFELL, de La Sobregaia Companyia

Sobre l’obra

Petit Manual de la Descoberta Catalana d’Amèrica recull seixanta textos de l’Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament.

“Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d’Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada. Que es construeix dia a dia, generació rere generació. I que darrere d’aquesta fabricació hi ha unes clares i inexorables intencionalitats polítiques: de classe i nacionals. I ens hauríem adonat que, com que no es podia imprimir cap llibre sense que passés per les mans de la maquinària censora, els textos que ens parlen d’una descoberta catalana d’Amèrica, no els ha pogut afegir ningú, contravenint tota la legalitat impressora llavors vigent i saltant-se tots els controls reials, sinó que vénen a ser les traces que els supervisors no van ser prou diligents a esborrar, en el moment que retocaren els llibres.”

Sobre l’autor

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana per la UAB i és cap de recerca de l’Institut Nova Història. Persona polifacètica, deixeble de Fèlix Cucurull, ha publicat quatre llibres de poesia. Ha fet de mestre de llengua en tots els àmbits imaginables: col·legis professionals, la Presó de Dones de Barcelona o el Consell Islàmic de Catalunya.
És autor de la Brevíssima relació de la destrucció de la Història. La falsificació de la descoberta d’Amèrica (1998) —sobre el qual es basa el documental L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat?, de David Grau—;La descoberta catalana d’Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la Història (1999);Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom (Llibres de l’Índex, 2003);Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya (2006) i El dit d’En Colom (Llibres de l’Índex, 2010).
Sobre la censura de la història catalana, Jordi Bilbeny ha declarat: "No puc dir tot el que sé perquè no es pensin que estic penjat" (Avui, juliol, 2003).

Isabel Codina exposa les seves pintures

2011-11-16T18:43:00.000+01:00

Premi de Teatre Ramon Vinyes 2011

2011-11-04T16:13:00.002+01:00

L’Ajuntament de Berga lliurarà aquest dissabte dia 5 el Premi Ramon Vinyes de Teatre 2011. El guanyador sortirà d’entre les 28 obres teatrals que s’han presentat a l’edició d’enguany del certamen, que arriba a la novena edició. La lectura del veredicte es farà amb la presència dels membres del jurat i el premiat s’endurà 6.000 euros.

L’acte es farà a les 7 de la tarda al Pavelló de Suècia de Berga i també comptarà amb la projecció de la versió íntegra de la pel·lícula documental sobre la figura de Ramon Vinyes ‘Elegia del Tròpic’.

Dirigit per Floreal Peleato, el film s’endinsa en la intimitat de l’artista Ramon Vinyes (que va néixer a Berga el 1882 i va morir el 1952) gràcies als seus dietaris i la seva correspondència. Vinyes va ser dramaturg, periodista, conferenciant, llibreter i professor de joves artistes, entre els quals destaca Gabriel García Márquez.

Vinyes va passar tres llargues estades a Colòmbia, que van determinar el curs de la seva vida, però ell sempre es va sentir, també, català: dividit entre dues llengües, dos països i dues maneres d’entendre la vida. Tot això és el que pretén reflectir la pel·lícula documental a partir d’entrevistes, imatges d’arxiu –tant oficials com de cinema amateur– i escenes filmades a Catalunya i a Colòmbia.

La trajectòria de Ramon Vinyes es reflecteix a ‘Elegia del Tròpic’, que es projectarà dissabte en un acte que comptarà amb la presència del seu director i que presentarà l’editor berguedà Jaume Huch, com a participant en el documental.

DBerguedà.cat/ Ràdio Berga

"L'home (un drama)" de Xavier Gonzàlez-Costa representada a Barcelona

2011-11-03T20:29:00.002+01:00

Divendres 28, dissabte 29 i diumenge 30 d'octubre de 2011. Tres representacions de l'obra guanyadora del 1r Premi de Teatre del Centre Moral Instructiu de Gràcia i la Fundació de la Festa Major de Gràcia. "L'home (un drama)" es representa, al mateix Centre Moral, en homenatge a totes les víctimes dels maltractaments.

Xavier Gonzàlez-Costa, membre de l'Agrupació Teatral la Farsa, recull un premi darrere l'altre, entre teatre i poesia. Fa uns 15 dies, per exemple, va guanyar el IX Guillem d'Efak amb l'obra de teatre juvenil "La caputxeta que escombrava l'escaleta". Per no parlar dels que ha rebut en poesia. Suposo que, com passa en molts casos, a la seva pròpia terra és poc profeta i els reconeixements li arriben de sud enllà.

"L'home (un drama)" és una obra sòbria i crua. Farcida de contingut, de paraules precises. Interpretada notablement a Gràcia, on destaquen Natàlia Bernat (Maria) i el joveníssim Ventura Vallès (Toni). Penso que, en la posada en escena, hi havia un abús dels moments sense acció ni diàleg, adormint el ritme de l'obra. Potser algun efecte sonor hi hauria ajudat. Bona representació, de totes maneres.

Al final de "L'home (un drama)" de dissabte 29, es va realitzar una taula rodona sobre els maltractaments, amb diverses persones relacionades amb el tema i la presència del mateix autor del text i el director de l'obra, Joan Guinart.

Xavi Torrabadella

Marc Camps, pintor expressionista de Casserres

2011-10-22T11:17:00.001+02:00

Entrevista i gravació de Josep Grifoll

«Odi sobre tela», el poemari de Tomàs Arias, a la revista Benzina

2011-10-20T09:32:00.001+02:00

«Odi sobre tela», el poemari de Tomàs Arias, vist per Ricard Miravete.

[revista Benzina]

Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) és poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la qual en fou fundador. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (Cossetània, 2004) i ha participat en antologies com ara Vint anys de Cafè Central (2009). També és autor del recull d’articles Papers de diari (Edicions de l’Albí, 2011). Recentment ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes.

Podem estrafer la rialla del poeta, o millor encara, estrafer el vers de la vida. Podem somriure amb ironia o desemmascarar la falsa relativitat de les coses amb una bona dosi de sarcasme. I tot ben amanit amb jocs de llum lingüístics i endevinalles que sabrem respondre si mirem ben endins dels nostres ulls. Tomàs Arias és un poeta experimentat i de llarga trajectòria, quant a veritats fetes públiques d’un cap a l’altre del nostre territori nacional i literari. Participa activament en recitals poètics des de fa molts anys. Aquí tenim la saviesa del poeta que es coneix la llengua i la seva vida. No hi ha pas falsa autobiografia literària ans expressió poètica del sentit dels dies. És un exemple ben clar de com la poesia es fa amb paraules, però –atenció!- amb les pròpies del poema que s’origina, qui sap des de quan, i que aconsegueix no enganyar-se a si mateix. Molts dels poemes han estat confegits des de fa molts anys i, tot i així, seguim constatant la bella unitat de to, d’intenció i de resultats lírics. El magnífic pròleg de l’Anna Aguilar-Amat ens endinsa pels terrenys lírics del llibre. La temàtica ens és explicada ja amb el títol: Odi sobre tela, que al·ludeix a l’objecte d’aquest sentiment – a la concepció que podem tenir sobre l’odi- i al fet que el poeta ens el mostra com una operació estètica, pictòrica. La poesia d’Arias relliga la motivació originària dels poemes –l’humor intel·ligent- amb la causa que provoca –el sarcasme, la ironia- i transita entre la vida i el lector i el seu talent, però, en surt il·lès. Aquest apunt és un vers estrafet del seu poema cricot i ens permet remarcar el triomf del poeta amb aquest llibre.

Hi ha una mena de neopopularisme ben entès, i una clara connexió amb referents del barroc: la picaresca, la sornegueria vital i l’estrofisme que vesteix la forma d’alguns poemes. Arias no amaga les cartes. Hi trobem referències explícites a poetes com ara Verdaguer, Salvat-Papasseit, Vinyoli, Palau i Fabre, però aquest fet en la major part dels poemes és només una aclucada d’ull i una mena de preparar l’escena del poema. El lector li ho agraeix i s’apunta a entrar en el poema amb aquesta disposició. La sàtira poètica ha estat ben poc treballada darrerament i Arias ha sabut donar un pas més enllà, quant a la construcció de poesia humorística, crítica i realista. Sobretot amb un mateix: el seu llarg poema autoretret ja és per si mateix un dels motius cabdals per gaudir del poemari sencer. Hi assaja una dicció poètica propera a un to de confessió i de conversa alhora, i ens deixa la prova del seu estil ben treballat: i llavors perboco l’odi, / que em surt de l’ànima, / i no m’aclareixo, i me la complico, / la vida (…) i me’n penedeixo, / de la precarietat del meu equilibri / humorístic, hipocèntric, segons jo, / ganes de donar pel cul, segons el meu germà… i segueix la llarga tirallonga de versos i de gaudi estètic.

Ricard Miravete

Xavier González-Costa guanya el IX premi Guillem d’Efak

2011-10-12T00:43:00.003+02:00

Xavier González-Costa guanya el IX premi Guillem d’Efak amb l’obra "La caputxeta que escombrava l’escaleta".

Pel seu llenguatge, per la manera com està escrit i per ser un text amb moltes possibilitats a l’hora de ser duit a escena. Aquests són els principals motius pels quals el jurat del IX Premi Guillem d’Efak de textos de teatre infantil i juvenil ha atorgat el guardó a Xavier González-Costa, que, procedent de Berga, ha recollit el premi avui en la inauguració oficial de la X Fira de teatre infantil i juvenil de les Balears.

En el seu parlament, el guardonat s’ha mostrat “sobtat, agraït i emocionat” de rebre aquest premi i de formar part d’aquest agermanament entre “arts escèniques i llengua” que suposen la Fira de Vilafranca i el premi d’Efak. Jaume Amigó, president de la Fundació Xarxa, ha donat el premi al guanyador. El premi Guillem d’Efak està patrocinat per l’empresa Melchor Mascaró S.A., l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca i la Fundació Teatre Principal.

En l’acte d’avui migdia s’han entregat dos premis més. La companyia de Sergi Marí (Menorca) ha guanyat el VI Premi BÒTIL (Balears Ofereix Teatre i Literatura) amb l’obra Lucrècia o Roma libre, basada en l’obra homònima de l’il•lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis. Rodo Gener, un dels actors, ha recollit el premi en nom de la companyia, de mans de Joan Rotger, vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca. El segon premi ha estat per a la companyia Discussions Productives (Mallorca) amb l’obra Misteri al balneari, basada en Les cartes d’Hèrcules Poirot de Jaume Fuster.

Finalment, pel que fa al II Concurs PD’F (Producció del Premi Guillem d’Efak), se l’ha endut la companyia L’aviador, amb la producció de l’obra Límits de Marta Solé Bonay. Ha entregat el premi Jaume Amigó, president de Fundació Xarxa. Aquest premi està organitzat per Sa Xerxa i la Fundació Xarxa; i patrocinat per l’Institut Català d’Indústries Culturals i per la Fundació Teatre Principal.

De Tribuna Mallorca, 10 d'octubre 2011

S'estrena "Elegia del tròpic. La vida suspesa de Ramon Vinyes".

2011-10-11T01:45:00.002+02:00

El doctor Jordi Lladó, estudiós de l'obra de l'escriptor berguedà Ramon Vinyes i sempre amatent a les darreres investigacions, m'ha fet arribar aquesta informació que, amb molt de gust, comparteixo.

Divendres vinent, 14 d'octubre, el Canal 33 estrenarà dins el seu programa "El Documental" a les 24 hores "Elegia del tròpic. La vida suspesa de Ramon Vinyes entre Catalunya i Colòmbia", dirigida per Floreal Peleato. El film és dedicat a aquest escriptor català nascut a Berga i que passà llargs períodes de la seva vida al Carib colombià. El documental es reemetrà dilluns 17 a les 11'30 hores i dijous, 20 a les 17'30 hores, sempre pel Canal 33.

El film, compta amb l'aportació de l'actor Joan MassotKleiner que ha aportat la calidesa i emotivitat a la veu de Ramon Vinyes. Més que una biografia a l'ús, el documental té una impactant força plàstica i directa, amb destacats motius pasiatgístics i amb testimonis i estudiosos de la vida i l'obra de l'autor, tant de Colòmbia com de Catalunya.

Cal recalcar que es tracta d'una part reduïda (una hora aproximadament) de la versió completa (1h, 20 m.), destinada en el futur al cinema. Vull passar-vos extractes de la "Nota d'intenció" del seu autor Floreal Peleato, que em fa transmetre el seu agraïment especial a tots els berguedans que han participat generosament en el seu documental, singularment als escolars i joves actors, a josep Montanyà, Jaume Huch, Xavier Pedrals i als grups escènics Agrupació Teatral La Farsa i Tràfec Teatre:

"Va ser a Colòmbia on vaig sentir esmentar per primera vegada el nom de Ramon Vinyes (1882-1952). El 'sabio catalán' al qual Gabriel García Márquez rendia homenatge a 'Cien años de soledad' havia exercit el seu magisteri intel·lectual a Barranquilla durant molts anys. Em vaig preguntar quin carisma tindria que captivés tant les seves alumnes, que diuen que els va ensenyar a pensar, els seus amics, a qui va transmetre un cert sentit de l’humor, o els joves escriptors, als quals va guiar per ser millors lectors i artistes.

Quan vaig conèixer en Jordi Lladó, autor d’una biografía de Vinyes i d’una una tesi dedicada al seu teatre, vaig trobar la manera de capbussar-me en els seus dietaris, en la seva correspondència, en algunes obres teatrals, en els seus contes i articles, mentre que l'Arxiu Comarcal del Berguedà i el seu director, Xavier Pedrals, m'obrien les portes al valuós fons documental de l'autor. De mica en mica vaig descobrir les ferides i contradiccions d'aquell home fidel a l’idioma català, fins i tot durant els vint-i-cinc anys viscuts a Colòmbia. No em vaig plantejar realitzar una semblança sinó més aviat un relat introspectiu que seguís el curs de les seves emocions i pensaments. D’aquí també que les imatges d’arxiu especialment catalanes i procedents de cinema amateur, no descriguin tant la vida de Vinyes com l’ambient en què va transcórrer la seva infància i adolescència. Les citades imatges d’arxiu han de ser, per damunt de tot, evocadores, i més quan a mesura que va envellint 'el hombre que había leído todos los libros”', en expressió de García Márquez, s’aprecia en els seus escrits un cert grau de malenconia, palès en el motiu dramàtic del viatge i del desarrelament.

També volia que la pel·lícula permetés besllumar esdeveniments que trastocaren el món en què va viure (Guerra civi, la Segona Guerra mundial, el Bogotazo colombià), perquè Vinyes va ser un apassionat testimoni del seu temps, cada vegada més corroït per l’horror del món en què va viure, sobretot per l’enfonsament de la democràcia.

Com més vaig anar coneixent l’escriptor, més esquiu era l’home els afectes del qual l’ancoraven en el segle XIX mentre que la seva vida intel·lectual es nodreix de les apostes estètiques i ètiques del segle XX. No per casualitat, la primera frase de la pel.lícula diu així: “Vaig arribar a Colòmbia el 1913 fugint de la literatura”.

Em va semblar que Catalunya havia de limitar-se principalment a Berga, d’on era oriünd, i els seus encontorns, i que els seus habitants havien de formar una espècie de cor. Per aquesta raó vaig imaginar poc abans de rodar que una nena en un col·legi, unes adolescents al camp i uns actors aficionats, berguedans tots ells, posessin en boca la llengua més poètica de Vinyes. No podia faltar-hi Barcelona però vaig voler evitar el recorregut turístic i vaig preferir cantonades buides poc reoneixibles i preses del port pròpies d’un capvespre, perquè fins als darrers dies no va deixar l’escriptor de sentir-se cridat per Colòmbia.

'Elegia del tròpic' proposa una travessa íntima per la vida d’un “tràgic esperançat redimit per la literatura”, com diu amb encert l’editor Jaume Huch, que va cercar sempre la seva Ítaca, bé vorejant les aigües del Llobregat o arran del Mar Caribe a Colòmbia.

Literatura berguedana

2011-08-09T14:34:00.006+02:00

Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)

Literatura berguedana

Si convenim que literatura berguedana és la que s'ha escrit i s'escriu al Berguedà, ens adonarem que hi ha un fil, una tradició pròpia d'escriptors, que va des dels nostres trobadors, Guillem de Berguedà, Huguet de Mataplana i Guillem Ramon de Gironella, fins a la més jove que té obra publicada, la poeta de Casserres Blanca Llum Vidal.

Amb més o menys fortuna, segons les èpoques i circumstàncies, és segur que la poesia popular, en totes les seves manifestacions, hi ha sigut sempre present, travessant els segles, passant per la Renaixença i arribant fins a nosaltres.

El segle XX és el que ens ofereix un gruix notable d'escriptors a tenir en compte. Entre els més destacats hi ha Ramon Vinyes i Cluet, Pere Tuyet, Josep Armengou, Climent Peix, Josep M. de Martín, Josep M. Ballarín i Climent Forner.

Un dels més universals és Ramon Vinyes, poeta i dramaturg nascut al carrer Major de Berga, que va fer arrels a Colòmbia, concretament a Barranquilla, on va fundar una llibreria amb el geògraf Pau Vila. Va ser l’ànima i el mentor de l'anomenat Grupo de Barranquilla, entre els quals hi ha l’escriptor Gabriel García Márquez. El premi Nobel va definir Vinyes com “L’home que havia llegit tots els llibres del món”, batejant-lo com a “el savi català” en el retrat que li fa a les pàgines de la novel·la “Cien años de soledad”.

Per la seva relació amb altres artistes i intel·lectuals, cal esmentar Josep M. de Martín, il·lustrador, pintor i poeta amb el nom de Bernat Meix. Va mantenir amistat amb Ramon Rogent, Gabriel Ferrater, Nèstor Luján, Carles Barral, Josep Maria Castellet i Joan Perucho.

Aquest any 2011 i de cara a la campanya de Sant Jordi, alguns autors berguedans són presents amb força a les llibreries i han aparegut sovint a les pàgines de literatura dels dels diaris. Per exemple, Josep M. Ballarin, "el capellà de Queralt" de tota la vida, ara instal·lat a Gósol, als seus 90 anys presenta la reedició del seu best-seller “Mossèn Tronxo”, personatge inspirat en el rector de la seva parròquia.

Des de les terres baixes del Berguedà de Viver i Serrateix, Mossèn Climent Forner ( Manresa, 1927) publica "Paraules sobre paraules", un recull de 84 textos, escollits entre els pròlegs i discursos que ha anat fent al llarg dels anys, publicat per Edicions de l'Albí.

Ferran Planes, nascut a Bagà el 1914, va ser tinent de l'exèrcit republicà i va haver de seguir el camí de l'exili i dels camps de concentració. Les seves memòries van ser recollides a la novel·la "El desgavell", publicat per primera vegada el 1969. Aquest any, Club Editor el reedita de nou, sense censura, dins la col·lecció La cara fosca de les lletres.

Sílvia Alcàntara ( Puig-reig, 1944) treu la segona novel·la, "La casa cantonera" (Edicions de 1984), després de l'èxit de vendes de la primera "Olor de colònia". Les dues obres de l'escriptora han estat inspirades en la vida de les colònies industrials del Llobregat, al Berguedà.

Un dels escriptors més prolífics de les noves generacions, Jordi Cussà (Berga, 1961), acaba de presentar "A reveure, Espanya!" (L'Albí), una història de política-ficció, elogiada per la crítica i situada anys després que Catalunya aconsegueixi proclamar-se un estat independent.

Blanca Llum Vidal (La Barceloneta, 1986) va presentar a l'Espai Mallorca de Barcelona, recitant els seus poemes acompanyada pr un guitarrista, el llibre "Nosaltres i tu" (Lleonerd Muntaner) pocs mesos després d'haver publicat l'edició de "Poesia completa" d'Àngel Guimerà, de la qual n'ha estat curadora. El mateix dia, una hora més tard, Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) recitava també versos de llibre nou, "Odi sobre tela" (La Breu) a L'Horiginal, el santuari de la poesia al cor del Raval barceloní.

La cançó popular, en aquest cas el rock, ens arriba de la mà del grup Brams, amb l'incansable Francesc Ribera 'Titot' al davant. Tornen a l'escena musical catalana amb el disc "Oferta de diàleg" i nova energia, després de fer sonar les seves cançons per terres sudamericanes.

El Grup de Viver, format per l'enyorat Climent Peix, juntament amb Climent Forner, Joan Tuneu, Ramon Mujal, Jaume Huch, Maria Estruch i Quirze Grifell, està duent a terme des de fa 28 anys, l'edició en deu volums, de la col·lecció Escriptors del Berguedà. En aquests moments, amb sis dels volums ja publicats, s'ha enllestit l'Antologia de la poesia popular "Lliri d'aigua", que recull poemes, cançons, goigs, corrandes i auques, anònims i també d'autor conegut. La previsió és que el llibre surti aquest any.

El grup ja treballa en la tria de textos que formaran l'antologia poètica, "Aus policromes", en la qual hi figuraran, entre d'altres, els autors nascuts a partir de 1940 fins als nostres dies. Per avançar-ne alguns noms, hi figuraran textos dels poetes Agustí Ferrer, Josep Maria Sala i Valldaura, Jem Cabanes, Lluís Casals, Ramon Guitó, Roser Casals, Mercè Miró, Hermínia Mas, Ramon Mujal, Jordi Cussà, Tomàs Árias, Marcel Tuyet, Xavier Guitó, Antoni Perarnau, Jaume Huch, Toni Gol, Josep Grifoll, Xavier Gonzàlez-Costa, Vicenç Zumajo, Blanca Llum Vidal i Laia Martinez i Lopez. Com la resta de la col·lecció, les dues antologies seran editades per Edicions de l'Albí, capitanejades per l'amic Jaume Huch, i que enguany arriben al 25è aniversari de feina editorial a Berga.

Tot i la seva empenta, la literatura berguedana és encara poc coneguda i valorada en el seu propi territori. Haurem d'esperar, potser, que una obra del dramaturg Ramon Vinyes es representi al Teatre Nacional de Catalunya i sigui emesa per TV3? O bé que una productora americana s'enamori de Guillem de Berguedà per dur la seva vida a la gran pantalla?

Quirze Grifell
Publicat a Tasta el Berguedà núm. 14, primavera 2011

Elliott Murphy i Olivier Durand a Berga l'1 d'octubre

2011-08-08T16:50:00.002+02:00

Dissabte 1 d'octubre, a La General, tindrà lloc el concert acústic del duet format per Elliott Murphy i Olivier Durand, també organitzat per Albert Dorna. Aquesta serà el la 4a actuació a la capital del Berguedà, tenint en compte que hi han actuat dues vegades, el 2009 en formació acústica i el 2010 en formació de banda. L'any passat, però, Murphy va oferir un concert sorpresa extraordinari diumenge a la tarda, davant la impossibilitat de volar, a causa de l'erupció del famós volcà islandès Eyjafjallajökull.

Concert extraordinari del 2010

El primer concert a La General, el 2009

Dues berguedanes van a Berlín per escoltar Els Amics de les Arts

2011-07-20T11:36:00.002+02:00

L'any 2010 el grup Els Amics de les Arts va actuar dues vegades a La General de Berga i els dos concerts van ser un èxit total. Fins aquí, tot normal.
El ja que resulta més extraordinari és que algú viatgi de Berga fins a Berlín expressament per sentir un concert d'Els Amics de les Arts. Això és que van fer la Sílvia i la Fàtima, dues fans incondicionals del grup. Les podeu veure al minut 19:34.
Esperem que l'any vinent, un cop publicat el nou disc, les dues berguedanes i les seves famílies puguin escoltar Els Amics de les Arts en un altre concert a Berga, amb els centenars de seguidors que ja tenen en aquesta ciutat.

La revista Cadí-Pedraforca presenta el número 10 a Berga

2011-07-15T11:43:00.000+02:00

Avui divendres, 15 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga, tindrà lloc la presentació del número 10 de la revista Cadí-Pedraforca.

En la presentació intervindran l’alcalde de la ciutat, Juli Gendrau i l’historiador berguedà Josep Noguera. També prendran la paraula l’editor de la revista, Àngel Madrià, i el director Carles Pont.

En el darrer número de Cadí-Pedraforca s’ha tractat un recurs cabdal per aquestes contrades: l’aigua. El seu ús està documentat per regar, per fer anar molins i indústries, i per a ús de boca de persones i de bestiar. Per això l’home sempre s’ha obsedit en embassar l’aigua i no sempre ha anat bé per a tothom. Pregunteu-ho sinó a la gent d’Oliana, de Nargó o de la Baells que van haver de perdre terres i cases per fer els pantans que abeuren els habitants de les grans ciutats, reguen els erms de les terres més feréstegues del país i fan un xic d’electricitat, encara que aquí cada dos per tres el llum s’apagui. El conjunt del dossier dedicat a l’aigua ocupa 48 planes que tracten de la construcció dels esmentats pantans; de les sèquies; de l’ús de les fonts i els llacs; i de la marxa de les farineres, els molins i les indústries tèxtils.

La revista Cadí-Pedraforca, que enguany fa cinc anys que es publica, també dedica una entrevista a l’artista de Berga Joan Ferrer i presenta un retrat de família als de Cal Maurell de Prullans, una família que encara viu de les vaques i els cavalls Hispano-bretons. En aquest número hi col·labora l’artista Perico Pastor, fill de la Seu, que ens evoca la seva infantesa a la capital de l’Alt Urgell. També hi han participat historiadors, periodistes, filòlegs, mestres i escriptors com: Marcel Fité, Benigne Rafart, Josep Noguera, Jordi Pasques, Guillem Lluch, Albert Villaró, Marc Martínez, Quirze Grifell, Pilar Màrquez, Enric Quílez, Pere Pujol, Erola Simón, Joan Muntaner, Jordi Dalmau, Manel Figuera, Carles Gascón, Queralt Solé, Lluís Obiols, Dolors Tubau o Carles Pont, entre d'altres.

Els continguts de la revista tenen la pretensió de recuperar i, sobretot, de recordar les formes de viure, de treballar, de gaudir o de relacionar-se de la gent de l’àmbit del Cadí i del Pedraforca. La publicació, que s’edita semestralment, es pot trobar des del dia 25 de maig a les llibreries i quioscos de les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i en punts seleccionats de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú o Vic.

Acorralen el Principat - Vicent Partal

2011-07-14T10:41:00.002+02:00

Des d'ahir l'Aragó té una presidenta del Partit Popular. Com el País Valencià i les Illes. En el tros del nostre país que encara forma part d'Espanya el Principat queda doncs completament acorralat. I la frase és exacta. Perquè en tots tres territoris el PP planteja una ofensiva brutal contra la llengua de tots.

La presidenta Luisa Fernanda Rudi, de fet, despús-ahir va anar un pas més enllà del que han anat els altres presidents en anunciar que derogarà la llei de llengües, el tímid intent de normalització del català de la Franja i també de l'aragonès. Pel que sembla aquest és un dels temes que més la preocupen, en un temps en què de maldecaps no en manquen, precisament.

L'envestida és preocupant. Primer pel que significa contra els catalanoparlants dels tres territoris, que cal recordar que representen més de quatre dels onze milions de parlants. Els ciutadans dels territoris afectats som els primers que tenim l'obligació de defensar la llengua d'aquests atacs i que hem de redoblar la seua defensa.

Però no és només contra nosaltres que va això. Si el Principat es pensa que quedarà salvat de l'ofensiva del PP contra el català va molt errat. El pla del PP és un pla global, treballat i preparat, que va no contra del català a l'Aragó o a Menorca sinó ras i curt contra el català. Sense contemplacions. I en aquest sentit sorprèn que ahir ningú, del govern català vull dir, ni tan sols comentara la gravetat dels fets que es couen a Saragossa.

Vicent Partal
director@vilaweb.cat

Pel nostre futur: Independència!

2011-07-07T10:11:00.000+02:00

Un salt de Plens des del Castell de Berga

2011-07-01T08:48:00.002+02:00

Raimon presenta el disc "Rellotge d'emocions" a Berga

2011-06-24T11:24:00.003+02:00

El cantautor valencià, Raimon, oferirà un concert especial al Teatre Municipal de Berga, avui 24 de juny, divendres de Corpus. La cooperativa berguedana Tres Branques és la responsable de l’organització d’aquest concert, que arriba en el moment just en que l’Ajuntament de Berga havia decidit no organitzar el tradicional espectacle teatral per Patum per falta de pressupost.

Amb aquest concert la cooperativa Tres Branques inicia la seva voluntat de programar diferents activitats culturals a la comarca, en aquest cas, al Teatre Municipal de Berga. Raimon havia actuat fa una trentena d'anys a l'esglésis de Sant Francesc de Berga.

Raimon presentarà els temes del seu nou disc "Rellotges d’emocions", avui 24 de juny, a les 22.00 h. al Teatre Municipal de Berga. Raimon havia actuat fa una trentena d'anys a l'església de Sant Francesc de Berga.

El preu de les entrades és de 27 euros a platea i 23 euros a l’amfiteatre. Les entrades es poden adquirir a través del telèfon 664 410 427 i per internet: http://www.tresbranques.cat/teatre

La Patum 2011 en directe, des de qualsevol lloc del món

2011-06-22T15:03:00.002+02:00

Per veure la Patum, només heu de clicar aquest enllaç:
http://www.lapatum.cat/index.php/inici/en-directe

L'Albí publica l'antologia de textos patumaires "La Patum, què és?"

2011-06-22T10:45:00.001+02:00

Coberta del llibre

Text de "Berguedà Actual":
L’editorial berguedana Edicions de l’Albí ha reeditat l’antologia ‘La Patum, què és?’ publicada per primer cop l’any 1950 per Jaume Huch i Guixer, editor i fotògraf berguedà i reeditada l’any 1981. Trenta anys després de la publicació d’aquesta segona edició, el seu nét -Jaume Huch- ha tret a la llum una tercera edició revisada i ampliada que pretén aportar una mirada literària de la Patum. Huch, que també és el responsable d’Edicions de l’Albí, ha explicat a l’ACN que a l’obra hi ha textos que van des de la Renaixença fins a l’actualitat i que la “gran novetat” és la segona part del llibre que conté textos de 43 autors que aporten la seva visió més personal sobre la festa per excel·lència berguedana.

En motiu del 25è aniversari del naixement del segell editorial Edicions de l’Albí i trenta anys després de la publicació de la segona edició del llibre ‘La Patum, què és?’, Jaume Huch ha tret al mercat una tercera edició del llibre, de 312 pàgines, que amplia notablement la precedent i incorpora 43 autors nous, entre poetes i prosistes, que sumats als deu de les edicions anteriors sumen un total de 53 escriptors.

Huch ha destacat que el llibre “no és una antologia de textos històrics sobre la Patum” sinó que es tracta d’una “antologia literària”. Al llibre s’hi troben 53 autors entre poetes, assagistes i historiadors que des del segle XIX fins a l’actualitat han escrit sobre les festes del Corpus.

El llibre consta de dues parts diferenciades. La primera, conté les lletres dels balls típics de la Patum, entre els quals s’hi troben el ball dels Turcs i Cavallets, el de l’Àguila o el de les Maces, que van ser escrites per un grup de poetes berguedans i que ja apareixien a la primera edició del llibre. Tots aquests textos van acompanyats d’il·lustracions de Lluís Cosp. Huch ha explicat que han incorporat notes al peu de pàgina on es fan matisos històrics. Tanmateix, l’editor del llibre ha remarcat que han volgut ser “molt fidels” a l’edició inicial.

La Patum més literària

Pel que a fa a la segona part del llibre, Huch ha destacat que és la “gran novetat” respecte les edicions anteriors, ja que conté textos en prosa i poesia de 43 autors diferents. L’editor ha explicat que la tria ha estat fruit de les seves “lectures i interessos” i la recerca que ha fet al llarg dels anys. Huch ha expressat que ha anat a buscar “la mirada personal” de l’escriptor sobre la festa i també la seva “evolució estètica”.

L’obra inclou textos que van des de l’any 1905 fins a relats més actuals. Dels més antics, Huch ha destacat el conte ‘A la barana!’ de Casimir Rosal que descriu la història d’un jove pagès de la comarca que se’n va a veure la Patum des de la barana de la plaça Sant Pere amb les seves millors gales. I, com s’ha mantingut al llarg dels anys, la Guita s’acosta a tothom que hi ha a la barana i, per tant, el jove pagès no se n’escapa.

Dels autors més actuals, destaquen el jove poeta Xavier Gonzélz-Costa o el conegut Titot, líder del grup musical Brams i autor de cançons de temàtica patumaire com ‘L’últim tirabol’ o ‘Pólvora’.

La mirada estrangera de la Patum

El llibre no només inclou textos d’autors catalans sinó també d’estrangers com ara el poema ‘Refrain’, de l’autor anglès Stephen Bellingham que va escriure en una visita a Berga durant les festes de l’octava de Corpus l’any 1992. L’empremta de l’escriptora nord-americana Dorothy Noyes també es pot veure a l’obra a través d’un fragment del llibre ‘Fire in the Plaça’.

Altres noms que es poden llegir a ‘La Patum, què és?’ són els de Josep Maria Ballarín amb el text que porta per títol ‘La Patum’; el poeta berguedà Pere Tuyet amb el text en vers ‘Corpus, Berga, Patum’ i tres poemes més o el mateix Jaume Huch que incorpora fragments de la seva novel·la ‘Els ulls de la Geganta Vella’.

Una de les moltes curiositats que es poden trobar al llibre és la ‘Carta oberta de la Geganta Vella’ que està situada a l’annex. Huch ha explicat que es tracta d’un text que la història atribueix a Mossèn Armengou i que data de l’any 1952. Huch ha destacat que és un text “totalment actualitzat” i que representa la “veu de la consciència de la Patum”.

El responsable de l’Albí ha destacat que malgrat que la Patum ha canviat molt des d’aquella festa “íntima, reservada i familiar” de mitjans segle XX, fins a la Patum “participativa, massificada i universal” de principis del segle XXI, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial, el sentiment que desperta la festa berguedana al llarg dels temps “és el mateix”.

Concert de Patum 2011, Llibert Fortuny i la rauxa del jazz

2011-06-20T09:16:00.001+02:00

Concert de Patum 2011 from Concert de Patum on Vimeo.

El grup Manel guanya a Berga el disc de xocolata

2011-05-24T16:07:00.001+02:00

Els membres del grup Manel, després del seu gran concert al Teatre Municipal de Berga el passat 21 de maig, van rebre personalment de mans del pastisser i mestre xocolater Albert Dorna el seu disc de xocolata.
El motiu, naturalment, va ser l'actuació a Berga però, a més a més, Dorna els ha volgut recompensar per haver arribat a les 30.000 còpies venudes del segon disc "10 milles per veure una bona armadura", disc d'or en aquests moments, dolços per la banda de moda.

LA PARAULA VIVA, una reivindicació del poeta Joan Maragall a Berga

2011-05-17T15:26:00.004+02:00

LA PARAULA VIVA és una reivindicació del poeta Joan Maragall (1860 - 1911) en el centenari de la seva mort. Els actes es desenvoluparan en tres parts:

Divendres 3 de juny, a les 8 del vespre, "Una mena de fúria", conferència d’Enric Casasses i Blanca Llum Vidal a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga.

Dissabte 4 de juny, matí i tarda, a la plaça Maragall de Berga, lectura col·lectiva de l’obra poètica completa del poeta. Hi sou convidats. Si voleu participar en la lectura, envieu, si us plau, un correu a sobregaia@gmail.com.

AVÍS
La representació de L'Hiparxiologi de Francesc Pujols, per Moixic i el concert de Josep Pedrals i Els Nens Eutròfics a La General han estat ajornats. Properament anunciarem una nova data.

S'ha convocat el IX Premi Ramon Vinyes de Teatre 2011

2011-05-05T16:58:00.000+02:00

L’Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Berga ha obert la convocatòria del IX Premi Ramon Vinyes de Teatre 2011.

Coincidint amb l’aniversari de la mort de l’insigne escriptor berguedà Ramon Vinyes i Cluet a Barcelona (5 de maig de 1952), s’han fet públiques les bases de la convocatòria del Premi de Teatre Ramon Vinyes que enguany arriba a la seva novena edició.

El premi és obert a tots els autors i autores que ho desitgin, amb obres teatrals escrites en llengua catalana i està dotat amb 6.000 €.

El termini de presentació dels textos acabarà el dia 30 de juny i caldrà fer-los arribar, amb plica tancada, a la biblioteca Ramon Vinyes. Les bases del premi que serà proclamat el dia 5 de novembre, poden consultar-se a la web de l’Ajuntament (www.ajberga.cat).

L’últim guanyador en la edició del 2010 va ser l’autor valencià Manuel Molins amb l’obra titulada Bagdad.

Ha sortit L'Erol 107, revista cultural del Berguedà

2011-04-29T16:12:00.001+02:00

Open publication - Free publishing - More bergueda

Berga des de Queralt les 24 hores

2011-04-27T20:33:00.000+02:00

Josep Cunill presenta un llibre sobre el primer teatre del Paral·lel

2011-04-13T20:49:00.003+02:00

El teatre Artèria Paral·lel -que en altres èpoques s'havia anomenat Gran Teatro Español, Studio 54 i Scènic- va acollir ahir la presentació del llibre Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel, de l'escriptor i filòsof berguedà Josep Cunill, amb pròlegs a càrrec de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i de Ramon Muntaner, director de la SGAE a la Zona Mediterrània i director d'Artèria Paral·lel.

L'acte, celebrat a l'escenari del teatre, va comptar amb les intervencions de l'autor Josep Cunill, Borja Expósito, com a representant de la Fundació Imprimatur, Antoni Dalmau i Ramon Muntaner. Abans dels parlaments es va passar un petit documental i es va finalitzar amb la interpretació en viu de la cancó "La flor de te".

Cunill, autor del llibre Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel, fa un exhaustiu recorregut pels esdeveniments que, temporada rera temporada, anaven passant al Teatre Español. Els seus orígens, el Circo Español Modelo, les pantomimes, el Teatro Circo Español, el Teatre Líric en Català, el Sindicat d'Autors Democràtics, en Ricardo Calvo i els fabulosos Josep Santpere i Elena Jordi. Gairebé mig segle d'història en 320 pàgines.
Josep Cunill Canals (Berga, 1957) és llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de Filosofia. Les seves investigacions teatrals, en concret al teatre popular que es feia al Paral·lel, l'han convertit en un referent en l'estudi del teatre barceloní.

Properament es farà la presentació del llibre a Berga, Sabadell i altres poblacions catalanes.

Podeu veure el reportatge emès per BTV, aquí.

Jordi Llavina escriu sobre 'La casa cantonera' de Sílvia Alcàntara

2011-04-08T16:45:00.000+02:00

Un article de Jordi Llavina sobre La casa cantonera, de Sílvia Alcàntara, a la revista Presència.

La segona novel·la de Sílvia Alcàntara gairebé comença com Camí de sirga, de Jesús Moncada: una casa de poble que està a punt de desaparèixer sota les màquines. La Vicenta, la «boja dels gossos», és l’última persona que hi ha viscut. Vint-i-cinc anys enrere, la seva filla gran, la Irene, va fugir del poble i no hi ha tornat més. Hi ha un secret ignominiós entre totes dues. Tan poderós és, aquest secret, que les ha allunyat per sempre. Amb la mort de la mare, la Irene i la seva germana, la Marina, tornen a la casa cantonera per fer-se amb alguns objectes entranyables. La gran té la pell morena; l’altra en llueix una de ben blanca. Tants anys de no saber res l’una de l’altra no han servit per mitigar la rancúnia en els cors de les dues germanes, sobretot en el de la Marina, la petita («feia massa anys que havien emprès el camí de fer-se mal»).

La casa cantonera explica una història en aparença poc original, sobrecarregada de rivets tràgics i melodramàtics dignes d’un serial televisiu: la gelosia entre una mare i una filla, l’adulteri, el suïcidi d’un home, la mort no del tot accidental d’un altre, l’odi entre dues germanes, l’aparició d’una ànima pietosa que recull la germana pròfuga en una situació extrema –dessagnant-se, a la ciutat estranya– i que li dóna un sostre i una família nova, com també un cognom digne a la filla que vindrà més endavant... «Les ganes de saber i les ganes de callar es feien la traveta», llegim en un passatge de la novel·la, amb unes dones enèrgiques que van trobant penyores del passat en una casa a punt de convertir-se en runes. Les dones són les que duen el pes de la narració. El personatge més atractiu és el de la Irene, que, com el lector, no lligarà tots els caps fins al final, quan el passat ja deixa de fer por. Però la Vicenta, que acaba de morir, s’imposa amb trets de gran personatge tràgic. Entre totes dues, l’amo de la casa, el que els la va llogar fa molts anys: el Gregori. Res que no hàgim llegit en alguna altra modulació, res que no hàgim contemplat en una pantalla –gran o petita– cent vegades o més.

Els arguments literaris que esgrimeix Alcàntara, però, són molt poderosos. D’entrada, per una llengua, per un estil, madurs, esplèndids. Segon, perquè l’estructura de l’obra defuig la linealitat i aconsegueix una subtil barreja de veus i de temps narratius (el que pensen o diuen els personatges la vigília de la demolició; el que vivien o pensaven tants anys enrere). En aquest sentit, hi ha un moment formidable en què les dues germanes es disputen. La Irene és la que sap més coses del passat; la Marina, en canvi, en desconeix massa. La narració revela, amb saviesa, aquesta desigualtat en una informació tan rellevant. Tercer, per la tria de motius lluminosos: la confitura que s’elaborarà amb uns préssecs el perfum dels quals arriba fins al lloc dels esplais amorosos d’una parella adúltera; la sanefa de peixos que es van mossegant l’un a l’altre en una vànova; la boca del lleó de la font, de la qual surt un rajolí desesmat; i, per damunt de tots, la pipa i les canyes de pescar del marit de la Vicenta, el que s’ha ofegat al riu.

Sílvia Alcàntara crea i combina amb gràcia tots aquests elements. Sap distribuir amb perícia els moments de tensió i, al final, tanca molt bé la història amb una Irene que ha hagut d’empassar-se les llàgr5imes durant tants anys –eren llàgrimes eixutes, que feien una crosta impenetrable– i que ara, per fi, veu com brollen a lloure. La foscor ha empresonat mare i filla, com llegim a tocar del desenllaç. Però ara, si més no, s’ha fet un raig de llum (molt dolorós, això sí) en la consciència de la filla gran. No és la història, sense gaire llustre, sinó la manera tan brillant d’explicar-la.

Jordi Llavina

"El desgavell" del baganès Ferran Planes, literatura de la més alta qualitat

2011-04-05T08:31:00.003+02:00

Edició de 2011

"El desgavell", de Ferran Planes (Club Editor. Barcelona, 2010)

"Abans d'ahir, de matinada, quan vaig enllestir 'El desgavell' de Ferran Planes (Club Editor), vaig tancar el llum del despatx i vaig enfilar el passadís. En Planes continuava allà i em parlava amb la seva veu impressionant: "Després de la grollera imatge de l'home ideal farcit d'impostura, apareix l'home autèntic, pur i feble, desguarnit de postissos oripells, que pot bellugar-se sense unes crosses que s'han corcat i que ja no poden apuntalar-lo". Crònica? Novel·la? Literatura de la més alta qualitat."

Julià Guillamon, crític literari i escriptor

Edició de 1969

Ferran Planes, nascut a Bagà el 1914, va ser tinent de l'exèrcit republicà i va haver de seguir el camí de l'exili i dels camps de concentració. Les seves memòries van ser recollides a la novel•la "El desgavell", publicada per primera vegada el 1969. Aquest any, Club Editor la reedita de nou, sense censura, dins la col•lecció 'La cara fosca de les lletres'. Planes va morir el 1984.

Tres supervivientes de Mauthausen (1972).
Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella.
Fotografia de Pilar Aymerich.

Arriba el BARRIBROSSA 2011, del 31 de març al 10 d’abril

2011-03-30T15:49:00.004+02:00

Una activitat que tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades

11 dies
20 activitats
9 estrenes absolutes
9 espais de representació

AGENDA D’ACTIVITATS
Si voleu descarregar el programa de ma en pdf cliqueu aquí

31 de març. 20 hores
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
Inauguració BARRIBROSSA 2011
SALFLORVATGE d’Ester Xargay

1 d’abril. 21 hores
Museu Picasso
LES NAIXENCES LATENTS de Ricard Ripoll

2 d’abril. 21 hores
Museu Picasso
ASSAIG PARAPARÈMIC de Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli

2 i 3 d’abril: Visites guiades 12 hores i 18 hores
Arts Santa Mònica
SALVAT-PAPASSEIT POETAVANTGUARDISTACATALÀ exposició

4 d’abril. 13 hores
Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona
L'OULIPO MODE D'EMPLOI documental de Jean-Claude Guidicelli i Frédéric Forte

4 d’abril. 21 hores
Convent de Sant Agustí
HAMLET MACHINE de Heiner Müller

5 d’abril. 19 hores
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Klub de Lectura: VERBÀLIA 2.0 de Màrius Serra (amb la intervenció de l’autor)

5, 6 i 7 d’abril. 19 hores
Palau Moja
CONTRA EL CAIRE DEL TEMPS Homenatge a Montserrat Abelló

6 d’abril. 13 hores
Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona
TALLER D'ESCRIPTURA AMB TRAVA

6 d’abril. 20 hores
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
POMELO O LA INSTRUCCIÓN COMO ARTE
de Llorenç Barber i Montserrat Palacios a partir del llibre Pomelo de Yoko Ono

6 d’abril. 21 hores
Convent de Sant Agustí
LA TRAVESÍA de Julia Koch i Daniel Zippi

7 d’abril. 21 hores
Convent de Sant Agustí
EL CONCIERTO DE SAN OVIDIO d’Antonio Buero Vallejo

8 d’abril. 11 hores
Facultat de Traducció i interpretació. UAB
TRADUIR L'OULIPO Conferència d’Annie Bats

8 d’abril. 19 hores
Convent de Sant Agustí
L’OSTEÒPATA de Pasquale Bàvaro

8 d’abril. 21 hores
Foment de les Arts i del Disseny (FAD)
VERBÀLIA 2.0 de Màrius Serra

9 d’abril. 19 hores
Convent de Sant Agustí
EL DARRER TRIANGLE de la Cia. Els Pirates, a partir de textos de Joan Brossa

9 d’abril. 21 hores
Foment de les Arts i del Disseny (FAD)
EXERCICIS D’ESTIL i XOCOLATA CALENTA antologia de diversos autors oulipians

10 d’abril. 17 hores
Plaça d’Allada Vermell. Davant del Brossa Espai Escènic
EL CIRC DE LA LLUNA d'Obskené

10 d’abril. 18 hores
Plaça d’Allada Vermell. Escenari ciutadà a Joan Brossa
SALTAMARTÍ Pep Toni Ferrer (Oliva trencada) musica poemes de Joan Brossa.

OFFBARRIBROSSA
5 d’abril. 20.30 hores. Preu: 8 €
Convent de Sant Agustí
Dimarts Màgics amb Fernando Keller (Argentina)

Gairebé totes les activitats són gratuïtes

El cant d'estil valencià al bar La Lluna de Berga

2011-03-27T18:01:00.001+02:00

Gravació de Moisès Rial

Aquesta és una mostra de les actuacions que ahir dissabte 26 de març van tenir lloc a Berga, en el marc de les 12 hores de cançó improvisada.
El cant d'estil valencià va brillar amb llum pròpia al bar La Lluna.

Climent Forner presenta "Paraules sobre paraules" a Berga

2011-03-24T20:11:00.002+01:00

Demà divendres dia 25 de març, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga, es farà la presentació del nou llibre de Climent Forner, "Paraules sobre paraules", publicat per Edicions de l'Albí.
El volum recull 84 textos de Forner, escrits com a pròlegs o pronunciats com a conferències i discursos, que giren a l'entorn de quatre apartats: la religió, la poesia, la llengua i la pàtria.
Es preveu la lectura de diversos textos i un recital de poemes d'autors berguedans estudiats per Forner.

Berga organitza 12 hores de cançó improvisada (dissabte 26 de març)

2011-03-21T17:01:00.003+01:00

El proper dissabte 26 de març se celebrarà la quarta edició de les 12 hores de cançó improvisada, a Berga.

(De Berguedà Actual)

Les 12 hores de cançó improvisada és una trobada anual de glosadors d’arreu dels Països Catalans que, acompanyats de músics, es mantenen durant 12 hores fent cançó improvisada, ininterrompudament.

L’esdeveniment començarà a la una del migdia de dissabte. Les 12 hores arrancaran en la Calçotada del Casal Panxo, a la plaça de la Ribera. Posteriorment, s’iniciarà una cercavila que anirà recorrent un seguit de tavernes i bars de la ciutat, en algun dels quals hi haurà exhibicions de cantadors de modalitats de glosa mallorquina, menorquina i valenciana.

En aquest esdeveniment hi pot participar absolutament tothom, ja sigui com a públic, seguint l’itinerari de la cercavila, com arrencant-se a intervenir en la conversa cantada.

És evident que difícilment hi haurà cantadors que estiguin les dotze hores seguides cantant, el repte és, en tot cas, que en cap moment es pari.

La glosa, o cançó improvisada és una modalitat desapareguda en molts llocs del nostre país, com ara el Berguedà, que a partir de l’impuls de persones que l’han anat recuperant, compta amb una força emergent important.

Les corrandes osonenques, les nyacres empordaneses, el cant d’estil valencià, la glosa menorquina, el garrotin lleidatà, les jotes de l’Ebre, la glosa mallorquina… són diferents melodies per a omplir, de manera improvisada amb lletra, procurant mantenir la mètrica i la rima que en cada cas reclama.

Aquesta trobada anual, de caràcter itinerant i d’àmbit nacional s’havia celebrat anteriorment a Palma, dues vegades i a Ferreries (Menorca).

Per a reservar tiquet de la calçotada del Casal Panxo heu de dir-ho a: info@casalpanxo.cat

Per qualsevol informació us podeu adreçar a 12hores@gmail.com.

PROGRAMA

13:00 Calçotada de Casal Panxo. Plaça de la Ribera. Preu 14€ (socis 12€)

reserves: info@casalpanxo.cat

15:00 Sobretaula cantada. Inici de les 12 hores

16:00 Inici del glosabars Cal Blasi Passeig de la Indústria

17:00 Mostra de Cant d’Estil Valencià La Lluna Passeig de la Indústria

18:00 Salt de Gloses a la Plaça Ateneu Berguedà i La Barana Plaça Sant Pere

19:00 Mostra de Glosa Menorquina La Ginesta i La Granja Plaça Maragall

20:00 Glosa Metal El Celler Pujada de Sant Francesc

20:30 Cançó de Taverna, a la Taverna del carrer Menorets

21:00 1r Fòrum Ton de les Prèdiques Plaça Sant Pere

22:30 Mostra de Glosa Mallorquina Cal Negre Plaça Sant Joan

23:30 Glosa de combat Casal Panxo Carrer Mossèn Huch

00:30 Picapedrers La General Ronda Moreta

Enric Casasses parla de la poesia a Berga

2011-03-13T17:39:00.000+01:00

Gravació de Moisès Rial

Blanca Llum Vidal i Enric Casasses - 'Poesia completa' de Guimerà a Berga

2011-03-12T15:21:00.002+01:00

Gravació de Josep Grifoll

Àngel Guimerà a Berga, divendres 11 de març

2011-03-07T12:23:00.003+01:00

Divendres 11 de març a les 8 del vespre, a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga (plaça d'Europa), es farà la presentació del llibre "Poesia completa" d'Àngel Guimerà (Edicions de 1984).
Blanca Llum Vidal, poeta de Casserres curadora de l'edició, i el poeta Enric Casasses presentaran el llibre i recitaran una tria de textos. L'acte compta amb el suport de La Sobregaia Companyia.

Blanca Llum Vidal ha publicat dos poemaris, "La cabra que hi havia" (2009) i, recentment, "Nosaltres i tu" (editorial Lleonard Muntaner). Té en projecte un llibre de poemes per a nens que es dirà "Visca".
El 2010 va editar l'assaig "Dues Catalunyes", d'Àngel Carmona.

Aquest 2011 Vidal col.labora en la nova edició del calendari del fotograf berguedà Jordi Plana, que farà la interpretació fotogràfica dels poemes amb imatges realitzades i tractades amb l'Iphone.

Podeu llegir alguns poemes de Blanca Llum Vidal, clicant aquí.

Poemes d'Enric Casasses, aquí.

Carnestoltes de Berga 2011

2011-03-04T18:14:00.002+01:00

Concert de Manel a Berga, el 21 de maig

2011-02-17T17:46:00.007+01:00

El concert, organitzat per la Sobregaia Companyia, tindrà lloc el dissabte 21 de maig al Teatre Municipal a les 10 del vespre.

Guillem Gisbert (veu, guitarra i ukelele), Martí Maymó (baix), Roger Padilla (guitarra) i Arnau Vallvé (bateria) presentaran a Berga les cançons del seu esperat segon disc, "10 milles per veure una bona armadura", després que l'èxit del primer treball discogràfic "Els millors professors europeus" hagi superat totes les expectatives. Les actuacions en directe de la banda baten rècords de públic i acostumen a penjar el cartell "entrades exhaurides" molts dies abans dels concerts.

Segons la Viquipèdia," Manel és un grup de música de Barcelona, les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català. Destaquen pel seu atractiu directe i les seves cançons senzilles però amb lletres treballades, com ara Al Mar!, Ai Dolors o En la que el Bernat se't troba, les quals han obtingut molt ressò, així com les seves versions de Common people (Gent normal) de Pulp, No t'enyoro d'Els Pets o La Tortura (El Bròquil) de Shakira."

Es dóna la circumstància que Manel ha actuat al Berguedà, concretament al Teatre Esplai de l'Ametlla de Merola, el 22 de novembre del 2008, poc després de l'aparició del seu primer disc, però encara no ho ha fet mai a la capital de la comarca.

Les entrades, al preu de 24 €, ja es poden reservar al correu electrònic: sobregaia@gmail.com
A partir del 22 de febrer, la venda d'entrades es farà, també, a la Dolceria Pujol de Berga (a tocar de la plaça de Sant Pere).

Podeu trobar més informació sobre el grup a myspace:

http://www.myspace.com/gatmanel

Sempre plantaré cara - Carles Capdevila

2011-02-13T17:20:00.001+01:00

Vaig publicar aquest article a l'ARA, amb el títol Gent normal i problemes reals l'endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real". El torno a publicar ara i aquí en suport de Raül Agné, que va acceptar respondre les preguntes que calgués en castellà però reclamava el dret a fer-ho també en la nostra llengua als periodistes gironins.

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.

Carles Capdevila, director del diari ARA

TASTA el Berguedà, una revista dinamitzadora de la comarca

2011-02-09T18:29:00.002+01:00

La revista TASTA el Berguedà ha arribat al número 13. La publicació, de divulgació gratuïta i d'una gran qualitat, és obra del periodista Claudi Boix i es cou a foc lent des de la vila de Casserres. Tots els números que han sortit fins ara es poden llegir a Internet, així com els seus objectius i propòsits:

Tasta és una revista trimestral d’informació, divulgació i promoció del Berguedà. Un espai dirigit a les persones que coneixen la comarca, però també a totes aquelles que el volen descobrir.
Tasta és una publicació especialitzada en turisme, cultura, gastronomia, comerç i esports. Un conjunt necessàriament ampli de temàtiques que, relacionades entre elles, marquen el present i futur del territori.
Quan parlem de turisme ho fem des d’una concepció oberta que vol fugir dels clixés tradicionals a favor de les noves mirades i experiències que ofereix el Berguedà.
La cultura popular, el patrimoni material i immaterial, la música, el teatre, la geografia literària o els nostres “homenots” tenen també una presència visible a Tasta, fruit d’un dinamisme cultural ben evident que volem contribuir a comunicar.
La gastronomia berguedana és un reflex dels nostres paisatges. La restauració i els productes locals, com els bolets i els formatges, han fet del Berguedà una comarca altament valorada. Tasta es fa ressò de tot el que envolta el món de la cuina.
El comerç és un signe de vitalitat social i econòmica. Allí on hi ha comerç, hi ha ciutat. És per això que Tasta esdevé un aparador de les fires, dels mercats i, també, dels establiments més destacats.
L’esport és un dels grans potencials de la comarca. Una paraula que associem al lleure o la competició, però cada vegada més a la salut, la natura i la descoberta del territori.
A les pàgines de Tasta trobareu reportatges, entrevistes, notícies, fotografies, etc. Amb un tractament propi de les publicacions trimestrals que cerquen l’actualitat però no la immediatesa. Des d’aquesta perspectiva el conjunt de revistes conformen un autèntic arxiu per conèixer a fons la comarca. A cada estació i a cada municipi.
Tasta ofereix continguts de qualitat de caràcter textual i visual. En els dos formats de publicació, paper i electrònic, text i imatge es combinen amb l’objectiu de transportar-nos millor als llocs, personatges o esdeveniments.
Tasta és una revista que compta amb una extensa xarxa de col.laboradors que posen el seu profund coneixement al servei dels lectors. Aquest és, sens dubte, un dels nostres principals valors.
Tasta és, en definitiva, una iniciativa oberta de dinamització del Berguedà.

Sumari del número 13 ( hivern 2010):

Portada: Campionats del Món Snowboard FIS 2011 | L'apunt: Ramon Minoves | L'apunt: Judit Carreras | Apunts: Joan Roma, Jaume Farguell | Entrevista: Eduard Barcons, per Pep Espelt | Oficis: Maleïts Pastorets, per Salvador Vinyes | L'apunt: Les medalles són per al territori, per Daniel Terradellas | Entrevista: Cosme Ruaix, alcalde d'Alp, per Jordi-Pau Caballero | Bagà: L'enllaç Coll de Pal-La Molina | Senderisme: fira Trek&Walk, per Jordi-Pau Caballero | Camí dels Bons Homes: Etapa Bellver de Cerdanya-Porta | Esports: L'esquí de fons i raquetes de neu, per Jordi-Pau Caballero | Natura: Parc Natural Cadí-Moixeró | Olvan/Cal Rosal: III Fira de la Tòfona | Entitats: Creu Roja Berguedà | Puig-reig: La Corrida | Restaurants: El Celler de Ca la Quica | Borredà: Guia-llibre "Rutes per Borredà" | La Nou del Berguedà: Nova casa consistorial | Entre còctels: Gintònic: el combinat del moment, per Jordi Millan | Què mengem: El blat de moro escairat, per Sandra Ribalta | Cultura: Espectacular concert de Nils Lofgren, per Pere Gendrau | Cultura: La Sobregaia Companyia, per Quirze Grifell | Tasta els Pirineus: Vall de Núria, una vall única

Podeu entrar al web de la revista clicant aquí

Què tenim? - Vicent Partal ho diu clar i català!

2011-02-07T01:33:00.002+01:00

#jotincmes
El Quim, sobtadament, fa cara de dur i pregunta: “Què tenim?”. Doncs mira: jo també tinc la Malva-rosa i els peus mullats la nit de Sant Joan i Perpinyà i el vi i l'oli de Queretes. I tinc una jota ballada a sa Pobla entre foguerons i les joguines de Pascal Comelade. I els contes d'Enric Valor, els quadres de Miquel Barceló i el bloc de Biel Mesquida. I una muixeranga plantada ben amunt, ball de valencians, pare i mare dels castells.
I tinc un claustre a Prada, dalt del Canigó i el primer servidor web del país a la Universitat Jaume I. I Andorra sencera, independent i lliure, amb bandera a l'ONU. I els cavalls de Ciutadella i l'Alcover-Moll, amb la llengua sencera tancada dins els seus rojos volums.
I tinc els Obrint Pas tocant a Tòquio i Joan Fuster llegit en alemany. Tinc Antònia Font i Nadal Batle engegant ordinadors mentre Bernat Sòria esbrina com funciona la vida. I tinc la gent de Mètode omplint el català de ciència. I bancs i supermercats que em diuen bon dia quan dic bon dia. I diputats i senadors: l'Enric, el Pere, el Biel, la Mònica i tots els batlles que s'agrupen per la Ramon Llull. Tinc Morella i Salses, amb les quatre barres marcant el pas de l'autopista i Maó i Guardamar, amb tots els escuts lluïts a la plaça, del nord i del sud, de terra endins i de mar enllà.
I tinc els vaixells de Baleària, que els diuen Martí Soler o Jaume II. I Carles Santos desfilant davant mil bandes de música. I els Castellers del Riberal, que són també patrimoni de la humanitat. I la Sibil·la! A Mallorca, a Ontinyent, a l'Alguer. I els poemes de Vicent Andrés Estellés i els de l'Ausiàs. I els nins de la Bressola i els xiquets d'Escola Valenciana. I els cafès de l'Obra amb Rafa Nadal i les balconades de l'Octubre, al bell mig de València. I els empresaris, farts, que diuen que el tren ha d'anar cap al nord. I Ràdio Arrels i les webs. I El Temps i el Diari de Balears. I el Camí de sirga i les creus de Sant Francesc, allà a Formentera. I els de la Penya Tòtil del Llevant i totes les senyeres cridant per la USAP. I la paella dels diumenges a casa dels pares. I la Intersindical Valenciana.
Diu l'anunci que les platges van d'Alcanar a Portbou. Alguns, molts, en tenim més.

Vicent Partal

Publicat a Avui, 05-02-2011, pàgina 52

Maria Estruch presenta "Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà"

2011-01-31T22:52:00.006+01:00

Foto: Montserrat Altarriba

S'ha presentat Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. L'acte tingué lloc el passat 20 de gener a les 20 hores, a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, amb participació i parlaments de l'editor, Jaume Huch, el prologuista, Mn. Climent Forner i l'autora. Es va comptar també amb l'assistència de l'Ajuntament de Puig-reig, concretament de l'alcalde, Antoni Clement i la regidora d'ensenyament, Carme Rosell, que iniciaren l'acte amb els seus parlaments. Tinguérem el goig de comptar amb l'assistència d'una bona colla dels informadors que han omplert el llibre amb les seves paraules i la seva saviesa, especialment vinguts des de La Nou, Olvan, Casserres, Viver i Serrateix... i, per descomptat, de Puig-reig. També hi assistí públic de les comarques veïnes, especialment de Navàs i Sallent.

Però el plat fort fou la intervenció de Mn. Climent Forner, prologuista d'aquest diccionari. Per a fer-vos un tast de la seva eloqüència, us copiarem, amb el seu permís, una part d'aquest magnífic proleg.

Podeu llegir la crònica completa de Maria Estruch clicant aquí.

El romànic, la mirada de Faust Guitart

2011-01-22T16:40:00.005+01:00

Faust Guitart - Sant Quirze de Pedret (Cercs)

"El romànic, la mirada de Faust Guitart" és el títol de l'exposició que aplega una selecció de 25 fotografies en blanc i negre sobre l'art romànic.
Es pot visitar fins al 15 de febrer, al vestíbul del Pavelló de Suècia de Berga, capital del Berguedà.

Faust Guitart (1920 -2008) va ser un rellevant activista cultural de Berga. Va presidir els Amics del Romànic, entitat de la qual era fundador, i el 1998 va rebre el Premi a la Cultura Ciutat de Berga per la seva trajectòria.
L’any 2010 el seu fons documental va ingressar a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, que inclou la seva obra fotogràfica, avaluada en 18.000 negatius. Aqueta exposició recull una tria de les imatges sobre art romànic berguedà, en blanc i negre, que va captar entre 1950 i 1975.

Exposició de Joan Queralt a Berga

2010-12-29T16:20:00.004+01:00

El pintor Joan Queralt va néixer a Sarrià el 1947. Va agafar els pinzells als 19 anys i des de 1965 ha fet exposicions per tot Catalunya. Actualment resideix a Casserres (El Berguedà) i viu professionalment de la seva pintura.
D'estil molt personal i identificable, pròxim als postimpresionistes i als fauvistes, les seves pintures són plenes de colors vius i fortes càrregues emotives.

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, diu les seves garrofes

2010-12-24T14:19:00.006+01:00

Gravació de Jordi Simon

Començo les meves garrofes ...
que no seran pas moltes,
doncs fins i tot a les estrofes,
la crisi hi dóna voltes.

El comerç, el turisme
i la indústria s’han enfonsat.
Hem caigut en un forat
més profund que un abisme.

Mireu sinó al Montilla.
Ja veieu com ha acabat,
amb un govern de “pacotilla”,
ara, ... ja l’han jubilat.

I ja veurem el Zapatero,
pot tenir els dies comptats,
I si el canviem per la Carbonero
ara que té els pits operats?.

I si voleu merder ... ,
sens dubte, el tema millor,
és parlar del mullader,
de la nostra televisió.

Cables tallats, il·legals,
nous canals com si res,
i és que per aquests verals
no ens guanya ni TV3.

Fins i tot m’ha dit algú,
pel tema s’ha interessat
Benet i Jornet, és un guru,
en les sèries d’havent dinat

Per quan s’acabi La Riera,
ja prepara un nou guió
d’una sèrie amb trempera;
“Berga i la televisió”.

Per Corpus ens vam lluir
amb la Patum televisada,
tot el país va gaudir
de la nostra festa estimada.

L’Albert ho explicava,
acompanyat de la Dolors,
l’Espartac no hi desentonava,
un bon equip de narradors.

Que des de la Berruga estant
feren sentir com cal,
el cor de la plaça bategant
al ritme del tabal.

Mentre a baix a la Ribera
van a un ritme tan calmós ...
que fins i tot s’exaspera,
Sant Ceferinu gloriós.

Pregava el Vima amb devoció:
“Que no hi hagi un tocat de l’ala,
que ens encengui la bengala
i ens esguerri la funció.”

I algun veí espavilat,
va fer-hi un bon caleró,
tenint de rellogat,
un càmera al balcó

No em vull pas oblidar
del recargolat monument,
això si que és d’admirar:
banyes que paga la gent.

Quina sopa de lletres,
de noms n’hi ha a pilots,
fets amb unes lletres estretes,
que si et vols trobar ...., no pots

I les obres?. Anem fent!
El què tenim s’ha d’allargar,
hem d’anar ocupant la gent
per la crisi trampejar.

Com exemple de durada,
Rasa dels Molins sens fi,
doncs abans estarà acabada
la basílica d’en Gaudí.

Ho anem fent i desfent,
com allà al Pere tercer.
on veureu en un moment:
grans cues i un bon merder!

Altres obres hem començat,
als carrers i a les voreres,
t’hi pots quedar encimentat
si al costat t’hi esperes.

Hi ha una colla de primera ...
busquen qualsevol moment,
per reclamar amb fal·lera,
allà a l’Ajuntament.

Van trobar el recolzament
d’uns empresaris necessitats,
que com que són bona gent
els tenen ben embaucats.

Tots junts a reclamar
a la casa gran nit i dia,
“A mi m’heu de pagar,
si no, us fotu l’alcaldia”.

I apa Alcalde i Interventor
cap a “Can Fanga” a l’instant,
a demanar algun dineró
allà ... a la Casa Gran.

Però ens diuen amb ironia
“aquí no hi ha calé,
només us escoltaria
si fossiu del PSC.”

Farem si cal tres novenes
a Sant Artur gloriós,
que ens eixugui les penes
amb diner abundós.

Ja els tindríem tots invertits
de projectes no en falten,
són un nois molt decidits
que a la oposició exalten.

D’aquests no en vull parlar
doncs algú es podria ofendre,
ara hem de pair el sopar
sense els ànims encendre.

I anem fent via cap al Portal,
a la crisi diguem prou,
que tinguem un Bon Nadal
i per tots un Bon Any Nou.

Juli Gendrau

L'escola en català ara i sempre!

2010-12-23T10:05:00.001+01:00

La sentència signada per la magistrada del Tribunal Suprem espanyol, Celsa Picó Lorenzo, nascuda a Barcelona el 1952, Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster cum laude en Estudis Europeus, pertanyent a Jueces por la Democracia i considerada progressista:

Text íntegre

A l’amic pintor Joan Ferrer

2010-12-14T12:39:00.003+01:00

Foto Quirze Grifell

Estimat Joan,

Primer de tot, deixa’m donar-te la meva més sincera enhorabona pel premi a la Cultura 2010 que et concedeix la nostra ciutat de Berga amb una total unanimitat per part de persones i entitats.

Abans de fer amistat amb el pintor de la barba i la pipa, vaig tenir la sort de trobar el teu germà Agustí com a professor a l’escola dels germans de La Salle de Berga. En el poc temps que el vaig tenir, va ser del primers que em va fer adonar de la necessitat d’estimació cap a llengua catalana i va ser l’encarregat d’incentivar la nostra sensibilitat poètica i musical.

Anys més tard, durant uns mesos, em vas fer de professor de pintura al taller que tenies a sobre del cafè de Cal Negre. Com un petit tresor, encara conservo intacte el meu autoretrat inacabat, on jo hi veig encastats els teus consells i la teva sàvia mirada.

Hem compartit l’admiració pel teu enyorat mestre Josep Maria de Martín, l’artista total que va deixar Barcelona per tornar a la casa dels pares poder fer lliurement una vida cultural ben peculiar. Lector incansable, escriptor, pintor, il·lustrador i caricaturista. El senyor de Martín va formar una interessant alineació de pintors deixebles: vosaltres dos, Agustí i Joan Ferrer, Marià Bergua, Ramon Buchaca, Domènec Cosp, Climent Vilella i Maria Àngels Perarnau, fins arribar a Salvador Vinyes, entre d’altres. Com el mestre, tu també has ensenyat el camí a noves generacions de pintors berguedans.

Durant molt de temps t’he seguit amb entusiasme per contemplar les diferents exposicions a Berga, a Barcelona i altres indrets de la geografia catalana, que formen una bella col·lecció d’invitacions i programes de mà. Recordo la boníssima impressió que em va causar la que vas fer al centre de Palafrugell. Després d’anys de negres, grisos i marrons foscos, apareixia una nova gamma de colors, senyal d’una nova etapa creativa.

El teu gran any, sens dubte, va ser el 2009, ple d’activitat i força expressiva. L’exposició de Puig-reig, al Celler de ca la Quica; la de Barcelona, al gran gimnàs de la Fundació Collserola, amb aquells quadres de gran format; el maridatge de la teva pintura amb la cuina Roger Martínez en uns sopars memorables. Amb l’exposició més gran arribaven també nous colors a les teves teles, ara vermells, ara blaus, ara blancs, tots esclatants de vida.

Saps molt bé que aquest país és esquerp a l’hora de reconèixer els seus grans homes i dones. Per això, quan fa pocs dies vaig saber que et donaven el premi, vaig sentir un goig immens. De tot cor, et dic un cop més, ànims i per molts anys, Joan!

Quirze Grifell

Carta publicada a Regió7 el dilluns 13 de desembre de 2010 (pàgina 41)

Homenatge al pintor Joan Ferrer amb un poema del seu germà Agustí

2010-12-09T17:54:00.001+01:00

Foto Quirze Grifell

Amb aquest poema de l'Agustí Ferrer volem retre homenatge al pintor Joan Ferrer, amb motiu de la concessió del premi de la ciutat de Berga a la Cultura 2010. A sota el poema l'autor explica alguns detalls de la seva composició.

L'enhorabona i per molts anys, amics Agustí i Joan!

PER TU, JOAN

Cobries amb l´orgasme gris blavós,
de gram estructurat, l´argila eixorca.
Li burxes els budells a cops de forca
i un arbre, a cada trau, neix vermellós.

Eròtic modelador,
pastosa dèria,
densa matèria,
pintor!

Terrisses i fang mut al finestral,
estàtics atuells de pell cremada
sotgen murmuris freds de cantonada,
vençut el blanc binomi original.

Geomètric creador,
febrós artista,
foll alquimista,
pintor!

Abstractes harmonies verd foscant
amaguen vells secrets fressats de móres.
Baveja gotes d´aigua per les vores
la clepsa que la sorra va xuclant.

Eremita del color,
bruixot, poeta,
sòlid esteta,
pintor!

Baixaven els ramats d´escorça bruna
per negres espirals, formant meandres.
Estrenyen el camí vols de calandres
i es cargolen les branques, una a una.

Embriac de la foscor,
pinzell perfecte,
germà dilecte,
pintor!

Agònics espetecs d´ala esquinçada
solcaven recs de sofre pel teu pit.
Roents ungles de foc ja són oblit
i dringa pels teus ulla la nova albada.

Pipaire i compositor,
ritme i vivència,
grec de Florència,
pintor!

Agustí Ferrer i Gasol
Juny de 1975

Nota de l'autor

Vaig compondre aquest senzill però emotiu poema l´any 1975. (Hòstia! M´he fotut vell). Cada quartet decasíl·lab correspon a una visió personal d´un quadre concret, excepte l´últim que, per raons paleses, he escrit aquests dies, ajustant-me, tant com he pogut, a l´estil, ritme i rima dels versos originals.

El grup berguedà i menorquí Deboits presenta el disc Sol i sípies

2010-11-26T18:32:00.004+01:00

Deboits és un grup català i menorquí, que porta ja varis anys actuant en directe i que aquest any 2010 ha decidit recopilar algunes de les cançons més conegudes en forma de disc, editat i distribuit per la discogràfica BLAU DISCMEDI. Encara que les 14 cançons han estat concebudes a mig camí entre el prepirineu català i l'Illa de Menorca, els sis components del grup van decidir gravar a l'Illa Gran, a Mallorca, amb Francisco Albèniz, alma mater del grup mallorquí LA BUSQUEDA, el qual ha realitzat la producció del disc, que inclou grabació, mescla i masterització. Seguint la filosofia del grup, en Xisco acceptà el repte de grabar un disc en una casa a pagès en un poblet del Pla de Mallorca (Maria de la Salut), traslladant i muntant el seu estudi allà, on van conviure i grabar les 14 cançons en 16 dies. El disc serà presentat oficialment a l'Fnac l'Illa de Barcelona, el dia 27 de Novembre de 2010.
Podeu trobar més informació i escoltar algunes cançons del disc a l'espai del grup a www.myspace.com/deboits i a la pàgina del facebook del grup (hi ha un link directe a la pagina del myspace), on en breu hi penjaran el primer videoclip.

Els components del grup són:

Víctor Borràs - Baix elèctric, veus i greus en general
Xevi Camprubí - Piano, teclat, banjo, veus, quartet de corda i intendència
Sergi Bondia - Guitarra elèctrica, acústica, burro de corda i veus
Llorenç Hernández - Bateria i percussions
Pep Camprubí - Veu principal, guitarra i trombó
Oriol Pérez: Percussions de Seva

Quimi Portet actuarà a Berga el dissabte 4 de desembre

2010-11-25T18:42:00.002+01:00

Organitzat per La Sobregaia Companyia i La General, Quimi Portet oferirà un concert a Berga el proper dissabte 4 de desembre a les 23:30, que s'inscriu en la gira de presentació del seu últim treball Viatge a Montserrat.
L'astre intercomarcal, com li agrada definir-se, vindrà acompanyat de la seva banda habitual, amb Xarli Oliver a la bateria, Antonio Fidel al baix i el guitarrista de Puig-reig Jordi Busquets.
Berga podrà gaudir de la música de Portet poc abans de finalitzar la gira World Tour 2010.

Les entrades anticipades ja són a la venda.
A Berga: La General, Rock & Clàssics, Bar Negre, Bar Canigó i Quiosc Colors.
A Puig-reig: Bar Garbí

També podeu reservar-les al correu: sobregaia@gmail.com

Preus: 14 € anticipada / 16 € dia del concert

Ha sortit el número 9 de la revista Cadí Pedraforca

2010-11-21T19:17:00.001+01:00

Acaba de sortir el número 9 de la revista Cadí Pedraforca, una publicació de continguts molt interessants i una edició impecable, dedicada a preservar la memòria oral i gràfica de les comarques de l'Alt Urgell, El Berguedà i La Cerdanya.

Podeu llegir el sumari d'aquest número clicant aquí.

Visiteu el lloc web de la revista: Cadí Pedraforca

Josep Grifoll exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga

2010-11-16T12:03:00.001+01:00

"Jo, Grifoll", acció performàntica realitzada per Maria Ballús, membre de Tràfec Teatre i de RÀDIO SALIL (Sergi Fargas i Pep Espelt) a la Llibreria Quatre Cantons de Berga amb motiu de la inauguració de l´exposició de pintures del fang de Josep Grifoll.

"Metropolitan Barcelona" i El Berguedà epicentre boletaire.

2010-11-12T17:30:00.002+01:00

La revista Metropolitan Barcelona, en anglès i de lliure distribució, acaba de publicar el número del mes de novembre 2010.
Un article de tres pàgines, signat per Tara Stevens, està dedicat a la febre boletaire dels catalans. El Berguedà hi surt especialment recomanat.

A continuació us oferim l'article sencer.

Fungi foraging

It's mushroom season and there are plenty of places to head if you want to pick your own.

To get an idea of just how obsessive a sport the boletaire (wild mushroom hunting) is you need only look on Facebook. On it you will find innumerable groups among them simply ‘Bolets’ (wild mushrooms) which has 535 fans scattered across Catalunya, each as secretive as the other when it comes to prime hunting grounds. A love of the mushroom they may share, but you can be sure they don’t reveal its whereabouts. And yet, throughout the autumn you’ll see carloads of folk heading out of the city and into the hills in the hope of finding this most elusive of gourmet treasures. As the late great Catalan gourmand and writer Manuel Vázquez Montalbán put it, the best reason to go mushroom picking is that it’s one of the few things left in the world that is free. Add to that the thrill of a tramp through the fallen leaves, a slap up lunch in the country and maybe a night in a stone masia with some friends, a bottle of wine and a crackling fire and this mushroom hunting caper starts to seem like a rather good idea. There is good mushroom hunting ground all over Catalunya, but the Berguedà region must surely be its capital. The area is said to have more than 1500 different species (for culinary purposes, hunters generally select from the 30 or so tastiest varieties) sprouting from its damp, dark forests and hedgerows. On any given weekend through the autumn, all along the old Catharist trail known as the Camí dels Bons Homs (the Path of Good Men), which runs from the Montségur Castle in Berga to Tarascon on the French side of the Pyrenees, it’s all about the shrooms: the biggest, the prettiest and the tastiest just like the prize vegetable contest in farmers’ festivals everywhere. You’ll spot the boletaires too, crouched furtively beneath clusters of trees clutching muddied wicker baskets, traipsing nonchalantly through ditches and generally doing their best to look inconspicuous. One of the distinctive traits of the wild mushroom is that they tend to colonise the same area year after year, and the secret locations of these are passed from generation to generation by those that collect them. Top tip then: once you’ve got your special patch of rovellons, don’t give it up.

A less competitive kind of sport can be enjoyed at the annual Mercat del Bolet de Guardiola de Berguedà. Think of it as Catalunya’s equivalent to the truffle market of Alba, albeit considerably less expensive, where pickers, sellers and buyers trade a variety of mushrooms from €8 to €30 a kilo. The market takes place daily from 1st September through 30th November and includes competitions, tastings and cooking courses as well as the usual communal feasting typical of Spanish festivals.

Nothing really beats the thrill of the chase though and if you’re remotely nervous about going it alone, there are several guides in the region, contactable through local tourist offices, who’ll show you the ropes and help you safely identify your pickings. The Generalitat (www.gencat.com) also has a good general introduction to mushroom season on its website, citing useful information such as how to pick them (cut them at ground level and gather them in baskets not bags to ensure the spores continue to flourish in the forest) plus a guide to what’s what.

Know your mushrooms

When it comes to gathering mushrooms the rule is; if in doubt, leave it alone. People die every year from ingesting poisonous species. That said, few things are more satisfying that sitting down to a plate of wild mushrooms that you picked yourself, lightly grilled and dressed with a pat of fresh, yellow butter. So seek carefully and enjoy.

Ou de Reig, the romantically named ‘royal egg’ is the king of the autumn with its chestnut like cap and pretty yellow gills. If slowly roasted, whole, it makes a perfect partner to lightly grilled ducks’ liver sprinkled with sea salt.

Llenega (wax cap) proliferates in the Bages region from September to December. Its cap is the colour of arbequina olives and can grow up to 10cms across, with milky white gills. You’ll find it beneath pine trees in low mountain areas.

Ceps (porcini) are easily recognisable by their dark flesh and plump, dumpling like bodies. The taste is mild, but shaved like truffles and drizzled with a fruity olive oil they make the most delicate carpacchio.

Rovellons (bleeding white cap) emerge in early September and last through December. They are perhaps the most revered species in Catalunya, with a pretty tawny colour that unfortunately is easily confused with highly poisonous species. The surest way to know is when you cut the stem, the wine-coloured liquid that comes out quickly turns a sludgy green. They are at their best sautéed very lightly in butter and served as a side to something hearty like polenta and pork chops. Note many of the rovellons you see in the markets are imported from the huge, industrial farms of Soria, and may not be quite so ‘wild’ as they first appear.

Pinetells (delicious milk cap mushrooms) are aptly named as one of the tastiest of the crop. They are distinguished by the orange milk that, like the rovelló, turns green soon after cutting. It can grow up to 15cms in diameter with a cap like Saturn: think red and orange concentric circles dotted with green. The stem is white with orange spots and it grows everywhere from the coast to the Pyrenees, from late August to early January. Because of its size, it’s a good choice for popping on the griddle with a little oil and garlic and serving as a starter, or in a sandwich with a juicy steak.

Múrgoles (morels) are probably the most distinctive looking mushroom of all with their conical, honeycomb caps. Lately, every time I’ve had them, they seem to come in a foie and cream sauce, which I must confess, I’ve so far failed to improve on.

Fredolics (grey knight mushrooms) have a short season from September to November and are distinguished by bluish-grey colouring. The cap is knobbly, the gills a dirty white colour. It thrives in pine forests and comes out in force after a cold snap, so you might want to keep an eye on those temperatures. However it can be easily confused with a seriously poisonous variety, the spotted tricholoma, which is bigger with a scaly cap. If the stem is very spotty, don’t pick it. The Fredolic stem is generally spot-free. Eating-wise I’m not a big fan, but it does have its place among aficionados.

The Carlet (panther cap) is a pretty, rose coloured mushroom with Bordeaux blushes over the cap. It has a good meaty flesh and is sweetish, providing it isn’t picked too big when it gets bitter. It thrives in oak and beech forests through September and October and lends itself well to bottling and preserving rather than eaten fresh. It’s the Carlet that you’ll see in brine or vinegar in jars and it makes a useful addition to winter stews and game dishes.

Camagrocs or rossinyols (fleshy, peachy-hued chanterelles) grow between August and October. They thrive in pine forests particularly in the mossy areas at the foot of the tree. They grow in clusters, are trumpet-shaped with gills turned inside out in the all the colours of the sunset. They are very difficult to mistake and therefore one of the best marks for amateur boletaires. They are however the worst culprits for going slimy, so don’t overcook.

Trompetes de la Mort (black trumpets, trumpets of death or horn of plenty) far from being deadly are delightful in a creamy pasta sauce. They are in season from August through December and look just like black chanterelles so they are difficult to mistake. Another good hunting opportunity for amateurs.

Where to stay

The Molí del Casó is an old water mill converted into a smart B&B, located a few kilometres north of Berga. Built of local stone and wood it is heated by solar panels and an existing hydroelectric system, making it a good choice for eco-foodies. Most of the food in the restaurant comes from their herb (edible and medicinal), fruit and vegetable gardens and eggs from their own hens. They also organise cooking workshops and cheese and local wine tastings if you don’t feel up for the hunt.

Molí del Casó
Barri Terradellas 10, Bagà
Tel. 93 824 40 76

www.molidelcaso.es

Top three restaurants for bolets

Never let it be said that bolets are anything other than gourmet. Berga is a hive of high-end restaurants all of which specialise in mushroom dishes through the seasons.

Els Casals

Earned a star for chef Oriol Rovira’s inspired cooking. Everything is grown and reared in house.

Els Casals
Sagàs - Tel. 93 825 12 00
www.hotelelscasals.com

Restaurant la Cabana

A rather posh country inn, popular among the elusive boletaire during mushroom season for a slap up lunch.

Nr. Berga - Tel. 93 821 04 70
www.lacabanaberga.com

Restaurant Sala

This restaurant has a reputation for churning out some of the best and most inventive mushroom dishes around.

Berga - Tel. 93 821 11 85
www.restaurantsala.com

Podeu accedir a Metropolitan Barcelona clicant aquí

2n Sopar de Cantadors a Berga - Reportatge complet de Televisió de Berga

2010-11-04T23:39:00.003+01:00

Gravació de Josep M. Berenguer, "Xarli".

La segona edició del Sopar de Cantadors, celebrat al Restaurant Hotel Cal Nen de Berga, el dissabte 30 d'octubre de 2010, va comptar amb la participació activa de:
Jaume Arnella, Maria Antònia Pujol, Roser Reixach, Marcel Tuyet, Susanna d'Alcoi, Jordi Bou, Jordi Costa, Josep Maria Berenguer, Ramon Safont, Ramon Viladomat, Miquel Moya i els cors de tots els presents.
L'organització va anar a càrrec de La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors.

Gravació de Josep M. Berenguer, "Xarli".

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA - Rècord mundial oficial

2010-11-01T18:33:00.000+01:00

L'històric Lipdub per la independència, la gravació de la multitudinària interpretació de 'La flama' en un sol pla seqüència pels carrers de Vic (Osona), va camí de batre el segon rècord de la seva curta història. Si diumenge passat aconseguia el rècord al Lipdub més multitudinari, en aplegar 5.771 independentistes cantant a la vegada l'himne dels Obrint Pas, ara podria acostar-se a un nou rècord, en aquest cas de reproduccions. Des que divendres va ser penjat a la xarxa ja s'ha reproduït més de 225.000 vegades, essent un dels vídeos més vistos aquests dies al portal YouTube, que ja el considera 'trending' (de moda). A més ja es pot visualitzar subtitulat en català, anglès i espanyol gràcies al sistema Universalsubtitles.

El darrer article de Joan Solà

2010-10-27T22:08:00.004+02:00

Adéu-siau i gràcies!

Amics lectors: ha arribat el moment de cloure la meva col.laboració en aquesta secció del diari. Durant 36 anys d'escriure un article setmanal a la premsa, n'he publicat uns 1050 en tres rotatius: Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991). Crec que era l'Espinàs que va acceptar d'escriure una columna diària però no hauria acceptat d'escriure'n una cada setmana. Ho devia trobar més difícil: ell era i és periodista i, com deia Pla, el periodista veu el món en forma d'article. Però jo no sóc periodista i els primers anys del Diari de Barcelona vivia angoixat tota la setmana pensant en l'article. Després n'he anat aprenent, no hauria calgut sinó!; però més del noranta per cent han sigut fruit de moltes hores i mesos i anys; i tot, a la vora de les meves altres obligacions: les classes a la universitat, la investigació i la direcció de projectes.

La pràctica de l'article setmanal m'ha proporcionat diversos beneficis clars: m'ha ensenyat a escriure i m'ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col.legues; però també m'ha impedit d'arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc.), i he hagut d'estar atent a les vicissituds polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què m'ocupava. Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. Sempre i d'arreu m'han arribat veus de col.legues, d'amics, de desconeguts de tota mena que m'han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat.

Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d'obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i anys més d'un col.lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o la Bíblia, podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més claredat les excavacions d'Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I això no és sinó un gran signe de civilització i d'esperança. Deia l'Iu Forn, que va plegar també d'escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar, no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar l'ànsia i la por al cos.

Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies.

Joan Solà

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 21 d'octubre del 2010

El PSOE contra la llengua catalana - Josep Guia Marín

2010-10-20T12:33:00.000+02:00

EL PSOE CONTRA LA LLENGUA CATALANA

La decisió del govern espanyol del PSOE d'impedir la tramitació parlamentària de la ILP "Televisió sense fronteres" és molt greu i molt simptomàtica. Mitjançant una resolució barroera i indocumentada pretenen justificar la seva prohibició apel·lant l'excessiu cost que l'execució de la llei comportaria. Es pensen que els ciutadans, no només els 650.000 que han presentat la proposició sinó tots, som uns beneits que ens empassem un ase per bèstia grossa. Alguna ment estúpida deu haver barrinat que, com que estem en crisi econòmica, colarà l'argumentació d'estalvi com a disfressa de la posició política que hi és a sota.

Probablement, aquesta mentalitat brillant ha estat la de Maria Teresa Fernàndez de la Vega, diputada per València sense exercir de valenciana, que tracta els temes relatius a la llengua com la burgesa acastellana que aparenta ser i que segurament és: sempre a favor de l'espanyol i en contra del català. Però no cal personalitzar ni fer llenya de l'arbre caigut perquè, al capdavall, la decisió l'ha presa el govern en pes, aquest govern espanyolista del PSOE tan "nacional" com els "nacionales". Es comporten com a genocides lingüístics i, per això, cap catalanoparlant digne no els hauria de votar mai, en eleccions generals i autonòmiques.
Aquest episodi de persecució contra (l'abast territorial de) la llengua catalana fa més d'actualitat la denúncia que figura al manifest electoral de Solidaritat Catalana per la Independència, on es diu que "les dificultats i prohibicions a la lliure comunicació en català entre els Països Catalans són una mostra més de la permanent discriminació contra la llengua catalana que exerceixen les institucions espanyoles i franceses". Per salvar el català, doncs, no hi ha altre camí que la independència.

Josep Guia Marín

Hypersuper de Sergi Fernández Bosch

2010-10-16T15:05:00.002+02:00

Fins al 29 d'octubre es pot visitar al Centre Cívic del Pati Llimona, al carrer de la Ciutat de Barcelona, l'exposició de fotografia del berguedà Sergi Fernández Bosch, inaugurada el dia 7 d'aquest més.
La col·lecció d'imatges ens porta a reflexionar sobre la forma de comprar en l'era dels supers i els hipermercats.

El 30 d'octubre 2n Sopar de Cantadors a CAL NEN

2010-10-01T17:00:00.004+02:00

Tot a punt per al 2n Sopar de Cantadors a Berga

Dissabte dia 30 d’octubre tindrà lloc a l'Hotel Restaurant Cal Nen de Berga el 2n Sopar Trobada de Cantadors a Berga. La novetat d'aquesta edició és que està organitzat per l'entitat cultural i lúdica La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors, que va néixer precisament després de l’èxit del 1r Sopar celebrat el 31 de juliol de 2009.

Aquell 1r Sopar de Cantadors a Berga va comptar amb la presència de 50 persones, entre cantadors i espectadors, que des del primer moment van estar disposades a gaudir de l’ambient i de les cançons que els més decidits van anar encadenant.
Ramon Manent i Robert Pellicer, vinguts expressament de l’Empordà, van oficiar de mestres de cerimònies, a partir de la cançó “Quina taula tan ben parada”, seguida de la que es canta mentre es va passant el porró de mà en mà, fins a la peça original de Jaume Arnella dedicada a les postres més universals, la crema catalana. La gironellenca Maria Antònia Pujol va desgranar cançons populars de diferents indrets dels Països Catalans, fent servir diversos instruments, i va fer una memorable versió del Ball de l’almorratxa de Gironella, acompanyada per Ramon Viladomat de Viladomiu Nou. Roser Reixac, antropòloga i expresidenta de Solc, va ser la representant del Lluçanès.

Valentí Alsina, pagès del Bages, acordionista i glossador, va sorprendre la concurrència amb les seves corrandes dedicades a la dona del temps de TV3 que se’n va anar a la televisió espanyola, Mònica López. I va cantar també les dificultats de conrear i obtenir subvencions en espais considerats de fauna protegida.

Ramon Safont, Martí Just, Ramon Just, Joan Miró, i Toni Fustagueras, acompanyats de Josep González a l’acordió, van interpretar un repertori genuïnament berguedà, digne de ser estudiat, recopilat i gravat en disc. Aquest és un dels projectes que la Sobregaia té a la vista.

El Sopar d’enguany vol tenir dos records molt especials. Un per a Toni Fustagueras, mort l’any passat, present al 1r Sopar de Cal Nen, acompanyat per la seva dona i la seva colla, Els Amics de la Cançó. I també un altre per a Robert Pellicer, la companya del qual ens ha fet saber que va morir el passat mes d'agost.

Els cantadors més joves de la primera edició van ser els berguedans Francesc Ribera, més conegut com a Titot, interpretant unes atrevides albades, i Marcel Tuyet, fent versions i temes propis.

Que es faci el sopar a Cal Nen no gens és casual. Històricament aquell local ha estat lloc de reunió de les diferents colles de cantadors berguedans, les anomenades Colla dels Rics i la Colla dels Pobres, l’equivalent a fabricants i treballadors, que es reunien per beure i cantar, quan la televisió encara no s’havia imposat als bars i cafès.

Entre els noms dels cantadors destaquen Josep Coronas, el Pepito del Garrigar, Josep Casellas, Lluís Llevadora, Joan Llevadora, Jaume Plans, Pere Plans, el Vilalta, el Xe, el Rata, el Minguet, el Serra, el Xava, el Rou, el Pep Culell, el Jepic, el Panxa de Llauna, el Sobrevias, el Ton de les Prèdiques... Més modernament també hi passava la Colla de la Canalla, amb el Pere Mula, el Salindró, el Moira, el Serra i el Xerric...

La Sioneta i la Maria Teresa Sant, àvia i mare de l’actual hostalera de Cal Nen, la Magda Alsina, havien sentit i cantat moltes vegades un repertori de cançons que constitueixen un altre veritable patrimoni oral i immaterial del Berguedà, amb permís de la Patum.

L’objectiu del Sopar de Cantadors, que vol esdevenir una tradició anual, és recuperar i fer reviure tot aquest patrimoni per tal que no es perdi ni caigui en l’oblit. La Sobregaia Companyia vetllarà perquè arribin a bon port diverses iniciatives com per exemple la gravació de discos, reculls de cançons, tallers de cançó popular i trobades d’experts per explicar i divulgar el patrimoni tradicional i popular del Berguedà i dels Països Catalans.

Encara que siguem al segle XXI i tinguem la intenció de ser molt moderns, malament anirem si no coneixem la tradició d’on venim. Com gairebé sempre, els extrems es toquen. El cantant solsoní Roger Mas, en el gran concert que va oferir al Palau de la Música Catalana, va definir la tradició “com un gran riu del qual agafem i hi aboquem allò que ens més ens interessa en cada moment”.

El poeta Enric Casasses, responent a la pregunta “Què tenen a veure Verdaguer i Bob Dylan?”, va dir: “Són el mateix: un capellanet de pagès i un rocker que beuen en la poesia popular. A Dylan li deien cantant folk i la seva canço més famosa, "Knocking on heaven's door", és totalment verdagueriana. Són idèntics.”

Pel que fa a la poesia popular del Berguedà, podem avançar que properament es publicarà el llibre “Lliri d’aigua. Antologia de la poesia popular”, dins la col•lecció Escriptors del Berguedà, projecte que tira endavant el Grup de Viver i que editarà Edicions de L’Albí. Aquesta antologia és una mostra de la riquesa dels gèneres populars i s’alimenta de diversos reculls i cançoners de la nostra comarca: el Cançoner del Calic, recollit i publicar a Bagà; el Cançoner de la Rosa de Bonner, totalment inèdit; A peu pels camins del cançoner, d’Artur Blasco; Folklore de Catalunya, Cançoner, de Joan Amades, i altres col•leccions de cançons, corrandes, garrofes i auques, anònims o bé d’autor conegut.

Quirze Grifell

Joan Margarit llegeix un extraordinari pregó de La Mercè

2010-09-24T11:42:00.002+02:00

Margarit, per Vicent Partal

El pregó de la Mercè resultà ahir un espectacle extraordinari i un indici igual de revelador. Veure Joan Margarit com es feia seu el Saló de Cent recitant poesia, reclamant la seua Barcelona més íntima, fou un esclat d'excel·lència emocionant. I veure Joan Margarit reivindicant la independència en l'acte que obre les festes a la Casa Gran va valer per mil explicacions sobre tot això que ens passa.

La Barcelona que fa sentir-te orgullós es féu present ahir en el pregó. De la mà d'un home armat de la paraula exacta, minuciosament pensada. De la mà d'un poeta espectacular que prenia i dominava l'espai amb uns fulls agafats ara amb la mà dreta, ara amb la mà esquerra. L'obra de Margarit, treta dels llibres i posada en la seua boca, va inundar el Saló de Cent en un dels pregons més bells imaginable.

Una ciutat que gosa fer així el pregó de la festa major és, de bell nou, aquella ciutat oberta, innovadora, captivada per la cultura i volgudament inconformista que, a tants, ens va enamorar i que sovint pensem que s'ha perdut.

Però, no solament no s’ha perdut, sinó que se sap i es reivindica cap i casal del país en un moment clau i en la veu d'un pregoner que no va defugir de ser la veu de molts, de moltíssims, de nosaltres. Margarit hi va reivindicar 'amb educació' la llengua i la independència del país i ho va fer convertint-se ell mateix en el millor exemple del país que volem: culte, lliure, desvetllat i, per què no?, feliç.

Llegiu-lo aquí:
Pregó de La Mercè 2010

MISHIMA i MALA CENDRA enlluernen La General

2010-09-20T11:06:00.006+02:00

2010-09-17T18:37:00.004+02:00

El grup català Mishima presentarà a La General de Berga el seu nou disc "Ordre i Aventura".

Un altre grup també barceloní, MALA CENDRA, format per Dani Cendra, Jordi Argenter i Albert Gasset, serà l'encarregat d'obrir l'esdeveniment musical.

Podeu encomanar entrades anticipades, a 10 euros, al correu:
sobregaia@gmail.com

Punts de venda d'entrades anticipades a Berga: Quiosc Colors, Cal Blasi, La Copisteria, La General, Cal Negre i Rock & Clàssics.

A taquilla les entrades costaran 12 euros.

Joan Ferrer exposa a Cambrils

2010-09-10T11:13:00.001+02:00

El pintor berguedà Joan Ferrer exposa, del 3 de setembre a l'1 d'octubre, a la sala Àgora de Cambrils.

L'artista presenta la mostra "Més poderós que el roure, més vell que l'olivera" amb aquestes paraules:

"Em proposo establir un diàleg entre paisatge del Baix Camp i el paisatge del Berguedà. Atret, tant per la força del mar com per les característiques del paisatge d'interior, trobo en aquests paratges la possibilitat d'expressar, amb una mirada personal, la dualitat terra mar.

De l'entorn natural, m'interessa especialment l'abstracció de les formes que es manifesten en veure de prop les soques envellides, les transparències de l'aigua o l'austeritat del sòl."

En el centenari del poeta Màrius Torres

2010-08-30T20:09:00.005+02:00

El poeta Màrius Torres i la seva estimada Mercè Figueras, la "Mahalta" dels poemes, al sanatori del Puig d'Olena, a Sant Quirze Safaja.

Article de Ramon Tremosa:

Màrius Torres, el poeta de la joia constant

La gira mundial de Nils Lofgren farà parada a Berga el 31 d'octubre

2010-08-27T12:23:00.002+02:00

Mishima serà a Berga el 18 de setembre

2010-08-26T11:07:00.003+02:00

El grup català Mishima presentarà a La General de Berga el seu nou disc "Ordre i Aventura". Un altre grup també barceloní, Mala Cendra, format per Dani Cendra, Jordi Argenter i Albert Gasset, serà l'encarregat d'obrir l'esdeveniment musical.

El dia del concert les entrades costaran 12 euros.

Ja es poden reservar entrades anticipades, a 10 euros, al correu:
sobregaia@gmail.com

El nou llibre de Maria Estruch serà a les llibreries el 14 d'octubre.

2010-08-21T07:47:00.002+02:00

Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà.

L'objectiu d'aquest llibre és fixar en lletra impresa les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics que regien les seves collites i les seves vides, quan l'agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals i quan tota predicció meteorològica els venia de l'observació directa del cel, de l'experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d'una riquesa excepcional.

· Editorial: L'Albí
· Col·lecció: La Guita
· Enquadernació: Rústica amb solapes
· Mides: 15,0 x22,5
· PVP: 18,00 €.

Isabel-Clara Simó llegeix el manifest de Solidaritat Catalana per la Independència

2010-07-24T10:35:00.005+02:00

Més informació:
http://www.solidaritatcatalana.cat/

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida. Per Vicent Partal

2010-07-23T10:36:00.005+02:00

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida

Vilaweb, 23.07.2010

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres.

La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d'arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny.

És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta de si la independència de Kosovë s'acorda amb la llei internacional. Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s'entenen com una norma d'aplicació comuna.

Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document, en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents:
–el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80)
–de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81)
–el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència –i atenció a l'ús del plural! (§ 84)

Passada la primera reacció d'estupor, ahir els mitjans espanyols provaven de tirar aigua al vi parlant de l'excepcionalitat del cas kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no significava res per al nostre país o per al País Basc.

Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de la Unió Europea i ho ha fet per raons d'ordre intern. Espanya sap que aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d'independència de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis, perquè el tribunal les va desestimar explícitament.

Entès això, ara no poden dir mentides.

És cert que la sentència s'adreça a la independència kosovesa, però més amunt n'he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens d'ambigüitat, 'Llei General Internacional'). General, doncs. I els conceptes generals són d'aplicació universal, com subratlla, a més, l'ús del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic en una sentència d'aquesta dimensió.

Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona.

Vicent Partal

Podeu llegir la sentància completa aquí:
http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/012/372/372.pdf

La manifestació més gran de totes les que s'han fet mai a Barcelona. 10 de juliol de 2010.

2010-07-14T11:31:00.002+02:00

Indignació i crema solar. Per Quim Monzó.

2010-07-11T21:37:00.004+02:00

Lúcida crònica de Quim Monzó sobre la multitudinària manifestació del 10 de juliol a Barcelona. Llegiu l'article:
Indignació i crema solar.

Es pensen que som uns esclaus. Per Vicent Partal

2010-07-10T10:47:00.003+02:00

Es pensen que som uns esclaus.

Que el constitucional publique precisament ahir, a poques hores de la manifestació, la sentència completa hi ha qui ho ha interpretat com un gest de prepotència. És molt pitjor. És el gest d'un esclavista que desprecia la reacció de l'esclau perquè la creu impossible. Per això avui hem de parlar alt i clar al carrer.

Una conducta política normal i raonable hauria tingut en compte que avui hi ha una gran manifestació prevista i hauria esperat unes hores, si més no, per no acabar d'inflamar la convocatòria. Als membres del constitucional això ni se'ls ha passat pel cap. Per quina raó haurien d'estar pendents de si nosaltres reaccionarem o no si el text de la sentència deixa palès el seu despreci a l'autonomia. Repeteix una vegada i una altra que som simples subordinats, matèria de segona classe. I als esclaus no se'ls pregunta quina agenda tenen.

El càlcul pot girar-se en contra d'ells, és clar. Perquè no som esclaus. Però impressiona veure què poc importants som per a l'estat i amb quina displicència es pensen que poden liquidar tot el que som, sense que ni tan sols protestem. Supremacisme espanyol pur.

Tinguem-ho tots en compte aquesta vesprada als carrers de Barcelona. Parlem alt i clar, en favor de la independència.

Vicent Partal
Vilaweb, 10.07.2010

La 2a Trobada Sopar de Cantadors a Berga es farà un dissabte d'octubre, encara per concretar. Tots hi sou convidats!

2010-07-09T18:46:00.003+02:00

I ho volem TOT !

2010-07-07T20:45:00.001+02:00

Joan Maragall - Oda a Espanya

2010-06-29T15:08:00.003+02:00

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

IVETTE NADAL + CRIDA'NS el 26 de juny a La General de Berga

2010-06-16T01:30:00.004+02:00

El concert de dissabte 26 de juny clourà el cicle Beus de la Terra que ha portat a La General de Berga una llarga llista de músics i artistes: Maria Coma, Pau Vallvé, Inspira, Jordi Lanuza, Ligeia, Marcel Tuyet, Anna Itó, Mercè Fondevila, Els Amics de les Arts i Antídot.

Tot i que els concerts previs han comptat amb la bona acollida del públic, La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors està especialment satisfeta amb el ple total, amb més de 400 persones, d'Els Amics de les Arts i Antídot en una nit de temperatura memorable.

El dia 26 us convidem a gaudir de les cançons de la cantautora i poeta de Granollers, IVETTE NADAL i del grup de Berga CRIDA'NS.

Més informació al bloc de La sobregaia Companyia:
http://sobregaia.blogspot.com/

Manifest del 12J, "Autodeterminació és democràcia"

2010-06-13T12:49:00.005+02:00

AUTODETERMINACIÓ ÉS DEMOCRÀCIA

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent. Ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat de reconstruir la nació, trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible. Cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans pot defugir, d’ara en endavant, el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català, en el seu camí cap a l'alliberament, ja ha començat.

L’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació”, encara no s’ha realitzat, tot i que aquest punt va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores.

Llegiu-lo complet clicant aquí.

El record material de La Patum 2010

2010-06-08T15:51:00.006+02:00

Vídeo de Climent Vilella

Lluís Barons interpretant el Ball de l'Àliga

Salvador Vinyes, autor del monument i Lluís Barons, guitarrista.

(4) Ballet vell de gegants, per Balma Badal

2010-06-07T02:25:00.004+02:00

Foto de Josep Vidal-Alaball

Ballet vell de gegants

Voler despertar-se diumenge i no ser-ne capaç. Només moure les parpelles, fer recompte palpable de rascades, morats i crostes. Passar el balanç de pèrdues i guanys. Preferir no tenir ni braços ni...
Voler despertar-se diumenge i no ser-ne capaç. Només moure les parpelles, fer recompte palpable de rascades, morats i crostes. Passar el balanç de pèrdues i guanys. Preferir no tenir ni braços ni cames ni esquena, ni boca ni ronyons ni ungles ni colzes ni fetge. Ni estómac, ni cap. Despertar-se diumenge i pensar que la geganta, durant els tirabols, semblava trista. Com mig endormiscada. No sé: cansada, nerviosa, absorta, distant. Absolutament abatuda, insistivament espectant.

Balma Badal

(3) Escriure, per Balma Badal

2010-06-05T17:54:00.003+02:00

Foto Queralt Vegas

Escriure

Escriure impaciència, escriure mal a l’estómac, escriure cabells despentinats. Escriure els ulls de la geganta, escriure tremolar. Escriure terra, escriure mirar-nos, escriure migdiada, escriure mal d’esquena. Escriure el silenci com a conseqüència i abducció total de la realitat. Escriure la superpoblació de culs a les voreres, escriure fúcsia, escriure fira, escriure aforament màxim limitat. Escriure camises, escriure texans i jerseis incrustats. Escriure cuixes, escriure fum, escriure vespre, escriure crostes i colzes pelats. Escriure costum, escriure barreja, escriure castell, escriure focs artificials. Escriure principi, escriure esperar-se, escriure final. Escriure gespa, guites, festa, barana, gelats, negre. Escriure fanal. Escriure totes les coses possibles per descriure-ho i, tot i així, no acabar de ser-ne –ningú- del tot capaç.

Balma Badal

(2) L'infern, per Balma Badal

2010-06-04T17:50:00.001+02:00

L'infern

L’espera desmesurada sota la llum taronja dels fanals. Les corones de vidalba, la humitat ignífuga, les galtes i les barbetes esquinçades. El mal als turmells, el so enllaunat i aquell sentiment desèrtic de la vida en sordina. Els nervis, l’escalfor corporal mal controlada. Les ombres, el pujar solemnement l’últim graó de les escales i l’arribar tremolant a la plaça. L’esglai de les espurnes, el fum solemne, la plenitud musical d’aquest quadre. Primer l’haver preferit morir i, després, la impossibilitat centrípeta de deixar definitivament d’espantar-se. Primer tot això i, al final, els teus ulls de nou. Això i, per descomptat, la incredulitat divina de la primera nova bafarada d’aire.

Balma Badal

(1) Ella s'ho pensa, per Balma Badal

2010-06-03T21:45:00.003+02:00

Ella s'ho pensa

L’empedrat del casc antic va començar a tremolar just a les vuit del vespre, en el precís instant en què es van aturar els rellotges i les nostres vides van començar-se a capgirar. Entre l’efervescència i els borbollons de nervis i la noble incontinència d’aquells que no podem dissimular la felicitat. L’aire calent ens bullia les sabates. Els cels, finals inabastables de precipici, es van passar la nit foradant-se de fum. Les espurnes emmetzinades ens omplien els ulls de llàgrimes, les partícules diminutes de cendra ens queien a sobre ingràvides. Distretes, delicades, absurdes, tendres. Suaus.

Balma Badal

"Esclat de llum", el mocador patumaire de Jordi Rafart

2010-06-03T08:27:00.005+02:00

Dimecres 13 de maig es va presentar al saló de sessions de l'Ajuntament de Berga el mocador "de lluïment" Esclat de llum, del dissenyador berguedà Jordi Rafart.
En el seu bloc personal, el mateix dia de la presentació, l'artista ens explica el concepte del seu nou mocador:

Després d’una jornada molt intensa i atrafegada, avui a 2/4 de 9 del vespre per fi hem desvetllat l’estampat dels mocadors de seda de la Patum, que porten el nom d’”Esclat de llum”. Fins ara havia estat una incògnita, però els que han assistit a l’acte de presentació han pogut veure, per una banda, el dibuix que hi hem brodat i, per l’altra, els diferents colors que hem utilitzat pels teixits.

Així, el fúcsia, el marró i el verd són els protagonistes de la peça, perquè tots ells prenen més intensitat durant els actes diürns de la Patum: el rosa, per exemple, el podem observar al vestit de la Geganta Vella, el verd fosc a les Guites i el marró podem trobar-lo a l’Àliga i als Nans.

Per acabar, només voldria donar les gràcies als qui m’heu donat suport durant tot el dia i, per descomptat, a les gairebé 200 persones que avui heu vingut a l’acte. Hem estat molt contents de veure que, fins i tot, la gent arribava fins a les escales de l’Ajuntament.

Més informació:
http://jordirafart.blogspot.com/

http://www.jordirafart.eu

La Patum 2010 en directe per Internet

2010-06-02T23:02:00.003+02:00

Web de La Maixerina:
http://www.onsortir.cat/onsortir_tv

Web de Regió7, també amb La Maixerina:
http://www.regio7.cat/especials/patum-2010/patum-en-directe-2010.html

Xavier Gonzàlez-Costa guanya el premi de teatre Vila de Gràcia 2010

2010-05-26T22:17:00.008+02:00

L'escriptor berguedà Xavier Gonzàlez-Costa ha estat el guanyador del Certamen de Textos Teatrals Vila de Gràcia 2010.
L'obra premiada porta com a títol L'Home (un drama).
En paraules de l'autor, L'Home (un drama) "és la tornada a un passat tumultuós d'un personatge turmentat (l'Home), a través d'un espai que va ser casa seva, i on es van creuant passatges de la seva vida quan era un nen, amb el present d'aquell immoble a punt d'ésser derruït. I és també l'intent de constatar que la genètica és inevitable, però, un cop al món, és aquest món el que modela la persona, depenent del moment o el lloc on hagi estat donada a llum".
Com també diu el seu poema "Som ... o som" de Ventrilòquia:

Si som com som és
perquè som on som
i en som conseqüència.

Un cop som on som
només som la nostra
pròpia conseqüència.

Es dóna la circumstància que, en poques setmanes, l'autor ha guanyat el premi de teatre i ha presentat a Berga, Barcelona i Madrid el seu segon poemari, també premiat, l'esmentat Ventrilòquia.

El Berganauta brinda pel prometedor camí literari d'en Xavier.

Els Amics de les Arts, amb Antídot, aquest dissabte a Berga

2010-05-20T18:38:00.004+02:00

De Ràdio Berga

Un dels grups revelació del pop en català, Els Amics de les Arts, actuarà aquest dissabte a Berga.
Els quatre components d’aquest grup barceloní (Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret) faran parada a la capital del Berguedà dins de la seva gira de concerts de presentació del seu nou disc ‘Bed & Breakfast’. El concert es farà a La General a les 11 de la nit, i Ferran Piqué ha avançat una mica com serà "esperem que la gent que vingui s'ho passi tan bé com nosaltres, que a part de cantar també interpretem una mica". Ho ha dit en una entrevista al programa El Virus de la Papaia, de Ràdio Berga.

Els Amics de les Arts estan vivint un molt bon moment, amb una gran projecció al primer pla del panorama musical català. Amb temes com ‘A Vegades’, ‘Jean-Luc’, ‘4-3-3’, ‘L’home que treballa fent de gos’ i ‘La merda se’ns menja’, entre d’altres, Els Amics de les Arts pujaran a l’escenari de La General per fer gaudir de la seva música a berguedans i forans. Un estil que el mateix Ferran Piqué defineix com a pop d’autor.

L’actuació de Els Amics de les Arts a Berga s’emmarca en el cicle d’actuacions programades per la Sobregaia Companyia, dins del cicle “Beus de la Terra”. A part, al concert de dissabte, també tocaran els berguedans Antídot.

Les entrades costen 10 euros anticipades i 12 a taquilla. Es poden comprar a Rock & Clàssics, al bar Cal Negre, a La Copisteria, al quiosc Colors, i a La General, de Berga.

Per a més informació podeu entrar a Internet i consultar la pàgina web www.elsamicsdelesarts.cat

Cap d'any de Patum - Berga, dimecres, 12 de maig 2010

2010-05-15T22:18:00.001+02:00

Gravació de Mpisès Rial.

Un record per a Josep Deseuras (1918 - 2010)

2010-05-05T01:12:00.005+02:00

Notícia de la seva mort, cliqueu aquí.

Galeria d'imatges, aquí.

Els Amics de les Arts, a Berga el 22 de maig

2010-05-01T12:43:00.005+02:00

Jordi Pujol va coincidir, el dia de Sant Jordi, amb el grup Els Amics de les Arts.
El president Pujol els va deixa anar:"Vosaltres sou lo últim que ha sortit, no?".

Si voleu estar al dia de la música que es fa en aquest país, "lo últim que ha sortit" serà el 22 de maig a La General de Berga. Podeu encarregar entrades anticipades a:
sobregaia@gmail.com

Ja fa molts anys que ens tenen ben collats...

2010-04-25T20:49:00.002+02:00

Videoclip de la cançó "Ves què hi farem!" de Santapau & Mahoni.
Himne extraoficial per a la defensa de la llibertat dels pobles oprimits.

Enregistrat a Balaguer (Catalunya) el 20 de Febrer de 2010