Concert de Manel a Berga, el 21 de maig

                                                               

El concert, organitzat per la Sobregaia Companyia, tindrà lloc el dissabte 21 de maig al Teatre Municipal a les 10 del vespre.

Guillem Gisbert (veu, guitarra i ukelele), Martí Maymó (baix), Roger Padilla (guitarra) i Arnau Vallvé (bateria) presentaran a Berga les cançons del seu esperat segon disc, "10 milles per veure una bona armadura", després que l'èxit del primer treball discogràfic "Els millors professors europeus" hagi superat totes les expectatives. Les actuacions en directe de la banda baten rècords de públic i acostumen a penjar el cartell "entrades exhaurides" molts dies abans dels concerts.

Segons la Viquipèdia," Manel és un grup de música de Barcelona, les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català. Destaquen pel seu atractiu directe i les seves cançons senzilles però amb lletres treballades, com ara Al Mar!, Ai Dolors o En la que el Bernat se't troba, les quals han obtingut molt ressò, així com les seves versions de Common people (Gent normal) de Pulp, No t'enyoro d'Els Pets o La Tortura (El Bròquil) de Shakira."

Es dóna la circumstància que Manel ha actuat al Berguedà, concretament al Teatre Esplai de l'Ametlla de Merola, el 22 de novembre del 2008, poc després de l'aparició del seu primer disc, però encara no ho ha fet mai a la capital de la comarca.

Les entrades, al preu de 24 €, ja es poden reservar al correu electrònic: sobregaia@gmail.com
A partir del 22 de febrer, la venda d'entrades es farà, també, a la Dolceria Pujol de Berga (a tocar de la plaça de Sant Pere).

Podeu trobar més informació sobre el grup a myspace:

http://www.myspace.com/gatmanel

Sempre plantaré cara - Carles Capdevila

Vaig publicar aquest article a l'ARA, amb el títol Gent normal i problemes reals l'endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real". El torno a publicar ara i aquí en suport de Raül Agné, que va acceptar respondre les preguntes que calgués en castellà però reclamava el dret a fer-ho també en la nostra llengua als periodistes gironins.

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.

Carles Capdevila, director del diari ARA

TASTA el Berguedà, una revista dinamitzadora de la comarca

La revista TASTA el Berguedà ha arribat al número 13. La publicació, de divulgació gratuïta i d'una gran qualitat, és obra del periodista Claudi Boix i es cou a foc lent des de la vila de Casserres. Tots els números que han sortit fins ara es poden llegir a Internet, així com els seus objectius i propòsits:

Tasta és una revista trimestral d’informació, divulgació i promoció del Berguedà. Un espai dirigit a les persones que coneixen la comarca, però també a totes aquelles que el volen descobrir.
Tasta és una publicació especialitzada en turisme, cultura, gastronomia, comerç i esports. Un conjunt necessàriament ampli de temàtiques que, relacionades entre elles, marquen el present i futur del territori.
Quan parlem de turisme ho fem des d’una concepció oberta que vol fugir dels clixés tradicionals a favor de les noves mirades i experiències que ofereix el Berguedà.
La cultura popular, el patrimoni material i immaterial, la música, el teatre, la geografia literària o els nostres “homenots” tenen també una presència visible a Tasta, fruit d’un dinamisme cultural ben evident que volem contribuir a comunicar.
La gastronomia berguedana és un reflex dels nostres paisatges. La restauració i els productes locals, com els bolets i els formatges, han fet del Berguedà una comarca altament valorada. Tasta es fa ressò de tot el que envolta el món de la cuina.
El comerç és un signe de vitalitat social i econòmica. Allí on hi ha comerç, hi ha ciutat. És per això que Tasta esdevé un aparador de les fires, dels mercats i, també, dels establiments més destacats.
L’esport és un dels grans potencials de la comarca. Una paraula que associem al lleure o la competició, però cada vegada més a la salut, la natura i la descoberta del territori.
A les pàgines de Tasta trobareu reportatges, entrevistes, notícies, fotografies, etc. Amb un tractament propi de les publicacions trimestrals que cerquen l’actualitat però no la immediatesa. Des d’aquesta perspectiva el conjunt de revistes conformen un autèntic arxiu per conèixer a fons la comarca. A cada estació i a cada municipi.
Tasta ofereix continguts de qualitat de caràcter textual i visual. En els dos formats de publicació, paper i electrònic, text i imatge es combinen amb l’objectiu de transportar-nos millor als llocs, personatges o esdeveniments.
Tasta és una revista que compta amb una extensa xarxa de col.laboradors que posen el seu profund coneixement al servei dels lectors. Aquest és, sens dubte, un dels nostres principals valors.
Tasta és, en definitiva, una iniciativa oberta de dinamització del Berguedà.

Sumari del número 13 ( hivern 2010):

Portada: Campionats del Món Snowboard FIS 2011 | L'apunt: Ramon Minoves | L'apunt: Judit Carreras | Apunts: Joan Roma, Jaume Farguell | Entrevista: Eduard Barcons, per Pep Espelt | Oficis: Maleïts Pastorets, per Salvador Vinyes | L'apunt: Les medalles són per al territori, per Daniel Terradellas | Entrevista: Cosme Ruaix, alcalde d'Alp, per Jordi-Pau Caballero | Bagà: L'enllaç Coll de Pal-La Molina | Senderisme: fira Trek&Walk, per Jordi-Pau Caballero | Camí dels Bons Homes: Etapa Bellver de Cerdanya-Porta | Esports: L'esquí de fons i raquetes de neu, per Jordi-Pau Caballero | Natura: Parc Natural Cadí-Moixeró | Olvan/Cal Rosal: III Fira de la Tòfona | Entitats: Creu Roja Berguedà | Puig-reig: La Corrida | Restaurants: El Celler de Ca la Quica | Borredà: Guia-llibre "Rutes per Borredà" | La Nou del Berguedà: Nova casa consistorial | Entre còctels: Gintònic: el combinat del moment, per Jordi Millan | Què mengem: El blat de moro escairat, per Sandra Ribalta | Cultura: Espectacular concert de Nils Lofgren, per Pere Gendrau | Cultura: La Sobregaia Companyia, per Quirze Grifell | Tasta els Pirineus: Vall de Núria, una vall única 


Podeu entrar al web de la revista clicant aquí

Què tenim? - Vicent Partal ho diu clar i català!

#jotincmes
El Quim, sobtadament, fa cara de dur i pregunta: “Què tenim?”. Doncs mira: jo també tinc la Malva-rosa i els peus mullats la nit de Sant Joan i Perpinyà i el vi i l'oli de Queretes. I tinc una jota ballada a sa Pobla entre foguerons i les joguines de Pascal Comelade. I els contes d'Enric Valor, els quadres de Miquel Barceló i el bloc de Biel Mesquida. I una muixeranga plantada ben amunt, ball de valencians, pare i mare dels castells.
I tinc un claustre a Prada, dalt del Canigó i el primer servidor web del país a la Universitat Jaume I. I Andorra sencera, independent i lliure, amb bandera a l'ONU. I els cavalls de Ciutadella i l'Alcover-Moll, amb la llengua sencera tancada dins els seus rojos volums.
I tinc els Obrint Pas tocant a Tòquio i Joan Fuster llegit en alemany. Tinc Antònia Font i Nadal Batle engegant ordinadors mentre Bernat Sòria esbrina com funciona la vida. I tinc la gent de Mètode omplint el català de ciència. I bancs i supermercats que em diuen bon dia quan dic bon dia. I diputats i senadors: l'Enric, el Pere, el Biel, la Mònica i tots els batlles que s'agrupen per la Ramon Llull. Tinc Morella i Salses, amb les quatre barres marcant el pas de l'autopista i Maó i Guardamar, amb tots els escuts lluïts a la plaça, del nord i del sud, de terra endins i de mar enllà.
I tinc els vaixells de Baleària, que els diuen Martí Soler o Jaume II. I Carles Santos desfilant davant mil bandes de música. I els Castellers del Riberal, que són també patrimoni de la humanitat. I la Sibil·la! A Mallorca, a Ontinyent, a l'Alguer. I els poemes de Vicent Andrés Estellés i els de l'Ausiàs. I els nins de la Bressola i els xiquets d'Escola Valenciana. I els cafès de l'Obra amb Rafa Nadal i les balconades de l'Octubre, al bell mig de València. I els empresaris, farts, que diuen que el tren ha d'anar cap al nord. I Ràdio Arrels i les webs. I El Temps i el Diari de Balears. I el Camí de sirga i les creus de Sant Francesc, allà a Formentera. I els de la Penya Tòtil del Llevant i totes les senyeres cridant per la USAP. I la paella dels diumenges a casa dels pares. I la Intersindical Valenciana.
Diu l'anunci que les platges van d'Alcanar a Portbou. Alguns, molts, en tenim més.

 

Vicent Partal

Publicat a Avui, 05-02-2011, pàgina 52