La República Catalana fa 77 anys

Cliqueu a les imatges i les veureu millor

Mercè Rodoreda i l'aire fresc de la República

Avui és un dia especial. El 13 d'abril de 1983, fa 25 anys justos, Mercè Rodoreda va morir a Girona. El proper 10 d'octubre farà cent anys que va néixer aquesta gran dama de la literatura catalana. Per això el 2008 és Any Rodoreda per partida doble.
Demà, 14 d'abril, farà 77 anys de la proclamació de la República. A La Plaça del diamant, segurament l'obra més coneguda de l'escriptora, hi apareix un fragment que descriu amb precisió l'arribada de la República, el tast dels nous aires d'aquella primavera democràtica, difícils d'oblidar:

"I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d'on l'havia treta. Encara em recordo d'aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me'n recordo, que no l'he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l'aire d'aquell dia que va fer un tall en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos".

El cas Guillem Agulló clama justícia

Contra els nazis, amb Guillem

per Vicent Partal
Vilaweb, divendres, 11 d'abril de 2008


Demà, dissabte, farà quinze anys de l'assassinat de Guillem i milers de persones el recordarem i l'honorarem. Però cal que ho fem conscients que la violència neonazi creix, especialment a València, gràcies a la impunitat amb què actuen, puix que els jutges i la policia els deixen fer. I que, per això mateix, la millor manera de recordar-lo és de denunciar aquesta impunitat, d'exigir un canvi immediat i de combatre sens treva la ideologia que sustenten els nazis d'avui.

Dissortadament, ens hi hem acostumat. La presència de l'extrema dreta als nostres carrers no mou grans debats, tret que en facen una de grossa. Quan maten l'Isanta, per exemple. Quan apunyalen emigrants o quan agredeixen a cops una xicota. Ara, la seua presència, marginal i minúscula però visible, es palpa a Barona o a Sant Quirze, per on passegen joves neonazis embrutits per la seua pròpia misèria intel·lectual. Avui els nazis no són un recurs de films amb grans pressupostos o un apunt en un llibre d'història. Són un perill amb què convivim i a què no posem el fre que caldria.

Han posat bombes a la seu d'Esquerra Republicana de València, a seus del Bloc Nacionalista Valencià o a la seu de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i no hi ha hagut cap detenció ni acusació. Han pintat creus gammades i insults en centenars de locals públics de tota mena i ningú no els ha fet pagar l'odi i la violència. Han atupat militants de qualsevol opció progressista o nacionalista, han marcat la cara de joves a Castelló amb una navalla, han agredit homosexuals i emigrants a València i a Sabadell i, per més que hom sap qui són i que són ben coneguts, han passat, a tot estirar, una horeta a comissaria. Han irromput a crits i a colps a presentacions de llibres, han insultat i tirat objectes en tota mena d'actes, sempre amb la policia protegint-los. Fins i tot quan entre els agredits hi ha diputats de partits de l'òrbita del govern. Com s'explica, si no, que a València diputats d'Esquerra Republicana o sindicalistes de la Intersindical Valenciana hagueren d'aguantar insults tancats dins un local mentre la policia, manada per un delegat del govern que és del PSOE, no es preocupava sinó de protegir els militants d'extrema dreta cada vegada que hom provava de fer-los fora?

Els nazis no són un fet puntual i aïllat; ja no. Els nazis són una amenaça real i n'hem de prendre consciència. És veritat que no tenen pràcticament vots, potser és cert que els qui els votarien voten el PP i que, sumant-los tots, són quatre gats. És cert. Però també ho és que es mouen amb una impunitat que fa feredat i sense parió amb cap altra ideologia. És cert que no hi ha lleis dures contra ells, que la policia els mira amb desinterès o desgana, i els deixa fer, si no amb simpatia i camaraderia. I és cert que els jutges no els apliquen la duresa que apliquen a qualsevol que creme una bandera espanyola o ataque en públic la monarquia.

Quan la policia diu en públic que no acaba de saber si una bomba posada a plena llum del dia contra un centre d'acollida d'emigrants a l'Olivereta de València és un atemptat, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'assassí de Guillem passa a la presó menys de quatre anys dels setze a què fou condemnat, es pot presentar a les eleccions, el detenen de nou amb possessió d'armes i propaganda racista i, malgrat tot això, camina lliure pel carrer, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan el govern Zapatero diu oficialment, i malgrat tota la documentació acumulada, que les agressions contra els nacionalistes valencians del 25 d'abril de l'any passat no són obra de l'extrema dreta sinó 'de l'entorn del nacionalisme valencià', és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'informe Raxen (Xarxa Europea d'Informació sobre el Racisme i la Xenofòbia) documenta més de 600 agressions nazis i el delegat del govern, el socialista Antoni Bernabé, diu que no té esment ni de deu, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea o Amnistia Internacional denuncien que l'estat espanyol és un dels cinc únics estats europeus que no publica dades sobre agressions racistes o processos judicials relacionats, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan les autoritats reaccionen a vídeos d'agressions brutals dipositats a YouTube assegurant que no poden confirmar l'existència d'aquests vídeos, que són a l'abast de qualsevol internauta, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan alguns nazis canten als camps de futbol burlant-se de Guillem o d'Isanta o del Carlos assassinat fa poc a Madrid, i les directives no fan res per impedir-ho, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim.

Des de fa quinze anys familiars i amics de Guillem Agulló menen una batalla contra l'oblit, però la seua batalla, i nostra, és sobretot una batalla contra la impunitat. I hi hem d'insistir ara més que mai, remarcant que entre nosaltres hi ha nazis violents i que l'estat no fa allò que caldria que fes contra ells. Però, a més de reclamar això, hem de continuar donant suport a la família i als amics de Guillem i hem de treballar cada dia, sens treva, contra el racisme, la xenofòbia, l'anticatalanisme, l'homofòbia, l'odi a la diferència en suma, que és el llenguatge i l'aliment dels cadells del nazisme. I per a ells, ni oblit ni perdó.

Vicent Partal

ONE WORLD ONE DREAM. FREE TIBET FREE CATALONIA

La immigració als Països Catalans

Un estudi situa els Països Catalans entre els països i regions amb més recepció d'immigrants (Vilaweb, 8 d'abril del 2008)

Els Països Catalans han passat a ser, en pocs anys, dels països i regions de dimensions similars amb més població forana, un 15%. Aquesta és una de les moltes dades de l'informe redactat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, dependent de la Generalitat de Catalunya. Les dades es basen en una comparativa entre els principals territoris de parla catalana (Principat, País Valencià i Illes) i una desena de països i de regions europeus (també del Quebec), de característiques similars en dimensió, singularitat cultural i identitària, i amb competències totals o parcials en immigració.

A partir d'informes de cada cas, el centre dirigit per Alfred Bosch ha analitzat totes les dades estadísticament i interpretativament. D'aquesta última anàlisi, a càrrec del director de la Fundació Bofill, Jordi Sànchez, se'n pot desprendre que hi ha prou elements singularitzadors per a parlar d'un model català d'integració.

Per Sànchez, un dels factors diferenciadors de la nova immigració al nostre país és que, tot i l'alt percentatge (només superat en la comparativa per Suïssa, fora de la UE), la majoria ha arribat en un breu període de temps. Una població migrada, a més, que a diferència de la resta de casos és d'origen transcontinental, sobretot de l'Àfrica i d'Europa, i no pas de països veïns o europeus. Per explicar aquesta atracció, Sànchez parla de l'intens creixement econòmic dels Països Catalans, incentivat per la mateixa arribada de mà d'obra estrangera. En l'àmbit laboral, el nostre país també se singularitza, encara que per un aspecte negatiu: l'elevada xifra d'economia submergida o irregular entre la població immigrada: al voltant del 18%. En canvi, en la nostra societat no es consolida, de moment, cap discurs polític i electoral xenòfob, fora de l'àmbit 'anecdòtic i residual'. Finalment, Sànchez parla del gran esforç de les institucions del país per a incorporar la població de fora a través del sistema educatiu.

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, esmenta, a més, la promoció de l'accés normalitzat als serveis i recursos tant de la població autòctona com de la nouvinguda, i el caràcter interdepartamental de les polítiques d'immigració.

Els blocaires del Berguedà ja tenim logo

Ara ja és oficial. Dissabte passat, Jaume Capdevila, el reconegut dibuixant berguedà Kap, va fer el lliurament públic del seu treball als impulsors de la Berguedàsfera. El resultat, veritable escut parlant en l'era de la globalització, el podeu veure aquí al costat, presidint la columna de la dreta. L'enhorabona i moltes gràcies, Kap!
Amb el nom de Berguedàsfera es vol aglutinar el conjunt de blocs i blocaires de la comarca, de la mateixa manera que ja ho han fet la Catosfera i la Bagesfera, agrupacions de blocaires de tot Catalunya i del Bages.
A partir d'ara, convidem a tots els blocaires, de Bagà a Viver i Serrateix i de Gósol a Borredà, a lluir en lloc visible el ninot identificatiu.
El creador de la Berguedàsfera és en Moisès Rial, autor de nombrosos i diversos blocs de temàtiques de l'entorn més immediat i ferm defensor de la idea que cal encoratjar el màxim nombre de berguedans a no perdre el tren de les noves tecnologies.
La Berguedàsfera té intenció de presentar-se en societat durant el mes de maig, a través d'una xerrada sobre el món dels blocs.
Jaume Capdevila és autor de l'interessantíssim bloc Kapdigital, que podeu visitar des de la secció "Altres blocs" del Berganauta.

Una visita al dolmen de Llobera

A Llobera (El Solsonès), molt a prop del santuari del Miracle, hi ha el dolmen més gran de Catalunya. Els investigadors han datat aquest monument funerari uns 2550 anys abans de Crist. Si voleu entrar-hi, cliqueu a la fotografia i aneu passant...