S'estrena "Elegia del tròpic. La vida suspesa de Ramon Vinyes".

El doctor Jordi Lladó, estudiós de l'obra de l'escriptor berguedà Ramon Vinyes i sempre amatent a les darreres investigacions, m'ha fet arribar aquesta informació que, amb molt de gust, comparteixo.

Divendres vinent, 14 d'octubre, el Canal 33 estrenarà dins el seu programa "El Documental" a les 24 hores "Elegia del tròpic. La vida suspesa de Ramon Vinyes entre Catalunya i Colòmbia", dirigida per Floreal Peleato. El film és dedicat a aquest escriptor català nascut a Berga i que passà llargs períodes de la seva vida al Carib colombià. El documental es reemetrà dilluns 17 a les 11'30 hores i dijous, 20 a les 17'30 hores, sempre pel Canal 33.

El film, compta amb l'aportació de l'actor Joan MassotKleiner que ha aportat la calidesa i emotivitat a la veu de Ramon Vinyes. Més que una biografia a l'ús, el documental té una impactant força plàstica i directa, amb destacats motius pasiatgístics i amb testimonis i estudiosos de la vida i l'obra de l'autor, tant de Colòmbia com de Catalunya.

Cal recalcar que es tracta d'una part reduïda (una hora aproximadament) de la versió completa (1h, 20 m.), destinada en el futur al cinema. Vull passar-vos extractes de la "Nota d'intenció" del seu autor Floreal Peleato, que em fa transmetre el seu agraïment especial a tots els berguedans que han participat generosament en el seu documental, singularment als escolars i joves actors, a josep Montanyà, Jaume Huch, Xavier Pedrals i als grups escènics Agrupació Teatral La Farsa i Tràfec Teatre:

"Va ser a Colòmbia on vaig sentir esmentar per primera vegada el nom de Ramon Vinyes (1882-1952). El 'sabio catalán' al qual Gabriel García Márquez rendia homenatge a 'Cien años de soledad' havia exercit el seu magisteri intel·lectual a Barranquilla durant molts anys. Em vaig preguntar quin carisma tindria que captivés tant les seves alumnes, que diuen que els va ensenyar a pensar, els seus amics, a qui va transmetre un cert sentit de l’humor, o els joves escriptors, als quals va guiar per ser millors lectors i artistes.

Quan vaig conèixer en Jordi Lladó, autor d’una biografía de Vinyes i d’una una tesi dedicada al seu teatre, vaig trobar la manera de capbussar-me en els seus dietaris, en la seva correspondència, en algunes obres teatrals, en els seus contes i articles, mentre que l'Arxiu Comarcal del Berguedà i el seu director, Xavier Pedrals, m'obrien les portes al valuós fons documental de l'autor. De mica en mica vaig descobrir les ferides i contradiccions d'aquell home fidel a l’idioma català, fins i tot durant els vint-i-cinc anys viscuts a Colòmbia. No em vaig plantejar realitzar una semblança sinó més aviat un relat introspectiu que seguís el curs de les seves emocions i pensaments. D’aquí també que les imatges d’arxiu especialment catalanes i procedents de cinema amateur, no descriguin tant la vida de Vinyes com l’ambient en què va transcórrer la seva infància i adolescència. Les citades imatges d’arxiu han de ser, per damunt de tot, evocadores, i més quan a mesura que va envellint 'el hombre que había leído todos los libros”', en expressió de García Márquez, s’aprecia en els seus escrits un cert grau de malenconia, palès en el motiu dramàtic del viatge i del desarrelament.

També volia que la pel·lícula permetés besllumar esdeveniments que trastocaren el món en què va viure (Guerra civi, la Segona Guerra mundial, el Bogotazo colombià), perquè Vinyes va ser un apassionat testimoni del seu temps, cada vegada més corroït per l’horror del món en què va viure, sobretot per l’enfonsament de la democràcia.

Com més vaig anar coneixent l’escriptor, més esquiu era l’home els afectes del qual l’ancoraven en el segle XIX mentre que la seva vida intel·lectual es nodreix de les apostes estètiques i ètiques del segle XX. No per casualitat, la primera frase de la pel.lícula diu així: “Vaig arribar a Colòmbia el 1913 fugint de la literatura”.

Em va semblar que Catalunya havia de limitar-se principalment a Berga, d’on era oriünd, i els seus encontorns, i que els seus habitants havien de formar una espècie de cor. Per aquesta raó vaig imaginar poc abans de rodar que una nena en un col·legi, unes adolescents al camp i uns actors aficionats, berguedans tots ells, posessin en boca la llengua més poètica de Vinyes. No podia faltar-hi Barcelona però vaig voler evitar el recorregut turístic i vaig preferir cantonades buides poc reoneixibles i preses del port pròpies d’un capvespre, perquè fins als darrers dies no va deixar l’escriptor de sentir-se cridat per Colòmbia.

'Elegia del tròpic' proposa una travessa íntima per la vida d’un “tràgic esperançat redimit per la literatura”, com diu amb encert l’editor Jaume Huch, que va cercar sempre la seva Ítaca, bé vorejant les aigües del Llobregat o arran del Mar Caribe a Colòmbia.