Isabel-Clara Simó llegeix el manifest de Solidaritat Catalana per la Independència

Més informació:
http://www.solidaritatcatalana.cat/

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida. Per Vicent Partal

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida

Vilaweb, 23.07.2010

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres.

La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d'arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny.

És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta de si la independència de Kosovë s'acorda amb la llei internacional. Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s'entenen com una norma d'aplicació comuna.

Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document, en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents:
–el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80)
–de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81)
–el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència –i atenció a l'ús del plural! (§ 84)

Passada la primera reacció d'estupor, ahir els mitjans espanyols provaven de tirar aigua al vi parlant de l'excepcionalitat del cas kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no significava res per al nostre país o per al País Basc.

Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de la Unió Europea i ho ha fet per raons d'ordre intern. Espanya sap que aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d'independència de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis, perquè el tribunal les va desestimar explícitament.

Entès això, ara no poden dir mentides.

És cert que la sentència s'adreça a la independència kosovesa, però més amunt n'he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens d'ambigüitat, 'Llei General Internacional'). General, doncs. I els conceptes generals són d'aplicació universal, com subratlla, a més, l'ús del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic en una sentència d'aquesta dimensió.

Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona.

Vicent Partal

Podeu llegir la sentància completa aquí:
http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/012/372/372.pdf

La manifestació més gran de totes les que s'han fet mai a Barcelona. 10 de juliol de 2010.

Indignació i crema solar. Per Quim Monzó.

Lúcida crònica de Quim Monzó sobre la multitudinària manifestació del 10 de juliol a Barcelona. Llegiu l'article:
Indignació i crema solar.

Es pensen que som uns esclaus. Per Vicent Partal

Es pensen que som uns esclaus.

Que el constitucional publique precisament ahir, a poques hores de la manifestació, la sentència completa hi ha qui ho ha interpretat com un gest de prepotència. És molt pitjor. És el gest d'un esclavista que desprecia la reacció de l'esclau perquè la creu impossible. Per això avui hem de parlar alt i clar al carrer.

Una conducta política normal i raonable hauria tingut en compte que avui hi ha una gran manifestació prevista i hauria esperat unes hores, si més no, per no acabar d'inflamar la convocatòria. Als membres del constitucional això ni se'ls ha passat pel cap. Per quina raó haurien d'estar pendents de si nosaltres reaccionarem o no si el text de la sentència deixa palès el seu despreci a l'autonomia. Repeteix una vegada i una altra que som simples subordinats, matèria de segona classe. I als esclaus no se'ls pregunta quina agenda tenen.

El càlcul pot girar-se en contra d'ells, és clar. Perquè no som esclaus. Però impressiona veure què poc importants som per a l'estat i amb quina displicència es pensen que poden liquidar tot el que som, sense que ni tan sols protestem. Supremacisme espanyol pur.

Tinguem-ho tots en compte aquesta vesprada als carrers de Barcelona. Parlem alt i clar, en favor de la independència.

Vicent Partal
Vilaweb, 10.07.2010

La 2a Trobada Sopar de Cantadors a Berga es farà un dissabte d'octubre, encara per concretar. Tots hi sou convidats!

I ho volem TOT !