dimecres, 29 de desembre de 2010

Exposició de Joan Queralt a Berga

Joan Queralt 
El pintor Joan Queralt va néixer a Sarrià el 1947. Va agafar els pinzells als 19 anys i des de 1965 ha fet exposicions per tot Catalunya. Actualment resideix a Casserres (El Berguedà) i viu professionalment de la seva pintura. 
D'estil molt personal i identificable, pròxim als postimpresionistes i als fauvistes, les seves pintures són plenes de colors vius i fortes càrregues emotives.

divendres, 24 de desembre de 2010

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, diu les seves garrofes


Gravació de Jordi Simon

Començo les meves garrofes ...
que no seran pas moltes,
doncs fins i tot a les estrofes,
la crisi hi dóna voltes.

El comerç, el turisme
i la indústria s’han enfonsat.
Hem caigut en un forat
més profund que un abisme.

Mireu sinó al Montilla.
Ja veieu com ha acabat,
amb un govern de “pacotilla”,
ara, ... ja l’han jubilat.

I ja veurem el Zapatero,
pot tenir els dies comptats,
I si el canviem per la Carbonero
ara que té els pits operats?.

I si voleu merder ... ,
sens dubte, el tema millor,
és parlar del mullader,
de la nostra televisió.

Cables tallats, il·legals,
nous canals com si res,
i és que per aquests verals
no ens guanya ni TV3.

Fins i tot m’ha dit algú,
pel tema s’ha interessat
Benet i Jornet, és un guru,
en les sèries d’havent dinat

Per quan s’acabi La Riera,
ja prepara un nou guió
d’una sèrie amb trempera;
 “Berga i la televisió”.

Per Corpus ens vam lluir
amb la Patum televisada,
tot el país va gaudir
de la nostra festa estimada.

L’Albert ho explicava,
acompanyat de la Dolors,
l’Espartac no hi desentonava,
un bon equip de narradors.

Que des de la Berruga estant
feren sentir com cal,
el cor de la plaça bategant
al ritme del tabal.

Mentre a baix a la Ribera
van a un ritme tan calmós ...
que fins i tot s’exaspera,
Sant Ceferinu gloriós.

Pregava el Vima amb devoció:
“Que no hi hagi un tocat de l’ala,
que ens encengui la bengala
i ens esguerri la funció.”

I algun veí espavilat,
va fer-hi un bon caleró,
tenint de rellogat,
un càmera al balcó

No em vull pas oblidar
del recargolat monument,
això si que és d’admirar:
banyes que paga la gent.

Quina sopa de lletres,
de noms n’hi ha a pilots,
fets amb unes lletres estretes,
que si et vols trobar ...., no pots

I les obres?. Anem fent!
El què tenim s’ha d’allargar,
hem d’anar ocupant la gent
per la crisi trampejar.

Com exemple de durada,
Rasa dels Molins sens fi,
doncs abans estarà acabada
la basílica d’en Gaudí.

Ho anem fent i desfent,
com allà al Pere tercer.
on veureu en un moment:
grans cues i un bon merder!

Altres obres hem començat,
als carrers i a les voreres,
t’hi pots quedar encimentat
si al costat t’hi esperes.

Hi ha una colla de primera ...
busquen qualsevol moment,
per reclamar amb fal·lera,
allà a l’Ajuntament.

Van trobar el recolzament
d’uns empresaris necessitats,
que com que són bona gent
els tenen ben embaucats.

Tots junts a reclamar
a la casa gran nit i dia,
“A mi m’heu de pagar,
si no, us fotu l’alcaldia”.

I apa Alcalde i Interventor
cap a “Can Fanga” a l’instant,
a demanar algun dineró
allà ... a la Casa Gran.

Però ens diuen amb ironia
“aquí no hi ha calé,
només us escoltaria
si fossiu del PSC.”

Farem si cal tres novenes
a Sant Artur gloriós,
que ens eixugui les penes
amb diner abundós.

Ja els tindríem tots invertits
de projectes no en falten,
són un nois molt decidits
que a la oposició exalten.

D’aquests no en vull parlar
doncs algú es podria ofendre,
ara hem de pair el sopar
sense els ànims encendre.

I anem fent via cap al Portal,
a la crisi diguem prou,
que tinguem un Bon Nadal
i per tots un Bon Any Nou.

Juli Gendrau

dijous, 23 de desembre de 2010

L'escola en català ara i sempre!

L'Escola en català ara i sempre

La sentència signada per la magistrada del Tribunal Suprem espanyol, Celsa Picó Lorenzo, nascuda a Barcelona el 1952, Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster cum laude en Estudis Europeus, pertanyent a Jueces por la Democracia i considerada progressista:

Text íntegre

dimarts, 14 de desembre de 2010

A l’amic pintor Joan Ferrer


Joan Ferrer, pintor
Foto Quirze Grifell


Estimat Joan,

Primer de tot, deixa’m donar-te la meva més sincera enhorabona pel premi a la Cultura 2010 que et concedeix la nostra ciutat de Berga amb una total unanimitat per part de persones i entitats.

Abans de fer amistat amb el pintor de la barba i la pipa, vaig tenir la sort de trobar el teu germà Agustí com a professor a l’escola dels germans de La Salle de Berga. En el poc temps que el vaig tenir, va ser del primers que em va fer adonar de la necessitat d’estimació cap a llengua catalana i va ser l’encarregat d’incentivar la nostra sensibilitat poètica i musical. 

Anys més tard, durant uns mesos, em vas fer de professor de pintura al taller que tenies a sobre del cafè de Cal Negre. Com un petit tresor, encara conservo intacte el meu autoretrat inacabat, on jo hi veig encastats els teus consells i la teva sàvia mirada.
           
Hem compartit l’admiració pel teu enyorat mestre Josep Maria de Martín, l’artista total que va deixar Barcelona per tornar a la casa dels pares poder fer lliurement una vida cultural ben peculiar. Lector incansable, escriptor, pintor, il·lustrador i caricaturista. El senyor de Martín va formar una interessant alineació de pintors deixebles: vosaltres dos, Agustí i Joan Ferrer, Marià Bergua, Ramon Buchaca, Domènec Cosp, Climent Vilella i Maria Àngels Perarnau, fins arribar a Salvador Vinyes, entre d’altres. Com el mestre, tu també has ensenyat el camí a noves generacions de pintors berguedans. 
          
Durant molt de temps t’he seguit amb entusiasme per contemplar les diferents exposicions a Berga, a Barcelona i altres indrets de la geografia catalana, que formen una bella col·lecció d’invitacions i programes de mà. Recordo la boníssima impressió que em va causar la que vas fer al centre  de Palafrugell. Després d’anys de negres, grisos i marrons foscos, apareixia una nova gamma de colors, senyal d’una nova etapa creativa. 
El teu gran any, sens dubte, va ser el 2009, ple d’activitat i força expressiva. L’exposició de Puig-reig, al Celler de ca la Quica; la de Barcelona, al gran gimnàs de la Fundació Collserola, amb aquells quadres de gran format; el maridatge de la teva pintura amb la cuina Roger Martínez en uns sopars memorables. Amb l’exposició més gran arribaven també nous colors a les teves teles, ara vermells, ara blaus, ara blancs, tots esclatants de vida.

Saps molt bé que aquest país és esquerp a l’hora de reconèixer els seus grans homes i dones. Per això, quan fa pocs dies vaig saber que et donaven el premi, vaig sentir un goig immens. De tot cor, et dic un cop més, ànims i per molts anys, Joan!

Quirze Grifell

Carta publicada a Regió7 el dilluns 13 de desembre de 2010 (pàgina 41) 

dijous, 9 de desembre de 2010

Homenatge al pintor Joan Ferrer amb un poema del seu germà Agustí

Joan Ferrer
Foto Quirze Grifell


Amb aquest poema de l'Agustí Ferrer volem retre homenatge al pintor Joan Ferrer, amb motiu de la concessió del premi de la ciutat de Berga a la Cultura 2010. A sota el poema l'autor explica alguns detalls de la seva composició.

L'enhorabona i per molts anys, amics Agustí i Joan!
       

PER TU, JOAN

Cobries amb l´orgasme gris blavós,
de gram estructurat, l´argila eixorca.
Li burxes els budells a cops de forca
i un arbre, a cada trau, neix vermellós.

Eròtic modelador,
pastosa dèria,
densa matèria,
pintor!

Terrisses i fang mut al finestral,
estàtics atuells de pell cremada
sotgen murmuris freds de cantonada,
vençut el blanc binomi original.

Geomètric creador,
febrós artista,
foll alquimista,
pintor!

Abstractes harmonies verd foscant
amaguen vells secrets fressats de móres.
Baveja gotes d´aigua per les vores
la clepsa que  la sorra va xuclant.

Eremita del color,
bruixot, poeta,
sòlid esteta,
pintor!

Baixaven els ramats d´escorça bruna
per negres espirals, formant meandres.
Estrenyen el camí vols de calandres
i es cargolen les branques, una a una.

Embriac de la foscor,
pinzell perfecte,
germà dilecte,
pintor!

Agònics espetecs d´ala esquinçada
solcaven recs de sofre pel teu pit.
Roents ungles de foc ja són oblit
i dringa pels teus ulla la nova albada.

Pipaire i compositor,
ritme i vivència,
grec de Florència,
pintor!

Agustí Ferrer i Gasol
Juny de 1975


Nota de l'autor

Vaig compondre aquest senzill però emotiu poema l´any 1975. (Hòstia! M´he fotut vell). Cada quartet decasíl·lab correspon a una visió personal d´un quadre concret, excepte l´últim que, per raons paleses, he escrit aquests dies, ajustant-me, tant com he pogut, a l´estil, ritme i rima dels versos originals.

divendres, 26 de novembre de 2010

El grup berguedà i menorquí Deboits presenta el disc Sol i sípies

Sol i sípies - Deboits


Deboits és un grup català i menorquí, que porta ja varis anys actuant en directe i que aquest any 2010 ha decidit recopilar algunes de les cançons més conegudes en forma de disc, editat i distribuit per la discogràfica BLAU DISCMEDI. Encara que les 14 cançons han estat concebudes a mig camí entre el prepirineu català i l'Illa de Menorca, els sis components del grup van decidir gravar a l'Illa Gran, a Mallorca, amb Francisco Albèniz, alma mater del grup mallorquí LA BUSQUEDA, el qual ha realitzat la producció del disc, que inclou grabació, mescla i masterització. Seguint la filosofia del grup, en Xisco acceptà el repte de grabar un disc en una casa a pagès en un poblet del Pla de Mallorca (Maria de la Salut), traslladant i muntant el seu estudi allà, on van conviure i grabar les 14 cançons en 16 dies. El disc serà presentat oficialment a l'Fnac l'Illa de Barcelona, el dia 27 de Novembre de 2010.
Podeu trobar més informació i escoltar algunes cançons del disc a l'espai del grup a www.myspace.com/deboits i a la pàgina del facebook del grup (hi ha un link directe a la pagina del myspace), on en breu hi penjaran el primer videoclip. 




Els components del grup són:
Víctor Borràs - Baix elèctric, veus i greus en general
Xevi Camprubí - Piano, teclat, banjo, veus, quartet de corda i intendència
Sergi Bondia - Guitarra elèctrica, acústica, burro de corda i veus
Llorenç Hernández - Bateria i percussions
Pep Camprubí - Veu principal, guitarra i trombó
Oriol Pérez: Percussions de Seva


dijous, 25 de novembre de 2010

Quimi Portet actuarà a Berga el dissabte 4 de desembre

Quimi Portet a Berga / 4 desembre 2010

Organitzat per La Sobregaia Companyia i La General, Quimi Portet oferirà un concert a Berga el proper dissabte 4 de desembre a les 23:30, que s'inscriu en la gira de presentació del seu últim treball Viatge a Montserrat.
L'astre intercomarcal, com li agrada definir-se, vindrà acompanyat de la seva banda habitual, amb Xarli Oliver a la bateria, Antonio Fidel al baix i el guitarrista de Puig-reig Jordi Busquets.
Berga podrà gaudir de la música de Portet poc abans de finalitzar la gira World Tour 2010.

Les entrades anticipades ja són a la venda.
A Berga: La General, Rock & Clàssics, Bar Negre, Bar Canigó i Quiosc Colors.
A Puig-reig: Bar Garbí

També podeu reservar-les al correu: sobregaia@gmail.com

Preus: 14 € anticipada / 16 € dia del concert

diumenge, 21 de novembre de 2010

Ha sortit el número 9 de la revista Cadí Pedraforca

Cadí Pedraforca 9

Acaba de sortir el número 9 de la revista Cadí Pedraforca, una publicació de continguts molt interessants i una edició impecable, dedicada a preservar la memòria oral i gràfica de les comarques de l'Alt Urgell, El Berguedà i La Cerdanya.

Podeu llegir el sumari d'aquest número clicant aquí.

Visiteu el lloc web de la revista: Cadí Pedraforca

dimarts, 16 de novembre de 2010

Josep Grifoll exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga


"Jo, Grifoll", acció performàntica realitzada per Maria Ballús, membre de Tràfec Teatre i de RÀDIO SALIL (Sergi Fargas i Pep Espelt) a la Llibreria Quatre Cantons de Berga amb motiu de la inauguració de l´exposició de pintures del fang de Josep Grifoll.

divendres, 12 de novembre de 2010

"Metropolitan Barcelona" i El Berguedà epicentre boletaire.

La revista Metropolitan Barcelona, en anglès i de lliure distribució, acaba de publicar el número del mes de novembre 2010.
Un article de tres pàgines, signat per Tara Stevens, està dedicat a la febre boletaire dels catalans. El Berguedà hi surt especialment recomanat.

A continuació us oferim l'article sencer.

Fungi foraging

It's mushroom season and there are plenty of places to head if you want to pick your own.

To get an idea of just how obsessive a sport the boletaire (wild mushroom hunting) is you need only look on Facebook. On it you will find innumerable groups among them simply ‘Bolets’ (wild mushrooms) which has 535 fans scattered across Catalunya, each as secretive as the other when it comes to prime hunting grounds. A love of the mushroom they may share, but you can be sure they don’t reveal its whereabouts. And yet, throughout the autumn you’ll see carloads of folk heading out of the city and into the hills in the hope of finding this most elusive of gourmet treasures. As the late great Catalan gourmand and writer Manuel Vázquez Montalbán put it, the best reason to go mushroom picking is that it’s one of the few things left in the world that is free. Add to that the thrill of a tramp through the fallen leaves, a slap up lunch in the country and maybe a night in a stone masia with some friends, a bottle of wine and a crackling fire and this mushroom hunting caper starts to seem like a rather good idea. There is good mushroom hunting ground all over Catalunya, but the Berguedà region must surely be its capital. The area is said to have more than 1500 different species (for culinary purposes, hunters generally select from the 30 or so tastiest varieties) sprouting from its damp, dark forests and hedgerows. On any given weekend through the autumn, all along the old Catharist trail known as the Camí dels Bons Homs (the Path of Good Men), which runs from the Montségur Castle in Berga to Tarascon on the French side of the Pyrenees, it’s all about the shrooms: the biggest, the prettiest and the tastiest just like the prize vegetable contest in farmers’ festivals everywhere. You’ll spot the boletaires too, crouched furtively beneath clusters of trees clutching muddied wicker baskets, traipsing nonchalantly through ditches and generally doing their best to look inconspicuous. One of the distinctive traits of the wild mushroom is that they tend to colonise the same area year after year, and the secret locations of these are passed from generation to generation by those that collect them. Top tip then: once you’ve got your special patch of rovellons, don’t give it up.

A less competitive kind of sport can be enjoyed at the annual Mercat del Bolet de Guardiola de Berguedà. Think of it as Catalunya’s equivalent to the truffle market of Alba, albeit considerably less expensive, where pickers, sellers and buyers trade a variety of mushrooms from €8 to €30 a kilo. The market takes place daily from 1st September through 30th November and includes competitions, tastings and cooking courses as well as the usual communal feasting typical of Spanish festivals.

Nothing really beats the thrill of the chase though and if you’re remotely nervous about going it alone, there are several guides in the region, contactable through local tourist offices, who’ll show you the ropes and help you safely identify your pickings. The Generalitat (www.gencat.com) also has a good general introduction to mushroom season on its website, citing useful information such as how to pick them (cut them at ground level and gather them in baskets not bags to ensure the spores continue to flourish in the forest) plus a guide to what’s what.

Know your mushrooms

When it comes to gathering mushrooms the rule is; if in doubt, leave it alone. People die every year from ingesting poisonous species. That said, few things are more satisfying that sitting down to a plate of wild mushrooms that you picked yourself, lightly grilled and dressed with a pat of fresh, yellow butter. So seek carefully and enjoy.

Ou de Reig, the romantically named ‘royal egg’ is the king of the autumn with its chestnut like cap and pretty yellow gills. If slowly roasted, whole, it makes a perfect partner to lightly grilled ducks’ liver sprinkled with sea salt.

Llenega (wax cap) proliferates in the Bages region from September to December. Its cap is the colour of arbequina olives and can grow up to 10cms across, with milky white gills. You’ll find it beneath pine trees in low mountain areas.

Ceps (porcini) are easily recognisable by their dark flesh and plump, dumpling like bodies. The taste is mild, but shaved like truffles and drizzled with a fruity olive oil they make the most delicate carpacchio.

Rovellons (bleeding white cap) emerge in early September and last through December. They are perhaps the most revered species in Catalunya, with a pretty tawny colour that unfortunately is easily confused with highly poisonous species. The surest way to know is when you cut the stem, the wine-coloured liquid that comes out quickly turns a sludgy green. They are at their best sautéed very lightly in butter and served as a side to something hearty like polenta and pork chops. Note many of the rovellons you see in the markets are imported from the huge, industrial farms of Soria, and may not be quite so ‘wild’ as they first appear.

Pinetells (delicious milk cap mushrooms) are aptly named as one of the tastiest of the crop. They are distinguished by the orange milk that, like the rovelló, turns green soon after cutting. It can grow up to 15cms in diameter with a cap like Saturn: think red and orange concentric circles dotted with green. The stem is white with orange spots and it grows everywhere from the coast to the Pyrenees, from late August to early January. Because of its size, it’s a good choice for popping on the griddle with a little oil and garlic and serving as a starter, or in a sandwich with a juicy steak.

Múrgoles (morels) are probably the most distinctive looking mushroom of all with their conical, honeycomb caps. Lately, every time I’ve had them, they seem to come in a foie and cream sauce, which I must confess, I’ve so far failed to improve on.

Fredolics (grey knight mushrooms) have a short season from September to November and are distinguished by bluish-grey colouring. The cap is knobbly, the gills a dirty white colour. It thrives in pine forests and comes out in force after a cold snap, so you might want to keep an eye on those temperatures. However it can be easily confused with a seriously poisonous variety, the spotted tricholoma, which is bigger with a scaly cap. If the stem is very spotty, don’t pick it. The Fredolic stem is generally spot-free. Eating-wise I’m not a big fan, but it does have its place among aficionados.

The Carlet (panther cap) is a pretty, rose coloured mushroom with Bordeaux blushes over the cap. It has a good meaty flesh and is sweetish, providing it isn’t picked too big when it gets bitter. It thrives in oak and beech forests through September and October and lends itself well to bottling and preserving rather than eaten fresh. It’s the Carlet that you’ll see in brine or vinegar in jars and it makes a useful addition to winter stews and game dishes.

Camagrocs or rossinyols (fleshy, peachy-hued chanterelles) grow between August and October. They thrive in pine forests particularly in the mossy areas at the foot of the tree. They grow in clusters, are trumpet-shaped with gills turned inside out in the all the colours of the sunset. They are very difficult to mistake and therefore one of the best marks for amateur boletaires. They are however the worst culprits for going slimy, so don’t overcook.

Trompetes de la Mort (black trumpets, trumpets of death or horn of plenty) far from being deadly are delightful in a creamy pasta sauce. They are in season from August through December and look just like black chanterelles so they are difficult to mistake. Another good hunting opportunity for amateurs.

Where to stay


The Molí del Casó is an old water mill converted into a smart B&B, located a few kilometres north of Berga. Built of local stone and wood it is heated by solar panels and an existing hydroelectric system, making it a good choice for eco-foodies. Most of the food in the restaurant comes from their herb (edible and medicinal), fruit and vegetable gardens and eggs from their own hens. They also organise cooking workshops and cheese and local wine tastings if you don’t feel up for the hunt.

Molí del Casó
Barri Terradellas 10, Bagà
Tel. 93 824 40 76

www.molidelcaso.es

Top three restaurants for bolets

Never let it be said that bolets are anything other than gourmet. Berga is a hive of high-end restaurants all of which specialise in mushroom dishes through the seasons.

Els Casals

Earned a star for chef Oriol Rovira’s inspired cooking. Everything is grown and reared in house.

Els Casals
Sagàs - Tel. 93 825 12 00
www.hotelelscasals.com

Restaurant la Cabana

A rather posh country inn, popular among the elusive boletaire during mushroom season for a slap up lunch.

Nr. Berga - Tel. 93 821 04 70
www.lacabanaberga.com

Restaurant Sala

This restaurant has a reputation for churning out some of the best and most inventive mushroom dishes around.

Berga - Tel. 93 821 11 85
www.restaurantsala.com

Podeu accedir a Metropolitan Barcelona clicant aquí

dijous, 4 de novembre de 2010

2n Sopar de Cantadors a Berga - Reportatge complet de Televisió de Berga


Gravació de Josep M. Berenguer, "Xarli".

La segona edició del Sopar de Cantadors, celebrat al Restaurant Hotel Cal Nen de Berga, el dissabte 30 d'octubre de 2010, va comptar amb la participació activa de:
Jaume Arnella, Maria Antònia Pujol, Roser Reixach, Marcel Tuyet, Susanna d'Alcoi, Jordi Bou, Jordi Costa, Josep Maria Berenguer, Ramon Safont, Ramon Viladomat, Miquel Moya i els cors de tots els presents.
L'organització va anar a càrrec de La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors.


Gravació de Josep M. Berenguer, "Xarli".

dilluns, 1 de novembre de 2010

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA - Rècord mundial oficial



L'històric Lipdub per la independència, la gravació de la multitudinària interpretació de 'La flama' en un sol pla seqüència pels carrers de Vic (Osona), va camí de batre el segon rècord de la seva curta història. Si diumenge passat aconseguia el rècord al Lipdub més multitudinari, en aplegar 5.771 independentistes cantant a la vegada l'himne dels Obrint Pas, ara podria acostar-se a un nou rècord, en aquest cas de reproduccions. Des que divendres va ser penjat a la xarxa ja s'ha reproduït més de 225.000 vegades, essent un dels vídeos més vistos aquests dies al portal YouTube, que ja el considera 'trending' (de moda). A més ja es pot visualitzar subtitulat en català, anglès i espanyol gràcies al sistema Universalsubtitles.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

El darrer article de Joan Solà

Adéu-siau i gràcies!

Amics lectors: ha arribat el moment de cloure la meva col.laboració en aquesta secció del diari. Durant 36 anys d'escriure un article setmanal a la premsa, n'he publicat uns 1050 en tres rotatius: Diari de Barcelona (1974-1976, 1990-1991), setmanari El Món (1981-1984) i Avui (des de 1991). Crec que era l'Espinàs que va acceptar d'escriure una columna diària però no hauria acceptat d'escriure'n una cada setmana. Ho devia trobar més difícil: ell era i és periodista i, com deia Pla, el periodista veu el món en forma d'article. Però jo no sóc periodista i els primers anys del Diari de Barcelona vivia angoixat tota la setmana pensant en l'article. Després n'he anat aprenent, no hauria calgut sinó!; però més del noranta per cent han sigut fruit de moltes hores i mesos i anys; i tot, a la vora de les meves altres obligacions: les classes a la universitat, la investigació i la direcció de projectes.

La pràctica de l'article setmanal m'ha proporcionat diversos beneficis clars: m'ha ensenyat a escriure i m'ha fet viure contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i escoltar les opinions dels col.legues; però també m'ha impedit d'arrepapar-me en el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes gramaticals, els barbarismes, etc.), i he hagut d'estar atent a les vicissituds polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què m'ocupava. Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys. L'esforç ha valgut la pena. Sempre i d'arreu m'han arribat veus de col.legues, d'amics, de desconeguts de tota mena que m'han encoratjat fent-me veure que la secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims: els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem aviat.

Però és llei de vida: cal donar pas als més joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat d'obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i anys més d'un col.lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o la Bíblia, podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més claredat les excavacions d'Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I això no és sinó un gran signe de civilització i d'esperança. Deia l'Iu Forn, que va plegar també d'escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar, no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar l'ànsia i la por al cos.

Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes gràcies.

Joan Solà

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 21 d'octubre del 2010

dimecres, 20 d’octubre de 2010

El PSOE contra la llengua catalana - Josep Guia Marín

EL PSOE CONTRA LA LLENGUA CATALANA

La decisió del govern espanyol del PSOE d'impedir la tramitació parlamentària de la ILP "Televisió sense fronteres" és molt greu i molt simptomàtica. Mitjançant una resolució barroera i indocumentada pretenen justificar la seva prohibició apel·lant l'excessiu cost que l'execució de la llei comportaria. Es pensen que els ciutadans, no només els 650.000 que han presentat la proposició sinó tots, som uns beneits que ens empassem un ase per bèstia grossa. Alguna ment estúpida deu haver barrinat que, com que estem en crisi econòmica, colarà l'argumentació d'estalvi com a disfressa de la posició política que hi és a sota.

Probablement, aquesta mentalitat brillant ha estat la de Maria Teresa Fernàndez de la Vega, diputada per València sense exercir de valenciana, que tracta els temes relatius a la llengua com la burgesa acastellana que aparenta ser i que segurament és: sempre a favor de l'espanyol i en contra del català. Però no cal personalitzar ni fer llenya de l'arbre caigut perquè, al capdavall, la decisió l'ha presa el govern en pes, aquest govern espanyolista del PSOE tan "nacional" com els "nacionales". Es comporten com a genocides lingüístics i, per això, cap catalanoparlant digne no els hauria de votar mai, en eleccions generals i autonòmiques.
Aquest episodi de persecució contra (l'abast territorial de) la llengua catalana fa més d'actualitat la denúncia que figura al manifest electoral de Solidaritat Catalana per la Independència, on es diu que "les dificultats i prohibicions a la lliure comunicació en català entre els Països Catalans són una mostra més de la permanent discriminació contra la llengua catalana que exerceixen les institucions espanyoles i franceses". Per salvar el català, doncs, no hi ha altre camí que la independència.

Josep Guia Marín

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Hypersuper de Sergi Fernández Bosch

Hypersuper de Sergi Fernández Bosch
Fins al 29 d'octubre es pot visitar al Centre Cívic del Pati Llimona, al carrer de la Ciutat de Barcelona, l'exposició de fotografia del berguedà Sergi Fernández Bosch, inaugurada el dia 7 d'aquest més.
La col·lecció d'imatges ens porta a reflexionar sobre la forma de comprar en l'era dels supers i els hipermercats.
Hypersuper de Sergi Fernández Bosch

divendres, 1 d’octubre de 2010

El 30 d'octubre 2n Sopar de Cantadors a CAL NEN

Tot a punt per al 2n Sopar de Cantadors a Berga

Dissabte dia 30 d’octubre tindrà lloc a l'Hotel Restaurant Cal Nen de Berga el 2n Sopar Trobada de Cantadors a Berga. La novetat d'aquesta edició és que està organitzat per l'entitat cultural i lúdica La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors, que va néixer precisament després de l’èxit del 1r Sopar celebrat el 31 de juliol de 2009.

Aquell 1r Sopar de Cantadors a Berga va comptar amb la presència de 50 persones, entre cantadors i espectadors, que des del primer moment van estar disposades a gaudir de l’ambient i de les cançons que els més decidits van anar encadenant.
Ramon Manent i Robert Pellicer, vinguts expressament de l’Empordà, van oficiar de mestres de cerimònies, a partir de la cançó “Quina taula tan ben parada”, seguida de la que es canta mentre es va passant el porró de mà en mà, fins a la peça original de Jaume Arnella dedicada a les postres més universals, la crema catalana. La gironellenca Maria Antònia Pujol va desgranar cançons populars de diferents indrets dels Països Catalans, fent servir diversos instruments, i va fer una memorable versió del Ball de l’almorratxa de Gironella, acompanyada per Ramon Viladomat de Viladomiu Nou. Roser Reixac, antropòloga i expresidenta de Solc, va ser la representant del Lluçanès.

Valentí Alsina, pagès del Bages, acordionista i glossador, va sorprendre la concurrència amb les seves corrandes dedicades a la dona del temps de TV3 que se’n va anar a la televisió espanyola, Mònica López. I va cantar també les dificultats de conrear i obtenir subvencions en espais considerats de fauna protegida.

Ramon Safont, Martí Just, Ramon Just, Joan Miró, i Toni Fustagueras, acompanyats de Josep González a l’acordió, van interpretar un repertori genuïnament berguedà, digne de ser estudiat, recopilat i gravat en disc. Aquest és un dels projectes que la Sobregaia té a la vista.

El Sopar d’enguany vol tenir dos records molt especials. Un per a Toni Fustagueras, mort l’any passat, present al 1r Sopar de Cal Nen, acompanyat per la seva dona i la seva colla, Els Amics de la Cançó. I també un altre per a Robert Pellicer, la companya del qual ens ha fet saber que va morir el passat mes d'agost.

Els cantadors més joves de la primera edició van ser els berguedans Francesc Ribera, més conegut com a Titot, interpretant unes atrevides albades, i Marcel Tuyet, fent versions i temes propis.

Que es faci el sopar a Cal Nen no gens és casual. Històricament aquell local ha estat lloc de reunió de les diferents colles de cantadors berguedans, les anomenades Colla dels Rics i la Colla dels Pobres, l’equivalent a fabricants i treballadors, que es reunien per beure i cantar, quan la televisió encara no s’havia imposat als bars i cafès.

Entre els noms dels cantadors destaquen Josep Coronas, el Pepito del Garrigar, Josep Casellas, Lluís Llevadora, Joan Llevadora, Jaume Plans, Pere Plans, el Vilalta, el Xe, el Rata, el Minguet, el Serra, el Xava, el Rou, el Pep Culell, el Jepic, el Panxa de Llauna, el Sobrevias, el Ton de les Prèdiques... Més modernament també hi passava la Colla de la Canalla, amb el Pere Mula, el Salindró, el Moira, el Serra i el Xerric...

La Sioneta i la Maria Teresa Sant, àvia i mare de l’actual hostalera de Cal Nen, la Magda Alsina, havien sentit i cantat moltes vegades un repertori de cançons que constitueixen un altre veritable patrimoni oral i immaterial del Berguedà, amb permís de la Patum.

L’objectiu del Sopar de Cantadors, que vol esdevenir una tradició anual, és recuperar i fer reviure tot aquest patrimoni per tal que no es perdi ni caigui en l’oblit. La Sobregaia Companyia vetllarà perquè arribin a bon port diverses iniciatives com per exemple la gravació de discos, reculls de cançons, tallers de cançó popular i trobades d’experts per explicar i divulgar el patrimoni tradicional i popular del Berguedà i dels Països Catalans.

Encara que siguem al segle XXI i tinguem la intenció de ser molt moderns, malament anirem si no coneixem la tradició d’on venim. Com gairebé sempre, els extrems es toquen. El cantant solsoní Roger Mas, en el gran concert que va oferir al Palau de la Música Catalana, va definir la tradició “com un gran riu del qual agafem i hi aboquem allò que ens més ens interessa en cada moment”.

El poeta Enric Casasses, responent a la pregunta “Què tenen a veure Verdaguer i Bob Dylan?”, va dir: “Són el mateix: un capellanet de pagès i un rocker que beuen en la poesia popular. A Dylan li deien cantant folk i la seva canço més famosa, "Knocking on heaven's door", és totalment verdagueriana. Són idèntics.”

Pel que fa a la poesia popular del Berguedà, podem avançar que properament es publicarà el llibre “Lliri d’aigua. Antologia de la poesia popular”, dins la col•lecció Escriptors del Berguedà, projecte que tira endavant el Grup de Viver i que editarà Edicions de L’Albí. Aquesta antologia és una mostra de la riquesa dels gèneres populars i s’alimenta de diversos reculls i cançoners de la nostra comarca: el Cançoner del Calic, recollit i publicar a Bagà; el Cançoner de la Rosa de Bonner, totalment inèdit; A peu pels camins del cançoner, d’Artur Blasco; Folklore de Catalunya, Cançoner, de Joan Amades, i altres col•leccions de cançons, corrandes, garrofes i auques, anònims o bé d’autor conegut.

Quirze Grifell

divendres, 24 de setembre de 2010

Joan Margarit llegeix un extraordinari pregó de La Mercè


Margarit, per Vicent Partal

El pregó de la Mercè resultà ahir un espectacle extraordinari i un indici igual de revelador. Veure Joan Margarit com es feia seu el Saló de Cent recitant poesia, reclamant la seua Barcelona més íntima, fou un esclat d'excel·lència emocionant. I veure Joan Margarit reivindicant la independència en l'acte que obre les festes a la Casa Gran va valer per mil explicacions sobre tot això que ens passa.

La Barcelona que fa sentir-te orgullós es féu present ahir en el pregó. De la mà d'un home armat de la paraula exacta, minuciosament pensada. De la mà d'un poeta espectacular que prenia i dominava l'espai amb uns fulls agafats ara amb la mà dreta, ara amb la mà esquerra. L'obra de Margarit, treta dels llibres i posada en la seua boca, va inundar el Saló de Cent en un dels pregons més bells imaginable.

Una ciutat que gosa fer així el pregó de la festa major és, de bell nou, aquella ciutat oberta, innovadora, captivada per la cultura i volgudament inconformista que, a tants, ens va enamorar i que sovint pensem que s'ha perdut.

Però, no solament no s’ha perdut, sinó que se sap i es reivindica cap i casal del país en un moment clau i en la veu d'un pregoner que no va defugir de ser la veu de molts, de moltíssims, de nosaltres. Margarit hi va reivindicar 'amb educació' la llengua i la independència del país i ho va fer convertint-se ell mateix en el millor exemple del país que volem: culte, lliure, desvetllat i, per què no?, feliç.

Llegiu-lo aquí:
Pregó de La Mercè 2010

divendres, 17 de setembre de 2010


El grup català Mishima presentarà a La General de Berga el seu nou disc "Ordre i Aventura".


Un altre grup també barceloní, MALA CENDRA, format per Dani Cendra, Jordi Argenter i Albert Gasset, serà l'encarregat d'obrir l'esdeveniment musical.

Podeu encomanar entrades anticipades, a 10 euros, al correu:
sobregaia@gmail.com

Punts de venda d'entrades anticipades a Berga: Quiosc Colors, Cal Blasi, La Copisteria, La General, Cal Negre i Rock & Clàssics.

A taquilla les entrades costaran 12 euros.

divendres, 10 de setembre de 2010

Joan Ferrer exposa a Cambrils

Joan Ferrer exposa a Cambrils
El pintor berguedà Joan Ferrer exposa, del 3 de setembre a l'1 d'octubre, a la sala Àgora de Cambrils.

L'artista presenta la mostra "Més poderós que el roure, més vell que l'olivera" amb aquestes paraules:

"Em proposo establir un diàleg entre paisatge del Baix Camp i el paisatge del Berguedà. Atret, tant per la força del mar com per les característiques del paisatge d'interior, trobo en aquests paratges la possibilitat d'expressar, amb una mirada personal, la dualitat terra mar.

De l'entorn natural, m'interessa especialment l'abstracció de les formes que es manifesten en veure de prop les soques envellides, les transparències de l'aigua o l'austeritat del sòl."

dilluns, 30 d’agost de 2010

En el centenari del poeta Màrius Torres


El poeta Màrius Torres i la seva estimada Mercè Figueras, la "Mahalta" dels poemes, al sanatori del Puig d'Olena, a Sant Quirze Safaja.

Article de Ramon Tremosa:

Màrius Torres, el poeta de la joia constant

dijous, 26 d’agost de 2010

Mishima serà a Berga el 18 de setembre


El grup català Mishima presentarà a La General de Berga el seu nou disc "Ordre i Aventura". Un altre grup també barceloní, Mala Cendra, format per Dani Cendra, Jordi Argenter i Albert Gasset, serà l'encarregat d'obrir l'esdeveniment musical.

El dia del concert les entrades costaran 12 euros.

Ja es poden reservar entrades anticipades, a 10 euros, al correu:
sobregaia@gmail.com

dissabte, 21 d’agost de 2010

El nou llibre de Maria Estruch serà a les llibreries el 14 d'octubre.


Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà.

L'objectiu d'aquest llibre és fixar en lletra impresa les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics que regien les seves collites i les seves vides, quan l'agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals i quan tota predicció meteorològica els venia de l'observació directa del cel, de l'experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d'una riquesa excepcional.

· Editorial: L'Albí
· Col·lecció: La Guita
· Enquadernació: Rústica amb solapes
· Mides: 15,0 x22,5
· PVP: 18,00 €.

divendres, 23 de juliol de 2010

Kosovë i nosaltres: una victòria compartida. Per Vicent Partal


Kosovë i nosaltres: una victòria compartida

Vilaweb, 23.07.2010

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres.

La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d'arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny.

És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta de si la independència de Kosovë s'acorda amb la llei internacional. Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s'entenen com una norma d'aplicació comuna.

Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document, en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents:
–el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80)
–de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81)
–el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència –i atenció a l'ús del plural! (§ 84)

Passada la primera reacció d'estupor, ahir els mitjans espanyols provaven de tirar aigua al vi parlant de l'excepcionalitat del cas kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no significava res per al nostre país o per al País Basc.

Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de la Unió Europea i ho ha fet per raons d'ordre intern. Espanya sap que aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d'independència de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis, perquè el tribunal les va desestimar explícitament.

Entès això, ara no poden dir mentides.

És cert que la sentència s'adreça a la independència kosovesa, però més amunt n'he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens d'ambigüitat, 'Llei General Internacional'). General, doncs. I els conceptes generals són d'aplicació universal, com subratlla, a més, l'ús del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic en una sentència d'aquesta dimensió.

Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona.

Vicent Partal

Podeu llegir la sentància completa aquí:
http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/012/372/372.pdf

diumenge, 11 de juliol de 2010

Indignació i crema solar. Per Quim Monzó.


Lúcida crònica de Quim Monzó sobre la multitudinària manifestació del 10 de juliol a Barcelona. Llegiu l'article:
Indignació i crema solar.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Es pensen que som uns esclaus. Per Vicent Partal

Estelada
Es pensen que som uns esclaus.

Que el constitucional publique precisament ahir, a poques hores de la manifestació, la sentència completa hi ha qui ho ha interpretat com un gest de prepotència. És molt pitjor. És el gest d'un esclavista que desprecia la reacció de l'esclau perquè la creu impossible. Per això avui hem de parlar alt i clar al carrer.

Una conducta política normal i raonable hauria tingut en compte que avui hi ha una gran manifestació prevista i hauria esperat unes hores, si més no, per no acabar d'inflamar la convocatòria. Als membres del constitucional això ni se'ls ha passat pel cap. Per quina raó haurien d'estar pendents de si nosaltres reaccionarem o no si el text de la sentència deixa palès el seu despreci a l'autonomia. Repeteix una vegada i una altra que som simples subordinats, matèria de segona classe. I als esclaus no se'ls pregunta quina agenda tenen.

El càlcul pot girar-se en contra d'ells, és clar. Perquè no som esclaus. Però impressiona veure què poc importants som per a l'estat i amb quina displicència es pensen que poden liquidar tot el que som, sense que ni tan sols protestem. Supremacisme espanyol pur.

Tinguem-ho tots en compte aquesta vesprada als carrers de Barcelona. Parlem alt i clar, en favor de la independència.

Vicent Partal
Vilaweb, 10.07.2010

dimecres, 7 de juliol de 2010

dimarts, 29 de juny de 2010

Joan Maragall - Oda a Espanya

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

dimecres, 16 de juny de 2010

IVETTE NADAL + CRIDA'NS el 26 de juny a La General de Berga

Ivette Nadal + Crida'ns a Berga

El concert de dissabte 26 de juny clourà el cicle Beus de la Terra que ha portat a La General de Berga una llarga llista de músics i artistes: Maria Coma, Pau Vallvé, Inspira, Jordi Lanuza, Ligeia, Marcel Tuyet, Anna Itó, Mercè Fondevila, Els Amics de les Arts i Antídot.

Tot i que els concerts previs han comptat amb la bona acollida del públic, La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors està especialment satisfeta amb el ple total, amb més de 400 persones, d'Els Amics de les Arts i Antídot en una nit de temperatura memorable.

El dia 26 us convidem a gaudir de les cançons de la cantautora i poeta de Granollers, IVETTE NADAL i del grup de Berga CRIDA'NS.

Més informació al bloc de La sobregaia Companyia:
http://sobregaia.blogspot.com/

diumenge, 13 de juny de 2010

Manifest del 12J, "Autodeterminació és democràcia"



AUTODETERMINACIÓ ÉS DEMOCRÀCIA

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent. Ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat de reconstruir la nació, trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible. Cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans pot defugir, d’ara en endavant, el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català, en el seu camí cap a l'alliberament, ja ha començat.

L’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació”, encara no s’ha realitzat, tot i que aquest punt va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores.


Llegiu-lo complet clicant aquí.

dimarts, 8 de juny de 2010

El record material de La Patum 2010


Vídeo de Climent Vilella

Lluís Barons
Lluís Barons interpretant el Ball de l'Àliga

Salvador Vinyes i Lluís Barons
Salvador Vinyes, autor del monument i Lluís Barons, guitarrista.

dilluns, 7 de juny de 2010

(4) Ballet vell de gegants, per Balma Badal

Foto de Josep Vidal-Alaball

Ballet vell de gegants

Voler despertar-se diumenge i no ser-ne capaç. Només moure les parpelles, fer recompte palpable de rascades, morats i crostes. Passar el balanç de pèrdues i guanys. Preferir no tenir ni braços ni...
Voler despertar-se diumenge i no ser-ne capaç. Només moure les parpelles, fer recompte palpable de rascades, morats i crostes. Passar el balanç de pèrdues i guanys. Preferir no tenir ni braços ni cames ni esquena, ni boca ni ronyons ni ungles ni colzes ni fetge. Ni estómac, ni cap. Despertar-se diumenge i pensar que la geganta, durant els tirabols, semblava trista. Com mig endormiscada. No sé: cansada, nerviosa, absorta, distant. Absolutament abatuda, insistivament espectant.

Balma Badal

dissabte, 5 de juny de 2010

(3) Escriure, per Balma Badal

Foto Queralt Vegas

Escriure

Escriure impaciència, escriure mal a l’estómac, escriure cabells despentinats. Escriure els ulls de la geganta, escriure tremolar. Escriure terra, escriure mirar-nos, escriure migdiada, escriure mal d’esquena. Escriure el silenci com a conseqüència i abducció total de la realitat. Escriure la superpoblació de culs a les voreres, escriure fúcsia, escriure fira, escriure aforament màxim limitat. Escriure camises, escriure texans i jerseis incrustats. Escriure cuixes, escriure fum, escriure vespre, escriure crostes i colzes pelats. Escriure costum, escriure barreja, escriure castell, escriure focs artificials. Escriure principi, escriure esperar-se, escriure final. Escriure gespa, guites, festa, barana, gelats, negre. Escriure fanal. Escriure totes les coses possibles per descriure-ho i, tot i així, no acabar de ser-ne –ningú- del tot capaç.


Balma Badal

divendres, 4 de juny de 2010

(2) L'infern, per Balma Badal


L'infern

L’espera desmesurada sota la llum taronja dels fanals. Les corones de vidalba, la humitat ignífuga, les galtes i les barbetes esquinçades. El mal als turmells, el so enllaunat i aquell sentiment desèrtic de la vida en sordina. Els nervis, l’escalfor corporal mal controlada. Les ombres, el pujar solemnement l’últim graó de les escales i l’arribar tremolant a la plaça. L’esglai de les espurnes, el fum solemne, la plenitud musical d’aquest quadre. Primer l’haver preferit morir i, després, la impossibilitat centrípeta de deixar definitivament d’espantar-se. Primer tot això i, al final, els teus ulls de nou. Això i, per descomptat, la incredulitat divina de la primera nova bafarada d’aire.

Balma Badal

dijous, 3 de juny de 2010

(1) Ella s'ho pensa, per Balma Badal


Ella s'ho pensa

L’empedrat del casc antic va començar a tremolar just a les vuit del vespre, en el precís instant en què es van aturar els rellotges i les nostres vides van començar-se a capgirar. Entre l’efervescència i els borbollons de nervis i la noble incontinència d’aquells que no podem dissimular la felicitat. L’aire calent ens bullia les sabates. Els cels, finals inabastables de precipici, es van passar la nit foradant-se de fum. Les espurnes emmetzinades ens omplien els ulls de llàgrimes, les partícules diminutes de cendra ens queien a sobre ingràvides. Distretes, delicades, absurdes, tendres. Suaus.

Balma Badal

"Esclat de llum", el mocador patumaire de Jordi Rafart

"Esclat de llum"
Dimecres 13 de maig es va presentar al saló de sessions de l'Ajuntament de Berga el mocador "de lluïment" Esclat de llum, del dissenyador berguedà Jordi Rafart.
En el seu bloc personal, el mateix dia de la presentació, l'artista ens explica el concepte del seu nou mocador:

Després d’una jornada molt intensa i atrafegada, avui a 2/4 de 9 del vespre per fi hem desvetllat l’estampat dels mocadors de seda de la Patum, que porten el nom d’”Esclat de llum”. Fins ara havia estat una incògnita, però els que han assistit a l’acte de presentació han pogut veure, per una banda, el dibuix que hi hem brodat i, per l’altra, els diferents colors que hem utilitzat pels teixits.

Així, el fúcsia, el marró i el verd són els protagonistes de la peça, perquè tots ells prenen més intensitat durant els actes diürns de la Patum: el rosa, per exemple, el podem observar al vestit de la Geganta Vella, el verd fosc a les Guites i el marró podem trobar-lo a l’Àliga i als Nans.

Per acabar, només voldria donar les gràcies als qui m’heu donat suport durant tot el dia i, per descomptat, a les gairebé 200 persones que avui heu vingut a l’acte. Hem estat molt contents de veure que, fins i tot, la gent arribava fins a les escales de l’Ajuntament.


Més informació:
http://jordirafart.blogspot.com/

http://www.jordirafart.eu

dimecres, 26 de maig de 2010

Xavier Gonzàlez-Costa guanya el premi de teatre Vila de Gràcia 2010


L'escriptor berguedà Xavier Gonzàlez-Costa ha estat el guanyador del Certamen de Textos Teatrals Vila de Gràcia 2010.
L'obra premiada porta com a títol L'Home (un drama).
En paraules de l'autor, L'Home (un drama) "és la tornada a un passat tumultuós d'un personatge turmentat (l'Home), a través d'un espai que va ser casa seva, i on es van creuant passatges de la seva vida quan era un nen, amb el present d'aquell immoble a punt d'ésser derruït. I és també l'intent de constatar que la genètica és inevitable, però, un cop al món, és aquest món el que modela la persona, depenent del moment o el lloc on hagi estat donada a llum".
Com també diu el seu poema "Som ... o som" de Ventrilòquia:

Si som com som és
perquè som on som
i en som conseqüència.

Un cop som on som
només som la nostra
pròpia conseqüència.


Es dóna la circumstància que, en poques setmanes, l'autor ha guanyat el premi de teatre i ha presentat a Berga, Barcelona i Madrid el seu segon poemari, també premiat, l'esmentat Ventrilòquia.

El Berganauta brinda pel prometedor camí literari d'en Xavier.

dijous, 20 de maig de 2010

Els Amics de les Arts, amb Antídot, aquest dissabte a Berga

ELS AMICS DE LES ARTS + ANTÍDOT
De Ràdio Berga

Un dels grups revelació del pop en català, Els Amics de les Arts, actuarà aquest dissabte a Berga.
Els quatre components d’aquest grup barceloní (Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret) faran parada a la capital del Berguedà dins de la seva gira de concerts de presentació del seu nou disc ‘Bed & Breakfast’. El concert es farà a La General a les 11 de la nit, i Ferran Piqué ha avançat una mica com serà "esperem que la gent que vingui s'ho passi tan bé com nosaltres, que a part de cantar també interpretem una mica". Ho ha dit en una entrevista al programa El Virus de la Papaia, de Ràdio Berga.

Els Amics de les Arts estan vivint un molt bon moment, amb una gran projecció al primer pla del panorama musical català. Amb temes com ‘A Vegades’, ‘Jean-Luc’, ‘4-3-3’, ‘L’home que treballa fent de gos’ i ‘La merda se’ns menja’, entre d’altres, Els Amics de les Arts pujaran a l’escenari de La General per fer gaudir de la seva música a berguedans i forans. Un estil que el mateix Ferran Piqué defineix com a pop d’autor.

L’actuació de Els Amics de les Arts a Berga s’emmarca en el cicle d’actuacions programades per la Sobregaia Companyia, dins del cicle “Beus de la Terra”. A part, al concert de dissabte, també tocaran els berguedans Antídot.

Les entrades costen 10 euros anticipades i 12 a taquilla. Es poden comprar a Rock & Clàssics, al bar Cal Negre, a La Copisteria, al quiosc Colors, i a La General, de Berga.

Per a més informació podeu entrar a Internet i consultar la pàgina web www.elsamicsdelesarts.cat

dissabte, 15 de maig de 2010

dimecres, 5 de maig de 2010

Un record per a Josep Deseuras (1918 - 2010)

Un record per a Josep Deseuras (1918 - 2010)

Notícia de la seva mort, cliqueu aquí.

Galeria d'imatges, aquí.

dissabte, 1 de maig de 2010

Els Amics de les Arts, a Berga el 22 de maig


Jordi Pujol va coincidir, el dia de Sant Jordi, amb el grup Els Amics de les Arts.
El president Pujol els va deixa anar:"Vosaltres sou lo últim que ha sortit, no?".

Si voleu estar al dia de la música que es fa en aquest país, "lo últim que ha sortit" serà el 22 de maig a La General de Berga. Podeu encarregar entrades anticipades a:
sobregaia@gmail.com

diumenge, 25 d’abril de 2010

Ja fa molts anys que ens tenen ben collats...


Videoclip de la cançó "Ves què hi farem!" de Santapau & Mahoni.
Himne extraoficial per a la defensa de la llibertat dels pobles oprimits.

Enregistrat a Balaguer (Catalunya) el 20 de Febrer de 2010

dimecres, 21 d’abril de 2010

Dissabte a les 23:00 comença el cicle de concerts Beus de La Terra



De Ràdio Berga, 20/04/2010

Maria Coma obrirà dissabte a Berga el cicle de concerts "Beus de la Terra", organitzat per La Sobregaia Companyia

L'entitat també portarà a la ciutat el directe d'Els Amics de les Arts, grup revelació del panorama català

La Sobregaia Companyia organitza un cicle de concerts amb el títol de “Beus de la Terra”. El programa arrenca aquest dissabte, 24 d’abril, a La General amb l’actuació de Jordi Lanuza, a la guitarra; la pianista i cantant d’arrels avianeses Maria Coma, que actuarà acompanyada de Pau Vallvé; i el duet berguedà Ligeia, format per Marcel Tuyet i Anna Itó. A més, entre cada actuació, es projectarà el muntatge videogràfic “Bosc” de Mercè Fondevila. Serà la primera cita d’aquest cicle, que pretén portar a Berga grups emergents del panorama català com Maria Coma i alhora donar oportunitats d’actuar a les formacions de casa.

El cicle de concerts continuarà el dissabte 22 de maig, amb un dels grups que més sonen en els últims mesos, Els Amics de les Arts. Actuaran a Berga precedits dels berguedans Antídot. Finalment, el dissabte 26 de juny, la poeta i cantautora de Granollers Ivette Nadal també serà a La General. La intenció és que el cicle “Beus de la Terra” tingui continuïtat després de l’estiu.

Abans, al juliol, l’entitat tornarà a organitzar el Sopar de Cantadors de Berga, al restaurant Cal Nen. Una trobada que es va fer l’any passat per primera vegada i on La Sobregaia es va començar a gestar com a entitat cultural. El sopar es repetirà i ja està confirmada l’assistència de cantadors de rumbes i de garrotins lleidetans, a més de cantadors de Berga que coneixen moltes de les cançons populars de la ciutat, que ara es volen recollir en un disc.

La Sobregaia Companyia es va presentar en societat el gener passat. Divendres, Diada de Sant Jordi, l’entitat iniciarà una campanya de captació de socis, els quals podran gaudir de descomptes en totes les activitats que es programin.

dijous, 15 d’abril de 2010

Tomàs Arias presenta "Papers de diari"

Tomàs Àrias llegeix el Manifest postfuturistaTomàs Arias llegint el Manifest postfuturista, el 2 de gener.

De Berguedà Actual

Tomàs Arias ha publicat amb Albí Edicions el recull d’articles ‘Papers de diari’, que presentarà el divendres 16 d’abril, a les 8 del vespre, a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga. L’escriptor Matthew Tree ha escrit el pròleg del llibre.

El llibre és un recull de textos d’un autor inclassificable i polifacètic, que col·labora assíduament com a articulista d’opinió en diversos mitjans de comunicació, tant comarcals com nacionals. Segons Matthew Tree, prologuista del llibre, si l’autor no ha publicat més a la premsa de la metròpoli és per una raó essencial: els seus articles «són massa lliures». I no es refereix a la llibertat estilística que sovint es pren Tomàs Arias, sinó a “la sensació de llibertat expressiva”. Són uns textos que “refresquen”, que sovint tenen “aquell punt canalla que a la canalla els encanta.” Un recull d’articles que, en definitiva, són gratament sorprenents.

Tomàs Arias Soler va néixer a Guardiola de Berguedà l’any 1966. És poeta, narrador, músic i projectista. Ha estat cap de projectes de l’enginyeria que ha dissenyat les instal·lacions del Nou, Museu de la Ciència de Barcelona Cosmo Caixa, del Palacio de Congresos de Tenerife (Magma) i del Nou Hospital de Sant Pau. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (2004), que va obtenir el IX Premi Salvador Espriu, i ha escrit dos llibres més, Odi sobre tela (2009), també de poesia, i un altre de relats, Per a nois i paranoies, ambdós editats per Companyia Nacional de Poesia. D’altra banda, ha col·laborat, com a clarinetista, en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes (2008).

dimecres, 14 d’abril de 2010

Xavier Gonzàlez-Costa presenta el poemari "Ventrilòquia"

Xavier Gonzàlez-Costa. Foto de Queralt Vegas

De Berguedà Actual

L’escriptor berguedà Xavier Gonzàlez-Costa presentarà el seu darrer llibre ‘Ventrilòquia’, finalista del IV Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2010, el 17 d’abril a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga, a partir de les set de la tarda.

Aquesta de Berga serà la primera de les presentacions que farà l’autor, on ell mateix i l’actriu Montserrat Minoves hi llegiran alguns dels poemes del nou treball, en companyia de l’editor Israel Clarà. Posteriorment, el llibre també es presentarà el dia 6 de maig a Madrid, al Centre Cultural Blanquerna, i el 20 de maig a l’Ateneu Barcelonès de Barcelona.

El poemari, publicat per l’editorial Òmicron, inclou dos títols: el propi ‘Ventrilòquia’ i ‘Els quatre sonets de l’Apocalipsi’, que clouen la trilogia iniciada amb ‘Lluny de qualsevol lloc’ (Ed. de l’Albí, 2009). El propi autor comenta “El llibre és una evolució del primer, on intensifica l’exercici d’empatia per posar-se a les sabates de la soledat, presentat tots els poemes en primera persona, centrant-se, sobretot, en la mort i l’enyorament, i la hipocresia de la societat del benestar.”
Un treball finalista del IV Premi de Poesia Josep Mª Benet i Caparà 2010 per “la seva poesia esmolada i perfecta”, però que no atura la creativitat d’aquest prolífic autor, que ja té un altre poemari acabat, així com una obra de teatre pendent de veredicte al II Certàmen de Textos Teatrals Vila de Gràcia.
Xavier Gonzàlez-Costa (Berga, 1967), escriptor autodidacte que conrea tots els gèneres literaris, va col·laborar amb la ja desapareguda revista Nómadas, ha publicat l’àlbum infantil il·lustrat “Dimoni d’Angelet!” (Edicions de l’Albí, 2008) i els poemaris ja esmentats “Lluny de Qualsevol Lloc” (Edicions de l’Albí, 2009) i “Ventrilòquia” (Editorial Òmicron, 2010), i ha obtingut vuit primers premis al Concurs de les Garrofes (1994, 1997, 1998, 2001, 2002, 2005, 2006 i 2007). És membre actiu de l’Agrupació Teatral La Farsa, amb més de vint-i-cinc obres interpretades i presideix l’ONG “Viatgers sense Fronteres” des de la seva fundació al 1999.
...........................................
En aquest vídeo, Marc Marginet, el berguedà guanyador de "Buscant la Trinca", canta un poema del primer poemari de Xavier Gonzàlez-Costa.

dissabte, 27 de març de 2010

El Manifest Groc a l'Espai Brossa


Del 25 de març al 25 d’abril de 2010
Manifest Groc
espectacle a partir del Manifest Groc de Dalí, Gasch i Muntanyà

Direcció Xavier Gimenez Casas
Intèrprets Marta Guasch, Xavier Llorens, Vanessa Torres, Make i la col·laboració de Sergi Cuadrado
Música original (directe) Make
Producció Teatre Kadissh

Ara que hem celebrat els 100 anys de la publicació del "Manifest futurista", el Teatre Kaddish ofereix un espectacle a l’entorn de la recepció del futurisme, el dadaisme i el surrealisme a Catalunya, una mena de segona part del seu recent Cabaret Voltaire.

L'espectacle "Manifest groc" experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals.

Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal·ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop. Artistes i científics joves catalans actuals participen en el projecte: l'artista Maite Travé presenta un fragment de la videocreació "Irreversible" una vídeo-creació on es desprèn d'una segona pell de roba confeccionada a mida; en l'acte s'articula una reflexió entorn als conceptes de canvi, transformació i renovació com a elements d'un procés catàrtic.

Sergi Cuadrado explica l'experiment científic que li ha valgut guanyar la convocatòria de joves científics espanyols del 2008: la coca-cola, en contacte amb els caramels de mentol, experimenta una mutació que genera una explosió, un experiment que podríem entendre com a metàfora d'una revolta més profunda.

HORARI I PREU
De dimecres a divendres a les 21:00 h / Dissabte, sessió doble, a les 19 i a les 21.30 hores / Diumenge a les 19:00 h

Dimecres 9 € / Resta de dies 16 €

Més informació, aquí.

diumenge, 21 de març de 2010

Dia mundial de la Poesia - Poema de Jordi Pàmias

LA POESIA

Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols...

Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.

Jordi Pàmias

dimecres, 17 de març de 2010

Arriba "El noi de Sarajevo", nou llibre de Jordi Cussà


De "Berguedà Actual"
L’escriptor, poeta i dramaturg Jordi Cussà presentarà aquesta primavera la seva novel.la ‘El noi de Sarajevo’, guanyadora del XI Premi dels Lectors de l’Odissea l’octubre de l’any passat, per diversos municipis de la geografia catalana. A la comarca del Berguedà hi tindrà lloc durant el mes d’abril, concretament al Pavelló de Suècia de Berga i a la Font del Balç de Casserres.

Aquest divendres 26 de març es presentarà la novel.la, editada per Edicions Proa, a la seu del Consell Comarcal del Penedès a Vilafranca del Penedès . Hi intervindràn Matthew Tree, escriptor i traductor, l’editor Josep Lluch, l’autor, i diversos representants del Premi de l’Odissea, inclòs un membre del consell de lectors.

A Barcelona tindrà lloc el dimarts 30 davant de la premsa a Proa-Espai, (c/ Rosselló, 212) i el dimecres 31 es farà una presentació al públic al reservat del restaurant “Carmelitas”, (c/ Doctor Dou, 1). Hi intervindran igualment Matthew i Tree, Josep Lluch i l’autor, a més de Boban Minic , periodista que va viure el setge de Sarajevo en primera persona.

A L’Escala l’acte es celebrarà a la llibreria “El racó dels contes” el divendres 2 d’abril. En principi, hi intervindran Boban Minic i l’autor.

Ja al Berguedà, l’autor presentarà la novel.la el dimecres 14 d’abril a les set de la tarda, al Pavelló de Suècia. Hi intervindran Jaume Farguell, president del Casal d’Europa a Berga, Boban Minic i Jordi Cussà.

La Font del Balç de Casserres (prop de Gironella) també acollirà la presentació a càrrec de l’autor i potser algú més encara per determinar.

‘El noi de Sarajevo’ no és una crònica de guerra, sinó l’experiència novel·lada d’un adoslescent inquiet que creix durant el conflicte entre serbis, croats i bosnians, un infern que no pot oblidar. Agafats de la mà del Dusko, descobrirem el món amb ell i ens encararem a la vida amb el seu dolor i la seva esperança.

El propi autor comenta: “‘El noi de Sarajevo’ respon a dos reptes particulars: l’argumental era descriure la rutina de la guerra des de dins tot i no haver-la viscut, sense ambicions historicistes però amb la màxima pretensió psicològica. Mentre que el repte estructural era fer-ho precisament des de la mentalitat d’un noi que, per acabar-ho d’adobar, creix veloçment al llarg del llibre des dels dotze fins als setze anys. Aquesta circumstància marca la forma del relat però també la percepció que el protagonista té del seu entorn, sentiments, pensaments i accions.

I al capdavall, i potser això és el més dur de pair, també marca les reaccions del noi, perquè les seqüeles psicoemocionals de la devastació són encara més indelebles que les estrictament físiques”.

Per saber-ne més, aquí: http://www.jordicussa.cat/

dissabte, 13 de març de 2010

Les aromes de Queralt, versió de Port Bo


Una amiga, incondicional de Port Bo i amable seguidora de El Berganauta, ens l'ha fet arribar. Gràcies, Susanna!

dijous, 11 de març de 2010

Fa quinze anys que l'Ovidi Montllor se'n va anar de vacances


Escolteu bé la lletra d'aquesta cançó d'una veu il·lustre d'Alcoi.
Avui, el missatge de l'Ovidi és més actual i més viu que mai. El seu llegat, lligat per sempre a la prodigiosa guitarra de Toti Soler, és un preciós cant a la terra, a la cultura i a la vida.

dilluns, 8 de març de 2010

La neu ens visita


Suïssa, Àustria o Alemanya? Ni una cosa ni l'altra. Heus aquí una imatge de Berga del 8 de març del 2010. L'autor de la instantània és Marcel Tuyet, filòleg, poeta, cantautor i redactor del "Periòdic d'Andorra" que, quan neva, s'extasia i escriu poemes en blanc.

divendres, 5 de març de 2010

dilluns, 1 de març de 2010

El Festival de poesia Mahalta de Lleida obre el centenari del naixement de Màrius Torres

Màrius Torres

La cinquena convocatòria del festival orienta les activitats en relació amb el poeta lleidatà (De Vilaweb)

El V Festival Internacional de Poesia de Lleida, el Mahalta, obre avui a migdia els actes commemoratius del centenari del naixement del poeta Màrius Torres (1910 - 1942). La inauguració consisteix en la Marató Màrius Torres, una lectura oberta de l'obra del poeta a la plaça de la Paeria, que durarà fins a les set del vespre. El festival es clourà el 5 de març, a la Seu Vella, amb l'espectacle poètic 'Ciutat llunyana'. Amb D. Sam Abrams (EUA); Guy Goffette (Bèlgica); Valerio Magrelli (Itàlia); José F. A. Oliver (Alemanya); Francisco Díaz de Castro i Luis Muñoz (Espanya); Josep Lluís Aguiló, M. Rosa Font, Feliu Formosa, Teresa Pascual i Carles Maria Sanuy (Països Catalans). L'espectacle es transmetrà en directe per internet.

També participaran en algunes activitats del festival Joan Margarit, Enric Sòria, Pere Rovira, Jordi Pàmias.

Per conèixer millor la figura de Màrius Torres podeu consultar la web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la pàgina de LletrA de la UOC, la web de la Universitat de Lleida, la Viquipèdia. I en podeu llegir uns quants poemes a MallorcaWeb.