dimecres, 29 de desembre del 2010

Exposició de Joan Queralt a Berga

Joan Queralt 
El pintor Joan Queralt va néixer a Sarrià el 1947. Va agafar els pinzells als 19 anys i des de 1965 ha fet exposicions per tot Catalunya. Actualment resideix a Casserres (El Berguedà) i viu professionalment de la seva pintura. 
D'estil molt personal i identificable, pròxim als postimpresionistes i als fauvistes, les seves pintures són plenes de colors vius i fortes càrregues emotives.

divendres, 24 de desembre del 2010

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, diu les seves garrofes


Gravació de Jordi Simon

Començo les meves garrofes ...
que no seran pas moltes,
doncs fins i tot a les estrofes,
la crisi hi dóna voltes.

El comerç, el turisme
i la indústria s’han enfonsat.
Hem caigut en un forat
més profund que un abisme.

Mireu sinó al Montilla.
Ja veieu com ha acabat,
amb un govern de “pacotilla”,
ara, ... ja l’han jubilat.

I ja veurem el Zapatero,
pot tenir els dies comptats,
I si el canviem per la Carbonero
ara que té els pits operats?.

I si voleu merder ... ,
sens dubte, el tema millor,
és parlar del mullader,
de la nostra televisió.

Cables tallats, il·legals,
nous canals com si res,
i és que per aquests verals
no ens guanya ni TV3.

Fins i tot m’ha dit algú,
pel tema s’ha interessat
Benet i Jornet, és un guru,
en les sèries d’havent dinat

Per quan s’acabi La Riera,
ja prepara un nou guió
d’una sèrie amb trempera;
 “Berga i la televisió”.

Per Corpus ens vam lluir
amb la Patum televisada,
tot el país va gaudir
de la nostra festa estimada.

L’Albert ho explicava,
acompanyat de la Dolors,
l’Espartac no hi desentonava,
un bon equip de narradors.

Que des de la Berruga estant
feren sentir com cal,
el cor de la plaça bategant
al ritme del tabal.

Mentre a baix a la Ribera
van a un ritme tan calmós ...
que fins i tot s’exaspera,
Sant Ceferinu gloriós.

Pregava el Vima amb devoció:
“Que no hi hagi un tocat de l’ala,
que ens encengui la bengala
i ens esguerri la funció.”

I algun veí espavilat,
va fer-hi un bon caleró,
tenint de rellogat,
un càmera al balcó

No em vull pas oblidar
del recargolat monument,
això si que és d’admirar:
banyes que paga la gent.

Quina sopa de lletres,
de noms n’hi ha a pilots,
fets amb unes lletres estretes,
que si et vols trobar ...., no pots

I les obres?. Anem fent!
El què tenim s’ha d’allargar,
hem d’anar ocupant la gent
per la crisi trampejar.

Com exemple de durada,
Rasa dels Molins sens fi,
doncs abans estarà acabada
la basílica d’en Gaudí.

Ho anem fent i desfent,
com allà al Pere tercer.
on veureu en un moment:
grans cues i un bon merder!

Altres obres hem començat,
als carrers i a les voreres,
t’hi pots quedar encimentat
si al costat t’hi esperes.

Hi ha una colla de primera ...
busquen qualsevol moment,
per reclamar amb fal·lera,
allà a l’Ajuntament.

Van trobar el recolzament
d’uns empresaris necessitats,
que com que són bona gent
els tenen ben embaucats.

Tots junts a reclamar
a la casa gran nit i dia,
“A mi m’heu de pagar,
si no, us fotu l’alcaldia”.

I apa Alcalde i Interventor
cap a “Can Fanga” a l’instant,
a demanar algun dineró
allà ... a la Casa Gran.

Però ens diuen amb ironia
“aquí no hi ha calé,
només us escoltaria
si fossiu del PSC.”

Farem si cal tres novenes
a Sant Artur gloriós,
que ens eixugui les penes
amb diner abundós.

Ja els tindríem tots invertits
de projectes no en falten,
són un nois molt decidits
que a la oposició exalten.

D’aquests no en vull parlar
doncs algú es podria ofendre,
ara hem de pair el sopar
sense els ànims encendre.

I anem fent via cap al Portal,
a la crisi diguem prou,
que tinguem un Bon Nadal
i per tots un Bon Any Nou.

Juli Gendrau

dijous, 23 de desembre del 2010

L'escola en català ara i sempre!

L'Escola en català ara i sempre

La sentència signada per la magistrada del Tribunal Suprem espanyol, Celsa Picó Lorenzo, nascuda a Barcelona el 1952, Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster cum laude en Estudis Europeus, pertanyent a Jueces por la Democracia i considerada progressista:

Text íntegre

dimarts, 14 de desembre del 2010

A l’amic pintor Joan Ferrer


Joan Ferrer, pintor
Foto Quirze Grifell


Estimat Joan,

Primer de tot, deixa’m donar-te la meva més sincera enhorabona pel premi a la Cultura 2010 que et concedeix la nostra ciutat de Berga amb una total unanimitat per part de persones i entitats.

Abans de fer amistat amb el pintor de la barba i la pipa, vaig tenir la sort de trobar el teu germà Agustí com a professor a l’escola dels germans de La Salle de Berga. En el poc temps que el vaig tenir, va ser del primers que em va fer adonar de la necessitat d’estimació cap a llengua catalana i va ser l’encarregat d’incentivar la nostra sensibilitat poètica i musical. 

Anys més tard, durant uns mesos, em vas fer de professor de pintura al taller que tenies a sobre del cafè de Cal Negre. Com un petit tresor, encara conservo intacte el meu autoretrat inacabat, on jo hi veig encastats els teus consells i la teva sàvia mirada.
           
Hem compartit l’admiració pel teu enyorat mestre Josep Maria de Martín, l’artista total que va deixar Barcelona per tornar a la casa dels pares poder fer lliurement una vida cultural ben peculiar. Lector incansable, escriptor, pintor, il·lustrador i caricaturista. El senyor de Martín va formar una interessant alineació de pintors deixebles: vosaltres dos, Agustí i Joan Ferrer, Marià Bergua, Ramon Buchaca, Domènec Cosp, Climent Vilella i Maria Àngels Perarnau, fins arribar a Salvador Vinyes, entre d’altres. Com el mestre, tu també has ensenyat el camí a noves generacions de pintors berguedans. 
          
Durant molt de temps t’he seguit amb entusiasme per contemplar les diferents exposicions a Berga, a Barcelona i altres indrets de la geografia catalana, que formen una bella col·lecció d’invitacions i programes de mà. Recordo la boníssima impressió que em va causar la que vas fer al centre  de Palafrugell. Després d’anys de negres, grisos i marrons foscos, apareixia una nova gamma de colors, senyal d’una nova etapa creativa. 
El teu gran any, sens dubte, va ser el 2009, ple d’activitat i força expressiva. L’exposició de Puig-reig, al Celler de ca la Quica; la de Barcelona, al gran gimnàs de la Fundació Collserola, amb aquells quadres de gran format; el maridatge de la teva pintura amb la cuina Roger Martínez en uns sopars memorables. Amb l’exposició més gran arribaven també nous colors a les teves teles, ara vermells, ara blaus, ara blancs, tots esclatants de vida.

Saps molt bé que aquest país és esquerp a l’hora de reconèixer els seus grans homes i dones. Per això, quan fa pocs dies vaig saber que et donaven el premi, vaig sentir un goig immens. De tot cor, et dic un cop més, ànims i per molts anys, Joan!

Quirze Grifell

Carta publicada a Regió7 el dilluns 13 de desembre de 2010 (pàgina 41) 

dijous, 9 de desembre del 2010

Homenatge al pintor Joan Ferrer amb un poema del seu germà Agustí

Joan Ferrer
Foto Quirze Grifell


Amb aquest poema de l'Agustí Ferrer volem retre homenatge al pintor Joan Ferrer, amb motiu de la concessió del premi de la ciutat de Berga a la Cultura 2010. A sota el poema l'autor explica alguns detalls de la seva composició.

L'enhorabona i per molts anys, amics Agustí i Joan!
       

PER TU, JOAN

Cobries amb l´orgasme gris blavós,
de gram estructurat, l´argila eixorca.
Li burxes els budells a cops de forca
i un arbre, a cada trau, neix vermellós.

Eròtic modelador,
pastosa dèria,
densa matèria,
pintor!

Terrisses i fang mut al finestral,
estàtics atuells de pell cremada
sotgen murmuris freds de cantonada,
vençut el blanc binomi original.

Geomètric creador,
febrós artista,
foll alquimista,
pintor!

Abstractes harmonies verd foscant
amaguen vells secrets fressats de móres.
Baveja gotes d´aigua per les vores
la clepsa que  la sorra va xuclant.

Eremita del color,
bruixot, poeta,
sòlid esteta,
pintor!

Baixaven els ramats d´escorça bruna
per negres espirals, formant meandres.
Estrenyen el camí vols de calandres
i es cargolen les branques, una a una.

Embriac de la foscor,
pinzell perfecte,
germà dilecte,
pintor!

Agònics espetecs d´ala esquinçada
solcaven recs de sofre pel teu pit.
Roents ungles de foc ja són oblit
i dringa pels teus ulla la nova albada.

Pipaire i compositor,
ritme i vivència,
grec de Florència,
pintor!

Agustí Ferrer i Gasol
Juny de 1975


Nota de l'autor

Vaig compondre aquest senzill però emotiu poema l´any 1975. (Hòstia! M´he fotut vell). Cada quartet decasíl·lab correspon a una visió personal d´un quadre concret, excepte l´últim que, per raons paleses, he escrit aquests dies, ajustant-me, tant com he pogut, a l´estil, ritme i rima dels versos originals.