dimarts, 14 de desembre de 2010

A l’amic pintor Joan Ferrer


Joan Ferrer, pintor
Foto Quirze Grifell


Estimat Joan,

Primer de tot, deixa’m donar-te la meva més sincera enhorabona pel premi a la Cultura 2010 que et concedeix la nostra ciutat de Berga amb una total unanimitat per part de persones i entitats.

Abans de fer amistat amb el pintor de la barba i la pipa, vaig tenir la sort de trobar el teu germà Agustí com a professor a l’escola dels germans de La Salle de Berga. En el poc temps que el vaig tenir, va ser del primers que em va fer adonar de la necessitat d’estimació cap a llengua catalana i va ser l’encarregat d’incentivar la nostra sensibilitat poètica i musical. 

Anys més tard, durant uns mesos, em vas fer de professor de pintura al taller que tenies a sobre del cafè de Cal Negre. Com un petit tresor, encara conservo intacte el meu autoretrat inacabat, on jo hi veig encastats els teus consells i la teva sàvia mirada.
           
Hem compartit l’admiració pel teu enyorat mestre Josep Maria de Martín, l’artista total que va deixar Barcelona per tornar a la casa dels pares poder fer lliurement una vida cultural ben peculiar. Lector incansable, escriptor, pintor, il·lustrador i caricaturista. El senyor de Martín va formar una interessant alineació de pintors deixebles: vosaltres dos, Agustí i Joan Ferrer, Marià Bergua, Ramon Buchaca, Domènec Cosp, Climent Vilella i Maria Àngels Perarnau, fins arribar a Salvador Vinyes, entre d’altres. Com el mestre, tu també has ensenyat el camí a noves generacions de pintors berguedans. 
          
Durant molt de temps t’he seguit amb entusiasme per contemplar les diferents exposicions a Berga, a Barcelona i altres indrets de la geografia catalana, que formen una bella col·lecció d’invitacions i programes de mà. Recordo la boníssima impressió que em va causar la que vas fer al centre  de Palafrugell. Després d’anys de negres, grisos i marrons foscos, apareixia una nova gamma de colors, senyal d’una nova etapa creativa. 
El teu gran any, sens dubte, va ser el 2009, ple d’activitat i força expressiva. L’exposició de Puig-reig, al Celler de ca la Quica; la de Barcelona, al gran gimnàs de la Fundació Collserola, amb aquells quadres de gran format; el maridatge de la teva pintura amb la cuina Roger Martínez en uns sopars memorables. Amb l’exposició més gran arribaven també nous colors a les teves teles, ara vermells, ara blaus, ara blancs, tots esclatants de vida.

Saps molt bé que aquest país és esquerp a l’hora de reconèixer els seus grans homes i dones. Per això, quan fa pocs dies vaig saber que et donaven el premi, vaig sentir un goig immens. De tot cor, et dic un cop més, ànims i per molts anys, Joan!

Quirze Grifell

Carta publicada a Regió7 el dilluns 13 de desembre de 2010 (pàgina 41)