dimarts, 29 de juny del 2010

Joan Maragall - Oda a Espanya

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

dimecres, 16 de juny del 2010

IVETTE NADAL + CRIDA'NS el 26 de juny a La General de Berga

Ivette Nadal + Crida'ns a Berga

El concert de dissabte 26 de juny clourà el cicle Beus de la Terra que ha portat a La General de Berga una llarga llista de músics i artistes: Maria Coma, Pau Vallvé, Inspira, Jordi Lanuza, Ligeia, Marcel Tuyet, Anna Itó, Mercè Fondevila, Els Amics de les Arts i Antídot.

Tot i que els concerts previs han comptat amb la bona acollida del públic, La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors està especialment satisfeta amb el ple total, amb més de 400 persones, d'Els Amics de les Arts i Antídot en una nit de temperatura memorable.

El dia 26 us convidem a gaudir de les cançons de la cantautora i poeta de Granollers, IVETTE NADAL i del grup de Berga CRIDA'NS.

Més informació al bloc de La sobregaia Companyia:
http://sobregaia.blogspot.com/

diumenge, 13 de juny del 2010

Manifest del 12J, "Autodeterminació és democràcia"



AUTODETERMINACIÓ ÉS DEMOCRÀCIA

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent. Ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat de reconstruir la nació, trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible. Cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans pot defugir, d’ara en endavant, el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català, en el seu camí cap a l'alliberament, ja ha començat.

L’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació”, encara no s’ha realitzat, tot i que aquest punt va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores.


Llegiu-lo complet clicant aquí.

dimarts, 8 de juny del 2010

El record material de La Patum 2010


Vídeo de Climent Vilella

Lluís Barons
Lluís Barons interpretant el Ball de l'Àliga

Salvador Vinyes i Lluís Barons
Salvador Vinyes, autor del monument i Lluís Barons, guitarrista.

dilluns, 7 de juny del 2010

(4) Ballet vell de gegants, per Balma Badal

Foto de Josep Vidal-Alaball

Ballet vell de gegants

Voler despertar-se diumenge i no ser-ne capaç. Només moure les parpelles, fer recompte palpable de rascades, morats i crostes. Passar el balanç de pèrdues i guanys. Preferir no tenir ni braços ni...
Voler despertar-se diumenge i no ser-ne capaç. Només moure les parpelles, fer recompte palpable de rascades, morats i crostes. Passar el balanç de pèrdues i guanys. Preferir no tenir ni braços ni cames ni esquena, ni boca ni ronyons ni ungles ni colzes ni fetge. Ni estómac, ni cap. Despertar-se diumenge i pensar que la geganta, durant els tirabols, semblava trista. Com mig endormiscada. No sé: cansada, nerviosa, absorta, distant. Absolutament abatuda, insistivament espectant.

Balma Badal

dissabte, 5 de juny del 2010

(3) Escriure, per Balma Badal

Foto Queralt Vegas

Escriure

Escriure impaciència, escriure mal a l’estómac, escriure cabells despentinats. Escriure els ulls de la geganta, escriure tremolar. Escriure terra, escriure mirar-nos, escriure migdiada, escriure mal d’esquena. Escriure el silenci com a conseqüència i abducció total de la realitat. Escriure la superpoblació de culs a les voreres, escriure fúcsia, escriure fira, escriure aforament màxim limitat. Escriure camises, escriure texans i jerseis incrustats. Escriure cuixes, escriure fum, escriure vespre, escriure crostes i colzes pelats. Escriure costum, escriure barreja, escriure castell, escriure focs artificials. Escriure principi, escriure esperar-se, escriure final. Escriure gespa, guites, festa, barana, gelats, negre. Escriure fanal. Escriure totes les coses possibles per descriure-ho i, tot i així, no acabar de ser-ne –ningú- del tot capaç.


Balma Badal

divendres, 4 de juny del 2010

(2) L'infern, per Balma Badal


L'infern

L’espera desmesurada sota la llum taronja dels fanals. Les corones de vidalba, la humitat ignífuga, les galtes i les barbetes esquinçades. El mal als turmells, el so enllaunat i aquell sentiment desèrtic de la vida en sordina. Els nervis, l’escalfor corporal mal controlada. Les ombres, el pujar solemnement l’últim graó de les escales i l’arribar tremolant a la plaça. L’esglai de les espurnes, el fum solemne, la plenitud musical d’aquest quadre. Primer l’haver preferit morir i, després, la impossibilitat centrípeta de deixar definitivament d’espantar-se. Primer tot això i, al final, els teus ulls de nou. Això i, per descomptat, la incredulitat divina de la primera nova bafarada d’aire.

Balma Badal

dijous, 3 de juny del 2010

(1) Ella s'ho pensa, per Balma Badal


Ella s'ho pensa

L’empedrat del casc antic va començar a tremolar just a les vuit del vespre, en el precís instant en què es van aturar els rellotges i les nostres vides van començar-se a capgirar. Entre l’efervescència i els borbollons de nervis i la noble incontinència d’aquells que no podem dissimular la felicitat. L’aire calent ens bullia les sabates. Els cels, finals inabastables de precipici, es van passar la nit foradant-se de fum. Les espurnes emmetzinades ens omplien els ulls de llàgrimes, les partícules diminutes de cendra ens queien a sobre ingràvides. Distretes, delicades, absurdes, tendres. Suaus.

Balma Badal

"Esclat de llum", el mocador patumaire de Jordi Rafart

"Esclat de llum"
Dimecres 13 de maig es va presentar al saló de sessions de l'Ajuntament de Berga el mocador "de lluïment" Esclat de llum, del dissenyador berguedà Jordi Rafart.
En el seu bloc personal, el mateix dia de la presentació, l'artista ens explica el concepte del seu nou mocador:

Després d’una jornada molt intensa i atrafegada, avui a 2/4 de 9 del vespre per fi hem desvetllat l’estampat dels mocadors de seda de la Patum, que porten el nom d’”Esclat de llum”. Fins ara havia estat una incògnita, però els que han assistit a l’acte de presentació han pogut veure, per una banda, el dibuix que hi hem brodat i, per l’altra, els diferents colors que hem utilitzat pels teixits.

Així, el fúcsia, el marró i el verd són els protagonistes de la peça, perquè tots ells prenen més intensitat durant els actes diürns de la Patum: el rosa, per exemple, el podem observar al vestit de la Geganta Vella, el verd fosc a les Guites i el marró podem trobar-lo a l’Àliga i als Nans.

Per acabar, només voldria donar les gràcies als qui m’heu donat suport durant tot el dia i, per descomptat, a les gairebé 200 persones que avui heu vingut a l’acte. Hem estat molt contents de veure que, fins i tot, la gent arribava fins a les escales de l’Ajuntament.


Més informació:
http://jordirafart.blogspot.com/

http://www.jordirafart.eu