dijous, 3 de juny de 2010

(1) Ella s'ho pensa, per Balma Badal


Ella s'ho pensa

L’empedrat del casc antic va començar a tremolar just a les vuit del vespre, en el precís instant en què es van aturar els rellotges i les nostres vides van començar-se a capgirar. Entre l’efervescència i els borbollons de nervis i la noble incontinència d’aquells que no podem dissimular la felicitat. L’aire calent ens bullia les sabates. Els cels, finals inabastables de precipici, es van passar la nit foradant-se de fum. Les espurnes emmetzinades ens omplien els ulls de llàgrimes, les partícules diminutes de cendra ens queien a sobre ingràvides. Distretes, delicades, absurdes, tendres. Suaus.

Balma Badal