divendres, 1 d’octubre del 2010

El 30 d'octubre 2n Sopar de Cantadors a CAL NEN

Tot a punt per al 2n Sopar de Cantadors a Berga

Dissabte dia 30 d’octubre tindrà lloc a l'Hotel Restaurant Cal Nen de Berga el 2n Sopar Trobada de Cantadors a Berga. La novetat d'aquesta edició és que està organitzat per l'entitat cultural i lúdica La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors, que va néixer precisament després de l’èxit del 1r Sopar celebrat el 31 de juliol de 2009.

Aquell 1r Sopar de Cantadors a Berga va comptar amb la presència de 50 persones, entre cantadors i espectadors, que des del primer moment van estar disposades a gaudir de l’ambient i de les cançons que els més decidits van anar encadenant.
Ramon Manent i Robert Pellicer, vinguts expressament de l’Empordà, van oficiar de mestres de cerimònies, a partir de la cançó “Quina taula tan ben parada”, seguida de la que es canta mentre es va passant el porró de mà en mà, fins a la peça original de Jaume Arnella dedicada a les postres més universals, la crema catalana. La gironellenca Maria Antònia Pujol va desgranar cançons populars de diferents indrets dels Països Catalans, fent servir diversos instruments, i va fer una memorable versió del Ball de l’almorratxa de Gironella, acompanyada per Ramon Viladomat de Viladomiu Nou. Roser Reixac, antropòloga i expresidenta de Solc, va ser la representant del Lluçanès.

Valentí Alsina, pagès del Bages, acordionista i glossador, va sorprendre la concurrència amb les seves corrandes dedicades a la dona del temps de TV3 que se’n va anar a la televisió espanyola, Mònica López. I va cantar també les dificultats de conrear i obtenir subvencions en espais considerats de fauna protegida.

Ramon Safont, Martí Just, Ramon Just, Joan Miró, i Toni Fustagueras, acompanyats de Josep González a l’acordió, van interpretar un repertori genuïnament berguedà, digne de ser estudiat, recopilat i gravat en disc. Aquest és un dels projectes que la Sobregaia té a la vista.

El Sopar d’enguany vol tenir dos records molt especials. Un per a Toni Fustagueras, mort l’any passat, present al 1r Sopar de Cal Nen, acompanyat per la seva dona i la seva colla, Els Amics de la Cançó. I també un altre per a Robert Pellicer, la companya del qual ens ha fet saber que va morir el passat mes d'agost.

Els cantadors més joves de la primera edició van ser els berguedans Francesc Ribera, més conegut com a Titot, interpretant unes atrevides albades, i Marcel Tuyet, fent versions i temes propis.

Que es faci el sopar a Cal Nen no gens és casual. Històricament aquell local ha estat lloc de reunió de les diferents colles de cantadors berguedans, les anomenades Colla dels Rics i la Colla dels Pobres, l’equivalent a fabricants i treballadors, que es reunien per beure i cantar, quan la televisió encara no s’havia imposat als bars i cafès.

Entre els noms dels cantadors destaquen Josep Coronas, el Pepito del Garrigar, Josep Casellas, Lluís Llevadora, Joan Llevadora, Jaume Plans, Pere Plans, el Vilalta, el Xe, el Rata, el Minguet, el Serra, el Xava, el Rou, el Pep Culell, el Jepic, el Panxa de Llauna, el Sobrevias, el Ton de les Prèdiques... Més modernament també hi passava la Colla de la Canalla, amb el Pere Mula, el Salindró, el Moira, el Serra i el Xerric...

La Sioneta i la Maria Teresa Sant, àvia i mare de l’actual hostalera de Cal Nen, la Magda Alsina, havien sentit i cantat moltes vegades un repertori de cançons que constitueixen un altre veritable patrimoni oral i immaterial del Berguedà, amb permís de la Patum.

L’objectiu del Sopar de Cantadors, que vol esdevenir una tradició anual, és recuperar i fer reviure tot aquest patrimoni per tal que no es perdi ni caigui en l’oblit. La Sobregaia Companyia vetllarà perquè arribin a bon port diverses iniciatives com per exemple la gravació de discos, reculls de cançons, tallers de cançó popular i trobades d’experts per explicar i divulgar el patrimoni tradicional i popular del Berguedà i dels Països Catalans.

Encara que siguem al segle XXI i tinguem la intenció de ser molt moderns, malament anirem si no coneixem la tradició d’on venim. Com gairebé sempre, els extrems es toquen. El cantant solsoní Roger Mas, en el gran concert que va oferir al Palau de la Música Catalana, va definir la tradició “com un gran riu del qual agafem i hi aboquem allò que ens més ens interessa en cada moment”.

El poeta Enric Casasses, responent a la pregunta “Què tenen a veure Verdaguer i Bob Dylan?”, va dir: “Són el mateix: un capellanet de pagès i un rocker que beuen en la poesia popular. A Dylan li deien cantant folk i la seva canço més famosa, "Knocking on heaven's door", és totalment verdagueriana. Són idèntics.”

Pel que fa a la poesia popular del Berguedà, podem avançar que properament es publicarà el llibre “Lliri d’aigua. Antologia de la poesia popular”, dins la col•lecció Escriptors del Berguedà, projecte que tira endavant el Grup de Viver i que editarà Edicions de L’Albí. Aquesta antologia és una mostra de la riquesa dels gèneres populars i s’alimenta de diversos reculls i cançoners de la nostra comarca: el Cançoner del Calic, recollit i publicar a Bagà; el Cançoner de la Rosa de Bonner, totalment inèdit; A peu pels camins del cançoner, d’Artur Blasco; Folklore de Catalunya, Cançoner, de Joan Amades, i altres col•leccions de cançons, corrandes, garrofes i auques, anònims o bé d’autor conegut.

Quirze Grifell