dimecres, 20 de juliol del 2011

Dues berguedanes van a Berlín per escoltar Els Amics de les Arts



L'any 2010 el grup Els Amics de les Arts va actuar dues vegades a La General de Berga i els dos concerts van ser un èxit total. Fins aquí, tot normal.
El ja que resulta més extraordinari és que algú viatgi de Berga fins a Berlín expressament per sentir un concert d'Els Amics de les Arts. Això és que van fer la Sílvia i la Fàtima, dues fans incondicionals del grup. Les podeu veure al minut 19:34.
Esperem que l'any vinent, un cop publicat el nou disc, les dues berguedanes i les seves famílies puguin escoltar Els Amics de les Arts en un altre concert a Berga, amb els centenars de seguidors que ja tenen en aquesta ciutat.

divendres, 15 de juliol del 2011

La revista Cadí-Pedraforca presenta el número 10 a Berga


Avui divendres, 15 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga, tindrà lloc la presentació del número 10 de la revista Cadí-Pedraforca.

En la presentació intervindran l’alcalde de la ciutat, Juli Gendrau i l’historiador berguedà Josep Noguera. També prendran la paraula l’editor de la revista, Àngel Madrià, i el director Carles Pont.

En el darrer número de Cadí-Pedraforca s’ha tractat un recurs cabdal per aquestes contrades: l’aigua. El seu ús està documentat per regar, per fer anar molins i indústries, i per a ús de boca de persones i de bestiar. Per això l’home sempre s’ha obsedit en embassar l’aigua i no sempre ha anat bé per a tothom. Pregunteu-ho sinó a la gent d’Oliana, de Nargó o de la Baells que van haver de perdre terres i cases per fer els pantans que abeuren els habitants de les grans ciutats, reguen els erms de les terres més feréstegues del país i fan un xic d’electricitat, encara que aquí cada dos per tres el llum s’apagui. El conjunt del dossier dedicat a l’aigua ocupa 48 planes que tracten de la construcció dels esmentats pantans; de les sèquies; de l’ús de les fonts i els llacs; i de la marxa de les farineres, els molins i les indústries tèxtils.

La revista Cadí-Pedraforca, que enguany fa cinc anys que es publica, també dedica una entrevista a l’artista de Berga Joan Ferrer i presenta un retrat de família als de Cal Maurell de Prullans, una família que encara viu de les vaques i els cavalls Hispano-bretons. En aquest número hi col·labora l’artista Perico Pastor, fill de la Seu, que ens evoca la seva infantesa a la capital de l’Alt Urgell. També hi han participat historiadors, periodistes, filòlegs, mestres i escriptors com: Marcel Fité, Benigne Rafart, Josep Noguera, Jordi Pasques, Guillem Lluch, Albert Villaró, Marc Martínez, Quirze Grifell, Pilar Màrquez, Enric Quílez, Pere Pujol, Erola Simón, Joan Muntaner, Jordi Dalmau, Manel Figuera, Carles Gascón, Queralt Solé, Lluís Obiols, Dolors Tubau o Carles Pont, entre d'altres.

Els continguts de la revista tenen la pretensió de recuperar i, sobretot, de recordar les formes de viure, de treballar, de gaudir o de relacionar-se de la gent de l’àmbit del Cadí i del Pedraforca. La publicació, que s’edita semestralment, es pot trobar des del dia 25 de maig a les llibreries i quioscos de les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i en punts seleccionats de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú o Vic.

dijous, 14 de juliol del 2011

Acorralen el Principat - Vicent Partal


Des d'ahir l'Aragó té una presidenta del Partit Popular. Com el País Valencià i les Illes. En el tros del nostre país que encara forma part d'Espanya el Principat queda doncs completament acorralat. I la frase és exacta. Perquè en tots tres territoris el PP planteja una ofensiva brutal contra la llengua de tots.

La presidenta Luisa Fernanda Rudi, de fet, despús-ahir va anar un pas més enllà del que han anat els altres presidents en anunciar que derogarà la llei de llengües, el tímid intent de normalització del català de la Franja i també de l'aragonès. Pel que sembla aquest és un dels temes que més la preocupen, en un temps en què de maldecaps no en manquen, precisament.

L'envestida és preocupant. Primer pel que significa contra els catalanoparlants dels tres territoris, que cal recordar que representen més de quatre dels onze milions de parlants. Els ciutadans dels territoris afectats som els primers que tenim l'obligació de defensar la llengua d'aquests atacs i que hem de redoblar la seua defensa.

Però no és només contra nosaltres que va això. Si el Principat es pensa que quedarà salvat de l'ofensiva del PP contra el català va molt errat. El pla del PP és un pla global, treballat i preparat, que va no contra del català a l'Aragó o a Menorca sinó ras i curt contra el català. Sense contemplacions. I en aquest sentit sorprèn que ahir ningú, del govern català vull dir, ni tan sols comentara la gravetat dels fets que es couen a Saragossa.

Vicent Partal
director@vilaweb.cat