Literatura berguedana
Si convenim que literatura berguedana és la que s'ha escrit i s'escriu al Berguedà, ens adonarem que hi ha un fil, una tradició pròpia d'escriptors, que va des dels nostres trobadors, Guillem de Berguedà, Huguet de Mataplana i Guillem Ramon de Gironella, fins a la més jove que té obra publicada, la poeta de Casserres Blanca Llum Vidal.
Amb més o menys fortuna, segons les èpoques i circumstàncies, és segur que la poesia popular, en totes les seves manifestacions, hi ha sigut sempre present, travessant els segles, passant per la Renaixença i arribant fins a nosaltres.
El segle XX és el que ens ofereix un gruix notable d'escriptors a tenir en compte. Entre els més destacats hi ha Ramon Vinyes i Cluet, Pere Tuyet, Josep Armengou, Climent Peix, Josep M. de Martín, Josep M. Ballarín i Climent Forner.
Un dels més universals és Ramon Vinyes, poeta i dramaturg nascut al carrer Major de Berga, que va fer arrels a Colòmbia, concretament a Barranquilla, on va fundar una llibreria amb el geògraf Pau Vila. Va ser l’ànima i el mentor de l'anomenat Grupo de Barranquilla, entre els quals hi ha l’escriptor Gabriel García Márquez. El premi Nobel va definir Vinyes com “L’home que havia llegit tots els llibres del món”, batejant-lo com a “el savi català” en el retrat que li fa a les pàgines de la novel·la “Cien años de soledad”.
Per la seva relació amb altres artistes i intel·lectuals, cal esmentar Josep M. de Martín, il·lustrador, pintor i poeta amb el nom de Bernat Meix. Va mantenir amistat amb Ramon Rogent, Gabriel Ferrater, Nèstor Luján, Carles Barral, Josep Maria Castellet i Joan Perucho.
Aquest any 2011 i de cara a la campanya de Sant Jordi, alguns autors berguedans són presents amb força a les llibreries i han aparegut sovint a les pàgines de literatura dels dels diaris. Per exemple, Josep M. Ballarin, "el capellà de Queralt" de tota la vida, ara instal·lat a Gósol, als seus 90 anys presenta la reedició del seu best-seller “Mossèn Tronxo”, personatge inspirat en el rector de la seva parròquia.
Des de les terres baixes del Berguedà de Viver i Serrateix, Mossèn Climent Forner ( Manresa, 1927) publica "Paraules sobre paraules", un recull de 84 textos, escollits entre els pròlegs i discursos que ha anat fent al llarg dels anys, publicat per Edicions de l'Albí.
Ferran Planes, nascut a Bagà el 1914, va ser tinent de l'exèrcit republicà i va haver de seguir el camí de l'exili i dels camps de concentració. Les seves memòries van ser recollides a la novel·la "El desgavell", publicat per primera vegada el 1969. Aquest any, Club Editor el reedita de nou, sense censura, dins la col·lecció La cara fosca de les lletres.
Sílvia Alcàntara ( Puig-reig, 1944) treu la segona novel·la, "La casa cantonera" (Edicions de 1984), després de l'èxit de vendes de la primera "Olor de colònia". Les dues obres de l'escriptora han estat inspirades en la vida de les colònies industrials del Llobregat, al Berguedà.
Un dels escriptors més prolífics de les noves generacions, Jordi Cussà (Berga, 1961), acaba de presentar "A reveure, Espanya!" (L'Albí), una història de política-ficció, elogiada per la crítica i situada anys després que Catalunya aconsegueixi proclamar-se un estat independent.
Blanca Llum Vidal (La Barceloneta, 1986) va presentar a l'Espai Mallorca de Barcelona, recitant els seus poemes acompanyada pr un guitarrista, el llibre "Nosaltres i tu" (Lleonerd Muntaner) pocs mesos després d'haver publicat l'edició de "Poesia completa" d'Àngel Guimerà, de la qual n'ha estat curadora. El mateix dia, una hora més tard, Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) recitava també versos de llibre nou, "Odi sobre tela" (La Breu) a L'Horiginal, el santuari de la poesia al cor del Raval barceloní.
La cançó popular, en aquest cas el rock, ens arriba de la mà del grup Brams, amb l'incansable Francesc Ribera 'Titot' al davant. Tornen a l'escena musical catalana amb el disc "Oferta de diàleg" i nova energia, després de fer sonar les seves cançons per terres sudamericanes.
El Grup de Viver, format per l'enyorat Climent Peix, juntament amb Climent Forner, Joan Tuneu, Ramon Mujal, Jaume Huch, Maria Estruch i Quirze Grifell, està duent a terme des de fa 28 anys, l'edició en deu volums, de la col·lecció Escriptors del Berguedà. En aquests moments, amb sis dels volums ja publicats, s'ha enllestit l'Antologia de la poesia popular "Lliri d'aigua", que recull poemes, cançons, goigs, corrandes i auques, anònims i també d'autor conegut. La previsió és que el llibre surti aquest any.
El grup ja treballa en la tria de textos que formaran l'antologia poètica, "Aus policromes", en la qual hi figuraran, entre d'altres, els autors nascuts a partir de 1940 fins als nostres dies. Per avançar-ne alguns noms, hi figuraran textos dels poetes Agustí Ferrer, Josep Maria Sala i Valldaura, Jem Cabanes, Lluís Casals, Ramon Guitó, Roser Casals, Mercè Miró, Hermínia Mas, Ramon Mujal, Jordi Cussà, Tomàs Árias, Marcel Tuyet, Xavier Guitó, Antoni Perarnau, Jaume Huch, Toni Gol, Josep Grifoll, Xavier Gonzàlez-Costa, Vicenç Zumajo, Blanca Llum Vidal i Laia Martinez i Lopez. Com la resta de la col·lecció, les dues antologies seran editades per Edicions de l'Albí, capitanejades per l'amic Jaume Huch, i que enguany arriben al 25è aniversari de feina editorial a Berga.
Tot i la seva empenta, la literatura berguedana és encara poc coneguda i valorada en el seu propi territori. Haurem d'esperar, potser, que una obra del dramaturg Ramon Vinyes es representi al Teatre Nacional de Catalunya i sigui emesa per TV3? O bé que una productora americana s'enamori de Guillem de Berguedà per dur la seva vida a la gran pantalla?
Quirze Grifell
Publicat a Tasta el Berguedà núm. 14, primavera 2011
