Blanca Llum Vidal a Berga, dissabte 28 d'abril 2012

L'escriptora Blanca Llum Vidal llegirà el nou llibre Homes i ocells al bar La Guita (carrer del Roser, 1). En aquesta ocasió ens presenta un conjunt de proses poètiques inspirades en diverses i particulars mirades, editat per Club Editor. La coberta és original de l'artista casserrenc Josep Grifoll.

POEMA BLANC Una picor terrible em ve de lluny portant la son. Llavors m'assec penjant les cames de la lleixa i miro el blanc. Aquella cambra tota buida i tota gran trenca el temps perquè en té massa. Passen segles com aglans caient a terra i cada fruita només sap que té pinyol. Són el límit de l'extrem que no té fi però que comença quan s'acaba. Se senten cops de forma rara, en aquest lloc. Són uns cops dins una caixa i al damunt hi ha parat taula una amplitud. Cap fletxa no pot mai seguir-ho tot: ni la basarda de la cambra que és tan buida ni l'estretor de dins la caixa ni l'espai, aquest, tan ample. Però gratant no molt endins, només a l'aire, trobo el somni i puc tibar-lo.

Els Amics de les Arts a Berga - Teatre Municipal, 14 d'abril 2012

Berga (o la Barreja de Cal Travé)
(Del bloc d'Els Amics de les Arts)

Competir amb el Barça a nivell d’horaris mai és fàcil. El concert i el partir van començar a les 22.00 i van acabar a les 00.00. Però música i futbol no tenen perquè estar renyits. A la segona cançó ja vam anunciar que en Tete (el nostre tècnic de monitors) tindria un ull al Twitter i ens cantaria els gols a través de l’auricular. Al final victòria del Barça i victòria dels Amics en un Teatre on la temperatura va anar pujant a poc a poc fins a disparar-se. Patim, patam, patum. N’hi van haver moltes de bones. En Joan Enric, per exemple, va patir un atac de riure en directe quan parlava de’n Pol Cruells i el 3/24 que no li va permetre continuar explicant la història que precedeix “A aquestes alçades de la pel·lícula”. També vam felicitar a en Jordi (o Javi) que aquell dia feia anys. Ell i la seva parella van ser dels últims a comprar l’entrada.

El bon rollo que hi havia a l’escenari va forjar-se clarament a Cal Travé (el nostre restaurant preferit a Berga). Sempre que hi venim és un lloc de parada obligatòria per nosaltres. Aquella sala que hi ha al pis de baix, amb el foc sempre encès…En Marc i la seva família ens tracten com si fóssim a casa. Tomàquets de l’hort, botifarra blanca casolana, flam de mató i una meravellosa barreja de Patum per aclarir les goles abans de pujar a l’escenari. Gràcies!

Podeu llegir el post sencer del bloc aquí.