Si hagués de destacar allò que durant aquest cicle patumaire he viscut més intensament, hauria de començar amb el magnífic concert de la tarda del diumenge de la sortida del Tabal al bar La Guita: Roger Andorrà (gralla), Pòlit Miró (guitarra) i Dani Palou (tabal tradicional) van executar una autèntica delícia sonora.
En un lloc destacat hi posaria també el Concert de Patum al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia, a Barcelona, amb presentació inclosa dels "Contes del Bé i del Mal" de Jordi Cussà, acompanyat per Marcel Tuyet i Ariadna Fígols. Els membres de Percussions de Barcelona i la Banda del Memorial Ricard Cuadra ens van captivar amb una Patum rítmica, amb tocs de samba i sons de marimba, xilòfon, caixes, timbals i castanyoles. En l'escenari berguedà, amb el valor afegit que hi dóna la plaça de Sant Pere, el concert va créixer i hi vam poder escoltar, a més a més, les Maces autèntiques, esquelles atàviques i palmes al natural. M'imagino que algú deu guardar les gravacions de tots aquests concerts de Patum, un veritable tresor musical que no s'hauria de perdre mai.
I com a quart concert destacable, el d'orgue i trompeta que va tenir lloc dissabte de Corpus a l'orgue romàntic de l'església parroquial, a càrrec de Carles Raya i Oriol Pujol, amb tres peces de Patum. Qui sap si algun any d'aquests l'orgue de Sant Pere podria fins i tot fer tàndem amb la banda...
Aquests dies he retrobat amistats i he pujat al balcó de Jaume Farràs des d'on he pogut fer algunes fotos de la plaça atapeïda durant el ball de l'Àliga. Diumenge a la nit, per fer una col·laboració a Ràdio Puig-reig amb Ramon Felipó, vaig tornar al pis de Josep Maria Salat, una colla d'anys després d'acompanyar-hi l'escriptor irlandès Colm Tóibín, que va narrar la seva particular visió del salt de Plens en un capítol del llibre "Homenatge a Barcelona" (2003). La visió de la Patum nocturna des d'aquelles alçades resulta un regal impagable.
Aquesta Patum hem plorat i enyorat el professor Steve Bellingham, mort l'abril passat, autor del primer poema en anglès sobre Patum, Refrain: "The fire, the dance, the masks, the drum / Patoom, patoom - summer has come / Patoom, patoom - the sun rises higher / The drum, the dance, the masks, the fire". Com a homenatge, el recitem en veu alta i al ritme del Tabal de les Maces.
Si encara no ho heu fet, us recomano de tot cor que esbrineu l'origen de la Guita Boja, i encara més coses, entre les pàgines del darrer llibre de Jordi Cussà. Si en voleu una perla, aquí va aquesta: "No hi ha droga més feliç que l'exaltació íntima de la Patum."
Quirze Grifell
Publicat a
Berguedà Setmanal, suplement de
Regió7,
dissabte 16 de juny 2012
