dimecres, 11 de novembre de 2015

Cal Quirze


Cada casa, de cada carrer, de cada poble, té un cor que batega. I un racó sota teulada on s'hi amunteguen milions de neurones dels records connectades amb l'abans i l'ara.

Mireu, jo mateixa, a Mitjalluna. Sóc una una casa cantonera que dono al Vall. Tinc dotze arcades orientades al migdia, com si fos un calendari solar de tres pisos. Cada dues arcades forma un niu on hi he allotjat famílies des de la data del meu naixement.

Us podria explicar moltíssimes coses, per exemple que els estadants dels meus pisos només em van abandonar els dies previs a l'arribada de les tropes de Franco, patint per si ens bombardejaven. Ells es van refugiar a Fontollera, al camí de Pedret. En tornar, just acabada la guerra, van plorar d'emoció en veure'm ben dreta i intacta.

Jo sé totes les històries de les cases veïnes, centenàries com jo: cal Ceba, cal Cisteller, cal Fumanyès, cal Salvador, cal Sanador... Ens ho hem explicat tot, sempre, sobre nosaltres i els nostres humans.

Amb el sol a la façana hem vist mercats, fires, els quatre fuets, passades de Patum, la visita del globus del Pau Fila, sardanes, certàmens ocelleires, desfilades militars... Algun hivern hem vist més d'un pam de neu al passeig i esquiadors a la baixada de cal Gendrau. La filera de cases som germanes còmplices dels plàtans del Vall, verdíssims a l'estiu, pelats de fred a l'hivern.

Recordo alguns petits detalls que ara us faran riure, com el de l'avi del meu primer pis que, a finals dels anys seixanta del segle vint, cada diumenge a la tarda comptava els cotxes que baixaven per la carretera: "avui n'he comptat quatre-cents!", exclamava, satisfet.

Podría xerrar hores i hores però permeteu-me només una anècdota. El dia que va néixer el nét de l'avi que comptava cotxes, una nena de cal Salvador va venir a veure la criatura i va preguntar:"I com es diu aquest nen tan maco?" Algú li va respondre: "Quirze". La nena, astorada, va deixar anar:"I com és que li heu posat el nom d'una casa?".

Hi ha algú que encara es pensi que les cases no tenim identitat ni memòria? Si us plau, rehabiliteu, salveu edificis i cases, el patrimoni material. D'aquesta manera salvareu els records, el patrimoni immaterial de la humanitat més preuat.


Quirze Grifell, text i fotografia
Publicat a Nació Digital Berguedà el 9 de novembre 2015

dimarts, 3 de novembre de 2015

El passeig de la vida


EL PASSEIG DE LA VIDA

La botiga dels avis
la casa dels pares
la meva infantesa
la vostra
la nostra vida.

Tot ha passat
amunt i avall
pel passeig
que mena
al cementiri.

Ara fa
deu tardors
que plàtans
i castanyers
ploren
amb totes
les fulles
de l’enyor.

Quirze Grifell

Fotografia de Pia Marín