El Carnestoltes de Berga fa 20 anys

Amb l'edició que comença dijous 31, la setmana vinent, el Carnestoltes de Berga arribarà a la vintena edició. Els dies 13 i 14 de febrer de 1988 la societat festiva la Bauma dels Encantats en va assumir la recuperació, després de molts anys de no fer-se. Entre d'altres actes, es va organitzar un cicle de conferències amb l'antropòloga Josefina Roma, el folklorista Bienve Moya i representants i estudiosos de la Festa de l'Ós de Sant Llorenç de Cerdans. Per començar a fer boca, es va programar un taller de màscares i un curset de ball. I com a acte emblemàtic es va instaurar la guerra de farina entre carlins i liberals. Perquè quedés constància de tot plegat, després, va aparèixer la revista El Carallot. El cartell de 1988 va ser obra d'Angelina Vilella i, tot i ser quadrat, s'havia de penjar en forma de rombe.
L'any 2005, amb ocasió de la refundació de la Bauma, vaig intentar resumir les principals fites de l'entitat en l'article que segueix.

Torna la Bauma dels Encantats
Per Quirze Grifell

La societat berguedana, filantròpica, original i festiva va tenir un paper importantíssim a finals del segle XIX i principis del XX. En aquella època estava formada per 33 membres, només homes, que es reunien en un catau soterrani situat a Cal Pujol, molt a prop de Cal Blasi, sota les voltes del Vall. La festivitat de Sant Jaume, el seu patró, era celebrada cada any amb tota solemnitat fins que, en desfer-se, els socis que quedaven es van fusionar amb la Societat Ocellaire, el 1917. Els documents antics ens parlen de més de cinquanta anys d’activitat. El seu lema era:”amor al proïsme, pau i treball”.
El mes de setembre de 1986, en el panorama d’una Berga trista i mancada d’esperit vital, una colla de nostàlgics somiatruites i amants de la gresca van voler donar nova vida a la Bauma. L’acte de refundació, a la Fonda Catalunya del carrer Major, va reunir una cinquantena de membres disposats a assolir tres reptes: encarregar uns gegants a l’artista solsoní Manel Casserres, recuperar el Carnestoltes berguedà i fer un viatge a Olot per comprar una imatge de Sant Jaume pelegrí que, més endavant, presidiria la capella de la drecera de Queralt.
A finals d’agost de 1987, després fer 45 km a peu, des de Solsona, van arribar a Berga els dos gegants, personatges històrics, el periodista Penina i la remeiera La Gosolana. La ciutat va viure una diada gegantera històrica, amb una vintena de parelles de gegants convidats.
El 1988 es va recuperar el Carnestoltes. Entre altres activitats, s’hi van organitzar la famosa guerra de farina entre “carlins i liberals” i va sortir a la llum la revista carnavalesca “El Carallot”.
El juliol de 1990 es va organitzar la Dormida en llits al carrer, a la plaça del Forn. L’originalitat del concurs va fer que fins i tot la premsa sueca es fes ressò de l’esdeveniment.
En aquells anys es va entronitzar el nou Sant Jaume, amb una processó de ciris que va baixar des de Queralt fins a Sant Marc, presidida per mossèn Ballarin. Els gegants de la Bauma van viatjar per diferents localitats de Catalunya, es van escapar fins a París i van fer una gira memorable per les principals ciutats d’Holanda, acompanyats pels grallers d’Olost de Lluçanès.
Les principals gestes de La Bauma dels Encantats han quedat recollides en el llibre Cròniques berguedanes. Quinze anys de col·laboracions a Regió 7 (1983-1998), de Josep Montanyà, cronista de la ciutat i membre entusiasta de la societat festiva.
Aquest any, la vigília de Sant Joan, un grup heterogeni format per àmplis sectors del jovent berguedà, va encetar la tercera època de la Bauma. Han restaurat els dos gegants i els quatre capgrossos. Han celebrat Sant Jaume i la Dormida al carrer. Tenen energia i ganes de recobrar la vitalitat perduda de l’entitat. Des d’aquí, tot el nostre suport i entusiasme.

Publicat al suplement de Regió7, Berguedà Setmanal,
el 17 d'octubre de 2005.