dimecres, 24 de setembre de 2008

Tanquem les nuclears catalanes!


Ferralla nuclear

Article de Vicent Partal a Vilaweb
dimecres, 24 de setembre de 2008

Sembla que entre una certa esquerra s'està posant de moda una certa tendència a revisar l'històric "nuclears, no gràcies". Supose que és qüestió bàsicament de l'edat i de la preocupació per la constant caiguda del cabell. A mi, de moment, no em convencen. Especialment vist que les quatre que tenim nosaltres porten camí de batre els rècords de fallides mundials. Cofrents, Vandellòs i Ascó estan cada quatre dies en les notícies i els seus problemes constats ja són molt més que preocupants. Tant que segurament no hauríem d'esperar a posar-nos d'acord sobre la teoria general per a convenir que va siguent hora que les tanquen del tot.

Ahir va ser Ascó la que es va aturar per una fuita d'oli de control d'una vàlvula de vapor de la turbina. Érem dimarts. Fa un mes hi va haver un incendi en el generador elèctric de Vandellòs II i un altre més abans una parada d'aquestes que en diuen "no programada" a Cofrents, per a comprovor l'estat de les alimentacions elèctriques de les vàlvules. Això era el 25 de juliol. El 13 del mateix mes vam saber que s'havia detectat terra contaminada a Vandellòs II i que a Cofrents havia hagut una variació de potència "no programada" superior al 20 per cent. Tres dies abans havia hagut un altre incident, aquest important, a la mateixa central. Podríem seguir així mesos i mesos, repassant incidents menors i no tan menors (a l'abril fins i tot van destituir el director d'Ascó per amagar una fuita), incidents que posen de relleu que el manteniment de les nostres centrals nuclears està molt lluny de ser l'òptim i que, com a instal·lacions, són velles.

Totes elles però tenen encara més de vint anys de futur fins que la llicència expire. I aleshores la pregunta és si hem d'estar jugant a la ruleta russa, per més teories que vulguem posar sobre la taula. Al ritme d'incidents dels darrers anys Ascó, Vandellòs i Cofrents són candidates serioses a donar-nos un disgust gros. I sincerament preferiria que no fos així.

Vicent Partal

dissabte, 13 de setembre de 2008

Dues cerveses catalanes


Gràcies a la saviesa d'uns bons amics solsonins, hem tingut ocasió de tastar dues de les noves cerveses artesanals catalanes que ja hi ha al mercat.
La Pubilla, elaborada a Sant Guim de Freixenet, La Segarra, és una cervesa torrada d'alta fermentació feta amb aigua, malts d'ordi, llúpols i llevats. Es presenta sense pasteuritzar, sense filtrar, no es gasifica artificialment i té una graduació de 4,8 graus.
Si en voleu saber més:

www.cervesalapubilla.com
info@cervesalapubilla.com

La Rosita, presentada com la "cervesa artesanal de Tarragona", està composta d'aigua, malt d'ordi, sucre, llúpols i llevats. Podeu trobar més informació a:

www.rosita.cat
beu@rosita.cat

Les dues ampolles, totalment etiquetades en català, afegeixen al gust de les cerveses aquest detall que diu molt del bon gust dels seus elaboradors.
Si ens voleu fer conèixer altres cerveses artesanals catalanes, si us plau, deixeu aquí el vostre comentari. Les buscarem, les tastarem, les fotografiarem i les farem sortir a El Berganauta.
Salut!

dimarts, 9 de setembre de 2008

Manifest 11 de Setembre de 2008


SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI

Avui, Onze de Setembre de 2008, fa 294 anys que els Països Catalans vam perdre les nostres estructures d'Estat, la nostra capacitat legislativa, el control econòmic dels nostres recursos i l'oficialitat de la nostra llengua. Avui, malgrat que hem recuperat una part de les nostres institucions seculars, el marc jurídic i polític espanyol continua limitant el nostre benestar i el nostre desenvolupament cultural.

Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d'homogeneïtzació al voltant d'una llengua única, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones. Així, centenars de milers de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana es veu obligada a un sobreesforç de finançament privat dels serveis bàsics, les empreses han d'afrontar els reptes de la globalització sense les infraestructures imprescindibles, i es dificulta el procés d'integració de la immigració.

En definitiva, avui ja és ben evident que l'autonomisme està esgotat i no permet resoldre els problemes bàsics ni bastir projectes col·lectius de futur il·lusionadors. Ens cal definir un objectiu ambiciós, engrescador, i clar: l'Estat propi.

Avui som doncs aquí per proclamar que l'exercici del dret d'autodeterminació és inajornable i que l'objectiu comú del catalanisme ha de ser l'Estat propi per a la nostra nació.

Perquè volem infraestructures eficients i competitives.

Perquè volem serveis de qualitat que no estiguin eternament saturats.

Perquè no volem pagar com a primer món i que una part de la nostra ciutadania visqui en el quart món.

Perquè volem competir internacionalment sense que ningú no ens veti.

Perquè volem que el català sigui la llengua comuna, la llengua que uneixi tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, vinguts d'arreu del món.

Perquè volem tenir la nostra pròpia veu en el concert de les nacions.

Perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d'ella mateixa.

Perquè no hi ha vent favorable per a qui no sap on vol anar.

Avui som aquí per proclamar ben fort als quatre vents:

SOM UNA NACIÓ! VOLEM ESTAT PROPI!