dimarts, 17 de febrer de 2009

La disbauxa s'imposa a Verga


Article publicat al web Festes.org

Carnestoltes de Berga (El Berguedà), De Dijous Gras a Dimecres de Cendra

Les arrels del Carnestoltes berguedà estan poc estudiades. Els historiadors relaten algunes traces de com podien ser aquestes festes a finals del XIX. En primer lloc destaquen la voluntat dels liberals de suprimir-les perquè consideraven que l´ús de màscares per part de les dones era una cosa antiquada i que calia potenciar els balls de disfresses. També expliquen que, un any, es va organitzar una processó laica amb una gran creu on hi havia clavat un bacallà, cosa que va fer enfurismar de valent a les autoritats eclesiàstiques. També diuen que un altre any, una de les dues bandes de música que aquests dies recorrien els carrers (les estudiantines), va acabar fent un salt de plens. Finalment recalquen que, un altre any, ja caiguda la dictadura de Primo de Rivera, es va fer l’Enterrament del Carnestoltes identificant el ninot carnestoltenc amb l’alcalde del règim. L’enterrament, que va comptar amb nombrosos homes vestits de ploraneres i que va acabar davant la farmàcia dels familiars de l’alcalde, es va convertir doncs en una celebració de la caiguda de la dictadura.

La història recent del Carnestoltes, del 1978 ençà, comença quan un grup de joves refunda La Bauma dels Encantats l’any 1987, una societat festiva i filantròpica formada per homes que havia estat ja molt activa a finals del segle XIX. Un any després, el 1988, la Bauma assumeix la recuperació del Carnestoltes berguedà i hi introdueix alguns dels elements que avui són part indestriable de la festa actual, com la Guerra de Farina i una revista satírica amb la vida política i social de Berga, "El Carallot".

La Bauma dels Encantats organitza el Carnestoltes fins que, el 1996, la Penya Boletaire assumeix la organització dels actes, una tasca que va dur a terme fins el 2006. Des d'aquesta data la organització dels actes del Carnestoltes ha estat col·legiada entre diverses entitats: la Bauma dels Encantats, botiguers del carrer Major, Ràdio Berga i l’Ajuntament, que fa tasques de suport.

Seqüència ritual

La seqüència ritual del Carnestoltes de Berga comença el Dijous Llarder amb una botifarrada servida a la plaça de Sant Joan pel Gremi de Cansaladers de Berga. Aquest gran àpat és el tret de sortida a cinc dies plens d’excessos a la ciutat.

L’endemà divendres a la tarda té lloc el Gran Ball de Carnestoltes al Casal de la Gent Gran, un ball pels avis i àvies de la ciutat. Al vespre té lloc l’Espatarrant rebuda del Rei Carnestoltes un ninot gegant i grotesc, cada any diferent, que representa a la vegada totes les coses dolentes que han passat a Berga durant l’any. La rebuda del Rei Carnestoltes és organitzada pels comerciants i veïns del carrer Major, que engalanen el carrer amb un motiu triat per a l’ocasió. La comitiva encapçalada pel Rei Carnestoltes i acompanyada amb música de gralles desfila pels principals carrers del centre de Berga i es dirigeix fins l’Ajuntament on els acompanyants del Carnestoltes, mitjançant un pregó satíric, fan un cop d’estat i instauren la disbauxa.

Els actes de Dissabte de Carnestoltes comencen a la tarda, quan un bon nombre de carrosses petites i grans fan una Rua del Carnestoltes pels carrers més cèntrics de la ciutat, acompanyades per desenes de persones disfressades.

A la nit, té lloc el Ball dels Cornuts, un ball en què participen tots els berguedans i berguedanes amb disfresses. En el marc del ball s’entreguen els premis a la millor carrossa, la millor comparsa, la millor animació i les millors disfresses d’entre les participants a la Rua. El jurat està format per persones vingudes expressament a Berga des d’altres pobles per tal que mantinguin la imparcialitat.

Diumenge de Carnestoltes al matí té lloc la Guerra de Farina en què, organitzats en dos bàndols, els carlins i els liberals, vestits de blau i vermells respectivament, els berguedans s’enfronten festivament armats amb unes bombes de farina i serradures que emblanqueixen el terra de la plaça de Sant Pere. Diumenge a la tarda té lloc el Carnestoltes Infantil, que inclou un concurs de de disfresses amb premis a la millor disfressa individual i a la de grup. Hi participen els nens i nenes de Berga i està animada per diversos grups.

Els actes del Carnestoltes de Berga acaben, Dimecres de Cendra, amb un final apoteòsic: la cerimònia d’Enterrament del Rei Carnestoltes. Una comitiva fúnebre, formada per un nombrós grup de vídues extravagants, ploraneres i xarugues, rigurosament vestides de negre, acompanyades per la Vella Quaresma i les gegantes vestides de dol, es dirigeix en processó fúnebre fins la plaça del Forn. Allà, el Notari de Madrona, “un notari que acollona”, llegeix el testament del Rei dels Pocasoltes, un discurs satíric que repassa l’actualitat local i política. La funció del Notari de Madrona, un personatges propis del Carnestoltes de Berga, és donar fe de la mort del Carnestoltes. L’acte acaba amb l’encesa d’una traca i la crema del ninot que representa el Rei de la Disbauxa.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de Quirze Grifell, d'Angelina Vilella i Josep Noguera

Fotografies: La Bauma dels Encantats i arxius particulars

En Tirafiga
Un dels personatges propis del Carnestoltes tradicional de Berga és en Tirafiga, un home grotesc que arribava a Berga damunt un ruc.

Podeu veure l'article original, amb fotos històriques, aquí:
http://www.festes.org/articles.php?id=839