Coberta del llibre
Text de "Berguedà Actual":
L’editorial berguedana Edicions de l’Albí ha reeditat l’antologia ‘La Patum, què és?’ publicada per primer cop l’any 1950 per Jaume Huch i Guixer, editor i fotògraf berguedà i reeditada l’any 1981. Trenta anys després de la publicació d’aquesta segona edició, el seu nét -Jaume Huch- ha tret a la llum una tercera edició revisada i ampliada que pretén aportar una mirada literària de la Patum. Huch, que també és el responsable d’Edicions de l’Albí, ha explicat a l’ACN que a l’obra hi ha textos que van des de la Renaixença fins a l’actualitat i que la “gran novetat” és la segona part del llibre que conté textos de 43 autors que aporten la seva visió més personal sobre la festa per excel·lència berguedana.
En motiu del 25è aniversari del naixement del segell editorial Edicions de l’Albí i trenta anys després de la publicació de la segona edició del llibre ‘La Patum, què és?’, Jaume Huch ha tret al mercat una tercera edició del llibre, de 312 pàgines, que amplia notablement la precedent i incorpora 43 autors nous, entre poetes i prosistes, que sumats als deu de les edicions anteriors sumen un total de 53 escriptors.
Huch ha destacat que el llibre “no és una antologia de textos històrics sobre la Patum” sinó que es tracta d’una “antologia literària”. Al llibre s’hi troben 53 autors entre poetes, assagistes i historiadors que des del segle XIX fins a l’actualitat han escrit sobre les festes del Corpus.
El llibre consta de dues parts diferenciades. La primera, conté les lletres dels balls típics de la Patum, entre els quals s’hi troben el ball dels Turcs i Cavallets, el de l’Àguila o el de les Maces, que van ser escrites per un grup de poetes berguedans i que ja apareixien a la primera edició del llibre. Tots aquests textos van acompanyats d’il·lustracions de Lluís Cosp. Huch ha explicat que han incorporat notes al peu de pàgina on es fan matisos històrics. Tanmateix, l’editor del llibre ha remarcat que han volgut ser “molt fidels” a l’edició inicial.
La Patum més literària
Pel que a fa a la segona part del llibre, Huch ha destacat que és la “gran novetat” respecte les edicions anteriors, ja que conté textos en prosa i poesia de 43 autors diferents. L’editor ha explicat que la tria ha estat fruit de les seves “lectures i interessos” i la recerca que ha fet al llarg dels anys. Huch ha expressat que ha anat a buscar “la mirada personal” de l’escriptor sobre la festa i també la seva “evolució estètica”.
L’obra inclou textos que van des de l’any 1905 fins a relats més actuals. Dels més antics, Huch ha destacat el conte ‘A la barana!’ de Casimir Rosal que descriu la història d’un jove pagès de la comarca que se’n va a veure la Patum des de la barana de la plaça Sant Pere amb les seves millors gales. I, com s’ha mantingut al llarg dels anys, la Guita s’acosta a tothom que hi ha a la barana i, per tant, el jove pagès no se n’escapa.
Dels autors més actuals, destaquen el jove poeta Xavier Gonzélz-Costa o el conegut Titot, líder del grup musical Brams i autor de cançons de temàtica patumaire com ‘L’últim tirabol’ o ‘Pólvora’.
La mirada estrangera de la Patum
El llibre no només inclou textos d’autors catalans sinó també d’estrangers com ara el poema ‘Refrain’, de l’autor anglès Stephen Bellingham que va escriure en una visita a Berga durant les festes de l’octava de Corpus l’any 1992. L’empremta de l’escriptora nord-americana Dorothy Noyes també es pot veure a l’obra a través d’un fragment del llibre ‘Fire in the Plaça’.
Altres noms que es poden llegir a ‘La Patum, què és?’ són els de Josep Maria Ballarín amb el text que porta per títol ‘La Patum’; el poeta berguedà Pere Tuyet amb el text en vers ‘Corpus, Berga, Patum’ i tres poemes més o el mateix Jaume Huch que incorpora fragments de la seva novel·la ‘Els ulls de la Geganta Vella’.
Una de les moltes curiositats que es poden trobar al llibre és la ‘Carta oberta de la Geganta Vella’ que està situada a l’annex. Huch ha explicat que es tracta d’un text que la història atribueix a Mossèn Armengou i que data de l’any 1952. Huch ha destacat que és un text “totalment actualitzat” i que representa la “veu de la consciència de la Patum”.
El responsable de l’Albí ha destacat que malgrat que la Patum ha canviat molt des d’aquella festa “íntima, reservada i familiar” de mitjans segle XX, fins a la Patum “participativa, massificada i universal” de principis del segle XXI, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial, el sentiment que desperta la festa berguedana al llarg dels temps “és el mateix”.
