dimarts, 31 de gener del 2012

Presentació a Berga del poemari "Cloc!" d'August Bover

"Cloc!", poemari d'August Bover

Divendres 3 de febrer a les 19 hores es presentarà a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga el llibre Cloc! de l'escriptor August Bover.
Hi intervindran: August Bover, l'autor; Quirze Grifell, representant de la Sobregaia Companyia, i els poetes berguedans Toni Gol i Xavier Gonzàlez-Costa, que llegiran alguns poemes del volum editat per Arola Editors.
Es preveu la projecció dels dibuixos que signa l'artista mallorquí Pere Capellà.
Màrius Serra, en el pròleg, ens ajuda a apropar-nos al que ell anomena boverisme: "En aquest Cloc! l'August Bover s'acull a la tradició verbívora de la literatura potencial, encetada pels matemàtics i poetes francesos del grup Oulipo fa només mig segle..." Això vol dir que Bover ens presenta un conjunt de poemes tots ells basats en diverses traves o jocs lingúístics que el poeta mateix es proposa.


Biografia de l'autor

August Bover i Font va néixer a Barcelona, l'any 1949. Els darrers anys de batxillerat començà a compondre cançons (lletra i música) que ell mateix cantava i féu diversos viatges per Eivissa i Formentera, en una època en què aquestes illes eren el lloc de pelegrinatge de la joventut contestatària internacional –com més tard es reflectirà en el seu primer llibre de poemes.

Durant els últims anys de la dictadura franquista estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i s'hi doctorà en Filologia Romànica (Catalana) el 1984. A l'entremig, fou assistent de recerca a la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i inicià la docència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, d'on ara és catedràtic emèrit. També ha estat professor visitant a les universitats de Perpinyà i de Càller (Sardenya) i investigador a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA), secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l'estranger (1988-2002) –integrada per la Generalitat de Catalunya i el Consell Universitari de Catalunya– i codirector de la Catalan Review (1995-2009). Actualment és vicepresident de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (FIAC) i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Com a investigador, ha centrat les seves recerques en la literatura de l'Època Moderna –antologies de la poesia de Pere Serafí (1987 i 2005)–, la cultura catalana de Sardenya –Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (2007)– i l'obra de Josep Sebastià Pons –Antologia poètica (1986), Teatre (1990) o la biografia Josep Sebastià Pons (1990). També és autor, entre altres obres, del Manual de catalanística (1993) i del Diccionari dels gentilicis catalans (1996).

Com a poeta, el seu primer llibre, En pèlag d'amor (Palma, Mallorca: Documenta Balear, 1999), aplega poemes escrits en un arc de quinze anys i és fruit de la reflexió sobre el paisatge i la cultura de les Balears i de les relacions de l'autor amb els homes i dones d'aquestes illes. Amb L'hivern sota el Cadí (Tarragona: Arola Editors, 2001), començà una etapa japonitzant que el dugué a utilitzar formes epigramàtiques de la poesia nipona –en aquest cas, la tanka– i és també l'inici de la col·laboració amb Salvador Alibau, que l'il·lustrà amb aiguades. L'hivern sota el Cadí és una evocació de l'Alt Urgell i les contalles que, de petit, sentia explicar al seu avi matern. El llibre, amb pròlegs de Joan Alegret i José Corredor-Matheos, conté també la traducció espanyola, de l'autor; anglesa, de Mary Ann Newman; i japonesa, d'Izumi Kando. Mojave (Sitges: Papers de Terramar, 2006) pren el nom del desert californià i, conseqüència de l'any viscut als Estats Units, s'hi reivindiquen els pobles indis americans; escrit en haikús i també amb aiguades de Salvador Alibau, conté la traducció anglesa, de Mary Ann Newman, i francesa, de Denise Boyer. Tot tancant el cicle, un altre cop en tankes i ara amb fotografies en blanc i negre de Toni Vidal, Terres de llicorella. Imatges del Priorat (Tarragona: Arola Editors, 2008), com a complement de L'hivern sota el Cadí, reflexiona sobre el Priorat dels avantpassats paterns. Vicino al mare. Antologia poetica (Càller, Sardenya: Arxiu de Tradicions, 2006), amb traducció a l'italià de Joan Armangué i pròleg de Neria De Giovanni, conté alguns poemes encara inèdits als Països Catalans. Cloc! (Tarragona: Arola Editors, 2011), amb dibuixos de Pere Capellà i pròleg de Màrius Serra, representa una incursió experimental que explora les possibilitats de la llengua catalana, sovint des d'un punt de vista lúdic.
Trobareu més informació al web d'August Bover:
http://www.escriptors.cat/autors/bovera/index.php

dijous, 26 de gener del 2012

La revista Tasta el Berguedà 17 ja és al carrer

Tasta el Berguedà 17

En aquest número d'hivern, la revista de distribució gratuïta Tasta que podeu trobar als bars, hotels i restaurants de tota la comarca, hi podeu llegir aquests continguts:

PORTADA: Dibuix del Kap.
EDITORIAL: Hivern.
Feliç 2012 per Salvador Vinyes.
L’APUNT: Artur Mas: un home de país, per Sergi Roca.
ENTREVISTA: Artur Mas, per Gemma Sobrevias i Marta Romera.
L’APUNT: Grifoll és artista, per Pep Espelt.
CARA A CARA: Josep vers Grifoll.
ART: Marc Camps, per Carmen Monell.
LA RUTA DE L’ART: Camí de Picasso, per Jaume Capdevila.
GASTRONOMIA: La cuina de la caça, per Marcel Cardona.
El Crostó de Puig-reig.
El Taller, càtering de Casserres.
Restaurant Santa Bàrbara de Sant Corneli.
Restaurant Punt de Llum de Berga.
El Celler de Ca la Quica, de Puig-reig.
QUÈ MENGEM: Caga trió, caga torró…, per Sandra Ribalta.
LES POSTRES: Els torrons Viñas.
FESTES I MERCATS.
TURISME: Barcelona és molt més, escapa’t.
ENTRE CÒCTELS: El vodka, nou destil·lat de moda?, per Jordi Millan.
VINS: Cava i torrons.
LA FESTA: Nadal a Bagà, per Benigne Rafart.
PATRIMONI CULTURAL: Rosa Obiols, per Ramon Viladomat.
ALIMENTACIÓ: Projecte d’aliments ecològics.
LLIBRES: Martí Gironell a Sant Benet de Bages, per Quirze Grifell.
FETS I GENT: El Rebost de Montmajor.
INDÚSTRIA: L’energia de la biomassa.
TEMPS DE NEU: Parlant d’esquí amb Jordi Selga, per Pep Masana.

A més a més de l'edició en paper, també podeu consultar tots els números anteriors de la revista a internet: http://www.tasta.cat/

dissabte, 21 de gener del 2012

2012: 50è aniversari de "Nosaltres els valencians" de Joan Fuster


Text extret de Llibertat.cat

Aquest any que comencem no és un any qualsevol pels Països Catalans. Enguany en farà 50 de la primera edició del llibre Nosaltres els valencians de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992).

La commemoració d'aquest aniversari pot ser un bon moment per posar de nou sobre la taula i en l'agenda política el debat sobre què són i com han de ser els Països Catalans. Un debat que fou abandonat un cop aprovada la Constitució, els estatuts i la LOAPA. Només l'Esquerra Independentista ha mantingut viva la flama de la nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

I és que resten en la llunyania aquelles enceses jornades de debat sobre els Països Catalans. Ens referim al primer Encontre de Ciències Humanes i Socials celebrat a Perpinyà el maig del 1976 i les Jornades de Debat sobre els Països Catalans celebrades a Barcelona l'octubre del mateix any. No cal dir que en aquestes jornades el llibre Nosaltres els Valencians va jugar un per cabdal en aquells debats.

50 anys després, tot comença a trontollar de nou i es qüestiona la monarquia, la constititució espanyola i l'Estat de les autonomies. Quan fins i tot es qüestiona la pau de l'anomenada Batalla de València, és un bon moment per difondre aquest llibre, per fer-ne una nova lectura. Com deia Fuster en uns dels seus aforismes, "Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir".

És per això que Llibertat.cat, coincidint amb el 50è aniversari de la primera edició de Nosaltres els valencians, pren el compromís durant aquest any de difondre el pensament de Joan Fuster i especialment el d'aquest llibre. En aquest sentit, durant aquest any farem diverses propostes en aquesta línia, ja sigui a través del portal, les xarxes socials i algun acte públic que anirem concretant en les properes setmanes. També ens sumarem a les propostes -i les difondrem- que segur que es faran arreu del país per commemorar aquest aniversari.

Cal remarcar que durant aquest mig segle el llibre ha tingut una trentena d’edicions conegudes en català i tres en castellà. El ressò popular, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics, ha estat enorme.

En aquest enllaç hi trobareu el llibre sencer en pdf:
Llibertat.cat

divendres, 13 de gener del 2012

Ha sortit la revista Cadí-Pedraforca número 11. El porc i els embotits.


S U M A R I:

Dossier: El Porc i els Embotits
La carn del porc, les vísceres, el greix, els pernils i els preuats embotits ha fet créixer quantitats notables de ciutadans de les nostres contrades. Tanmateix, l’engreix, la reproducció i la matança han canviat. Costa trobar cases que matin porc, si no és a pagès, i es van perdent maneres: de conservar, de fer embotits, de cuinar...
És per tot plegat que hem volgut anar a trobar els pocs matadors i mocaderes que queden; hem explicat quins són els cansaladers que mantenen el negoci ben viu; els industrials que han exportat més enllà del seu poble; i els pagesos i els grangers que encara cuiden aquests animals.

Articles del dossier
S'aprofita de cap a peus // Carles Pont
Terra d'embotits // Salvador Vigo
De cal Rota al serrat del Gall // Pilar Màrquez
A cops de ganivet // Quirze Grifell
El rebost, cosa guardada // Pere Pujol
Perquè duri tot l'hivern // Lluís Obiols i Perearnau
Matador a la menuda // Miquel Petit Farré
Pastat a casa del papa Luna // Carles Gascón
Mig segle de feina a Cal Jaume // Miquel Spa
Cal Meya de Puigcerdà // Miquel Spa
A la capital a fer botifarres // Marcel Fité
D'artesans a vendre a l'engròs // Meritxell Prat
Elaborar, vendre i explicar // Guillem Lluch
Matar, menjar i beure // Marc Martínez
Martí Perarnau // Benigne Rafart
Emília Capdevila // Pep Graell

Articles de patrimoni
Etnologia Els trumfos de Taús // Lluís Obiols i Perearnau
Arquitectura Sant Salvador del Corb // Josep Espunyes
Història Joan Comorera a Sallagosa // Queralt Solé
Llegendes Les cent donzelles en un pergamí // Xavier Pedrals
Llengua Gatzes, guillaumes i pollines // Manel Figuera
Fauna La granota roja // Jordi Dalmau Ausàs
Flora Els salzes // Pere Aymerich
Plantes i remeis El timó mascle // Joan Muntané

Altres articles
Primers relleus Callastres // Jordi Pere Cerdà
Conversa Amadeu Gallart // Carles Pont
Retrat de família Els Rovira de Sagàs // Benigne Rafart
Perfil Antoni Marot // Marcel Fité
Perfil Dolors Pasquet // Benigne Rafart
Perfil Fina Junoy // Pere Pujol
Perfil Maria Àngels Casals // Montse Subirana
Una mirada en el paisatge La línia G // Albert Villaró
A peu De Talló a Martinet // Jordi-Pau Caballero
Memòria fotogràfica Celebracions religioses // Erola Simon

diumenge, 1 de gener del 2012

Allò que diu La Vanguardia del concert de Roger Mas

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi a Solsona

Per què ens agrada tant el treball de Roger Mas? La pregunta té moltes respostes. Per una veu extraordinària. Per una lírica sòlida i envolada. També per un tercer argument que no és pas l'últim de la llista de motius que treballen a favor seu: la connexió tel·lúrica que brolla de la seva obra, un vector que ha explorat en diverses direccions. Una d'aquestes rutes el relaciona amb la cobla, que segons ha explicat l'artista bascula entre allò culte i allò salvatge, incert territori on la seva poètica ha trobat un excel·lent marc d'expressió.

El festeig de Roger Mas amb la cobla ve de lluny. En trobem exemples a la seva discografia des de l'oda a Francesc Pujols del 2006. Però el que va començar sent un flirt ha esdevingut una relació més seriosa i satisfactòria. El mes d'abril passat, es va aliar amb la Cobla Sant Jordi, donant inici a una tanda de concerts que cristal·litzarà amb el disc en directe que s'ha enregistrat al Teatre Comarcal de Solsona, i que sortirà al carrer d'aquí tres mesos.

El pianista i compositor Xavier Guitó signa els arranjaments d'una proposta que agermana dos universos amb resultats més que brillants. Roger Mas, els seus músics habituals i els de la cobla (en total eren 15 a l'escenari) van desgranar un repertori de vint temes que es va iniciar amb una sardana de l'esmentat Guitó (El rei dels núvols) i es va cloure amb la Santa espina, tema que el benhumorat Mas va presentar com The holy thorn, assegurant que era una peça tradicional anglesa.

Anècdotes a banda, el programa de la nit estava format en essència per dos grans blocs. D'entrada, una selecció del cançoner de Roger Mas adaptat al so que explora en aquesta aventura, en la que van sobresortir números com L'home i l'elefant, Caminant o El dolor de la bellesa. En un segon tram, i fent bona la teoria que relaciona l'ultralocal amb l'universal, Mas i els seus socis van enlluernar el públic amb un repàs per la cançó d'autor continental amb parada a Itàlia, Galícia, França, el País Basc i Espanya. En aquest capítol, va aconseguir grans resultats amb Amore che vieni, amore che vai (Fabrizio de André), L'aigle noir (Barbara) i una singular relectura de La bien pagá. Alguns temes inèdits i experiments completaven una proposta que ocuparà el cartell de l'auditori de Barcelona el proper 24 de març. Si accepten un consell, no s´ho perdin.

Donat Putx