Qui defensa el biligüisme?

El professor Josep Murgades va assegurar que la Llei de Normalització Lingüística no passava de ser una llei de despenalització del català. Encara avui, en molts àmbits, i la justícia el primer, el català es troba en estat "d'humiliació absoluta", per dir-ho amb les mateixes paraules de Quim Monzó, durant la fira del llibre de Frankfurt.
En vistes de la propera campanya electoral, en la qual la llengua tindrà de nou un paper protagonista, la Plataforma per la Llengua ha llançat aquestes propostes:

La Plataforma per la Llengua, amb la voluntat d’enriquir i fer aportacions al discurs del bilingüisme com a equiparació d’oportunitats i drets de les dues llengües, volem preguntar als partits que defensen el bilingüisme si han pensat a incloure en els seus programes electorals tota una sèrie d’actuacions bàsiques en matèria lingüística que caldria impulsar per tal d’equiparar català i castellà, com per exemple:
•fer el català obligatori en l’etiquetatge i instruccions de tots els productes;
•que els cossos de seguretat de l’Estat i la justícia atenguin i s’adrecin en català als ciutadans quan aquests així ho desitgin;
•que l’administració estatal atengui i s’adreci en català als ciutadans quan calgui;
•que les comunicacions, retolació de llocs públics i noms oficials de les empreses públiques i organismes oficials incloguin en igualtat de condicions el català, a qualsevol lloc de l’Estat;
•fer del català una llengua oficial de l’Estat i de la Unió Europea;
•fer del català una llengua de treball del Parlament i d'altres cambres de representació estatals;
•que el DNI, passaport, monedes, segells i qualsevol documentació oficial inclogui també el català;
•que el sistema educatiu espanyol garanteixi l’ensenyament del català per a tots els ciutadans de Catalunya residents en altres territoris de l’Estat;
•que el sistema educatiu espanyol faci obligatori l’idioma català a tot l’Estat, o bé que sigui optatiu aprendre català en el domini lingüístic castellà i al mateix temps que també sigui optatiu aprendre castellà en el domini lingüístic català;
•que les més de 170 normatives que obliguen a utilitzar el castellà a l’Estat també obliguin a utilitzar el català;
•que les delegacions internacionals de l’Instituto Cervantes ofereixin classes de català i el material didàctic necessari.
Amb aquestes actuacions i moltes d’altres, equipararíem a nivell de drets lingüístics el català amb el castellà, de la mateixa manera com ho fan la resta d’Estats multilingües d’Europa amb llengües oficialment reconegudes. Per coherència democràtica, demanem als partits polítics catalans que defensen el bilingüisme que incloguin tota aquesta sèrie d’actuacions en els seus programes electorals.