divendres, 26 de desembre de 2008

La Fia-Faia de l'alt Berguedà

Sant Julià de Cerdanyola

Durant la nit del 24 de desembre té lloc a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola una de les tradicions més antigues del Berguedà. És l'encesa de la Fia-Faia, espectacle de gran plasticitat i bellesa lligat al Solstici d'hivern. Aquesta celebració del calendari nadalenc aporta, amb el foc i les seves imatges, la necessària calidesa a la nit més llarga de l'any.

Dansa de la Fia-Faia a Bagà

dijous, 25 de desembre de 2008

Les Garrofes de Berga a You Tube



Per primera vegada en la història, les tradicionals Garrofes dels Pastorets de Berga han aconseguit ser presents en la comunitat més gran de vídeos que hi ha a Internet, You Tube.
Aquestes primeres Garrofes youtuberes han estat les escrites per Juli Gendrau, alcalde de Berga, i van ser llegides per ell mateix com a cloenda del Sopar de les Garrofes celebrat dissabte passat a l'Hotel Berga Park, organitzat per La Farsa.
"Les Garrofes de l'alcalde" han estat filmades i penjades a You Tube per Josipera, autor de diversos vídeos sobre Berga i comarca.
Esperem que ben aviat s'hi puguin veure les dels jocs guanyadors del concurs de Garrofes 2008, que seran llegides durant les representacions dels Pastorets de Berga.
Aquesta tradició arrenca de l'adaptació a la societat berguedana d'unes quartetes que Frederic Soler, Pitarra, va incloure en el text dels seus Pastorets (El bressol de Jesús, estrenats al teatre Romea de Barcelona el 1891) que feien broma de l'actualitat barcelonina de l'època.

Molt Bon Nadal als lectors de El Berganauta.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Llengua catalana i batxillerat - Joan Solà


El batxillerat

La setmana passada Núria Escapa i Gustau Erill, professors de català al batxillerat i membres de la Plataforma de Professors de Llengua Catalana (PPLC), van exposar a l'Institut d'Estudis Catalans, sense gaires tecnicismes ni gaires embuts, la realitat que es viu als seus centres en relació amb la llengua catalana.

De les tres hores setmananls de llengua catalana s'ha passat a dues, i la situació ha empitjorat considerablement respecte del moment anterior, ja prou magre: ara s'hi afegeix el gravíssim problema de la immigració i la coneixença cada cop més precària que els alumnes tenen del català. Els professors han creat la PPLC per veurè què hi poden fer. El departament de la Generalitat hi respon amb sofismes: que no són dues hores sinó quatre (sumant-hi les dues de castellà!!); i que no són dues sinó tota la resta d'hores de les altres matèries que es donen en català. Però tothom que visqui en l'ambient afectat (i els que no hi vivim) sap que el professorat fa aigües en aquest aspecte: que cadascú fa el que pot o el que vol i que (com tothom també sap) ningú no controla el que passa. O potser a ningú no li importa.

La llengua catalana, doncs, queda automàticament rebaixada de prestigi respecte de les matèries de quatre i de tres hores. I el programa és el mateix d'abans, amb història de la llengua i altres melodies no menys angèliques com ara els conceptes de tècniques de comunicació, de cohesió, de coherència o de canvi i caiguda de preposicions. Remeneu-ho tot i llanceu-ho a una classe on la meitat no són nascuts aquí, un bon grapat no entenen pràcticament gens les llengües del país i un altre grapat més considerable saben que aquesta llengua no és altra cosa que una matèria inútil en la societat on viuen; inútil i empipadora, plena d'entrebancs i repressions; i que, com a màxim, hauran de "passar-la", o bé el conjunt del claustre ja s'encarregarà de "fer-la passar" amb mitjanes, amb la vista grossa o amb un cansament secular insuperable, per més arran de terra que sigui la nota. Per tant, esborrem allò que el català és la llengua pròpia d'aquests centres: és, ras i curt, una matèria que ja fa anys que genera antipatia; la matèria i els que l'ensenyen: perquè els alumnes perceben perfectament que se'ls exigeix més del que el sistema els dóna i del que el país els demana. Estem creant, doncs, uns professionals que posseiran el nivell "C" legal de català i que, en el millor dels casos, usaran (usen, vaja) un perfecte, repugnant, catanyol.

La sensació general és que tothom sap això de sobres, que en el fons (gairebé) tothom ho lamenta i (gairebé) tothom voldria que no fos així, però que tothom es troba que no sap què fer-hi o que no pot fer-hi el que creu que fóra bo; i que els polítics directament implicats en la qüestió, ara més que mai no s'hi senten incòmodes sinó ben al contrari: potser finalment sí que arribarem al seu ideal, a fondre'ns en "una, grande y libre", quan finalment haurem desaparegut els que emprenyem.

Joan Solà

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 20 de desembre del 2008 i també a InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [8.000 membres].
Us hi podeu subscriure, totalment de franc, aquí: http://infomigjorn.drac.com/alta

Llengua catalana i batxillerat - Joan Solà

El batxillerat

La setmana passada Núria Escapa i Gustau Erill, professors de català al batxillerat i membres de la Plataforma de Professors de Llengua Catalana (PPLC), van exposar a l'Institut d'Estudis Catalans, sense gaires tecnicismes ni gaires embuts, la realitat que es viu als seus centres en relació amb la llengua catalana.

De les tres hores setmananls de llengua catalana s'ha passat a dues, i la situació ha empitjorat considerablement respecte del moment anterior, ja prou magre: ara s'hi afegeix el gravíssim problema de la immigració i la coneixença cada cop més precària que els alumnes tenen del català. Els professors han creat la PPLC per veurè què hi poden fer. El departament de la Generalitat hi respon amb sofismes: que no són dues hores sinó quatre (sumant-hi les dues de castellà!!); i que no són dues sinó tota la resta d'hores de les altres matèries que es donen en català. Però tothom que visqui en l'ambient afectat (i els que no hi vivim) sap que el professorat fa aigües en aquest aspecte: que cadascú fa el que pot o el que vol i que (com tothom també sap) ningú no controla el que passa. O potser a ningú no li importa.

La llengua catalana, doncs, queda automàticament rebaixada de prestigi respecte de les matèries de quatre i de tres hores. I el programa és el mateix d'abans, amb història de la llengua i altres melodies no menys angèliques com ara els conceptes de tècniques de comunicació, de cohesió, de coherència o de canvi i caiguda de preposicions. Remeneu-ho tot i llanceu-ho a una classe on la meitat no són nascuts aquí, un bon grapat no entenen pràcticament gens les llengües del país i un altre grapat més considerable saben que aquesta llengua no és altra cosa que una matèria inútil en la societat on viuen; inútil i empipadora, plena d'entrebancs i repressions; i que, com a màxim, hauran de "passar-la", o bé el conjunt del claustre ja s'encarregarà de "fer-la passar" amb mitjanes, amb la vista grossa o amb un cansament secular insuperable, per més arran de terra que sigui la nota. Per tant, esborrem allò que el català és la llengua pròpia d'aquests centres: és, ras i curt, una matèria que ja fa anys que genera antipatia; la matèria i els que l'ensenyen: perquè els alumnes perceben perfectament que se'ls exigeix més del que el sistema els dóna i del que el país els demana. Estem creant, doncs, uns professionals que posseiran el nivell "C" legal de català i que, en el millor dels casos, usaran (usen, vaja) un perfecte, repugnant, catanyol.

La sensació general és que tothom sap això de sobres, que en el fons (gairebé) tothom ho lamenta i (gairebé) tothom voldria que no fos així, però que tothom es troba que no sap què fer-hi o que no pot fer-hi el que creu que fóra bo; i que els polítics directament implicats en la qüestió, ara més que mai no s'hi senten incòmodes sinó ben al contrari: potser finalment sí que arribarem al seu ideal, a fondre'ns en una, grande y libre, quan finalment haurem desaparegut els que emprenyem.


Joan Solà
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 20 de desembre del 2008

NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.

dimecres, 17 de desembre de 2008

Josep Noguera, Premi a la Cultura 2008

Foto Regió7

L'historiador Josep Noguera i Canal va rebre dissabte dia 13 el Premi a la Cultura Ciutat de Berga 2008. Tot i que em sap greu de no haver-hi pogut ser, l'amiga Carme em va fer un esplèndid resum de l'acte que, amb el seu permís, reprodueixo:

"Potser m'hauria agradat més poder-te explicar 'de viva voce' i no per escrit com va anar el Premi a la Cultura. La veritat és que va estar molt bé.
Començo pel principi. Obre l'acte la regidora Carme Barniol, ho fa molt bé -i no perquè sigui amiga meva-, acostumo a ser crítica amb la gent que m'aprecio, així que ho fa molt bé, en sap d'escriure, sap molt de llegir-ho o interpretar-ho, digues-li com vulguis. Després, un vídeo on s'expliquen els 50 anys de trajectòria de l'Agrupació Teatral la Farsa. Recull el Premi la Montserrat Minoves, que agraeix el premi i el dedica a tots els que han passat durant aquests anys per la Farsa i, evidentment, un record emocionat als que malauradament ja no hi són.
Després, el presentador proclama el nom de Josep Noguera com a Premi a la Cultura 2008 i comença un vídeo on s'explica la vida del Noguera, des que era jove fins ara, amb les seves publicacions, les seves inquietuds i les seves iniciatives, entre altres, La Bauma dels Encantats. En aquell moment apareix un Quirze Grifell jove i guapo... Quan acaba el vídeo, el Noguera puja i recull el Premi de mans de l'alcalde de Berga, Juli Gendrau. Tot seguit agraeix també a molts dels que ja no hi són, als que hi són i al públic en general. Poques paraules però ben dites. Se'l nota una mica nerviós o amb ganes d'acabar, aquesta és la meva sensació. Després ell mateix m'ho confessa.
Mitja part i una gran sorpresa, actuació del grup de corda de l'Escola de Música, alumnes i professors interpreten durant tres quarts d'hora tot un seguit d'obres des del barroc fins a peces modernes i actuals. Una gran actuació que sona molt i molt bé. Cap a les 12, acabant a la mateixa hora que el partit Barça Madrid, sortim del teatre i cauen flocs de neu, és hivern, m'agrada".
La més sincera enhorabona a l'amic Josep Noguera!

diumenge, 14 de desembre de 2008

Torna la neu

Foto Josep Vidal-Alaball

dissabte, 13 de desembre de 2008

Una obra de Vinyes i Carrion al TNC


Abans de veure la magnífica posada en escena de La Dama de Reus al TNC, llegeixo els plafons que expliquen quatre coses de l'autor i de l'obra. La sorpresa arriba quan llegeixo que Ambrosi Carrion "en els anys trenta rep la influència de l'expressionisme alemany que Ramon Vinyes introdueix a Catalunya". Magnífic!, penso, Ramon Vinyes ara mateix ja és present al vestíbul del Teatre Nacional de Catalunya.
Però la cosa no s'acaba aquí. Una mica més avall, el professor Jordi Castellanos dóna notícia d'una obra, "El misteri de Santa Eròfila, una peça de "teatre estrambòtic" escrita amb Vinyes" l'any 1940 en terres de França.
Responsables del TNC han fet pública la intenció de representar alguna obra de Vinyes, fins i tot han parlat de Peter's bar. Ara toca que algun director teatral amb sensibilitat per Vinyes llegeixi aquesta peça escrita a dues mans i la porti a l'escenari. Seria un magnífic homenatge a aquests dos grans damaturgs exiliats.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Mississipi Mass Choir al Palau de la Música Catalana



Una coral és una de les formes més perfectes d'ànima col·lectiva.
El Palau de la Música Catalana és el temple ideal per deixar-se endur.
El Mississipi Mass Choir, un dels millors cors del món, que ara celebra el 20è aniversari, ha aixecat cossos i esperits amb l'energia i el ritme de les seves veus negres. Gospel d'alta graduació, una autèntica "bomba d'amor".

dilluns, 1 de desembre de 2008

Museu virtual de la Patum de Berga


A partir d'ara qui vulgui saber què és la Patum disposa d'una eina que es pot fer servir des de qualsevol lloc del món, el Museu virtual de la Patum, engegat per l'Ajuntament de Berga.
Els berguedans, que sabem una mica de què va la festa, podem entrar al nou museu a tafanejar i a veure si allò que s'hi explica coincideix amb la idea que fins ara en teníem. Com a detall curiós, a l'entrada hi ha un comptador que ens informa dels dies que falten per a la sortida del Tabal.
Entreu-hi clicant aquí: Museu de la Patum