dilluns, 14 de setembre de 2009

Manifest de Gemma Badia i Pujol a "L'Onze de Setembre i Gironella"

L'actriu berguedana Gemma Badia i Pujol, coneguda per la seva interpretació del personatge de la Lara, l'assistenta de la Paquita a la sèrie "El cor de la ciutat" de TV3, va escriure aquest manifest i el va llegir el dia 10 de setembre, després de la representació, en presència del president Jordi Pujol.

Bona nit, catalans i catalanes.

Després de gaudir d’aquest espectacle, "L’Onze de setembre i Gironella", el sentiment de pàtria, i l’engany que hem patit durant gairebé 300 anys, cada dia és més ferm dins de tots nosaltres. Hem vist la mort de molts companys i compatriotes i hem estat esclaus d’una utopia que avui en dia és més forta que mai.

Ara és el moment d’unificar tots els pobles de Catalunya, començant pels de la comarca i estenent-nos per arribar agrupats diumenge a Arenys de Munt. Jo hi seré, espero que tots vosaltres també.

Així doncs, aquest any 2009 hem de parlar de dues celebracions, la de demà 11 de Setembre i la del dia 13 a Arenys també per poder-hi dir la nostra. Els pobles, com les persones, tenim tot el dret a ser lliures, a decidir què volem ser, de saber qui sóm, d’on venim i on volem anar, i assumint per vies pacífiques i democràtiques totes les conseqüències del cas.

No volem un nou finançament ni cap altre Estatut. Volem un model d’organització social, deixant apart el del 1936 i posteriorment el del 1978. Volem un país lliure i amb els seus pròpis drets.

Per això aquest any diguem SÍ i fem del somni una realitat! Encara no ens han vençut ni ens venceran mai. Cal seguir lluitant, ara i sempre per la nostra Catalunya que ens han negat durant tots aquests anys.

Se n’ha anat en orris aquella mica d’esperança del temps de la Trancisió, fonamentada en un Estat que es declarava plurinacional, pluricultural i plurilingüistic? Res de res, l’unica nació és Espanya, imperialista com sempre. No s’hi val! A aquesta injusticia flagrant, que ja arrenca del fatídic Onze de setembre de 1714, afegim-hi la permanent desunió i la poca credibilitat dels polítics catalans que ens governen en l’actualitat, mancats de la talla intel·lectual i moral que caldria. Sumem-hi les conseqüències d’una immigració descontrolada i poc integrada encara, malgrat els esforços meritòris que es fan en aquest sentit, i coincidirem tots plegats que hem arribat als límits del desastre.

Fa poc més d’un mes, tornant de les vacances, vaig tenir la sensació (com segurament molts de vosatres, que com jo heu estat en altres països o en altres ciutats) vaig tenir la sensació que en tornar a trepitjar terres catalanes.... Vaig dir-me: Sí... ja sóc a casa! I avui al Berguedà, la sensació és més forta, el sentiment de nacionalisme i pàtria se’m fa cada cop més intens ja que aquesta és la meva terra, on vaig néixer, on hi viuen els meus, la nostra terra, terra de Patums i Onzes de setembre, i la terra de tots: segadors, artistes, Verdaguer, Espriu, Foix, Maragall... Terra de gent que lluita, de gent que hem plorat pel que era nostre i ningú ens ha frenat. Jo sóc i visc en una terra on parlem en català!

Gràcies, jutges espanyols; gràcies, polítics de fira; gràcies, demòcrates de saló... perquè vosaltres ens doneu forces per dir SÍ a una Nació.

Visca la terra i Visca Catalunya!

Gemma Badia i Pujol
Gironella, 10 de setembre del 2009

L'Onze de Setembre i Gironella

2 comentaris:

Alejandro Hidalgo ha dit...

Trobo que té molt bon començament el manifest, i és d’un caràcter sintètic fabulós. M’agrada que sigui un document curt amb una narrativa austera. No cau l’autora en el nacionalisme mes visceral i conjuga molt bé la raó amb els sentiments.
El text és directe i el missatge que desprèn va directe a la part emocional de l’oient. En conjunt vull destacar el llenguatge pròxim del manifest i la proximitat al públic que aquest aconsegueix. Pot ser falta un final una mica més contundent incloent a la frase “Visca la terra i visca Catalunya” un “Lliure!” al final.
M’hagués agradat poder escoltar a Gemma Badia per tal de comprovar com es transformen les paraules que ella ha escrit a través de la seva oratòria.
Conlusió: Fantàstic!

Cap de ha dit...

La Gemma té una oratòria que convenç al més incrèdul. Sento entrar tan tard a comentar el manifest, però me n'hi assabentat avui de la seva existència.