dimarts, 29 de setembre de 2009

Carme Paredes exposa fotografia i pintura

Pintura de Sicília

La berguedana Carme Peredes presenta fins el dia 17 d’octubre l'exposició Roba estesa a la llibreria Quatre Cantons del carrer Major de Berga.
Els treballs de la mostra són fotografies i pintures amb el motiu que dóna nom a l'exposició, roba estesa.
Les tècniques que fa servir són el puntillisme i el collage amb roba, utilitzant l'oli, la pintura plàstica i la pols de marbre, segons el quadre.
Carme Peredes forma part de l'Associació Fotogràfica AFTDAO i del col·lectiu Dones d'Art i ha participat en diferents exposicions i projectes col·lectius, com per exemple el Calendari Cíclic de Patum i Art a la Berruga. Individualment, ja havia presentat a la mateixa sala una exposició de retaules romànics i una altra de fotografies del Nepal. La seva condició de viatgera fa que el seu fons fotogràfic tingui arxivades imatges fantàstiques de diversos racons del planeta.


Fotografia de Jamaica (no és a l'exposició)

divendres, 25 de setembre de 2009

Jordi Cussà - La independència com a conclusió

L'article que avui us presentem és una interessant reflexió sobre els motius per defensar la independència política de Catalunya.
La conclusió té més valor perquè ve d'una ment intel·ligent i pel fet que, fa cosa de dos anys, Jordi Cussà defensava que l'encaix de Catalunya a Espanya encara era possible.
Jordi, benvingut al club!

La independència com a conclusió

Quan jo n’era petitet (un pedant de quinze o setze anys que es va estrenar com a adult a la Marxa de la Llibertat), era un simpatitzant del PSUC de López Raimundo i el Guti, genèticament convençut del fet nacional. Però creia fermament que era més important aconseguir un govern d’esquerres a Madrid que no un de dretes a Barcelona. Em pensava, càndid innocent, que un govern d’esquerres, per més espanyol que fos, assumiria la nostra cultura com a pròpia i, progressivament, satisfaria les nostres ambicions socials i polítiques per pura justícia històrica (durant uns anys, fins m’esforçava en anar a favor de les seleccions nacionals espanyoles).

La decadència purulenta dels darrers governs de Felipe González, amb la LOAPA, els GAL, i una corrupció incorruptible, em van desenganyar de les “esquerres” espanyoles i enfrontar a la qüestió des de l’altra banda. Només els polítics catalans (i no tots) poden tenir voluntat de defensar i enaltir la nostra cultura i la nostra nació. Llavors la fúria d’Aznar em va obrir els ulls de bat a bat: si no tots la majoria, ens continuen considerant els masovers de la masia, i en comptes d’agrair la solidaritat que sempre hem demostrat (ni que sigui imposada), continuen creient que tenen el dret d’exigir-la. Segons ells, una llei anomenada Constitució fabricada expressament per procurar l'esperit d'un cos estatal plurinacional, els garanteix drets inalienables de sobirania sobre la nostra sobirania. I poden negar-nos les seleccions esportives i agredir la nostra llengua i menystenir-nos culturalment. Així ho han fet durant trenta anys, governs espanyols d’esquerres i de dretes, sovint amb la col·laboració tàcita o explícita de governs d’esquerres o de dretes catalans.

Tot i així, perquè la independència em semblava utòpica, continuava dient-me que potser calia arribar a un compromís com el concert econòmic, i negociar amb tossuderia l’expressió col·lectiva dels nostres drets nacionals. Un altre error, em temo, perquè ells entenen que negociar és cedir, cedir territoris i privilegis obtinguts per dret de conquesta, i actuen com un pare sever que marca els límits a tots els membres de la família. És per tots aquests motius, que finalment he arribat al convenciment que no ens queda més remei que actuar com adolescents rebels i marxar de casa del dèspota, si cal pelats i amb un cop de porta. Enfront la seva intransigència, la nostra independència.

El que més em revolta, ho confesso, és que donin l’obediència per garantida i no vulguin comprendre que, si no podem caminar junts per voluntat pròpia, per collons no anirem enlloc ni junts ni per separat. I el que més m’ha retingut a reconèixer, davant del mirall, que he arribat a l’independentisme per lògica si no per convicció, ha estat el mateix fonamentalisme de signe contrari: em revolten tant o més aquells nacionalistes catalans que, si no combregues cada matí amb la seva ceba de quatre barres, et miren com si fossis un traïdor. O encara pitjor, un imbècil.

Jordi Cussà, setembre del 2009

Podeu accedir al Bloc de Jordi Cussà des d'aquí.

dilluns, 21 de setembre de 2009

Gemma Badia, una actriu berguedana


L'actriu Gemma Badia i Pujol ja té nou dvdbook, és a dir, un recull d'imatges amb fragments dels millors treballs que ha realitzat.
En aquest vídeo que avui us presentem hi surten diferents curtmetratges:
Desempleo, de Dani de la Orden,
Un poema de..., de Dani de la Orden,
Similares, de Marcos Palacios,
"El Cor de la ciutat", sèrie a TV3, en la qual actualment la Gemma fa el personatge de Lara,
El Videoclip del grup Prebe, "Pasión morena".
L'actriu ha participat en altres curts que no surten en aquest dvdbook, com per exemple:
Des(n)lace, de July Paola,
Au revoir, de Maria Cano.
Ha estat actriu de repartiment en el programa "Somiers", a TV3. De cara al futur, Badia té uns quants projectes a la vista. Des d'aquí li desitgem una llarga i profitosa carrera artística.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Manifest de Gemma Badia i Pujol a "L'Onze de Setembre i Gironella"

L'actriu berguedana Gemma Badia i Pujol, coneguda per la seva interpretació del personatge de la Lara, l'assistenta de la Paquita a la sèrie "El cor de la ciutat" de TV3, va escriure aquest manifest i el va llegir el dia 10 de setembre, després de la representació, en presència del president Jordi Pujol.

Bona nit, catalans i catalanes.

Després de gaudir d’aquest espectacle, "L’Onze de setembre i Gironella", el sentiment de pàtria, i l’engany que hem patit durant gairebé 300 anys, cada dia és més ferm dins de tots nosaltres. Hem vist la mort de molts companys i compatriotes i hem estat esclaus d’una utopia que avui en dia és més forta que mai.

Ara és el moment d’unificar tots els pobles de Catalunya, començant pels de la comarca i estenent-nos per arribar agrupats diumenge a Arenys de Munt. Jo hi seré, espero que tots vosaltres també.

Així doncs, aquest any 2009 hem de parlar de dues celebracions, la de demà 11 de Setembre i la del dia 13 a Arenys també per poder-hi dir la nostra. Els pobles, com les persones, tenim tot el dret a ser lliures, a decidir què volem ser, de saber qui sóm, d’on venim i on volem anar, i assumint per vies pacífiques i democràtiques totes les conseqüències del cas.

No volem un nou finançament ni cap altre Estatut. Volem un model d’organització social, deixant apart el del 1936 i posteriorment el del 1978. Volem un país lliure i amb els seus pròpis drets.

Per això aquest any diguem SÍ i fem del somni una realitat! Encara no ens han vençut ni ens venceran mai. Cal seguir lluitant, ara i sempre per la nostra Catalunya que ens han negat durant tots aquests anys.

Se n’ha anat en orris aquella mica d’esperança del temps de la Trancisió, fonamentada en un Estat que es declarava plurinacional, pluricultural i plurilingüistic? Res de res, l’unica nació és Espanya, imperialista com sempre. No s’hi val! A aquesta injusticia flagrant, que ja arrenca del fatídic Onze de setembre de 1714, afegim-hi la permanent desunió i la poca credibilitat dels polítics catalans que ens governen en l’actualitat, mancats de la talla intel·lectual i moral que caldria. Sumem-hi les conseqüències d’una immigració descontrolada i poc integrada encara, malgrat els esforços meritòris que es fan en aquest sentit, i coincidirem tots plegats que hem arribat als límits del desastre.

Fa poc més d’un mes, tornant de les vacances, vaig tenir la sensació (com segurament molts de vosatres, que com jo heu estat en altres països o en altres ciutats) vaig tenir la sensació que en tornar a trepitjar terres catalanes.... Vaig dir-me: Sí... ja sóc a casa! I avui al Berguedà, la sensació és més forta, el sentiment de nacionalisme i pàtria se’m fa cada cop més intens ja que aquesta és la meva terra, on vaig néixer, on hi viuen els meus, la nostra terra, terra de Patums i Onzes de setembre, i la terra de tots: segadors, artistes, Verdaguer, Espriu, Foix, Maragall... Terra de gent que lluita, de gent que hem plorat pel que era nostre i ningú ens ha frenat. Jo sóc i visc en una terra on parlem en català!

Gràcies, jutges espanyols; gràcies, polítics de fira; gràcies, demòcrates de saló... perquè vosaltres ens doneu forces per dir SÍ a una Nació.

Visca la terra i Visca Catalunya!

Gemma Badia i Pujol
Gironella, 10 de setembre del 2009

L'Onze de Setembre i Gironella

diumenge, 13 de setembre de 2009

Günter Benedde exposa a la galeria Quatre Cantons de Berga

Günter Benedde
Fins a finals de setembre s'exposa a la llibreria Quatre Cantons del Carrer de la Ciutat de Berga l'obra recent de Günter Benedde, pintor alemany que des de fa 52 anys passa temporades a Berga, on hi té un taller i s'hi inspira.
El Günter, conegut també per la seva afició als escacs, ha de ser considerat sens dubte un pintor berguedà. Alguns topònims de la comarca han servit per posar títol als seus quadres.
En aquesta mostra ens presenta obra sobre paper, amb un estil bàsicament expressionista, colorista i molt geomètric.

El paó de Pedret
Detall d'una pintura de Günter Benedde. Es tracta del paó que el Mestre de Pedret va pintar sobre el cercle de l'orant de Sant Quirze de Pedret. Segons els entesos, és el símbol de la immortalitat.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Proposta per realitzar un referèndum independentista, també a Berga

Teulades
El Bloc d'en Titot publica avui aquesta informació:

La CUP de Berga ha presentat una moció per tal que l'ajuntament acordi convocar una consulta popular sobre la independència nacional amb la següent pregunta:

"És vostè partidari que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?"

La formació independentista berguedana ha emès el següent comunicat públic:

Després del multitudinari acte de de presentació de la consulta popular d'Arenys de Munt i enmig d'un degoter de viles i ciutats catalanes que se sumen a aquesta iniciativa, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Berga ha proposat per via d'una moció al ple municipal del proper dijous 10 de setembre per tal que l'ajuntament berguedà convoqui una consulta popular de similars característiques.

La consulta, que s'haurà de realitzar abans no acabi l'any 2009, en una data a consensuar, inclourà la pregunta: "És vostè partidari que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?"

Visiteu el bloc de Francesc Ribera aquí.

dijous, 3 de setembre de 2009

Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

Cartell de la consulta
La consigna és 'vull votar'
per Vicent Partal

És així de senzill: no demane sinó votar. Tota la reivindicació política que faig és aquesta: vull votar. Vull que em demanen si desitge continuar dins l'estat espanyol o si preferesc ser independent. Únicament això. I ja dic d'antuvi que acceptaré el resultat, siga quin siga. Si guanya Espanya, continuaré treballant per la independència, però acataré el resultat. I si guanyem nosaltres, treballaré perquè els qui vulguen ser espanyols tinguen en tot moment el dret democràtic de votar. Vull votar. En aquests moments, quan tot sembla tan complicat i confús, aquesta és una consigna senzilla i poderosa contra la qual cap argument polític no pot presentar-se com a decent. Però, per si en dubtàvem, ací tenim el govern espanyol dient que a Arenys de Munt una consulta ciutadana sobre aquesta matèria és il·legal. És il·legal votar? En una democràcia? M'ho hauran d'explicar i, sobretot, ho hauran d'explicar als altres europeus, vejam si hi ha ningú que aconseguesca d'entendre-ho.

Legalment, la intervenció de l'estat és ridícula. La consulta, com sap tothom, no la convoca l'ajuntament i, per tant, invocar la Llei de Bases de Règim Local no té gens de sentit. Políticament, és molt més greu. Ara fa tres anys a Arenys de Munt es va fer un referèndum (consulta, vaja...), igual que el que es proposa ara, sobre la urbanització de la riera. Van votar 1.160 dels 6.201 electors censats i no va passar res. Ningú no va invocar aleshores cap llei. I si s'invoca ara, després de les amenaces de la Falange per cert, és per la pregunta. És la pregunta concreta que fa saltar de polleguera el govern espanyol.

Un gest senzill i comprensible en qualsevol democràcia com és el de fer una pregunta als ciutadans esdevé un infern per al govern espanyol, si aquesta pregunta és 'Accepteu que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?' Ep, però amb això ens regalen un argument fabulós. Fabulós davant la Unió Europea, davant els Estats Units i davant el món democràtic, incloent-hi els possibles demòcrates espanyols. Perquè la qüestió és, senzillament, que no ens volen deixar votar per por del resultat. I no hi ha cap país democràtic que puga acceptar la idea d'escamotejar el dret de vot dels ciutadans per evitar que voten allò que el govern no vol que voten.

Vicent Partal, a Vilaweb
Dijous, 3 de setembre de 2009