El pintor Joan Queralt va néixer a Sarrià el 1947. Va agafar els pinzells als 19 anys i des de 1965 ha fet exposicions per tot Catalunya. Actualment resideix a Casserres (El Berguedà)i viu professionalment de la seva pintura.
D'estil molt personal i identificable, pròxim als postimpresionistes i als fauvistes, les seves pintures són plenes de colors vius i fortes càrregues emotives.
La sentència signada per la magistrada del Tribunal Suprem espanyol, Celsa Picó Lorenzo, nascuda a Barcelona el 1952, Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster cum laude en Estudis Europeus, pertanyent a Jueces por la Democracia i considerada progressista:
Primer de tot, deixa’m donar-te la meva més sincera enhorabona pel premi a la Cultura 2010 que et concedeix la nostra ciutat de Berga amb una total unanimitat per part de persones i entitats.
Abans de fer amistat amb el pintor de la barba i la pipa, vaig tenir la sort de trobar el teu germà Agustí com a professor a l’escola dels germans de La Salle de Berga. En el poc temps que el vaig tenir, va ser del primers que em va fer adonar de la necessitat d’estimació cap a llengua catalana i va ser l’encarregat d’incentivar la nostra sensibilitat poètica i musical.
Anys més tard, durant uns mesos, em vas fer de professor de pintura al taller que tenies a sobre del cafè de Cal Negre. Com un petit tresor, encara conservo intacte el meu autoretrat inacabat, on jo hi veig encastats els teus consells i la teva sàvia mirada.
Hem compartit l’admiració pel teu enyorat mestre Josep Maria de Martín, l’artista total que va deixar Barcelona per tornar a la casa dels pares poder fer lliurement una vida cultural ben peculiar. Lector incansable, escriptor, pintor, il·lustrador i caricaturista. El senyor de Martín va formar una interessant alineació de pintors deixebles: vosaltres dos, Agustí i Joan Ferrer, Marià Bergua, Ramon Buchaca, Domènec Cosp, Climent Vilella i Maria Àngels Perarnau, fins arribar a Salvador Vinyes, entre d’altres. Com el mestre, tu també has ensenyat el camí a noves generacions de pintors berguedans.
Durant molt de temps t’he seguit amb entusiasme per contemplar les diferents exposicions a Berga, a Barcelona i altres indrets de la geografia catalana, que formen una bella col·lecció d’invitacions i programes de mà. Recordo la boníssima impressió que em va causar la que vas fer al centre de Palafrugell. Després d’anys de negres, grisos i marrons foscos, apareixia una nova gamma de colors, senyal d’una nova etapa creativa.
El teu gran any, sens dubte, va ser el 2009, ple d’activitat i força expressiva. L’exposició de Puig-reig, al Celler de ca la Quica; la de Barcelona, al gran gimnàs de la Fundació Collserola, amb aquells quadres de gran format; el maridatge de la teva pintura amb la cuina Roger Martínez en uns sopars memorables. Amb l’exposició més gran arribaven també nous colors a les teves teles, ara vermells, ara blaus, ara blancs, tots esclatants de vida.
Saps molt bé que aquest país és esquerp a l’hora de reconèixer els seus grans homes i dones. Per això, quan fa pocs dies vaig saber que et donaven el premi, vaig sentir un goig immens. De tot cor, et dic un cop més, ànims i per molts anys, Joan!
Quirze Grifell
Carta publicada a Regió7 el dilluns 13 de desembre de 2010 (pàgina 41)
Amb aquest poema de l'Agustí Ferrer volem retre homenatge al pintor Joan Ferrer, amb motiu de la concessió del premi de la ciutat de Berga a la Cultura 2010. A sota el poema l'autor explica alguns detalls de la seva composició.
L'enhorabona i per molts anys, amics Agustí i Joan!
PER TU, JOAN
Cobries amb l´orgasme gris blavós,
de gram estructurat, l´argila eixorca.
Li burxes els budells a cops de forca
i un arbre, a cada trau, neix vermellós.
Abstractes harmonies verd foscant
amaguen vells secrets fressats de móres.
Baveja gotes d´aigua per les vores
la clepsa que la sorra va xuclant.
Eremita del color,
bruixot, poeta,
sòlid esteta,
pintor!
Baixaven els ramats d´escorça bruna
per negres espirals, formant meandres.
Estrenyen el camí vols de calandres
i es cargolen les branques, una a una.
Embriac de la foscor,
pinzell perfecte,
germà dilecte,
pintor!
Agònics espetecs d´ala esquinçada
solcaven recs de sofre pel teu pit.
Roents ungles de foc ja són oblit
i dringa pels teus ulla la nova albada.
Pipaire i compositor,
ritme i vivència,
grec de Florència,
pintor!
Agustí Ferrer i Gasol
Juny de 1975
Nota de l'autor
Vaig compondre aquest senzill però emotiu poema l´any 1975. (Hòstia! M´he fotut vell). Cada quartet decasíl·lab correspon a una visió personal d´un quadre concret, excepte l´últim que, per raons paleses, he escrit aquests dies, ajustant-me, tant com he pogut, a l´estil, ritme i rima dels versos originals.
