diumenge, 22 de març de 2009

En la mort de Jordi Enjuanes-Mas



RUTA DE LA SEDA

En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.

I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.

Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda

circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.

Jordi Enjuanes-Mas


Vaig conèixer el poeta Jordi Enjuanes-Mas a partir del seu sonet dedicat als vuitanta anys de Climent Forner. Ha estat una amistat molt curta, de correu electrònic i alguna trucada telefònica, però molt intensa i plena de poesia i complicitat a través dels nostres blocs personals.
El dia 24 de febrer vaig rebre aquest correu electrònic:

"Hola, Quirze! He vist que has penjat la meva ruta (al bloc La mar que mai no calla). Gràcies. Demà me'n vaig cap a Barbate (Cadis) a passar el mes. Per setmana santa m'he de fer analítiques.
Et suposo molt ocupat, jo ho he estat escrivint molt. Per sant Jordi em publicaran un llibre els de l'insti de Calafell i he estat organitzant els materials. Al final m'hi surten uns 120 poemes. Havia de sortir també un recull en una revista molt espectacular que fan a Castellar del Vallès. Ja estava preparat, però ara els han fallat amb la història de la crisi, la subvencions de bancs i caixes. Sortirà per la festa de Castellar que crec que és a l'agost. Serien vuit pàgines tamany foli qualitat cartoné. Em donaran 50 separates, ja te'n faré arribar una.
Fa dies que no sé res del Climent. (...) Em va enviar l'últim quadern de Viver.
Que no t'hi cansis!
Cordialment
Jordi"

El sonet "Retorn a Serrateix" és el seu darrer poema que vaig rebre, el 5 de març:

RETORN A SERRATEIX

Mal que perduts ja creia bous i esquelles,
joiós revius, reviscolat esqueix,
cos meu que, tot refent-te, el meu cor pelles
i endins del pit amb tu en mi tot reneix.

Oh goig adelerat que em renovelles
quan des del finestral de Serrateix
contemplo les augustes meravelles
del Pirineu que allà als meus ulls s’acreix!

D’amagatotis de l’abat, les velles
pedres del monestir, vetllant des d’un relleix
el vell camí del sol i les estrelles,

m’endinsen al terrer ferm com un teix.
I, a cal Fuster, les olles i escudelles
m’acullen redonant-me força i bleix!

Jordi Enjuanes-Mas

La seva poesia queda en els seus blocs. Aquest n'és un:
http://rimesparse-jordi.blogspot.com/

1 comentari:

Jacint Torrents Puig ha dit...

Sóc Jacint Torrents Puig, el responsable de la publicació a "Artilletres" d'un recull de poemes d'en Jordi Enjuanes. També el vaig conèixer per internet, i gràcies a en Josep Ruaix, fa poc més d'un any. Durant la malatia, i per parlar de l'edició, el vaig visitar en tres ocasions. M'alegra saber que et volia enviar una separata. Quan les tinguem, pel setembre, ja ho diré a la seva muller perquè hi compti. Crec molt en l'alta qualitat dels seus poemes.