El virolai de Marcel Casellas i La Principal de la Nit

El futur passa per Alacant

Que Jaume I torne a Alacant

L'any passat, quan es van complir 300 anys de la batalla d'Almansa, alguns ens vam dedicar a recordar la derrota amb la mirada posada en el futur, en la recuperació necessària de les llibertats perdudes del País Valencià i de les valencianes i els valencians del segle XXI, de cara a fer front als nous reptes d'una societat globalitzada. Mentrestant, uns altres es van dedicar a continuar destruint: destruint la llengua, destruint el territori i, fins i tot, el mateix 25 d'Abril, quan es complien els tres segles, la llibertat dels que estimem la terra de poder continuar veient uns canals televisius que ens informen del que ocorre en el conjunt del nostre país en la nostra llengua; ja llavors, vam insinuar que potser el que volien era celebrar la victòria del «seu» Berwick particular contra els «nostres» maulets del segle XVIII.

Ara, un any després, alguns pretenem refer el que es va perdre, mentre els altres encara contiuen amb la destrucció de tot el que resta en peu. Mentre els uns commemorem els 800 anys del naixement de Jaume I i sabem, perfectament, què celebrem, els altres miren d'enterbolir i amagar tot el possible d'on venia aquest rei, d'on eren els repobladors que van venir amb ell, quina llengua parlaven, quins eren els seus signes d'identitat i quina societat van construir en aquestes terres, amb quins referents i amb quina orientació. En aquest sentit, no sorprèn que hagen volgut, una vegada més, impedir que els descendents, físics o referencials, d'aquells primers pobladors, ens continuem comunicant amb els nostres «parents» de la resta del territori comú; a més, en ple segle XXI, no hagen trobat una manera millor d'evitar aquesta comunicació, aquesta interconnexió entre les persones i les terres que compartim llengua i cultura, gràcies a Jaume I, que tallar la circulació lliure de les ones televisives, la manera actual de mantenir aquest espai comú que el Conqueridor, nascut ara fa 800 anys, va fer possible.

I, justament, han començat el seu atac a la unitat i a la llibertat des de les terres d'Alacant. Per això, com a resposta clara i ferma a l'agressió, nosaltres volem que Jaume I torne a Alacant, com ho va fer, per plantar cara en el seu temps a una revolta generada en aquelles terres.

Eixe nou Jaume I no ha de ser un altre que el nostre poble, els homes i les dones que senten en cor i en el cervell la indignació per l'atac rebut a la nostra llibertat i al nostre dret a comunicar-nos amb la resta de la col·lectivitat dels pobles que Jaume I va forjar en estendre les seues terres i, amb elles, la llengua, la cultura i la nació que ens són comunes.

Per això, la nostra crida a aquest nou «Jaume I col·lectiu»,
a la gent de totes les comarques del País Valencià, però també de la resta de la nació, del Principat de Catalunya, de les Illes Balears..., per a què tots ens trobem en Alacant cridem ben fort, a la nostra capital del Sud, que ja està bé, que ja estem farts de tanta manipulació i de tants atacs a la nostra llibertat i a la nostra dignitat com a poble; que no estem disposats a continuar suportant tanta manipulació de les paraules i tanta indignitat en els fets; que som valencians i que volem continuar vivint també televisivament en valencià, en la llengua que ens van dur des de Catalunya les dones i els homes que van baixar aquell segle XIII, valerosament, decididament, en un autèntic salt al desconegut, seguint les petjades del bon rei Jaume, per bastir i construir un país millor per a ells i els seus fills; per tots nosaltres, doncs, d'alguna manera.

Acció Cultural del País Valencià

Més informació sobre els actes d'Alacant

Es prepara el Cap d'Any Patumaire

Aquest any està resultant força curiós pel que fa a les festes. La festivitat de Sant Josep va coincidir amb Setmana Santa. Dijous de la setmana vinent s'escauen el Primer de Maig, dia dels treballadors, i l'Ascensió, data tradicional de la sortida del Tabal, ara traslladada a diumenge.
Dijous comença, doncs, el cicle patumaire. Amb la qual cosa el rellotge del temps berguedà, segons diuen, es posa a zero. Per aquest motiu, l'Agrupació Fotogràfica Tallers d'Arts i Oficis ha penjat a la seva pàgina web aquesta convocatòria:

Dimecres dia 30 d'abril celebrarem el Cap d'Any Patumaire
Deixem l'any de l'Àliga per entrar en el de Nans Vells.
Com cada any, farem un sopar (aquest cop a La Nota) per després dirigir-nos als voltants de les 12 de la nit a la plaça de Sant Pere, on repartirem els ja tradicionals fuets de xocolata i ho remullarem amb barreja.
Una colla de músics, dirigits per Pòlit Miró, interpretaran els clàssics i típics tirabols.
Com més serem més festa farem.
Us hi esperem!

Trobareu més informació sobre el Calendari Cíclic de Patum a:
Agrupació Fotogràfica

El català, llengua comuna

Manifest «El català, llengua comuna»
Sant Jordi 2008

Pròleg

Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement
mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptora.


El català, llengua comuna

Les entitats signatàries d aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això, manifestem el següent:

1. L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

2. Les administracions i institucions públiques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potencï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.

4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d establir les mesures necessàries per facilitar l exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

6. El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.

7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té
qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.

8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

9. La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d 'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

10. Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Barcelona, 23 d'abril de 2008

Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB)
Associació Catalana de Residents Senegalesos
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN)
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya
Associació de Dones Amazigues Tamettut
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC)
Associació de Treballadors Pakistanesos
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya
(ATIMCA) Centre Cultural Islamic Camí de la Pau
Centro Boliviano-Catalán
Comunitat Palestina de Catalunya
Comella Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya)
El Mirador deis Immigrants
Els Altres Andalusos
Espazo Galego dos Països Catalans
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT)
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol)
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT)
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la Solidaridad y la Cooperación)
Plataforma per la Llengua
Rede.cat
Veu Propia

Qualsevol nit, de lluna plena, pot sortir el sol...

Presentació del llibre Músiques de la Patum

El dia de Sant Marc, divendres 25 d'abril, a les 8 del vespre i a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga, tindrà lloc la presentació del llibre Músiques de la Patum, de Ramon Felipó i Sergi Cuenca.
L'acte preveu les intervencions de Ramon Viladés, president de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, i de monsenyor Jaume Traserra, bisbe de Solsona.
La coberta del llibre és obra de Jaume Capdevila, Kap, i la contracoberta ha estat creada per Salvador Vinyes.
Més informació:
Festes.org

El valencià, acadèmicament és català

Joan Fuster i Ortells

Vilaweb, dimarts, 15/04/2008

El govern valencià, obligat a admetre la denominació de català als estatuts de la Universitat d'Alacant
Els havia modificat, però el Tribunal Superior de Justícia valencià no li dóna la raó

El Diari Oficial del País Valencià publica avui un decret que dóna per bons els estatuts de la Universitat d'Alacant que fixen que el centre potenciarà 'l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament català'. La Generalitat ho havia modificat, però la universitat ho va recórrer al Tribunal Superior de Justícia valencià i ara li ha donat la raó.

El diari oficial publica avui un decret que recull la sentència, que es va debatre al ple de l'11 d'abril a instàncies del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora.

El govern valencià va aprovar els estatuts del centre el maig del 2004, d'acord amb les previsions de la llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre. La universitat va recórrer la modificació del punt 2.k per la via del contenciós-administratiu, i ara el Tribunal Superior li ha donat la raó.

Llegiu aquí el decret:
Conselleria d'Educació

Barribrossa 2008

Barribrossa rescata de l'oblit el poeta Agustí Bartra
publicat el 14/04/2008 Redacció Bcn.cat

Del 14 al 20 d'abril, diverses activitats de poesia, narrativa i teatre repassen l'obra de l'autor
Quan es compleixen cent anys del seu naixement, el festival Barribrossa vol fer emergir l'obra del poeta Agustí Bartra (1908-2008), una figura fonamental, tot i que pràcticament desconeguda, de les Lletres Catalanes.

Segons Lluís Solà, el coordinador d'aquest programa, dedicar diferents sessions a Bartra era "una necessitat" per a l'Espai Brossa, ja que "pràcticament no hi ha llibres sobre la seva obra a les biblioteques públiques".

Sota el títol L'Odisseu. Tres formes, un Món -en referència a un dels textos de l'escriptor sobre l'Ulisses de l'Odissea-, les activitats previstes, moltes d'elles gratuïtes, fan un recorregut pel teatre, la narrativa i la poesia de Bartra.

La representació de El tren del Cristall, "una obra de primera" en paraules de Solà, inaugurarà el particular homenatge a l'autor de L'oasi perdut, Cant Corporal, Arbre de foc i Màrsias i Adila, entre d'altres.

L'obra Cora i la Magrana, una de les tres parts Sonata en tres temps, que es va estrenar ara fa 50 anys a Mèxic, on Bartra va estar exiliat, serà altre dels espectacles que es podran veure al Barribrossa.

El Crist de 200.000 braços, sobre el destí tràgic de quatre homes al camp d'Argelers l'any 1939, servirà per descobrir la força lírica de l'obra de Bartra, fins i tot quan hi és present la mort.

Calipso, Penèlope i la cançó de Nausica són tres peces teatrals breus de L'Odisseu que prenen forma a la darrera de les representacions sobre l'obra del poeta.

El programa dedicat al dramaturg el completarà un Club de Lectura sobre el mite d'Ulisses i una activitat de poesia i dansa que servirà per recordar la darrera poesia de Bartra, que va morir a Terrassa l'any 1980.

Placa de record a Ciutat Vella

Totes les activitats es desenvoluparan en tres escenaris: el Convent de Sant Agustí, al Museu Picasso i al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

En el seu afany per recuperar "dramatúrgies submergides", segons ha explicat el director de l'Espai Brossa, Hermann Bonnín, Barribrossa també ha preparat altres nou muntatges. D'entre tots ells, destaquen la coreografia de teatre emergent La danza del cisne d'Íker Goméz, una projecció de cinema "Nic" i un recital dedicat a Josep Palau i Fabre.

La iniciativa, que se celebra del 14 al 20 d'abril, compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes -que contribueix amb les sessions Lletresalbrossa- el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, el Museu Picasso i el Districte de Ciutat Vella. Precisament, aquest districte contribuirà a homenatjar el poeta amb la descoberta d'una placa en el seu record.

Programa d'actes:
Programa Barribrossa 2008

La República Catalana fa 77 anys

Cliqueu a les imatges i les veureu millor

Mercè Rodoreda i l'aire fresc de la República

Avui és un dia especial. El 13 d'abril de 1983, fa 25 anys justos, Mercè Rodoreda va morir a Girona. El proper 10 d'octubre farà cent anys que va néixer aquesta gran dama de la literatura catalana. Per això el 2008 és Any Rodoreda per partida doble.
Demà, 14 d'abril, farà 77 anys de la proclamació de la República. A La Plaça del diamant, segurament l'obra més coneguda de l'escriptora, hi apareix un fragment que descriu amb precisió l'arribada de la República, el tast dels nous aires d'aquella primavera democràtica, difícils d'oblidar:

"I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d'on l'havia treta. Encara em recordo d'aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me'n recordo, que no l'he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l'aire d'aquell dia que va fer un tall en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos".

El cas Guillem Agulló clama justícia

Contra els nazis, amb Guillem

per Vicent Partal
Vilaweb, divendres, 11 d'abril de 2008


Demà, dissabte, farà quinze anys de l'assassinat de Guillem i milers de persones el recordarem i l'honorarem. Però cal que ho fem conscients que la violència neonazi creix, especialment a València, gràcies a la impunitat amb què actuen, puix que els jutges i la policia els deixen fer. I que, per això mateix, la millor manera de recordar-lo és de denunciar aquesta impunitat, d'exigir un canvi immediat i de combatre sens treva la ideologia que sustenten els nazis d'avui.

Dissortadament, ens hi hem acostumat. La presència de l'extrema dreta als nostres carrers no mou grans debats, tret que en facen una de grossa. Quan maten l'Isanta, per exemple. Quan apunyalen emigrants o quan agredeixen a cops una xicota. Ara, la seua presència, marginal i minúscula però visible, es palpa a Barona o a Sant Quirze, per on passegen joves neonazis embrutits per la seua pròpia misèria intel·lectual. Avui els nazis no són un recurs de films amb grans pressupostos o un apunt en un llibre d'història. Són un perill amb què convivim i a què no posem el fre que caldria.

Han posat bombes a la seu d'Esquerra Republicana de València, a seus del Bloc Nacionalista Valencià o a la seu de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i no hi ha hagut cap detenció ni acusació. Han pintat creus gammades i insults en centenars de locals públics de tota mena i ningú no els ha fet pagar l'odi i la violència. Han atupat militants de qualsevol opció progressista o nacionalista, han marcat la cara de joves a Castelló amb una navalla, han agredit homosexuals i emigrants a València i a Sabadell i, per més que hom sap qui són i que són ben coneguts, han passat, a tot estirar, una horeta a comissaria. Han irromput a crits i a colps a presentacions de llibres, han insultat i tirat objectes en tota mena d'actes, sempre amb la policia protegint-los. Fins i tot quan entre els agredits hi ha diputats de partits de l'òrbita del govern. Com s'explica, si no, que a València diputats d'Esquerra Republicana o sindicalistes de la Intersindical Valenciana hagueren d'aguantar insults tancats dins un local mentre la policia, manada per un delegat del govern que és del PSOE, no es preocupava sinó de protegir els militants d'extrema dreta cada vegada que hom provava de fer-los fora?

Els nazis no són un fet puntual i aïllat; ja no. Els nazis són una amenaça real i n'hem de prendre consciència. És veritat que no tenen pràcticament vots, potser és cert que els qui els votarien voten el PP i que, sumant-los tots, són quatre gats. És cert. Però també ho és que es mouen amb una impunitat que fa feredat i sense parió amb cap altra ideologia. És cert que no hi ha lleis dures contra ells, que la policia els mira amb desinterès o desgana, i els deixa fer, si no amb simpatia i camaraderia. I és cert que els jutges no els apliquen la duresa que apliquen a qualsevol que creme una bandera espanyola o ataque en públic la monarquia.

Quan la policia diu en públic que no acaba de saber si una bomba posada a plena llum del dia contra un centre d'acollida d'emigrants a l'Olivereta de València és un atemptat, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'assassí de Guillem passa a la presó menys de quatre anys dels setze a què fou condemnat, es pot presentar a les eleccions, el detenen de nou amb possessió d'armes i propaganda racista i, malgrat tot això, camina lliure pel carrer, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan el govern Zapatero diu oficialment, i malgrat tota la documentació acumulada, que les agressions contra els nacionalistes valencians del 25 d'abril de l'any passat no són obra de l'extrema dreta sinó 'de l'entorn del nacionalisme valencià', és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'informe Raxen (Xarxa Europea d'Informació sobre el Racisme i la Xenofòbia) documenta més de 600 agressions nazis i el delegat del govern, el socialista Antoni Bernabé, diu que no té esment ni de deu, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea o Amnistia Internacional denuncien que l'estat espanyol és un dels cinc únics estats europeus que no publica dades sobre agressions racistes o processos judicials relacionats, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan les autoritats reaccionen a vídeos d'agressions brutals dipositats a YouTube assegurant que no poden confirmar l'existència d'aquests vídeos, que són a l'abast de qualsevol internauta, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim. Quan alguns nazis canten als camps de futbol burlant-se de Guillem o d'Isanta o del Carlos assassinat fa poc a Madrid, i les directives no fan res per impedir-ho, és quan apareix en tota la magnitud el problema que tenim.

Des de fa quinze anys familiars i amics de Guillem Agulló menen una batalla contra l'oblit, però la seua batalla, i nostra, és sobretot una batalla contra la impunitat. I hi hem d'insistir ara més que mai, remarcant que entre nosaltres hi ha nazis violents i que l'estat no fa allò que caldria que fes contra ells. Però, a més de reclamar això, hem de continuar donant suport a la família i als amics de Guillem i hem de treballar cada dia, sens treva, contra el racisme, la xenofòbia, l'anticatalanisme, l'homofòbia, l'odi a la diferència en suma, que és el llenguatge i l'aliment dels cadells del nazisme. I per a ells, ni oblit ni perdó.

Vicent Partal

ONE WORLD ONE DREAM. FREE TIBET FREE CATALONIA

La immigració als Països Catalans

Un estudi situa els Països Catalans entre els països i regions amb més recepció d'immigrants (Vilaweb, 8 d'abril del 2008)

Els Països Catalans han passat a ser, en pocs anys, dels països i regions de dimensions similars amb més població forana, un 15%. Aquesta és una de les moltes dades de l'informe redactat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, dependent de la Generalitat de Catalunya. Les dades es basen en una comparativa entre els principals territoris de parla catalana (Principat, País Valencià i Illes) i una desena de països i de regions europeus (també del Quebec), de característiques similars en dimensió, singularitat cultural i identitària, i amb competències totals o parcials en immigració.

A partir d'informes de cada cas, el centre dirigit per Alfred Bosch ha analitzat totes les dades estadísticament i interpretativament. D'aquesta última anàlisi, a càrrec del director de la Fundació Bofill, Jordi Sànchez, se'n pot desprendre que hi ha prou elements singularitzadors per a parlar d'un model català d'integració.

Per Sànchez, un dels factors diferenciadors de la nova immigració al nostre país és que, tot i l'alt percentatge (només superat en la comparativa per Suïssa, fora de la UE), la majoria ha arribat en un breu període de temps. Una població migrada, a més, que a diferència de la resta de casos és d'origen transcontinental, sobretot de l'Àfrica i d'Europa, i no pas de països veïns o europeus. Per explicar aquesta atracció, Sànchez parla de l'intens creixement econòmic dels Països Catalans, incentivat per la mateixa arribada de mà d'obra estrangera. En l'àmbit laboral, el nostre país també se singularitza, encara que per un aspecte negatiu: l'elevada xifra d'economia submergida o irregular entre la població immigrada: al voltant del 18%. En canvi, en la nostra societat no es consolida, de moment, cap discurs polític i electoral xenòfob, fora de l'àmbit 'anecdòtic i residual'. Finalment, Sànchez parla del gran esforç de les institucions del país per a incorporar la població de fora a través del sistema educatiu.

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, esmenta, a més, la promoció de l'accés normalitzat als serveis i recursos tant de la població autòctona com de la nouvinguda, i el caràcter interdepartamental de les polítiques d'immigració.

Els blocaires del Berguedà ja tenim logo

Ara ja és oficial. Dissabte passat, Jaume Capdevila, el reconegut dibuixant berguedà Kap, va fer el lliurament públic del seu treball als impulsors de la Berguedàsfera. El resultat, veritable escut parlant en l'era de la globalització, el podeu veure aquí al costat, presidint la columna de la dreta. L'enhorabona i moltes gràcies, Kap!
Amb el nom de Berguedàsfera es vol aglutinar el conjunt de blocs i blocaires de la comarca, de la mateixa manera que ja ho han fet la Catosfera i la Bagesfera, agrupacions de blocaires de tot Catalunya i del Bages.
A partir d'ara, convidem a tots els blocaires, de Bagà a Viver i Serrateix i de Gósol a Borredà, a lluir en lloc visible el ninot identificatiu.
El creador de la Berguedàsfera és en Moisès Rial, autor de nombrosos i diversos blocs de temàtiques de l'entorn més immediat i ferm defensor de la idea que cal encoratjar el màxim nombre de berguedans a no perdre el tren de les noves tecnologies.
La Berguedàsfera té intenció de presentar-se en societat durant el mes de maig, a través d'una xerrada sobre el món dels blocs.
Jaume Capdevila és autor de l'interessantíssim bloc Kapdigital, que podeu visitar des de la secció "Altres blocs" del Berganauta.

Una visita al dolmen de Llobera

A Llobera (El Solsonès), molt a prop del santuari del Miracle, hi ha el dolmen més gran de Catalunya. Els investigadors han datat aquest monument funerari uns 2550 anys abans de Crist. Si voleu entrar-hi, cliqueu a la fotografia i aneu passant...