Avui és un dia especial. El 13 d'abril de 1983, fa 25 anys justos, Mercè Rodoreda va morir a Girona. El proper 10 d'octubre farà cent anys que va néixer aquesta gran dama de la literatura catalana. Per això el 2008 és Any Rodoreda per partida doble.
Demà, 14 d'abril, farà 77 anys de la proclamació de la República. A La Plaça del diamant, segurament l'obra més coneguda de l'escriptora, hi apareix un fragment que descriu amb precisió l'arribada de la República, el tast dels nous aires d'aquella primavera democràtica, difícils d'oblidar:
"I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va engrescar i anava pels carrers cridant i fent voleiar una bandera que mai no vaig poder saber d'on l'havia treta. Encara em recordo d'aquell aire fresc, un aire, cada vegada que me'n recordo, que no l'he pogut sentir mai més. Mai més. Barrejat amb olor de fulla tendra i amb olor de poncella, un aire que va fugir, i tots els que després van venir mai més no van ser com l'aire d'aquell dia que va fer un tall en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada