dimarts, 8 d’abril de 2008

La immigració als Països Catalans


Un estudi situa els Països Catalans entre els països i regions amb més recepció d'immigrants (Vilaweb, 8 d'abril del 2008)

Els Països Catalans han passat a ser, en pocs anys, dels països i regions de dimensions similars amb més població forana, un 15%. Aquesta és una de les moltes dades de l'informe redactat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, dependent de la Generalitat de Catalunya. Les dades es basen en una comparativa entre els principals territoris de parla catalana (Principat, País Valencià i Illes) i una desena de països i de regions europeus (també del Quebec), de característiques similars en dimensió, singularitat cultural i identitària, i amb competències totals o parcials en immigració.

A partir d'informes de cada cas, el centre dirigit per Alfred Bosch ha analitzat totes les dades estadísticament i interpretativament. D'aquesta última anàlisi, a càrrec del director de la Fundació Bofill, Jordi Sànchez, se'n pot desprendre que hi ha prou elements singularitzadors per a parlar d'un model català d'integració.

Per Sànchez, un dels factors diferenciadors de la nova immigració al nostre país és que, tot i l'alt percentatge (només superat en la comparativa per Suïssa, fora de la UE), la majoria ha arribat en un breu període de temps. Una població migrada, a més, que a diferència de la resta de casos és d'origen transcontinental, sobretot de l'Àfrica i d'Europa, i no pas de països veïns o europeus. Per explicar aquesta atracció, Sànchez parla de l'intens creixement econòmic dels Països Catalans, incentivat per la mateixa arribada de mà d'obra estrangera. En l'àmbit laboral, el nostre país també se singularitza, encara que per un aspecte negatiu: l'elevada xifra d'economia submergida o irregular entre la població immigrada: al voltant del 18%. En canvi, en la nostra societat no es consolida, de moment, cap discurs polític i electoral xenòfob, fora de l'àmbit 'anecdòtic i residual'. Finalment, Sànchez parla del gran esforç de les institucions del país per a incorporar la població de fora a través del sistema educatiu.

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, esmenta, a més, la promoció de l'accés normalitzat als serveis i recursos tant de la població autòctona com de la nouvinguda, i el caràcter interdepartamental de les polítiques d'immigració.