Dels Saletes a Roger Mas (3)

Tercera part. Patums d'autor
Tots els compositors berguedans en algun moment de la seva vida senten, amb tota seguretat, la crida de la Patum. Aquest és el cas de Pòlit Miró, amb Íntum (1998), que l’autor defineix d’aquesta manera: “Íntum no és res més que posar música a uns sentiments que es desperten el dia de l’Ascensió i s’adormen el dilluns de Corpus. Al marge de la festa i la tradició, cadascun de nosaltres viu en el seu interior la Patum més íntima i reservada. Íntum vol ser una porta oberta a la imaginació i una invitació a perdre’s en el cicle de la Patum de Berga”. El mateix autor va publicar el 2007 el disc De Patum a Patum.
L’any 2004 Xavier Guitó Quintet, amb La Patum en jazz, porta la tradició berguedana per camins afrocubans, de swing, funk, blues, samba, bossa i balada.
Al seu torn, el compositor Albert Gumí, casat amb la clarinetista berguedana Queralt Roca, inclou Salts de Patum en el disc Cançó, festa i dansa (1999), que ambdós músics interpreten conjuntament amb Sílvia Vidal, formant el Trio Werter.
La íntima relació entre Patum i la sardana es fa ben palesa en els reculls Sardanes del Berguedà (1986) i 50 anys de la Colla Sardanista Cim d’Estela (2006). Corpus a Berga, de mossèn Marià Miró i Bach n’és la sardana estrella.



Si hi ha una cançó popular, creada a les darreries del segle XX, apresa de cor per les noves generacions i amb referències directes de Patum, aquesta és precisament L’últim tirabol, amb lletra de Francesc Ribera i música de Sergi Valero. La trobareu al disc Amb el rock a la faixa (1992). La particularitat del disc és que a la fotografía de la coberta hi apareix l’autor de la música de les maces, Joan Trullàs acompanyat de la seva dona, Pepita Sala, i altres companys de la llar d’avis, formant part d’una banda de rock. A la contracoberta, hi figuren els autors del disc, Brams, amb les mateixes peces de vestir. Amb la popularitat adquirida i amb aquest títol tan suggeridor, la cançó L’últim Tirabol és una peça predestinada a convertir-se, amb els anys, en l’últim tirabol de veritat que interpretarà la banda a la plaça, just abans d’acomiadar el diumenge de Corpus. Només cal que el director s’hi atreveixi. Temps al temps… Mentre això no arriba, aquest any es tornarà a repetir una vegada més allò de: “Sant Pere té per costum / deixar als berguedans / fer un darrer salt de Patum”, en memoria de tots els patumaires que malauradament ens han deixat recentment.



La discografia de Brams inclou també La plaça, un poema de Jordi Cussà amb música del tirabol.
Continuarà

Dels Saletes a Roger Mas (2)

Segona part (1983-2003)
Si els vells germans Sala i Casals i els altres músics del grup, van ser els primers, els joves i barcelonins germans Fortuny se situen en ell segon lloc d’aquesta cronologia i al llarg de la seva carrera mai no han perdut de vista la Patum. El 1983 apareix el seu disc Catalluna, basat en la reinterpretació de temes populars catalans amb la característica sonoritat de l’Elèctrica Dharma. Després de La presó del rei de França, El rossinyol i La cançó del lladre, entre d’altres, el disc culmina amb Salts i danses de la Patum. Durant la dècada dels vuitanta la Dharma va fer sonar amb èxit i el jovent va ballar aquesta versió en concert en directe a Berga. Per algunes mentalitats ancorades en el passat el nou so representava ni més ni menys que una heretgia. Qui ho havia dir, aleshores, que la Dharma es fusionaria amb la Banda del Memorial en el concert de Patum del 2008! El 1991 els germans Fortuny tornaven a gravar la música dels Plens en el tema Corpus Time, del disc Tifa Head.
El 1986, apareix La Patum, salts i dances, dirigit per Joan Casas i interpretat per la Banda Tradicional de Música i Josep Farràs a la tenora. En el díptic interior Jaume Farguell, aleshores batlle de Berga, feia la presentació escrita del disc i Jaume Farràs, Antoni Anguela i Oriol Martorell signaven els textos explicatius complementaris. La discogràfica Audiovisuals de Sarrià el reedita el 1992 en CD.
Un punt i a part, un abans i un després, tot un repte, representa l’aparició del disc La Patum, música oblidada (1996), en el qual el mestre Ricard Cuadra, dirigint la Banda de l’Escola Municipal de Música, va treure a la llum velles melodies patumaires que havien quedat arraconades. Regió7 va promocionar aquest disc per mitjà d’una cassette gratuïta anomenada Músiques de la Patum (selecció). Val a dir que la reintroducció d’aquests temes al repertori patumaire es va fer sense la més mínima polémica pública, almenys pel que consta a les hemeroteques. Algun tirabol dels oblidats, ara sembla com si s’hagués tocat tota la vida. Després de la recerca de Cuadra, un altre enyorat músic berguedà, Xavier Escobet, va signar la gravació digital de La Patum en viu (1997), per de la Cobla Pirineu.
Si volem seguir l’evolució histórica de la sonoritat de la festa ho podem fer escoltant el disc La música de la Patum del s. XVII al s. XXI (2003), interpretat a la plaça, en el concert de Patum, per la Banda del Memorial Ricard Cuadra el 2002, amb la col·laboració dels grups Bufalodre i Cobla de Ministrers.
Amb motiu dels 25 anys de la Cobla Ciutat de Berga, es va gestar el treball Tota la música de la Patum, enregistrat entre 2002 i 2003, amb la formació de banda de l’esmentada cobla. Aquest disc recull la totalitat de les músiques que podem sentir durant tot el cicle patumaire.
Continuarà

Dels Saletes a Roger Mas, quaranta anys d'enregistraments de Patum

Publicat a Regió7 el dia de Corpus (22 de maig de 2008)
Primera part. Els Saletes (1968)


Tot i que hi ha notícies d’una gravació de principis del segle XX, feta amb discos cilíndrics del sistema Edison, de la qual no se n’ha trobat cap exemplar, el dia de Corpus de 1968, ara fa exactament 40 anys, es va fer el primer enregistrament en directe de la Patum a la plaça de Sant Pere, “amb autorització de l’Ajuntament de Berga”. El resultat d’aquella gravació va sortir en forma de disc de vinil, d’aquells que feien 30 centímetres de diàmetre, l’any 1969, sota el segell Edigsa, empresa que en ple franquisme era ubicada a la “Avenida José Antonio”, 654 de Barcelona.
Aquest històric document sonor, titulat La Patum de Berga, forma part de l’Antologia Històrica de la Música Catalana, col·lecció impulsada i presidida per Pau Casals i dirigida per Oriol Martorell, en l’apartat de música popular dels Països Catalans. La portada, dissenyada per Jordi Fornàs, inclou fotos d’Andreu Basté i un text de Josep Armengou. En un díptic interior Oriol Martorell fa la presentació del disc i justifica la necessitat de disposar d’un reportatge directe “al bell mig de la plaça de Sant Pere, de Berga, amb tot el xivarri i bullici del poble allí congregat per a celebrar la seva anual festa i amb el soroll i els espetecs dels focs i de la pólvora”.
El tècnic encarregat de la gravació en directe a Berga va ser Joan Molera, d’Autopublicitat Berguedana. La segona cara del disc presenta una gravació de la Cobla Barcelona, feta a l’Aliança del Poble Nou de Barcelona, de Salts i danses de la Patum, amb l’harmonització i instrumentació que Francesc Pujol va fer amb motiu de la visita de la Patum a la plaça major del Poble Espanyol de Montjuic, el 1932.
El detall significatiu i curiós del disc és que enlloc no apareix el nom de la banda que toca la Patum en directe a Berga però sí que hi apareix, en canvi, el nom de la Cobla Barcelona. Devia ser tan gran la identificació que es feia entre Els Saletes i la festa berguedana que en l’únic disc que van enregistrar durant la seva dilatada trajectòria ningú no va pensar en posar el nom de la formació, oficialment anomenada La Principal del Berguedà. El 1990 PDI va reeditar el disc en format CD.
Fi de la 1a part. Continuarà.

Fotografies de Joan Francesc Bonet

Foto Joan Francesc Bonet

Fins a finals de maig s'exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga una col·lecció d'imatges nocturnes de carrers i places amb pluja. Els resultats són realment espectaculars. No us la perdeu!
L'autor explica: "Em vaig passar hores passejant per Berga, observant com l'aigua jugava amb les llums i les ombres, feia lluir els empedrats d'una forma extraordinària. Sentia la necessitat de fotografiar-ho".

Mori el passacarrers, visca la passada!

En el programa de mà de la Patum consta que els músics fan, com de costum, la PASSADA. Com cada any, però, tots els mitjans informatius s'entesten en utilitzar a tort i a dret el mot PASSACARRERS per anomenar els recorreguts de dimecres i dissabte amb les maces, guites i gegants vells pels carrers de Berga.
Passacarrers amunt i passacarrers avall, periodistes de la premsa escrita, locutors de ràdio i televisió segueixen posant en circulació una paraula que no figura al diccionari més actualitzat de la llengua catalana, el de l'Institut d'Estudis Catalans. Després, el públic, lector o ioent, no fa res més que portar fins a l'infinit les paraules que llegeix i sent.
El DIEC sí que recull, en canvi, la genuïna PASSADA, definida així: "En les festes de poble, l’anada que fa pels carrers la cobla tocant marxes", que s'adiu totalment amb el recorregut berguedà de dimecres i dissabte.
La responsabilitat dels periodistes, i molt especialment dels locutors, és vital per a la vida de les velles i belles paraules.

La Patum en directe per internet

Si voleu seguir la Patum a través de la xarxa, teniu dues maneres de fer-ho. La clàssica és escoltant la retransmissió en àudio que Ràdio Berga fa en directe des de fa dos anys:

http://www.radioberga.cat/



La segona modalitat s'estrena avui mateix. Gràcies al nou portal Onsortir.cat, creat per cinc joves emprenedors de Berga, des de qualsevol lloc del planeta es pot gaudir del so i de les imatges de la festa. Oci, turisme i cultura en tot l'àmbit dels Països Catalans, ciutat de L'Alguer inclosa, són els tres eixos de l'aventura engegada per la societat cooperativa La Maixerina. L'enhorabona!
Gaudiu-ne, aquí:

http://www.onsortir.cat/



Un altre enginy berguedà, el recent creat Catalunyaonline.cat, també retransmetrà la Patum en directe, amb imatge i so:

http://www.catalunyaonline.cat

L'Ascensió i Els Quatre Fuets 2008

Diumenge 18 de maig, Els Quatre Fuets a la plaça Viladomat. Els infantils, per primera vegada en la història, sota les voltes del Vall, amb pluja intensa i calamarsa (gravat per Miuet)


Diumenge 4 de maig, interpretació del Ball de l'Àliga a la plaça de Sant Pere i sortida del Tabal, amb un sol radiant (gravat per Miuet)

Roger Mas presenta Les Cançons Tel·lúriques

Roger Mas - Caminant

Ramon Vinyes, un menú i dos llibres

Els assistents al sopar literari de proclamació del Premi de Teatre Ramon Vinyes 2008, celebrat dissabte 10 de maig a l'Hotel Berga Park, van poder degustar un menú de fusió entre Bogotà i Berga, ideat pel gastrònom berguedà Toni Massanés, amb aquests singulars elements:
Còctel de benvinguda, "Limonada de patillo"
Aperitiu, Amanida de pinya i formatge fresc del Berguedà
Entrants, Yuca emmascarada i Crema d'alvocat amb pèsols negres
Segon plat, Gallina del Berguedà guisada amb coco
Postres, "Mazamorra"
Des d'aquí volem felicitar l'organització i en Toni per l'originalitat i el bon regust de boca de la proposta. Que en quedi constància.


Fa unes setmanes que, com a complement d'una exposició instal·lada en un antic bus itinerant, va aparèixer el llibre Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939). Francesc Foguet, comissari de l'exposició, defineix el volum com "una incitació a conèixer i comprendre un dels episodis més excepcionals de la història del teatre català i un dels més contradictoris d'una guerra i una revolució que, es miri com es miri, vam perdre. La investigació històrica i la dufusió del coneixement del passat són la millor garantia per vèncer la desmemòria i per bastir, a consciència el futur que volem".
Jordi Lladó, autor de la tesi doctoral Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939), signa un capítol sobre el teatre amateur en el qual aporta tres pàgines il·lustrades d'una reproducció facsímil de de l'obra Comiats a trenc d'alba de Vinyes. Les referències a l'escriptor i la seva obra són constants en bona part del llibre.


El bibliobús de la llibertat és un dietari escrit per Miquel Joseph i Mayol durant dues setmanes de l'hivern de 1939. Publicat per primera vegada el 1974, Quim Torra i Jaume Ciurana han tingut cura de l'edició que ara es publica. Un bibliobús que havia portat llibres de lectura al front, durant la guerra, va transportar de Barcelona a la frontera un grup d'escriptors i intel·lectuals catalans. El pla d'evacuació ideat pels responsables del servei de bibliobús va servir perquè Mercè Rodoreda, Antoni Rovira i Virgili, Joan Oliver, Pompeu Fabra, Xavier Benguerel, Francesc Trabal, Anna Murià, Clementina Arderiu, Carles Riba, Alfons Maseras, Sebastià Gasch i el nostre Ramon Vinyes, entre d'altres, s'escapessin de la persecució franquista.

Dissabte, concert de Patum

El Premi Vinyes de Teatre 2008 a Canal Berga

Campanes de Solsona

Solsona de nit

La cançó de la muntanya

Premi de Teatre Ramon Vinyes 2008

L'actriu, escriptora i infermera Mar Monegal guanya la sisena edició del premi de teatre Ramon Vinyes de Berga

Jordi Pardinilla / Agència Catalana de Notícies / 10.05.2008 / 23.41 h

Berga.- La barcelonina Mar Monegal, de 28 anys, ha estat la guanyadora de la sisena edició del premi de teatre Ramon Vinyes de Berga. El lliurament del premi s'ha fet aquest dissabte en un conegut hotel de la ciutat, en un acte que ha comptat amb un centenar de convidats entre els quals l'actriu Rosa Novell i l'actor Lluís Marco. Monegal ha presentat l'obra Sushi, una peça que gira al voltant del cicle de la vida i dels diferents personatges que conformen una mateixa família. El títol està relacionat amb un altre dels aspectes que sobresurt en l'obra com és l'alimentació i els trastorns que pateixen alguns dels personatges. Aquest treball, a més, ha estat finalista del premi teatre del Romea.


La comèdia finalista als premis de textos de teatre de la Fundació Romea guanya el Ramon Vinyes

Vilaweb - El Punt / J.B. / Barcelona / diumenge, 11 maig 2008

Sushi, l'obra escrita per Mar Monegal, una infermera de l'hospital del Mar, és la guanyadora del VI Premi Ramon Vinyes, que cada any entrega l'Ajuntament de Berga. Es dóna la circumstància que aquesta mateixa peça ja ha estat reconeguda, com a finalista, fa pocs mesos en el certamen biennal de la Fundació Romea (que va premiar Honk Kong Hadock de Josep Julién). L'entrega del premi es va fer en el transcurs d'un sopar homenatge a Ramon Vinyes ahir al vespre.

Per tercer any consecutiu, el premi Vinyes el rep un autor menor de trenta anys, en el que sembla ser la consolidació i l'adhesió al premi per part del joves dramaturgs. En les ocasions anteriors, Jordi Faura i Josep Maria Miró en van ser els guanyadors, i Toni Cabré va rebre la distinció de finalista.
La mateixa autora defineix la comèdia com «un rotllet d'emocions, conflictes, pors, incerteses, rialles i experiències vitals». Rere una forma amable, desgrana algunes de les fòbies i inseguretats de l'home modern: la fragilitat afectiva, la solitud i el rol del sexe i de la imatge amb conseqüències negatives com la bulímia. Per la seva experiència professional planteja una desdramatització del món de la malaltia, un punt de vista semblant al de l'actor, director i guionista Albert Espinosa en els seus muntatges teatrals, pel·lícules i produccions literàries (El món groc, Rosa dels Vents, Grijalbo en castellà).

El jurat format per Lurdes Barba, Josep Cunill, Miquel Gibert, Frederic Roda i Anna Verdaguer han destacat la modernitat en els textos presentats i han celebrat l'alta participació. La guanyadora compta amb experiència com a actriu, traductora i narradora. El seu conte Menja'm, menja'm va merèixer el 2001 els premis Tísner i Agustí Asensio.

Avui, jornada de la Berguedasfera

APRÈN A FER EL TEU BLOC A INTERNET AMB LA BERGUEDASFERA
GRATUÏT I OBERT A TOTHOM

DIVENDRES 9 DE MAIG DEL 2008

CENTRES D´ACCÉS PÚBLIC I HORARIS:

BIBLIOTECA GUILLEM DE BERGUEDÀ (Puig-reig): D'11 a 1 del matí i de 4 a 8 del vespre

CENTRE D´ESTUDIS JOSEP ESTER I BORRÀS (Berga): De 5 a 8 del vespre

TELECENTRE (Berga): De 6 a 9 del vespre

TELECENTRE (Guardiola de Berguedà): De 6 a 9 del vespre

TELECOLONI@ (Cal Pons, Puig-reig): De 10 a 1 del matí i de 4 a 7 de la tarda

A més d´aprendre a usar les TIC amb la creació del teu bloc personal o col.lectiu, pots aprendre a fer servir eines participatives a internet com el Twitter i el Facebook, enllaçant persones o grups i aportant els teus comentaris, fotos i videos.
Si no hi podeu assistir però hi esteu interessats, escriviu-nos a: berguedasfera@gmail.com i us farem arribar, per correu electrònic, una guia fàcil que es repartirà un cop passada la jornada presencial d'avui.

Setmana Ramon Vinyes i Cluet

Ramón Vinyes dictant una conferència en un cafè de Barranquilla (Colòmbia), als anys 40.

Abans d'ahir, dilluns 5 de maig, va fer 56 anys que l'escriptor berguedà Ramon Vinyes va morir a Barcelona (1952). Demà, 8 de maig, en farà 126 del seu naixement a Berga (1882).
Dissabte 10 de maig, tindrà lloc a l'Hotel Berga Park el sopar de lliurament del Premi de Teatre Ramon Vinyes. Aquest any la regidoria de cultura de la ciutat, presidida per Carme Barniol, i la Comissió Vinyes han volgut donar un nou impuls al sopar i al premi. L'àpat consistirà en una fusió de les cuines berguedana i caribenya, ideada per Toni Massanés, i s'hi preveu l'assitència d'un grup de primeres figures teatrals del país. L'escriptor Jordi Galceran, autor del famós El Mètode Gronholm, l'actriu i directora Rosa Novell i els actors Lluís Marco i Carles Canut, director de la Fundació Romea.
Amb motiu del premi s'ha editat una magnífica col·lecció de punts de llibre, dissenyats per Montse Roca.
Coincidint amb l'esdeveniment, aquest any sortiran publicades algunes obres guanyadores d'edicions anteriors del premi.
Fins fa poc, Ramon Vinyes només era conegut en petits cercles literaris i teatrals. El gran públic, amb prou feines el sap identificar amb "el sabio catalán" de la novel·la Cien años de soledad, de Gabriel García Marquez, però no té ni la més mínima idea del contingut dels seus escrits.
Gràcies a la feina constant d'edició dels seus textos, per part de Jaume Huch (Edicions de l'Albí), i dels treballs dels estudiosos Jordi Lladó i Francesc Foguet, l'obra d'aquest gran escriptor català que és Ramon Vinyes va ocupant, a poc a poc, el lloc que li pertoca en el panorama de les lletres.
A Colòmbia és reconegut com un gran escriptor, només pels seus testos escrits en castellà.
Esperem que molt aviat el Teatre Nacional de Catalunya es decideixi, d'una vegada, a fer pujar alguna de les seves obres a l'escenari i se li faci una mica de justícia.
Trobareu les principals dades biogràfiques i bibliogràfiques de Vinyes clicant en aquest enllaç:

http://hipatia.uab.cat/exposicions/ramonvinyes/cronologia.htm

Més imatges i interessants estudis sobre Vinyes, a la revista colombiana digital Memorias 3:

http://www.uninorte.edu.co/publicaciones/memorias/memorias_3/main.html


Quadern manuscrit de Vinyes, amb la característica tinta violeta, de l'obra Arran del mar Caribe

Carta a Joan Trullàs i Vivó

Cartell de Lluís Canals-Lladó


Carta a Joan Trullàs i Vivó

Estimat cosí de la mare i veí del balcó del costat durant molts anys, autor de la música de les maces de la Patum de Lluïment.

Tota la teva vida l'has passat amb el Llobregat per companyia, des de Sallent, on vas néixer l'any 1921, passant per Berga, on has viscut sempre, i anant a morir a Bagà, prop de les fonts del Bastareny, el darrer dia del 2007. El treball ha sigut l'eix de tota la teva vida. El Llobregat ha sigut el teu eix vital, el riu que a pocs metres del seu naixement ja es posava a treballar a la fàbrica, riu en altres temps ple de telers, telers que tu i el teu pare coneixíeu tan bé.

Et vas casar amb Pepita Sala i Zamora i vas esdevenir gendre de Jaume Sala i Casals, "el tiet Jaume", el cap visible dels Saletes, amb els quals vas col·laborar i acompanyar en diverses aventures musicals.

A principis dels anys 60 la colla d'amics formada per Jaume Sala, Juli Cardona i Climent Peix, entre d'altres, freqüentaven el cafè del Patronat de Berga. Saps que solien asseure's a la Taula dels savis. Allà mateix, en una de les tertúlies, algú dels presents va suggerir que s'hauria de de posar música a les maces de la Patum.

Devia ser el teu sogre Jaume qui et va comunicar l'agosarada proposta. I et vas posar a escriure les notes del Ball de diables. El Josep Montañà ens ha explicat que encara recorda l'intent d'adaptar la teva melodia interpretada al piano amb un ball de quatre maldestres diables improvisant salts amb una escombra a la mà. Eren els primers assajos en petit comitè, a l'escenari del teatre Patronat.

I vet aquí que l'any 63, en ple franquisme, l'alcalde Joan Noguera va fer la prova definitiva. Ramon Felipó ens ha fet saber que l'advocat Juli Cardona va acompanyar Jaume Farguell i Sitges a l'Ajuntament de Berga per interpretar la teva melodia al piano en presència de l'alcalde. Finalment, les autoritats municipals van decidir que aquell any hi hauria música a les maces!

El dia de l'estrena una xiulada monumental va eixordar la plaça. Una xiulada que ha arribat fins als nostres dies, i del tot injustificada.

Mossèn Armengou, en el seu llibre La Patum de Berga, es fa ressò de la protesta i interpreta que no anava contra la persona ni la qualitat musical del ball de diables sinó contra l'afegit musical. Xavier Pedrals ha transcrit a la premsa el fragment de la inèdita Crònica menuda de la ciutat de Berga, escrita per Armengou, també músic, que ve a dir el mateix que diu en el llibre.

Tu mateix em vas explicar que, anys després, mossèn Armengou va venir un dia a casa teva per demanar-te perdó per la campanya organitzada. Aquest fet diu molt a favor del mossèn i de la pena que havia guardat en el seu interior.

Especialment tu, amic Joan, has viscut tota la vida amb la xiulada al cor. Cada Patum de Lluïment aguantant la mateixa cançó de l'enfadós. No sé si anaves a la plaça a sentir el xàfec però no et deu haver sigut gens fàcil de suportar.

Oficialment mai se t'ha fet cap mena de reconeixement. Per si et serveix de consol, els Saletes van ser pagats amb la mateixa moneda. En certa manera, els músics de la Patum sempre heu sigut els parents pobres de la festa. Pel que es veu, no teniu dret ni a un títol honorífic. I heu sentit el crit de "Vagos!" mil vegades...

Una de les darreres vegades que ens vam veure, m'havies parlat il·lusionat de les teves noves composicions i d'algun projecte amb els amics de la Costa Brava. Caldrà que algú catalogui els teus papers i les teves partitures inèdites.

A part de les maces, la teva imatge de músic quedarà per sempre més lligada a la coberta del primer disc dels Brams, on la teva dona, la Pepita, tu i altres companys del Casal d'Avis de Berga sembleu autèntiques estrelles de rock.

No et vull cansar més, estimat Joan. El teu llegat, peti qui peti, ja forma part del patrimoni sonor de Berga. Ens retrobarem cada dijous i diumenge de Corpus a la plaça assolellada. Reposa per sempre en pau contemplant els àngels com fan, en honor teu, un salt de maces.

Quirze Grifell
Carta publicada a L'Erol, Revista cultural del Berguedà, abril 2008

Surt el Tabal, hi haurà Patum!

Com en totes les ocasions solemnes, el porrer s'ha vestit de gala. Avui a la Casa de la Vila, oficialment, s'ha decidit que aquest any també hi haurà Patum.


El Tabaler, puntual, ha iniciat la passada a les dotze del migdia. Com cada any, el Tabal ha escampat la nova pels carrers antics de la ciutat, al so de Pa-tum, Pa-tum. Plaça de Sant Pere, carrer de la Pietat, plaça de l'Om, carrer Buxadé, carrer Major, Mossèn Comellas, carrer Verdaguer i carrer del Roser, fins a cal Tonillo, per tornar al lloc de sortida, pujant pel carrer Major, acompanyat en tot moment per una munió d'entusiastes i incondicionals.
Diu la tradició que els berguedans absents, avui, posant l'orella a terra, senten igualment el so del Tabal, per lluny que siguin.