Publicat a Regió7 el dia de Corpus (22 de maig de 2008)
Primera part. Els Saletes (1968)
Tot i que hi ha notícies d’una gravació de principis del segle XX, feta amb discos cilíndrics del sistema Edison, de la qual no se n’ha trobat cap exemplar, el dia de Corpus de 1968, ara fa exactament 40 anys, es va fer el primer enregistrament en directe de la Patum a la plaça de Sant Pere, “amb autorització de l’Ajuntament de Berga”. El resultat d’aquella gravació va sortir en forma de disc de vinil, d’aquells que feien 30 centímetres de diàmetre, l’any 1969, sota el segell Edigsa, empresa que en ple franquisme era ubicada a la “Avenida José Antonio”, 654 de Barcelona.
Aquest històric document sonor, titulat La Patum de Berga, forma part de l’Antologia Històrica de la Música Catalana, col·lecció impulsada i presidida per Pau Casals i dirigida per Oriol Martorell, en l’apartat de música popular dels Països Catalans. La portada, dissenyada per Jordi Fornàs, inclou fotos d’Andreu Basté i un text de Josep Armengou. En un díptic interior Oriol Martorell fa la presentació del disc i justifica la necessitat de disposar d’un reportatge directe “al bell mig de la plaça de Sant Pere, de Berga, amb tot el xivarri i bullici del poble allí congregat per a celebrar la seva anual festa i amb el soroll i els espetecs dels focs i de la pólvora”.
El tècnic encarregat de la gravació en directe a Berga va ser Joan Molera, d’Autopublicitat Berguedana. La segona cara del disc presenta una gravació de la Cobla Barcelona, feta a l’Aliança del Poble Nou de Barcelona, de Salts i danses de la Patum, amb l’harmonització i instrumentació que Francesc Pujol va fer amb motiu de la visita de la Patum a la plaça major del Poble Espanyol de Montjuic, el 1932.
El detall significatiu i curiós del disc és que enlloc no apareix el nom de la banda que toca la Patum en directe a Berga però sí que hi apareix, en canvi, el nom de la Cobla Barcelona. Devia ser tan gran la identificació que es feia entre Els Saletes i la festa berguedana que en l’únic disc que van enregistrar durant la seva dilatada trajectòria ningú no va pensar en posar el nom de la formació, oficialment anomenada La Principal del Berguedà. El 1990 PDI va reeditar el disc en format CD.
Fi de la 1a part. Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada