Tercera part. Patums d'autor
Tots els compositors berguedans en algun moment de la seva vida senten, amb tota seguretat, la crida de la Patum. Aquest és el cas de Pòlit Miró, amb Íntum (1998), que l’autor defineix d’aquesta manera: “Íntum no és res més que posar música a uns sentiments que es desperten el dia de l’Ascensió i s’adormen el dilluns de Corpus. Al marge de la festa i la tradició, cadascun de nosaltres viu en el seu interior la Patum més íntima i reservada. Íntum vol ser una porta oberta a la imaginació i una invitació a perdre’s en el cicle de la Patum de Berga”. El mateix autor va publicar el 2007 el disc De Patum a Patum.
L’any 2004 Xavier Guitó Quintet, amb La Patum en jazz, porta la tradició berguedana per camins afrocubans, de swing, funk, blues, samba, bossa i balada.
Al seu torn, el compositor Albert Gumí, casat amb la clarinetista berguedana Queralt Roca, inclou Salts de Patum en el disc Cançó, festa i dansa (1999), que ambdós músics interpreten conjuntament amb Sílvia Vidal, formant el Trio Werter.
La íntima relació entre Patum i la sardana es fa ben palesa en els reculls Sardanes del Berguedà (1986) i 50 anys de la Colla Sardanista Cim d’Estela (2006). Corpus a Berga, de mossèn Marià Miró i Bach n’és la sardana estrella.
Si hi ha una cançó popular, creada a les darreries del segle XX, apresa de cor per les noves generacions i amb referències directes de Patum, aquesta és precisament L’últim tirabol, amb lletra de Francesc Ribera i música de Sergi Valero. La trobareu al disc Amb el rock a la faixa (1992). La particularitat del disc és que a la fotografía de la coberta hi apareix l’autor de la música de les maces, Joan Trullàs acompanyat de la seva dona, Pepita Sala, i altres companys de la llar d’avis, formant part d’una banda de rock. A la contracoberta, hi figuren els autors del disc, Brams, amb les mateixes peces de vestir. Amb la popularitat adquirida i amb aquest títol tan suggeridor, la cançó L’últim Tirabol és una peça predestinada a convertir-se, amb els anys, en l’últim tirabol de veritat que interpretarà la banda a la plaça, just abans d’acomiadar el diumenge de Corpus. Només cal que el director s’hi atreveixi. Temps al temps… Mentre això no arriba, aquest any es tornarà a repetir una vegada més allò de: “Sant Pere té per costum / deixar als berguedans / fer un darrer salt de Patum”, en memoria de tots els patumaires que malauradament ens han deixat recentment.
La discografia de Brams inclou també La plaça, un poema de Jordi Cussà amb música del tirabol.
Continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada