dijous, 24 de juliol de 2008

Actualitat de Guillem de Berguedà


La segona setmana de juliol s'ha celebrat a Berga el curs "Amors i odis, pietat i revoltes, sons i mots: el món de Guillem de Berguedà", inclòs en la programació "Els Juliols" de la Universitat de Barcelona, coordinat per Isabel de Riquer i Permanyer, catedràtica de Literatura Romànica Medieval de la UB. Durant cinc dies, de dilluns a divendres, professors de diverses universitats catalanes i occitanes, van exposar els seus estudis als vint-i-cinc estudiants inscrits. Al llarg de la mateixa setmana també van tenir lloc, a diferents indrets del Berguedà, el cicle de concerts anomenats Trobadories de Guillem de Berguedà.

Dilluns dia 7, després de la presentació del curs feta per Isabel de Riquer, Antoni Rossell, professor de la UAB i coordinador de l'Arxiu Occità, va exposar la seva hipòtesi sobre el famós Plany en la mort de Ponç de Mataplana. Rossell va argumentar que possiblement sigui un escarni la composició considerada fins ara com una de les més sinceres de la poesia dels trobadors. El mateix dia, el professor de la Universitat de Montpeller, Gérard Gouiran, va fer una conferència en occità actual sobre les similituds i divergències entre els senyors d'Autafort i Puig-reig. Els estudiants van poder comprovar com sonava en viu i en directe la llengua en la que va escriure Guillem de Berguedà, tot i que la seva llengua era el català.

Dimarts, el professor Prim Bertran (UB) va parlar de l'església en temps del nostre trobador i ho va fer amb una espectacular aportació de dades combinada amb una gran amenitat. Entre moltes altres coses, va recordar que al segle XII el comtat de Berga pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell. La professora Maria-Reina Bastardas Rufat (UB) va fer un inventari exhaustiu dels elements i jocs de paraules en els poemes de Guillem de Berguedà, amb exemples de tot el desplegament d'ironies, exageracions, "senhals", paròdies, amenaces, insults i malediccions que el trobador va utilitzar per escriure les seves composicions.

Les sessions de dimecres es van dedicar als "enfants terribles" de finals dels segle XII, per part de la professora Almudena Blasco (UAB), que va presentar un interessant Guillem de Berguedà cavaller i lladre que ataca el rei i l'església, comparant-lo amb Bertran de Born i Guillem Ramon de Montcada. Des d'aquí volem encoratjar sincerament a la professora Blasco a expressar-se en català a l'hora de fer les seves explicacions a la universitat. Francesc Massip, estudiós i crític de teatre, professor de la Universitat Rovira i Virgili, es va centrar en les habilitats dels joglars i en el munt de rituals i festes medievals, concentrades sobretot a l'hivern. Massip està enllestint actualment el segon volum de la Història del teatre català.

Meritxell Simó (UB) dijous va donar veu a les "trobairitz", la vintena de dones trobadores de les quals ens han arribat notícies, al costat dels tres-cents trobadors, la majoria anònimes, de les quals es conserven uns quaranta textos, bàsicament cançons i debats. Tot seguit, el catedràtic Antoni Riera (UB) va fer un documentat inventari del que menjaven els senyors coetanis de Guillem de Berguedà. A partir d'uns pergamins que detallen les despeses de les compres realitzades per Guillema de Montcada durant les seves estades al Castell de Sentmenat el 1189, Riera va fer que els presents visualitzessin les taules senyorials de l'època, amb tota mena de detalls.

La darrera sessió del curs va anar a càrrec del tàndem de Blasco - Massip, professors que dimecres ja havien fet altres explicacions. L'art romànic, especialment el del Berguedà, va centrar el recorregut per l'arquitectura, escultura i pintura, així com els diversos enigmes d'interpretació que ens presenta aquest art. Blasco va afirmar que "actualment no podem fer la descodificació de l'art romànic perquè ens falta el codi de la seva època". Divendres al migdia Isabel de Riquer va fer la clausura del curs i va agrair molt especialment el suport de l'Ajuntament de Berga i l'entusiasme de professors i alumnes.

Una fotografia final amb tots els participants al costat del dibuix del cavaller Guillem de Berguedà, a les escales de l'Institut de Berga que porta el seu nom, servirà per recordar-nos que Berga ha tingut una aula universitària d'altíssim nivell, dedicada a estudiar l'obra i l'època del més universal dels berguedans.

Article publicat a Regió7/Berguedà Setmanal, dissabte 19 de juliol del 2008