dimarts, 29 de juliol del 2008

Festes del segar i el batre, a Avià


Un munt de símbols

La primera vegada que vaig veure escrita l’expressió “la festa del segar i el batre” va ser, fa anys, en un cartell anunciador de la festa de La Fuliola penjat en una botiga del carrer major de Tàrrega durant els dies de la Fira del Teatre al carrer. Després, aquesta festa va arribar a Avià i, en pocs anys, ha esdevingut una autèntica tradició del Berguedà.
Rememorant la duresa que antigament suposaven aquestes feines de pagès, estem valorant el treball d’uns homes. Uns homes totalment lligats a la terra. Uns homes capaços d’estimar el país com ningú i de defensar-lo en els moments més difícils.
A tall de símbol, recordem els “defensors de la terra” del nostre himne nacional, “Els Segadors”, i el seu “bon cop de falç”. En la història recent de la humanitat, en el convuls segle vint, la falç ha estat un dels símbols més revolucionaris, al costat del martell. I no oblidem que el fruit del treball de la falç és “el nostre pa de cada dia”, símbol cristià per excel·lència, al costat del vi.
Si hi ha un tret característic d’Avià, aquest és el paisatge. Un paisatge gairebé verge, format per la plana, camps i més camps, i les primeres elevacions del gran gegant pirinenc. Els segadors d’avui i de demà hauran d’estar ben atents per mantenir i tenir cura d’aquest meravellós patrimoni natural, enfront de l’embat malbaratador del territori que l’home s’entesta a tirar endavant. La destrucció del planeta, de la vida, de la pau i de la dignitat humana, s’imposen com a símbol dels nostres temps.
Enguany s’escau, a més, el desè aniversari de la terrible visita del foc a les nostres terres. El foc, símbol purificador, va ser el protagonista d’aquell malson de l’estiu de 1994. Afortunadament, el verd, símbol de l’esperança, s’ha imposat als “camins de cendra” que trepitjava Josep Maria Espinàs. Que sigui per molts anys!

Publicat al programa de les Festes del segar, Avià 2004