dissabte, 16 d’agost de 2008

El cantant Paco Muñoz s'acomiada





Paco Muñoz, una de les veus de referència i amb més consciència del País Valencià, comença aquest vespre a Bocairent una ronda de concerts de comiat, després de més de trenta anys de carrera. Vilaweb publica avui aquest article d'opinió, en el qual el músic reflexiona sobre la mort i parla dels seus projectes i darrers concerts.

La mort venia de vegades (Vicent Andrés Estellés)
Paco Muñoz

La mort va passar pel carrer major del Real de Montroi però no em va trobar a casa. I em va buscar i em va trobar a una residència de la tercera edat on jo havia anat a vore al meu germà major. Hi havia infermeres i un metge i és a Quart de Poblet, que l'ambulància i l'Hospital queden a prop i em vaig lliurar. Als meus vora setanta anys vaig conèixer què significa estar ingressat i vaig entendre, a la fi, aquella frase del Fuster: 'malalt és un home que ha anat al metge'.
Ara els metges diuen que estic molt bé, millor que mai amb una arítmia i una fibril·lació auricular. Que puc fer vida normal, però quan vull fer alguna cosa ve l'afegitó de... 'sí, però no te'n passes'.
He fet dues provetes per a xiquets a Albuixech i Palmera i ara m'agradaria fer una prova més seriosa a Bocairent el dia de Sant Roc, a la plaça de bous, en el recital que la meua mala salut de ferro em va obligar a suspendre. Si el cos aguanta, més endavant faré a octubre un concert a Benifaió i a desembre a Castelló de la Ribera. També per a xiquets a Montroi, el Genovés i Gestalgar, i plegaré veles.
Però com deia aquell vell maqui de Gestalgar: 'estamos rodeados pero no podréis escapar'. Seguiré treballant i gravant i recolzant tot aquell que em necessite. Seguiré com cantava Lluís Llach 'malalt d'amor pel meus país'. I això ningú no m'ho podrà negar.
Escric açò dimarts, 5 d'agost de 2008. Al Levante ve la notícia que a Bocairent m'han concedit la Medalla d'Or de la ciutat i m'alegra que ha sigut per unanimitat i pel que he fet per la nostra llengua.
Hi ha més coses però tampoc és necessari dir-ho tot ara. Acabe amb un fragment d'una de les meues últimes cançons: 'i veig tancar com suau adéu la porta dels records... La meua terra, aquesta terra, el meu País que sempre m'he estimat'.

Paco Muñoz