dilluns, 17 de desembre de 2007

Any Climent Forner


El dia 31 d'octubre el poeta berguedà Climent Forner i Escobet va fer 80 anys. Els Ajuntaments de Berga, Navàs, Viver i Serrateix i una comissió organitzadora, van acordar iniciar l'Any Climent Forner. Al llarg de l'any s'ha previst tot un seguit d'actes que divulgaran l'obra de mossèn Climent. L'editor Jaume Huch (Edicions de l'Albí) ha publict el volum Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula, de més de 700 pàgines, que recull la poesia completa de Forner des de 1945 fins al 2007.
El mateix dia de l'aniversari vaig voler felicitar-lo a través de Regió7, amb aquestes paraules:

Estimat Climent,

Arribes avui, amb el darrer dia d’octubre, a la venerable fita de la vuitantena, amic i poeta nostre, mossèn Climent Forner, senyor rector de Viver i Serrateix. Abans de res, deixa’m dir-te, de tot cor: Per molts anys!

D’aquest replà estant, podem contemplar la teva llarga trajectòria, tan fecunda com reconeguda. Els premis als Jocs Florals de Barcelona, la creu de Sant Jordi del 1999, la medalla d’or de la ciutat de Berga i l’honor de ser regidor vitalici de la ciutat. I tota la teva obra escrita, una llarguíssima corrua de llibres i articles publicats.

Ara que ja ens trobem en ple segle XXI, he escrit el teu nom al Google. Hi he trobat moltíssimes referències a la majoria dels volums que has escrit. L’enciclopèdia popular en català, la Viquipèdia, et té ben fitxat. També surts, no faltaria sinó, a “Qui és qui a les lletres catalanes”. Fins i tot hi hem trobat la caricatura que, fa anys, et va fer el pintor i poeta Josep Maria de Martín.

Ara deu fer uns 25 anys, vam començar a la rectoria de Navàs, l’aventura encara inacabada de la biblioteca Escriptors del Berguedà, un projecte iniciat per mossèn Josep Armengou, amb el llegat d’un feix de quartilles manuscrites, aprofitades al màxim, amb una lletra minúscula. A casa teva naixia el Grup de Viver, amb l’enyorat Climent Peix i els amics Jaume Huch, Ramon Mujal, Joan Tuneu i Maria Estruch. La Ramona n’ha estat testimoni i deu portar el compte de totes les trobades fetes a Navàs i a Viver.

Malgrat totes les dificultats, sempre has cregut en el projecte. Recordes la visita que vam fer a Barcelona, a casa del doctor Joaquim Molas, tota plena de llibres, per demanar-li com podíem enfocar la col·lecció dels escriptors berguedans?

Poeta com ets, saps que les grans revolucions no les fan pas els polítics. Amb el somriure als llavis, ens has encomanat fe i esperança en les coses properes, en la llengua, en el país. Enmig d’un Berguedà calcinat pels focs del 94 i del 98, ens vas ensenyar a mirar endavant amb confiança, malgrat el negre, el fum i la cendra, per arribar algun dia, feliços, a la somiada Ítaca.

Mestre en l’art de predicar, has excel·lit també en l’art de la “paraula viva” de Joan Maragall. En moltes ocasions ens hem emocionat quan tu recitaves els teus poemes amb veu contundent i clara i, a la vegada, amb tota la tendresa del món. No t’agrairé mai prou el consol i la companyia de la teva veu en els moments de dol, amb la lectura del meravellós poema que acabes amb l'afirmació certa “no moren mai els pares!”.

Gràcies a les traduccions i adaptacions al català actual, ens has acostat a Guillem de Berguedà i a Ausiàs March. Ens has fet valorar la gran quantitat de tresors que acumula el país dels pares: la Patum, Queralt, el Pi de les Tres Branques, el Pedraforca. Has plantat la bandera del teu art a cada cim i a cada plaça, creant uns mons que només la poesia fa possibles.

Torno a Internet, el cervell que tot ho sap, i hi torno a escriure el teu nom. Hi trobo un preciós sonet de felicitació que t’ha dedicat el teu amic poeta Jordi Enjuanes-Mas, en el seu bloc Rime sparse. Amb el seu permís, els dos tercets em serveixen per enviar-te una forta abraçada:

Que encara per molts anys sota l’empara / dels teus tres brancs fidels trobin sopluig / l’amor, la fe i la terra que ens és mare / mentre els teus versos siguin sobrepuig / del teu mestratge tan fecund i, encara, / de la bellesa que la mort defuig”.



1 comentari:

Jordi Enjuanes-Mas ha dit...

Gràcies, Quirze. El Climent m'havia dit que havia conegut el meu sonet pel diari, però no havia llegit l'article, M'ha agradat molt tot el que dius. Jo no vaig poder ser present a l'homenatge, però ser que va ser tot molt reexit. Ja em mirarée el teu blog
Jordi Enjuanes-mas