Garrofes de Berga

Ben aviat començaran arreu de Catalunya les representacions dels Pastorets, primera escola de molts dels nostres actors. Els Pastorets de Berga, però, compten amb un element singular, les garrofes. Es tracta de 44 quartetes amb les quals el personatge principal, el pastor Garrofa, explica tot allò que ha pogut observar durant la seva estada a l'infern.
Tot i que ho pugui semblar, les garrofes no són un invent berguedà. En el text original de Serafí Pitarra ja hi apareixen 44 quartetes dedicades a la Barcelona de l'època. Berga les va fer seves, adaptant-les a la vida quotidiana de la ciutat i als fets més importants de l'any que s'acaba, amb bones dosis d'humor, ironia i sàtira. Són, sens dubte, una mostra vivent de la literatura popular.
Publiquem una selecció del primer premi del concurs de garrofes de l'any passat, originals del garrofaire i actor del personatge Garrofa, Xavier Gonzàlez i Costa:

Pujava de Gironella,

xano-xano amb la somera,

quan em trobo -oh! meravella,

amb la nova carretera.

Veient-ho tan escaient,

la burra que se m’esvera,

i se’m fot a més de cent...

amb els Mossos al darrere.

l ja vaig haver estrenat

el carnet per punts, ditxós,

per massa velocitat

ja n’havia perdut dos.

Ben suat per aquell "xasco",

jo que em prenc la barretina...

l va el Mosso i em fulmina

tres punts més per no dur "casco".

Per passar-me l’ansietat,

jo que faig “trago” a la bóta ...

l torno a ficar la pota:

quatre punts més per torrat!

I uns altres dos de corrua

em fa fotre, el "carcamal",

perquè tapa l’animal

la matrícula amb la cua.

Només un punt em quedava!

Quan la somera, tot d’una,

s’escamarla i -oportuna-

als peus del Mosso se’m caga.

La burra immobilitzada!

He tornat a peu, solet,

sense punts, sense carnet

i amb la bóta confiscada.

Per combatre aquesta gent

de la forma més senzilla,

tenim un nou President:

l’aclamat Pepe Montilla.

Em deia un que no hi entén,

"Qui cony és aquest fadrí

que parla tan malament?

n’esteu segura que és d’aquí?"

Sí home, sí. No el coneixeu?

És el noi gran de la filla

de l’hereu de Cal Montilla

d’aquí a dalt a Malanyeu.

Que van tenir tres bessons.

l que al poble tothom deia:

"pel posat de ruc que feia,

prou deu tenir uns bons collons".

Que va anar a servir a Melilla

i, després, quan va tornar,

va agafar tots els Montilla

i se’n van anar a Cornellà.

A Berga, el que més despista

és, de cara a l’any vinent,

qui serà el cap de llista

de la colla convergent.

El Badia que en té ganes?

El Juli que ho va negant?

O potser serà el nen gran

de la Pilar de les llanes?

Què és el que pesarà més

per prendre la decisió?

Diu el Juli: "si és per pes,

segur que guanyaré jo."

El Badia té la "ditxa"

de ser seductor i galant,

el Juli porta el Gegant

i el Minoves... sap fer mitja.

Si voleu l’humil consell

d’aquest batlle saberut,

val més un boig conegut:

torneu-hi a posar el Farguell.

Tot això em va dir la fera.

Després es posà a plorar.

També ella troba a faltar

al Daniel aquí al darrere.

Jo li he fet un petó al front.

No he volgut deixar-la abatre,

perquè el Daniel, no sé com,

sempre serà aquí al teatre.

La seva empremta ha quedat

impresa, amb el seu mestratge,

en cada actor que ha ensenyat

i ( ... ) en cada personatge.

En l’orgull de Sant Miquel,

en la força del Satan

que ell havia estimat tant,

i en el cor de la Raquel.