dissabte, 15 de desembre de 2007

Entrevista amb Jordi Lladó

El doctor Jordi Lladó a la plaça Sant Felip Neri de Barcelona


Text i foto: Quirze Grifell

Publicada a Regió7 (30 juny 07)

El doctor Jordi Lladó és un dels màxims especialistas en l’obra de Ramon Vinyes. Ha viatjat a Colombia seguint les pistes de l’escriptor berguedà, a qui ha dedicat un munt d’articles i la seva tesi doctoral Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939), consultable a Internet (http://www.tdx.cesca.es/TDX- 0123104-162107). Ara ha publicat el llibre Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib, editat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

El teu llibre inicia una col·lecció dedicada als arxius. Com et va venir l’encàrrec?

La idea és de Ramon Alberch, de la direcció d'arxius de la Generalitat, que va plantejar una col.lecció de divulgació històrica lligada als arxius. En Xavier Pedrals, director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, me'l va presentar. Ell li havia parlat molt de Ramon Vinyes, del seu fons personal custodiat a l'Arxiu i de la meva feina al voltant de l'escriptor: la tesi doctoral, la catalogació del material, com havia conegut la família o com vaig col.laborar quan es van donar els documents a l'Ajuntament de Berga. Alberch coneix Colòmbia i sap bé qui era el"savi català" de García Márquez i per això va pensar que reunia les caracteristiques per engegar aquesta col.leció: "Arxius i Societat".

Podem dir que el llibre és la teva tesi doctoral explicada al gran públic?

Ben cert. És la tesi però amb un format molt diferent, més amè i sense notes a peu de pàgina, pensant en un públic sensible a les personalitats que tenim per valorar. La meva tesi estava centrada en el teatre, però com que Vinyes travessa tantes èpoques i països, em vaig veure a obligat a recompondre la seva biografia, a buscar la unitat entre Colòmbia i Catalunya, etc. De tota manera, el teatre ocupa tres dels vuit capítols centrals de l'obra, un d'ells amb una faceta poc coneguda, la d'actor i director. Després segueixo amb la poesia, la narrativa, la crítica, la feina com a ensenyant i els posicionaments davant de la política, molt interessants. I al final hi ha la seva "veu": més que una antologia és un tast, amb fragments del dietari, poemes, teatre, contes, articles, etc. L'exili, el tròpic i Berga hi tenen un paper destacat.

En definitiva, una biografia…

No és una biografia convencional, sinó una divulgació el més viva possible de les facetes de l'autor. En Francesc Foguet, que n'ha fet el pròleg, destaca el caràcter polièdric d'aquest home que com més un s'hi endinsa, més et sorprèn. I com a llibre d'arxiu conté més de 100 imatges que il.lustren el text. El sèpia o el blanc i negre de les fotografies li atorguen el caire d'època. En això he continuat l'"Àlbum Vinyes" que vaig fer amb Jaume Huch fa tres anys.

Hi ha alguna novetat en el coneixement de Vinyes que no s’hagués dit abans?

Hi ha molts aspectes que a Colòmbia eren coneguts i aquí menys: per exemple, la feina de professor al Colegio de Baranquilla s'hi reflecteix amb testimonis de les exalumnes que en veneren la memòria. Diguem que part del meu treball sobre Vinyes ha estat actualitzar la feina dels que hi han escrit abans, com Pere Elies, Jacques Gilard o Jaume Huch. He recalcat que no va ser sols "escriptor", sinó un gran animador cultural i un excel.lent conversador, tan important en aquesta tasca com en la lletra escrita. D'aquí que fascinés tant a García Márquez i a Barranquilla però per aquest costat també va ser determinant en Agustí Bartra, per exemple. Aquest carisma és recordat encara per berguedans com Climent Forner, Josep Montanyà o Josep Pons, que van tenir la sort de tractar-lo en els seus últims anys.

La passió de Vinyes, i ho recalco en el llibre, va ser Catalunya. Exiliat a París, reconeix que aquest ha estat el seu amor més ferm. I quan diu Catalunya hi ha un lligam amb la seva obra, la literatura en la nostra llengua, que podríem estendre a la literatura universal. Per això un capítol es titula el "Critic Lector de tots els llibres" que és com el van anomenar a Colòmbia l'any 1918 i ho fa també García Márquez

L’apartat de “L’escriptor davant la política” hauria estat del gust de la família del Vinyes?

Ben segur que no els hauria sorprès perquè m'he cenyit als textos de l'autor i he parlat de les simpaties carlines del seu pare com a origen d'aquestes inquietuds. A diferència d'escriptors com Ventura Gassol o Puig i Ferreter, mai no es va plantejar dedicar-se a la política. Va ser un company de viatge dels republicans, però no dubtava a criticar el que no rutllava, tot el que s'improvisava o es feia malament. Al catalanisme hi afegim la gran fe en la cultura com a enfortiment de la democràcia.

Podem parlar d’un escriptor compromès des de bon principi?

Escriure per a Vinyes és una missió cívica, una contribució a la col.lectivitat. I a l'hora de les proves, la guerra, l'exili, va mostrar una actitud coratjosa. No sols va denunciar la barbàrie de les dictadures sinó que no dubtava a criticar el que no li agradava de la rereguarda republicana. El que més m'ha colpit recentment de Vinyes, són els seus articles polítics de Barranquilla, el 1940, quan veu la pàtria perduda i Europa dessagnada. Alguns van ser antologats per Gilard però una visió de tots en dibuixa un home lúcid que adverteix dels cants de sirena de les dictadures. N'hi ha un, "En el desterrament" sobre els primers morts de l'exili literari, Alfons Maseras, Pere Coromines, Alexandre Plana, que és impressionant. Amb diferents idees, ens diu, tots tres van morir a l'exili, amb les mans netes de sang i l'únic delicte de ser fidels a la pròpia literatura. Aquesta és la seva gran visió política.

Darrerament l’autor berguedà és el protagonista de diverses publicacions importants d’àmbit nacional (Serra d’Or, Assaig de Teatre, aquest primer llibre de la col·lecció Arxius i Societat, del Departament de Cultura… Com ho valores?

Tant de bo sigui el preludi d'una consolidació del seu nom i contribueixi a reconèixer la seva obra. A "Assaig de Teatre", hem editat Fum sobre el teulat, una obra estrenada el 20 de gener de 1939, l'última en català abans d'entrar Franco. Però tornant al tema del reconeixement crec que caldria posar-hi tots els instruments necessaris. Per aixó abono la proposta de Jaume Huch a "Serra d'Or" quan demana la necessitat d'una fundació que ampliï aquest suport i contribueixi a enfortir les iniciatives que es fan ara com la recent publicació dels contes L'albí i Records a l'alba, a càrrec, justament, d'Edicions de L'Albí i Jaume Huch.

Veus molt lluny una estrena de Vinyes al Teatre nacional de Catalunya?

No sóc gaire optimista però no cal perdre l'esperança en aquest moment en què es comença a mirar més la tradició. Em consta que es va estudiar estrenar Ball de titelles i darrerament Arran del mar Caribe La primera és una comèdia tan fantàstica com corrosiva i la segona, de les escasses obres sobre el nostre exili, un drama amb alè poètic i tota la sensualitat i l'aventura del tròpic. A mi m'agradaria que algun director copsés aquesta riquesa, se n'enamorés. Cal veure què passa i allunyar l'escepticisme.

Si s’ha representat La fam de Joan Oliver, sobre la guerra, perquè no encarar també l’exili amb Arran del Mar Caribe?

Els teus viatges a Colombia, t’han aportat alguna visió nova de Vinyes?

I tant: en primer lloc el coneixement directe de l'entorn, que et fa entendre la seva experiència del Carib, la zona on ell va viure. I en segon lloc la constància d'un gran reconeixement per part d'aquelles persones que el veneren com a icona d'obertura intel.lectual, de crítica honrada i eficaç: molta gent coneix Vinyes com a un dels pares espirituals del Grupo de Barranquilla, que pel fet d'haver impulsat García Márquez o pintors com Álvaro Obregón, adquireix una gran importància en la història de la ciutat. "Y en el principio fue don Ramón", és una frase llegida allà que expressa aquest carisma.

En el darrer viatge vas coincidir amb García Márquez, com va ser?

Vam coincidir a Cartagena de Indias, arran del recent Congrés de la Llengua Espanyola. El seu biògraf, el britànic Gerald Martin, em va entrevistar i es va interessar pel meu llibre, el qual vaig fer arribar a mans de l'escriptor. No he tingut l'avinentesa de parlar amb el mític Gabo en aquests dies en què se n'ha celebrat l'aniversari, però el nom de Vinyes hi va ser en els discursos i en les publicacions que han glossat els inicis literaris de García Márquez. Confirmen el que ens diu a les seves memòries Vivir para contarla, el reconeixement al seu mestratge.

Parla’ns una mica de la col·laboració entre l’Autònoma i les universitats colombianes.

La UAB té un conveni de col.laboració amb la Universidad del Norte de Barranquilla i d'aquí les jornades sobre Vinyes que van organitzar el 2005 Als que s'hi interessin els recomano que llegeixin la revista digital Memorias, número tres, dedicat íntegrament a les Jornades i a Vinyes, amb moltes imatges de l'Arxiu Comarcal Berguedà (www.uninorte.edu.co)

Hi haurà traducció al castellà d’aquest llibre?

Estic fent gestions perquè n'hi hagi una versió adaptada que es pugui editar a Colòmbia. Això seria just i interessant, en tant que Vinyes també forma part de la història d'aquell país. La col·lecció de fotografies que va editar des de la llibreria Vinyes, per exemple, són part essencial de la història gràfica de Barranquilla.

Finalment, com veus el futur del premi de teatre Ramon Vinyes, a Berga?

Crec que Berga ha de vetllar aquest guardó com a un actiu cultural important, no sols per preservar la memòria del seu escriptor, sinó perquè consolida nous creadors del teatre català, la gran passió de Vinyes. El fet que els dos darrers guanyadors, Josep Maria Miró i Jordi Faura, siguin dos joves creadors escènics n'abonen la visió de futur. En les seves obres hi ha un compromís amb els problemes del nostre temps, aixó és un bon homenatge als principis de Vinyes. Cal fer un esforç, doncs, perquè els agents culturals i polítics berguedans assumeixin la importància nacional d'un premi que honora la ciutat.