dissabte, 31 de desembre del 2011
Amb el 2012 començarà La Garrofa del Mes
Berga tindrà Garrofes durant els dotze mesos de l’any.
L’Agrupació Teatral La Farsa impulsa un concurs mensual de versos satírics a través d’Internet.
Els garrofaires berguedans ja no hauran d’esperar tot un any per elaborar els tradicionals versos satírics que recullen els fets més rellevants de l’actualitat berguedana i d’àmbit general que han passat durant els 365 dies de l’any. L’Agrupació Teatral La Farsa de Berga ha ideat una iniciativa anomenada ‘La Garrofa del Mes’. Es tracta d’un concurs de garrofes que es farà de forma mensual per promoure l’elaboració d’aquests versos durant tot l’any.
La Farsa posarà en marxa aquest certamen a partir del proper mes de gener i els participants hauran de complir les següents condicions:
Cada concursant podrà presentar un màxim de dues quartetes, és a dir, una sola quarteta de quatre versos de set síl·labes o dues quartetes enllaçades sobre qualsevol tema que faci referència a l’actualitat local, nacional o global.
Les garrofes hauran d’estar signades amb el nom i cognom de l’autor i el termini per presentar-les acabarà el dia 25 de cada mes.
Els treballs es podran lliurar a través dels canals d’Internet de La Farsa i els Pastorets de Berga com ara el Facebook, el Twitter (amb l’etiqueta Garrofes amb el símbol del coixinet al davant) o al correu electrònic lafarsaberga@gmail.com.
La Farsa designarà els membres del jurat encarregats de proclamar la garrofa guanyadora cada mes, la qual, es publicarà a les xarxes socials de les dues entitats.
Aquesta iniciativa s’uneix a altres impulsades per la mateixa agrupació com per exemple el taller que va organitzar l’entitat per fomentar la composició de garrofes pel concurs d’aquest any que va guanyar el cantant i regidor Francesc Ribera ‘Titot’. Aquest taller va motivar l’augment de participants, ja que es van presentar quinze conjunts de garrofes, vuit més que l’any passat.
(Del web de Ràdio Berga)
dissabte, 24 de desembre del 2011
Ha nascut un nou gènere literari berguedà, la pallanga
En el transcurs del Sopar de les Garrofes, celebrat el dia 17 al restaurant La Cabana de Berga, els actors Marc Marginet i Aleix Canudas van reivindicar unes noves quartetes, les Pallangues lliures!
Aquestes són les primeres quatre pallangues de la història:
Berguedans i berguedanes,
ho direm clar i amb veu alta
perquè en tenim moltes ganes
i és el canvi que us fa falta.
Ja veureu com us agrada.
Feu-nos cas, som unes gangues.
Les Garrofes ja, des d’ara
passaran a ser Pallangues.
Perquè sí, ens ho mereixem,
i és la millor solució.
Per això ens comprometem
a instaurar un concurs millor.
Anem forts, i no és de mofa;
tot serán bromes i riures.
S’han acabat les Garrofes:
Visca les Pallangues lliures!
dimecres, 21 de desembre del 2011
Francesc Ribera "Titot" guanya el Concurs de Garrofes 2011
Francesc Ribera "Titot" guanya el Concurs de Garrofes 2011 i Marc Marginet s'imposa en el Premi Popular.
Dissabte 17 de desembre es va celebrar el tradicional Sopar de les Garrofes. Es van reunir 109 comensals al Restaurant La Cabana, de Berga. En el transcurs del sopar es van llegir 6 dels 15 treballs presentats al 39è Concurs de Garrofes. El jurat va declarar guanyador del concurs el joc de Garrofes amb el lema "I tal dia farà un any", de Francesc Ribera. Els participants al sopar, amb els seus vots van donar el Premi Popular a "Ficant el dit a l'ull", de Marc Marginet.
Primer premi: "I tal dia farà un any", de Francesc Ribera
Segon premi: "Pastoret, lliga't la faixa...", de Jordi Royo
Tercer premi: Tu ets Petrus..., i_Magina", de Roger Cortina
Primer accèssit: "No us poséssiu pas malalts!", de Jordi Torrabadella
Segon accèssit: "Ficant el dit a l'ull", de Marc Marginet
Tercer accèssit: "Forniculeu, que el món s'acaba!", de Marcel Tuyet
Mencions honorífiques:
"A Berga (ens) agraden els forats", de Lluís Guals i Eloi Bellés
"Ceratònies de malaquita", de Marc Montes, Eloi Cortès i Francesc Marginet
"Garrofes indignades", de Gerard Potau, Josep Pla i Martí Badia
"Les candidates", d'Antoni Vilà
"Olor de garrofa verda", de Marc Travé
"Que comenci la festa", de Xavi Torrabadella
"Tot s'hi val", d'Ernest Ferrer
"Una, grande y unida", de Marc Marginet
"Verga és nom de tita", de Ferran Aymerich
En la categoria de 1r i 2n d'ESO del 18è Concurs Juvenil, les Garrofes guanyadores van ser "Perdoneu però algú ho havia de dir", d'Ariadna Salvans i Itziar Pujantell de l'Escola Xarxa. En la categoria de primària, les guanyadores van ser "Les garrofes retallades", de Sílvia Casas de l'Escola de Sant Joan, de Berga.
Les Garrofes finalistes del 39è Concurs de Garrofes seran llegides durant les representacions dels Pastorets. Les Garrofes guanyadores del 18è Concurs Juvenil de Garrofes es llegiran durant les representacions d'Uns Pastorets Infantils.
Més informació al web Els Pastorets de Berga:
http://www.elspastoretsdeberga.cat/
dimarts, 20 de desembre del 2011
L'Erol, 30 anys de vida cultural berguedana
Editorial que publica L'Erol 110, hivern 2011.
L'Erol fa 30 anys
Trenta anys, si pensem en la vida d'una persona, podríem dir que són gairebé mitja vida. Però si parlem d'una publicació escrita, en llengua catalana i d'àmbit comarcal, aleshores és, sens cap mena de dubte, un veritable miracle.
L'Erol, la revista cultural del Berguedà que teniu a les mans, va veure per primera vegada la llum la diada de Sant Jordi de 1982. El proper 23 abril del 2012 serà la data exacta de bufar les espelmes d'aniversari. Des del consell de redacció ja estem treballant en el número commemoratiu especial, dedicat al temple de la Sagrada Família i la seves connexions amb el Berguedà.
Si mirem enrere, fa trenta anys, la nostra comarca era un cul de sac en tots els sentits. Encara no s'havia inaugurat el túnel del Cadí i faltaven una bona colla d'anys per l'arribada de l'autovia.
A nivell tecnològic, no portàvem sofisticats aparells electrònics a la butxaca ni disparàvem centenars de fotografies digitals en pocs dies. El fax era l'invent més revolucionari que existia en aquells dies i de cap manera ens podíem imaginar que ben aviat seria escombrat per l'aparició del diabòlic correu electrònic.
Des d'aquell 82 ha ha plogut molt, hi ha hagut inundacions i períodes de dura sequera en tots els àmbits, el social, el polític i el cultural. Les llavors que ara fa trenta anys plantàvem, però, han donat lloc a un arbre robust, d'arrels profundes i fortes branques. Dit d'una altra manera, l'Erol ofereix als estudiosos una col·lecció de 110 revistes que fa goig de veure, que parlen de tots els nostres indrets i abracen tots els aspectes culturals del Berguedà.
Revistes i també llibres que han crescut sota l'aixopluc de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, amb el caliu i la voluntat ferma dels seus fundadors, la renovada saba dels continuadors i la fe en el futur del nouvinguts.
Cal destacar ara les immenses possibilitats d'Internet, permetent que l'Erol pugui ser consultat i llegit en qualsevol indret del planeta, escampant així noves llavors culturals berguedanes a través del ciberespai.
Aquest número que ara us presentem dedica el dossier a la Fia-faia, de Bagà i Sant Julià de Cerdayola, ens parla dels neulers, de Queralt, de Mossèn Josep Armengou, així com d'altres indrets i personatges indestriables de la nostra personalitat col·lectiva.
En temps de crisi, de retallades i d'indignacio popular, que el foc de l'alt Berguedà ens sigui llum i guia, enmig de la foscor de l'hivern, a l'espera d'una nova i lluminosa primavera.
Gràcies, subscriptors i lectors pel vostre suport durant aquests primers 30 anys!
L'Erol
dimarts, 13 de desembre del 2011
Sopar de les Garrofes 2011, dissabte 17 de desembre
Com és habitual la setmana abans de Nadal, la Farsa organitza el Sopar de les Garrofes. Aquest any serà el dissabte 17 de desembre. Gràcies a la col.laboració i entesa entre La Farsa i el Restaurant La Cabana, el tiquet costarà 22 euros per cada assistent al sopar.
Podeu confirmar l'assistència al sopar a l’Oficina de Turisme (93 8211384).
Després del sopar es farà la lectura dels treballs escollits.
Enguany s'han presentat 15 treballs al concurs adult de Garrofes, 8 més que l'any passat. Un èxit de participació.
divendres, 9 de desembre del 2011
Joan Ferrer exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga
El pintor Joan Ferrer i Gasol, Premi a la Cultura 2010, exposa a la llibreria Quatre Cantons de Berga, situada a la placeta de la Ciutat número 12.
Totes les peces són de petit format llevat d'una pintura de grans dimensions.
L'exposició es pot visitar en horari comercial, fins al 8 de gener del 2012.
divendres, 2 de desembre del 2011
Jordi Bilbeny presenta el nou llibre a Berga
Òmnium Cultural i La Sobregaia Companyia
Us conviden a la presentació del llibre
PETIT MANUAL DE LA DESCOBERTA CATALANA D’AMÈRICA
de JORDI BILBENY
Dissabte 3 de desembre a les 7 de la tarda
al Casal d'Europa del Berguedà
Hi intervindran:
JAUME FARGUELL, president d’Òmnium / JORDI BILBENY, autor de l’obra / FRANCESC RIBERA ‘TITOT’, músic i escriptor / JORDI CUSSÀ, escriptor / QUIRZE GRIFELL, de La Sobregaia Companyia
Sobre l’obra
Petit Manual de la Descoberta Catalana d’Amèrica recull seixanta textos de l’Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament.
“Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d’Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada. Que es construeix dia a dia, generació rere generació. I que darrere d’aquesta fabricació hi ha unes clares i inexorables intencionalitats polítiques: de classe i nacionals. I ens hauríem adonat que, com que no es podia imprimir cap llibre sense que passés per les mans de la maquinària censora, els textos que ens parlen d’una descoberta catalana d’Amèrica, no els ha pogut afegir ningú, contravenint tota la legalitat impressora llavors vigent i saltant-se tots els controls reials, sinó que vénen a ser les traces que els supervisors no van ser prou diligents a esborrar, en el moment que retocaren els llibres.”
Sobre l’autor
Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia Catalana per la UAB i és cap de recerca de l’Institut Nova Història. Persona polifacètica, deixeble de Fèlix Cucurull, ha publicat quatre llibres de poesia. Ha fet de mestre de llengua en tots els àmbits imaginables: col·legis professionals, la Presó de Dones de Barcelona o el Consell Islàmic de Catalunya.
És autor de la Brevíssima relació de la destrucció de la Història. La falsificació de la descoberta d’Amèrica (1998) —sobre el qual es basa el documental L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat?, de David Grau—;La descoberta catalana d’Amèrica. Una reflexió sobre la manipulació de la Història (1999);Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom (Llibres de l’Índex, 2003);Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya (2006) i El dit d’En Colom (Llibres de l’Índex, 2010).
Sobre la censura de la història catalana, Jordi Bilbeny ha declarat: "No puc dir tot el que sé perquè no es pensin que estic penjat" (Avui, juliol, 2003).
dimecres, 16 de novembre del 2011
divendres, 4 de novembre del 2011
Premi de Teatre Ramon Vinyes 2011
L’Ajuntament de Berga lliurarà aquest dissabte dia 5 el Premi Ramon Vinyes de Teatre 2011. El guanyador sortirà d’entre les 28 obres teatrals que s’han presentat a l’edició d’enguany del certamen, que arriba a la novena edició. La lectura del veredicte es farà amb la presència dels membres del jurat i el premiat s’endurà 6.000 euros.
L’acte es farà a les 7 de la tarda al Pavelló de Suècia de Berga i també comptarà amb la projecció de la versió íntegra de la pel·lícula documental sobre la figura de Ramon Vinyes ‘Elegia del Tròpic’.
Dirigit per Floreal Peleato, el film s’endinsa en la intimitat de l’artista Ramon Vinyes (que va néixer a Berga el 1882 i va morir el 1952) gràcies als seus dietaris i la seva correspondència. Vinyes va ser dramaturg, periodista, conferenciant, llibreter i professor de joves artistes, entre els quals destaca Gabriel García Márquez.
Vinyes va passar tres llargues estades a Colòmbia, que van determinar el curs de la seva vida, però ell sempre es va sentir, també, català: dividit entre dues llengües, dos països i dues maneres d’entendre la vida. Tot això és el que pretén reflectir la pel·lícula documental a partir d’entrevistes, imatges d’arxiu –tant oficials com de cinema amateur– i escenes filmades a Catalunya i a Colòmbia.
La trajectòria de Ramon Vinyes es reflecteix a ‘Elegia del Tròpic’, que es projectarà dissabte en un acte que comptarà amb la presència del seu director i que presentarà l’editor berguedà Jaume Huch, com a participant en el documental.
DBerguedà.cat/ Ràdio Berga
dijous, 3 de novembre del 2011
"L'home (un drama)" de Xavier Gonzàlez-Costa representada a Barcelona
Divendres 28, dissabte 29 i diumenge 30 d'octubre de 2011. Tres representacions de l'obra guanyadora del 1r Premi de Teatre del Centre Moral Instructiu de Gràcia i la Fundació de la Festa Major de Gràcia. "L'home (un drama)" es representa, al mateix Centre Moral, en homenatge a totes les víctimes dels maltractaments.
Xavier Gonzàlez-Costa, membre de l'Agrupació Teatral la Farsa, recull un premi darrere l'altre, entre teatre i poesia. Fa uns 15 dies, per exemple, va guanyar el IX Guillem d'Efak amb l'obra de teatre juvenil "La caputxeta que escombrava l'escaleta". Per no parlar dels que ha rebut en poesia. Suposo que, com passa en molts casos, a la seva pròpia terra és poc profeta i els reconeixements li arriben de sud enllà.
"L'home (un drama)" és una obra sòbria i crua. Farcida de contingut, de paraules precises. Interpretada notablement a Gràcia, on destaquen Natàlia Bernat (Maria) i el joveníssim Ventura Vallès (Toni). Penso que, en la posada en escena, hi havia un abús dels moments sense acció ni diàleg, adormint el ritme de l'obra. Potser algun efecte sonor hi hauria ajudat. Bona representació, de totes maneres.
Al final de "L'home (un drama)" de dissabte 29, es va realitzar una taula rodona sobre els maltractaments, amb diverses persones relacionades amb el tema i la presència del mateix autor del text i el director de l'obra, Joan Guinart.
Xavi Torrabadella
dissabte, 22 d’octubre del 2011
dijous, 20 d’octubre del 2011
«Odi sobre tela», el poemari de Tomàs Arias, a la revista Benzina
«Odi sobre tela», el poemari de Tomàs Arias, vist per Ricard Miravete.
[revista Benzina]
Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) és poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la qual en fou fundador. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (Cossetània, 2004) i ha participat en antologies com ara Vint anys de Cafè Central (2009). També és autor del recull d’articles Papers de diari (Edicions de l’Albí, 2011). Recentment ha col·laborat com a clarinetista en el primer disc d’Ivette Nadal, Guerres dolcíssimes.
Podem estrafer la rialla del poeta, o millor encara, estrafer el vers de la vida. Podem somriure amb ironia o desemmascarar la falsa relativitat de les coses amb una bona dosi de sarcasme. I tot ben amanit amb jocs de llum lingüístics i endevinalles que sabrem respondre si mirem ben endins dels nostres ulls. Tomàs Arias és un poeta experimentat i de llarga trajectòria, quant a veritats fetes públiques d’un cap a l’altre del nostre territori nacional i literari. Participa activament en recitals poètics des de fa molts anys. Aquí tenim la saviesa del poeta que es coneix la llengua i la seva vida. No hi ha pas falsa autobiografia literària ans expressió poètica del sentit dels dies. És un exemple ben clar de com la poesia es fa amb paraules, però –atenció!- amb les pròpies del poema que s’origina, qui sap des de quan, i que aconsegueix no enganyar-se a si mateix. Molts dels poemes han estat confegits des de fa molts anys i, tot i així, seguim constatant la bella unitat de to, d’intenció i de resultats lírics. El magnífic pròleg de l’Anna Aguilar-Amat ens endinsa pels terrenys lírics del llibre. La temàtica ens és explicada ja amb el títol: Odi sobre tela, que al·ludeix a l’objecte d’aquest sentiment – a la concepció que podem tenir sobre l’odi- i al fet que el poeta ens el mostra com una operació estètica, pictòrica. La poesia d’Arias relliga la motivació originària dels poemes –l’humor intel·ligent- amb la causa que provoca –el sarcasme, la ironia- i transita entre la vida i el lector i el seu talent, però, en surt il·lès. Aquest apunt és un vers estrafet del seu poema cricot i ens permet remarcar el triomf del poeta amb aquest llibre.
Hi ha una mena de neopopularisme ben entès, i una clara connexió amb referents del barroc: la picaresca, la sornegueria vital i l’estrofisme que vesteix la forma d’alguns poemes. Arias no amaga les cartes. Hi trobem referències explícites a poetes com ara Verdaguer, Salvat-Papasseit, Vinyoli, Palau i Fabre, però aquest fet en la major part dels poemes és només una aclucada d’ull i una mena de preparar l’escena del poema. El lector li ho agraeix i s’apunta a entrar en el poema amb aquesta disposició. La sàtira poètica ha estat ben poc treballada darrerament i Arias ha sabut donar un pas més enllà, quant a la construcció de poesia humorística, crítica i realista. Sobretot amb un mateix: el seu llarg poema autoretret ja és per si mateix un dels motius cabdals per gaudir del poemari sencer. Hi assaja una dicció poètica propera a un to de confessió i de conversa alhora, i ens deixa la prova del seu estil ben treballat: i llavors perboco l’odi, / que em surt de l’ànima, / i no m’aclareixo, i me la complico, / la vida (…) i me’n penedeixo, / de la precarietat del meu equilibri / humorístic, hipocèntric, segons jo, / ganes de donar pel cul, segons el meu germà… i segueix la llarga tirallonga de versos i de gaudi estètic.
Ricard Miravete
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Xavier González-Costa guanya el IX premi Guillem d’Efak
Xavier González-Costa guanya el IX premi Guillem d’Efak amb l’obra "La caputxeta que escombrava l’escaleta".
Pel seu llenguatge, per la manera com està escrit i per ser un text amb moltes possibilitats a l’hora de ser duit a escena. Aquests són els principals motius pels quals el jurat del IX Premi Guillem d’Efak de textos de teatre infantil i juvenil ha atorgat el guardó a Xavier González-Costa, que, procedent de Berga, ha recollit el premi avui en la inauguració oficial de la X Fira de teatre infantil i juvenil de les Balears.
En el seu parlament, el guardonat s’ha mostrat “sobtat, agraït i emocionat” de rebre aquest premi i de formar part d’aquest agermanament entre “arts escèniques i llengua” que suposen la Fira de Vilafranca i el premi d’Efak. Jaume Amigó, president de la Fundació Xarxa, ha donat el premi al guanyador. El premi Guillem d’Efak està patrocinat per l’empresa Melchor Mascaró S.A., l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca i la Fundació Teatre Principal.
En l’acte d’avui migdia s’han entregat dos premis més. La companyia de Sergi Marí (Menorca) ha guanyat el VI Premi BÒTIL (Balears Ofereix Teatre i Literatura) amb l’obra Lucrècia o Roma libre, basada en l’obra homònima de l’il•lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis. Rodo Gener, un dels actors, ha recollit el premi en nom de la companyia, de mans de Joan Rotger, vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca. El segon premi ha estat per a la companyia Discussions Productives (Mallorca) amb l’obra Misteri al balneari, basada en Les cartes d’Hèrcules Poirot de Jaume Fuster.
Finalment, pel que fa al II Concurs PD’F (Producció del Premi Guillem d’Efak), se l’ha endut la companyia L’aviador, amb la producció de l’obra Límits de Marta Solé Bonay. Ha entregat el premi Jaume Amigó, president de Fundació Xarxa. Aquest premi està organitzat per Sa Xerxa i la Fundació Xarxa; i patrocinat per l’Institut Català d’Indústries Culturals i per la Fundació Teatre Principal.
De Tribuna Mallorca, 10 d'octubre 2011
Pel seu llenguatge, per la manera com està escrit i per ser un text amb moltes possibilitats a l’hora de ser duit a escena. Aquests són els principals motius pels quals el jurat del IX Premi Guillem d’Efak de textos de teatre infantil i juvenil ha atorgat el guardó a Xavier González-Costa, que, procedent de Berga, ha recollit el premi avui en la inauguració oficial de la X Fira de teatre infantil i juvenil de les Balears.
En el seu parlament, el guardonat s’ha mostrat “sobtat, agraït i emocionat” de rebre aquest premi i de formar part d’aquest agermanament entre “arts escèniques i llengua” que suposen la Fira de Vilafranca i el premi d’Efak. Jaume Amigó, president de la Fundació Xarxa, ha donat el premi al guanyador. El premi Guillem d’Efak està patrocinat per l’empresa Melchor Mascaró S.A., l’Institut d’Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca i la Fundació Teatre Principal.
En l’acte d’avui migdia s’han entregat dos premis més. La companyia de Sergi Marí (Menorca) ha guanyat el VI Premi BÒTIL (Balears Ofereix Teatre i Literatura) amb l’obra Lucrècia o Roma libre, basada en l’obra homònima de l’il•lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis. Rodo Gener, un dels actors, ha recollit el premi en nom de la companyia, de mans de Joan Rotger, vicepresident de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca. El segon premi ha estat per a la companyia Discussions Productives (Mallorca) amb l’obra Misteri al balneari, basada en Les cartes d’Hèrcules Poirot de Jaume Fuster.
Finalment, pel que fa al II Concurs PD’F (Producció del Premi Guillem d’Efak), se l’ha endut la companyia L’aviador, amb la producció de l’obra Límits de Marta Solé Bonay. Ha entregat el premi Jaume Amigó, president de Fundació Xarxa. Aquest premi està organitzat per Sa Xerxa i la Fundació Xarxa; i patrocinat per l’Institut Català d’Indústries Culturals i per la Fundació Teatre Principal.
De Tribuna Mallorca, 10 d'octubre 2011
dimarts, 11 d’octubre del 2011
S'estrena "Elegia del tròpic. La vida suspesa de Ramon Vinyes".
El doctor Jordi Lladó, estudiós de l'obra de l'escriptor berguedà Ramon Vinyes i sempre amatent a les darreres investigacions, m'ha fet arribar aquesta informació que, amb molt de gust, comparteixo.
Divendres vinent, 14 d'octubre, el Canal 33 estrenarà dins el seu programa "El Documental" a les 24 hores "Elegia del tròpic. La vida suspesa de Ramon Vinyes entre Catalunya i Colòmbia", dirigida per Floreal Peleato. El film és dedicat a aquest escriptor català nascut a Berga i que passà llargs períodes de la seva vida al Carib colombià. El documental es reemetrà dilluns 17 a les 11'30 hores i dijous, 20 a les 17'30 hores, sempre pel Canal 33.
El film, compta amb l'aportació de l'actor Joan MassotKleiner que ha aportat la calidesa i emotivitat a la veu de Ramon Vinyes. Més que una biografia a l'ús, el documental té una impactant força plàstica i directa, amb destacats motius pasiatgístics i amb testimonis i estudiosos de la vida i l'obra de l'autor, tant de Colòmbia com de Catalunya.
Cal recalcar que es tracta d'una part reduïda (una hora aproximadament) de la versió completa (1h, 20 m.), destinada en el futur al cinema. Vull passar-vos extractes de la "Nota d'intenció" del seu autor Floreal Peleato, que em fa transmetre el seu agraïment especial a tots els berguedans que han participat generosament en el seu documental, singularment als escolars i joves actors, a josep Montanyà, Jaume Huch, Xavier Pedrals i als grups escènics Agrupació Teatral La Farsa i Tràfec Teatre:
"Va ser a Colòmbia on vaig sentir esmentar per primera vegada el nom de Ramon Vinyes (1882-1952). El 'sabio catalán' al qual Gabriel García Márquez rendia homenatge a 'Cien años de soledad' havia exercit el seu magisteri intel·lectual a Barranquilla durant molts anys. Em vaig preguntar quin carisma tindria que captivés tant les seves alumnes, que diuen que els va ensenyar a pensar, els seus amics, a qui va transmetre un cert sentit de l’humor, o els joves escriptors, als quals va guiar per ser millors lectors i artistes.
Quan vaig conèixer en Jordi Lladó, autor d’una biografía de Vinyes i d’una una tesi dedicada al seu teatre, vaig trobar la manera de capbussar-me en els seus dietaris, en la seva correspondència, en algunes obres teatrals, en els seus contes i articles, mentre que l'Arxiu Comarcal del Berguedà i el seu director, Xavier Pedrals, m'obrien les portes al valuós fons documental de l'autor. De mica en mica vaig descobrir les ferides i contradiccions d'aquell home fidel a l’idioma català, fins i tot durant els vint-i-cinc anys viscuts a Colòmbia. No em vaig plantejar realitzar una semblança sinó més aviat un relat introspectiu que seguís el curs de les seves emocions i pensaments. D’aquí també que les imatges d’arxiu especialment catalanes i procedents de cinema amateur, no descriguin tant la vida de Vinyes com l’ambient en què va transcórrer la seva infància i adolescència. Les citades imatges d’arxiu han de ser, per damunt de tot, evocadores, i més quan a mesura que va envellint 'el hombre que había leído todos los libros”', en expressió de García Márquez, s’aprecia en els seus escrits un cert grau de malenconia, palès en el motiu dramàtic del viatge i del desarrelament.
També volia que la pel·lícula permetés besllumar esdeveniments que trastocaren el món en què va viure (Guerra civi, la Segona Guerra mundial, el Bogotazo colombià), perquè Vinyes va ser un apassionat testimoni del seu temps, cada vegada més corroït per l’horror del món en què va viure, sobretot per l’enfonsament de la democràcia.
Com més vaig anar coneixent l’escriptor, més esquiu era l’home els afectes del qual l’ancoraven en el segle XIX mentre que la seva vida intel·lectual es nodreix de les apostes estètiques i ètiques del segle XX. No per casualitat, la primera frase de la pel.lícula diu així: “Vaig arribar a Colòmbia el 1913 fugint de la literatura”.
Em va semblar que Catalunya havia de limitar-se principalment a Berga, d’on era oriünd, i els seus encontorns, i que els seus habitants havien de formar una espècie de cor. Per aquesta raó vaig imaginar poc abans de rodar que una nena en un col·legi, unes adolescents al camp i uns actors aficionats, berguedans tots ells, posessin en boca la llengua més poètica de Vinyes. No podia faltar-hi Barcelona però vaig voler evitar el recorregut turístic i vaig preferir cantonades buides poc reoneixibles i preses del port pròpies d’un capvespre, perquè fins als darrers dies no va deixar l’escriptor de sentir-se cridat per Colòmbia.
'Elegia del tròpic' proposa una travessa íntima per la vida d’un “tràgic esperançat redimit per la literatura”, com diu amb encert l’editor Jaume Huch, que va cercar sempre la seva Ítaca, bé vorejant les aigües del Llobregat o arran del Mar Caribe a Colòmbia.
dimarts, 9 d’agost del 2011
Literatura berguedana
Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)
Literatura berguedana
Si convenim que literatura berguedana és la que s'ha escrit i s'escriu al Berguedà, ens adonarem que hi ha un fil, una tradició pròpia d'escriptors, que va des dels nostres trobadors, Guillem de Berguedà, Huguet de Mataplana i Guillem Ramon de Gironella, fins a la més jove que té obra publicada, la poeta de Casserres Blanca Llum Vidal.
Amb més o menys fortuna, segons les èpoques i circumstàncies, és segur que la poesia popular, en totes les seves manifestacions, hi ha sigut sempre present, travessant els segles, passant per la Renaixença i arribant fins a nosaltres.
El segle XX és el que ens ofereix un gruix notable d'escriptors a tenir en compte. Entre els més destacats hi ha Ramon Vinyes i Cluet, Pere Tuyet, Josep Armengou, Climent Peix, Josep M. de Martín, Josep M. Ballarín i Climent Forner.
Un dels més universals és Ramon Vinyes, poeta i dramaturg nascut al carrer Major de Berga, que va fer arrels a Colòmbia, concretament a Barranquilla, on va fundar una llibreria amb el geògraf Pau Vila. Va ser l’ànima i el mentor de l'anomenat Grupo de Barranquilla, entre els quals hi ha l’escriptor Gabriel García Márquez. El premi Nobel va definir Vinyes com “L’home que havia llegit tots els llibres del món”, batejant-lo com a “el savi català” en el retrat que li fa a les pàgines de la novel·la “Cien años de soledad”.
Per la seva relació amb altres artistes i intel·lectuals, cal esmentar Josep M. de Martín, il·lustrador, pintor i poeta amb el nom de Bernat Meix. Va mantenir amistat amb Ramon Rogent, Gabriel Ferrater, Nèstor Luján, Carles Barral, Josep Maria Castellet i Joan Perucho.
Aquest any 2011 i de cara a la campanya de Sant Jordi, alguns autors berguedans són presents amb força a les llibreries i han aparegut sovint a les pàgines de literatura dels dels diaris. Per exemple, Josep M. Ballarin, "el capellà de Queralt" de tota la vida, ara instal·lat a Gósol, als seus 90 anys presenta la reedició del seu best-seller “Mossèn Tronxo”, personatge inspirat en el rector de la seva parròquia.
Des de les terres baixes del Berguedà de Viver i Serrateix, Mossèn Climent Forner ( Manresa, 1927) publica "Paraules sobre paraules", un recull de 84 textos, escollits entre els pròlegs i discursos que ha anat fent al llarg dels anys, publicat per Edicions de l'Albí.
Ferran Planes, nascut a Bagà el 1914, va ser tinent de l'exèrcit republicà i va haver de seguir el camí de l'exili i dels camps de concentració. Les seves memòries van ser recollides a la novel·la "El desgavell", publicat per primera vegada el 1969. Aquest any, Club Editor el reedita de nou, sense censura, dins la col·lecció La cara fosca de les lletres.
Sílvia Alcàntara ( Puig-reig, 1944) treu la segona novel·la, "La casa cantonera" (Edicions de 1984), després de l'èxit de vendes de la primera "Olor de colònia". Les dues obres de l'escriptora han estat inspirades en la vida de les colònies industrials del Llobregat, al Berguedà.
Un dels escriptors més prolífics de les noves generacions, Jordi Cussà (Berga, 1961), acaba de presentar "A reveure, Espanya!" (L'Albí), una història de política-ficció, elogiada per la crítica i situada anys després que Catalunya aconsegueixi proclamar-se un estat independent.
Blanca Llum Vidal (La Barceloneta, 1986) va presentar a l'Espai Mallorca de Barcelona, recitant els seus poemes acompanyada pr un guitarrista, el llibre "Nosaltres i tu" (Lleonerd Muntaner) pocs mesos després d'haver publicat l'edició de "Poesia completa" d'Àngel Guimerà, de la qual n'ha estat curadora. El mateix dia, una hora més tard, Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) recitava també versos de llibre nou, "Odi sobre tela" (La Breu) a L'Horiginal, el santuari de la poesia al cor del Raval barceloní.
La cançó popular, en aquest cas el rock, ens arriba de la mà del grup Brams, amb l'incansable Francesc Ribera 'Titot' al davant. Tornen a l'escena musical catalana amb el disc "Oferta de diàleg" i nova energia, després de fer sonar les seves cançons per terres sudamericanes.
El Grup de Viver, format per l'enyorat Climent Peix, juntament amb Climent Forner, Joan Tuneu, Ramon Mujal, Jaume Huch, Maria Estruch i Quirze Grifell, està duent a terme des de fa 28 anys, l'edició en deu volums, de la col·lecció Escriptors del Berguedà. En aquests moments, amb sis dels volums ja publicats, s'ha enllestit l'Antologia de la poesia popular "Lliri d'aigua", que recull poemes, cançons, goigs, corrandes i auques, anònims i també d'autor conegut. La previsió és que el llibre surti aquest any.
El grup ja treballa en la tria de textos que formaran l'antologia poètica, "Aus policromes", en la qual hi figuraran, entre d'altres, els autors nascuts a partir de 1940 fins als nostres dies. Per avançar-ne alguns noms, hi figuraran textos dels poetes Agustí Ferrer, Josep Maria Sala i Valldaura, Jem Cabanes, Lluís Casals, Ramon Guitó, Roser Casals, Mercè Miró, Hermínia Mas, Ramon Mujal, Jordi Cussà, Tomàs Árias, Marcel Tuyet, Xavier Guitó, Antoni Perarnau, Jaume Huch, Toni Gol, Josep Grifoll, Xavier Gonzàlez-Costa, Vicenç Zumajo, Blanca Llum Vidal i Laia Martinez i Lopez. Com la resta de la col·lecció, les dues antologies seran editades per Edicions de l'Albí, capitanejades per l'amic Jaume Huch, i que enguany arriben al 25è aniversari de feina editorial a Berga.
Tot i la seva empenta, la literatura berguedana és encara poc coneguda i valorada en el seu propi territori. Haurem d'esperar, potser, que una obra del dramaturg Ramon Vinyes es representi al Teatre Nacional de Catalunya i sigui emesa per TV3? O bé que una productora americana s'enamori de Guillem de Berguedà per dur la seva vida a la gran pantalla?
Quirze Grifell
Publicat a Tasta el Berguedà núm. 14, primavera 2011
Literatura berguedana
Si convenim que literatura berguedana és la que s'ha escrit i s'escriu al Berguedà, ens adonarem que hi ha un fil, una tradició pròpia d'escriptors, que va des dels nostres trobadors, Guillem de Berguedà, Huguet de Mataplana i Guillem Ramon de Gironella, fins a la més jove que té obra publicada, la poeta de Casserres Blanca Llum Vidal.
Amb més o menys fortuna, segons les èpoques i circumstàncies, és segur que la poesia popular, en totes les seves manifestacions, hi ha sigut sempre present, travessant els segles, passant per la Renaixença i arribant fins a nosaltres.
El segle XX és el que ens ofereix un gruix notable d'escriptors a tenir en compte. Entre els més destacats hi ha Ramon Vinyes i Cluet, Pere Tuyet, Josep Armengou, Climent Peix, Josep M. de Martín, Josep M. Ballarín i Climent Forner.
Un dels més universals és Ramon Vinyes, poeta i dramaturg nascut al carrer Major de Berga, que va fer arrels a Colòmbia, concretament a Barranquilla, on va fundar una llibreria amb el geògraf Pau Vila. Va ser l’ànima i el mentor de l'anomenat Grupo de Barranquilla, entre els quals hi ha l’escriptor Gabriel García Márquez. El premi Nobel va definir Vinyes com “L’home que havia llegit tots els llibres del món”, batejant-lo com a “el savi català” en el retrat que li fa a les pàgines de la novel·la “Cien años de soledad”.
Per la seva relació amb altres artistes i intel·lectuals, cal esmentar Josep M. de Martín, il·lustrador, pintor i poeta amb el nom de Bernat Meix. Va mantenir amistat amb Ramon Rogent, Gabriel Ferrater, Nèstor Luján, Carles Barral, Josep Maria Castellet i Joan Perucho.
Aquest any 2011 i de cara a la campanya de Sant Jordi, alguns autors berguedans són presents amb força a les llibreries i han aparegut sovint a les pàgines de literatura dels dels diaris. Per exemple, Josep M. Ballarin, "el capellà de Queralt" de tota la vida, ara instal·lat a Gósol, als seus 90 anys presenta la reedició del seu best-seller “Mossèn Tronxo”, personatge inspirat en el rector de la seva parròquia.
Des de les terres baixes del Berguedà de Viver i Serrateix, Mossèn Climent Forner ( Manresa, 1927) publica "Paraules sobre paraules", un recull de 84 textos, escollits entre els pròlegs i discursos que ha anat fent al llarg dels anys, publicat per Edicions de l'Albí.
Ferran Planes, nascut a Bagà el 1914, va ser tinent de l'exèrcit republicà i va haver de seguir el camí de l'exili i dels camps de concentració. Les seves memòries van ser recollides a la novel·la "El desgavell", publicat per primera vegada el 1969. Aquest any, Club Editor el reedita de nou, sense censura, dins la col·lecció La cara fosca de les lletres.
Sílvia Alcàntara ( Puig-reig, 1944) treu la segona novel·la, "La casa cantonera" (Edicions de 1984), després de l'èxit de vendes de la primera "Olor de colònia". Les dues obres de l'escriptora han estat inspirades en la vida de les colònies industrials del Llobregat, al Berguedà.
Un dels escriptors més prolífics de les noves generacions, Jordi Cussà (Berga, 1961), acaba de presentar "A reveure, Espanya!" (L'Albí), una història de política-ficció, elogiada per la crítica i situada anys després que Catalunya aconsegueixi proclamar-se un estat independent.
Blanca Llum Vidal (La Barceloneta, 1986) va presentar a l'Espai Mallorca de Barcelona, recitant els seus poemes acompanyada pr un guitarrista, el llibre "Nosaltres i tu" (Lleonerd Muntaner) pocs mesos després d'haver publicat l'edició de "Poesia completa" d'Àngel Guimerà, de la qual n'ha estat curadora. El mateix dia, una hora més tard, Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) recitava també versos de llibre nou, "Odi sobre tela" (La Breu) a L'Horiginal, el santuari de la poesia al cor del Raval barceloní.
La cançó popular, en aquest cas el rock, ens arriba de la mà del grup Brams, amb l'incansable Francesc Ribera 'Titot' al davant. Tornen a l'escena musical catalana amb el disc "Oferta de diàleg" i nova energia, després de fer sonar les seves cançons per terres sudamericanes.
El Grup de Viver, format per l'enyorat Climent Peix, juntament amb Climent Forner, Joan Tuneu, Ramon Mujal, Jaume Huch, Maria Estruch i Quirze Grifell, està duent a terme des de fa 28 anys, l'edició en deu volums, de la col·lecció Escriptors del Berguedà. En aquests moments, amb sis dels volums ja publicats, s'ha enllestit l'Antologia de la poesia popular "Lliri d'aigua", que recull poemes, cançons, goigs, corrandes i auques, anònims i també d'autor conegut. La previsió és que el llibre surti aquest any.
El grup ja treballa en la tria de textos que formaran l'antologia poètica, "Aus policromes", en la qual hi figuraran, entre d'altres, els autors nascuts a partir de 1940 fins als nostres dies. Per avançar-ne alguns noms, hi figuraran textos dels poetes Agustí Ferrer, Josep Maria Sala i Valldaura, Jem Cabanes, Lluís Casals, Ramon Guitó, Roser Casals, Mercè Miró, Hermínia Mas, Ramon Mujal, Jordi Cussà, Tomàs Árias, Marcel Tuyet, Xavier Guitó, Antoni Perarnau, Jaume Huch, Toni Gol, Josep Grifoll, Xavier Gonzàlez-Costa, Vicenç Zumajo, Blanca Llum Vidal i Laia Martinez i Lopez. Com la resta de la col·lecció, les dues antologies seran editades per Edicions de l'Albí, capitanejades per l'amic Jaume Huch, i que enguany arriben al 25è aniversari de feina editorial a Berga.
Tot i la seva empenta, la literatura berguedana és encara poc coneguda i valorada en el seu propi territori. Haurem d'esperar, potser, que una obra del dramaturg Ramon Vinyes es representi al Teatre Nacional de Catalunya i sigui emesa per TV3? O bé que una productora americana s'enamori de Guillem de Berguedà per dur la seva vida a la gran pantalla?
Quirze Grifell
Publicat a Tasta el Berguedà núm. 14, primavera 2011
dilluns, 8 d’agost del 2011
Elliott Murphy i Olivier Durand a Berga l'1 d'octubre
Dissabte 1 d'octubre, a La General, tindrà lloc el concert acústic del duet format per Elliott Murphy i Olivier Durand, també organitzat per Albert Dorna. Aquesta serà el la 4a actuació a la capital del Berguedà, tenint en compte que hi han actuat dues vegades, el 2009 en formació acústica i el 2010 en formació de banda. L'any passat, però, Murphy va oferir un concert sorpresa extraordinari diumenge a la tarda, davant la impossibilitat de volar, a causa de l'erupció del famós volcà islandès Eyjafjallajökull.
Concert extraordinari del 2010
El primer concert a La General, el 2009
Concert extraordinari del 2010
El primer concert a La General, el 2009
dimecres, 20 de juliol del 2011
Dues berguedanes van a Berlín per escoltar Els Amics de les Arts
L'any 2010 el grup Els Amics de les Arts va actuar dues vegades a La General de Berga i els dos concerts van ser un èxit total. Fins aquí, tot normal.
El ja que resulta més extraordinari és que algú viatgi de Berga fins a Berlín expressament per sentir un concert d'Els Amics de les Arts. Això és que van fer la Sílvia i la Fàtima, dues fans incondicionals del grup. Les podeu veure al minut 19:34.
Esperem que l'any vinent, un cop publicat el nou disc, les dues berguedanes i les seves famílies puguin escoltar Els Amics de les Arts en un altre concert a Berga, amb els centenars de seguidors que ja tenen en aquesta ciutat.
divendres, 15 de juliol del 2011
La revista Cadí-Pedraforca presenta el número 10 a Berga
Avui divendres, 15 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga, tindrà lloc la presentació del número 10 de la revista Cadí-Pedraforca.
En la presentació intervindran l’alcalde de la ciutat, Juli Gendrau i l’historiador berguedà Josep Noguera. També prendran la paraula l’editor de la revista, Àngel Madrià, i el director Carles Pont.
En el darrer número de Cadí-Pedraforca s’ha tractat un recurs cabdal per aquestes contrades: l’aigua. El seu ús està documentat per regar, per fer anar molins i indústries, i per a ús de boca de persones i de bestiar. Per això l’home sempre s’ha obsedit en embassar l’aigua i no sempre ha anat bé per a tothom. Pregunteu-ho sinó a la gent d’Oliana, de Nargó o de la Baells que van haver de perdre terres i cases per fer els pantans que abeuren els habitants de les grans ciutats, reguen els erms de les terres més feréstegues del país i fan un xic d’electricitat, encara que aquí cada dos per tres el llum s’apagui. El conjunt del dossier dedicat a l’aigua ocupa 48 planes que tracten de la construcció dels esmentats pantans; de les sèquies; de l’ús de les fonts i els llacs; i de la marxa de les farineres, els molins i les indústries tèxtils.
La revista Cadí-Pedraforca, que enguany fa cinc anys que es publica, també dedica una entrevista a l’artista de Berga Joan Ferrer i presenta un retrat de família als de Cal Maurell de Prullans, una família que encara viu de les vaques i els cavalls Hispano-bretons. En aquest número hi col·labora l’artista Perico Pastor, fill de la Seu, que ens evoca la seva infantesa a la capital de l’Alt Urgell. També hi han participat historiadors, periodistes, filòlegs, mestres i escriptors com: Marcel Fité, Benigne Rafart, Josep Noguera, Jordi Pasques, Guillem Lluch, Albert Villaró, Marc Martínez, Quirze Grifell, Pilar Màrquez, Enric Quílez, Pere Pujol, Erola Simón, Joan Muntaner, Jordi Dalmau, Manel Figuera, Carles Gascón, Queralt Solé, Lluís Obiols, Dolors Tubau o Carles Pont, entre d'altres.
Els continguts de la revista tenen la pretensió de recuperar i, sobretot, de recordar les formes de viure, de treballar, de gaudir o de relacionar-se de la gent de l’àmbit del Cadí i del Pedraforca. La publicació, que s’edita semestralment, es pot trobar des del dia 25 de maig a les llibreries i quioscos de les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i en punts seleccionats de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú o Vic.
dijous, 14 de juliol del 2011
Acorralen el Principat - Vicent Partal
Des d'ahir l'Aragó té una presidenta del Partit Popular. Com el País Valencià i les Illes. En el tros del nostre país que encara forma part d'Espanya el Principat queda doncs completament acorralat. I la frase és exacta. Perquè en tots tres territoris el PP planteja una ofensiva brutal contra la llengua de tots.
La presidenta Luisa Fernanda Rudi, de fet, despús-ahir va anar un pas més enllà del que han anat els altres presidents en anunciar que derogarà la llei de llengües, el tímid intent de normalització del català de la Franja i també de l'aragonès. Pel que sembla aquest és un dels temes que més la preocupen, en un temps en què de maldecaps no en manquen, precisament.
L'envestida és preocupant. Primer pel que significa contra els catalanoparlants dels tres territoris, que cal recordar que representen més de quatre dels onze milions de parlants. Els ciutadans dels territoris afectats som els primers que tenim l'obligació de defensar la llengua d'aquests atacs i que hem de redoblar la seua defensa.
Però no és només contra nosaltres que va això. Si el Principat es pensa que quedarà salvat de l'ofensiva del PP contra el català va molt errat. El pla del PP és un pla global, treballat i preparat, que va no contra del català a l'Aragó o a Menorca sinó ras i curt contra el català. Sense contemplacions. I en aquest sentit sorprèn que ahir ningú, del govern català vull dir, ni tan sols comentara la gravetat dels fets que es couen a Saragossa.
Vicent Partal
director@vilaweb.cat
dijous, 7 de juliol del 2011
divendres, 1 de juliol del 2011
divendres, 24 de juny del 2011
Raimon presenta el disc "Rellotge d'emocions" a Berga
El cantautor valencià, Raimon, oferirà un concert especial al Teatre Municipal de Berga, avui 24 de juny, divendres de Corpus. La cooperativa berguedana Tres Branques és la responsable de l’organització d’aquest concert, que arriba en el moment just en que l’Ajuntament de Berga havia decidit no organitzar el tradicional espectacle teatral per Patum per falta de pressupost.
Amb aquest concert la cooperativa Tres Branques inicia la seva voluntat de programar diferents activitats culturals a la comarca, en aquest cas, al Teatre Municipal de Berga. Raimon havia actuat fa una trentena d'anys a l'esglésis de Sant Francesc de Berga.
Raimon presentarà els temes del seu nou disc "Rellotges d’emocions", avui 24 de juny, a les 22.00 h. al Teatre Municipal de Berga. Raimon havia actuat fa una trentena d'anys a l'església de Sant Francesc de Berga.
El preu de les entrades és de 27 euros a platea i 23 euros a l’amfiteatre. Les entrades es poden adquirir a través del telèfon 664 410 427 i per internet: http://www.tresbranques.cat/teatre
dimecres, 22 de juny del 2011
La Patum 2011 en directe, des de qualsevol lloc del món
Per veure la Patum, només heu de clicar aquest enllaç:
http://www.lapatum.cat/index.php/inici/en-directe
L'Albí publica l'antologia de textos patumaires "La Patum, què és?"
Coberta del llibre
Text de "Berguedà Actual":
L’editorial berguedana Edicions de l’Albí ha reeditat l’antologia ‘La Patum, què és?’ publicada per primer cop l’any 1950 per Jaume Huch i Guixer, editor i fotògraf berguedà i reeditada l’any 1981. Trenta anys després de la publicació d’aquesta segona edició, el seu nét -Jaume Huch- ha tret a la llum una tercera edició revisada i ampliada que pretén aportar una mirada literària de la Patum. Huch, que també és el responsable d’Edicions de l’Albí, ha explicat a l’ACN que a l’obra hi ha textos que van des de la Renaixença fins a l’actualitat i que la “gran novetat” és la segona part del llibre que conté textos de 43 autors que aporten la seva visió més personal sobre la festa per excel·lència berguedana.
En motiu del 25è aniversari del naixement del segell editorial Edicions de l’Albí i trenta anys després de la publicació de la segona edició del llibre ‘La Patum, què és?’, Jaume Huch ha tret al mercat una tercera edició del llibre, de 312 pàgines, que amplia notablement la precedent i incorpora 43 autors nous, entre poetes i prosistes, que sumats als deu de les edicions anteriors sumen un total de 53 escriptors.
Huch ha destacat que el llibre “no és una antologia de textos històrics sobre la Patum” sinó que es tracta d’una “antologia literària”. Al llibre s’hi troben 53 autors entre poetes, assagistes i historiadors que des del segle XIX fins a l’actualitat han escrit sobre les festes del Corpus.
El llibre consta de dues parts diferenciades. La primera, conté les lletres dels balls típics de la Patum, entre els quals s’hi troben el ball dels Turcs i Cavallets, el de l’Àguila o el de les Maces, que van ser escrites per un grup de poetes berguedans i que ja apareixien a la primera edició del llibre. Tots aquests textos van acompanyats d’il·lustracions de Lluís Cosp. Huch ha explicat que han incorporat notes al peu de pàgina on es fan matisos històrics. Tanmateix, l’editor del llibre ha remarcat que han volgut ser “molt fidels” a l’edició inicial.
La Patum més literària
Pel que a fa a la segona part del llibre, Huch ha destacat que és la “gran novetat” respecte les edicions anteriors, ja que conté textos en prosa i poesia de 43 autors diferents. L’editor ha explicat que la tria ha estat fruit de les seves “lectures i interessos” i la recerca que ha fet al llarg dels anys. Huch ha expressat que ha anat a buscar “la mirada personal” de l’escriptor sobre la festa i també la seva “evolució estètica”.
L’obra inclou textos que van des de l’any 1905 fins a relats més actuals. Dels més antics, Huch ha destacat el conte ‘A la barana!’ de Casimir Rosal que descriu la història d’un jove pagès de la comarca que se’n va a veure la Patum des de la barana de la plaça Sant Pere amb les seves millors gales. I, com s’ha mantingut al llarg dels anys, la Guita s’acosta a tothom que hi ha a la barana i, per tant, el jove pagès no se n’escapa.
Dels autors més actuals, destaquen el jove poeta Xavier Gonzélz-Costa o el conegut Titot, líder del grup musical Brams i autor de cançons de temàtica patumaire com ‘L’últim tirabol’ o ‘Pólvora’.
La mirada estrangera de la Patum
El llibre no només inclou textos d’autors catalans sinó també d’estrangers com ara el poema ‘Refrain’, de l’autor anglès Stephen Bellingham que va escriure en una visita a Berga durant les festes de l’octava de Corpus l’any 1992. L’empremta de l’escriptora nord-americana Dorothy Noyes també es pot veure a l’obra a través d’un fragment del llibre ‘Fire in the Plaça’.
Altres noms que es poden llegir a ‘La Patum, què és?’ són els de Josep Maria Ballarín amb el text que porta per títol ‘La Patum’; el poeta berguedà Pere Tuyet amb el text en vers ‘Corpus, Berga, Patum’ i tres poemes més o el mateix Jaume Huch que incorpora fragments de la seva novel·la ‘Els ulls de la Geganta Vella’.
Una de les moltes curiositats que es poden trobar al llibre és la ‘Carta oberta de la Geganta Vella’ que està situada a l’annex. Huch ha explicat que es tracta d’un text que la història atribueix a Mossèn Armengou i que data de l’any 1952. Huch ha destacat que és un text “totalment actualitzat” i que representa la “veu de la consciència de la Patum”.
El responsable de l’Albí ha destacat que malgrat que la Patum ha canviat molt des d’aquella festa “íntima, reservada i familiar” de mitjans segle XX, fins a la Patum “participativa, massificada i universal” de principis del segle XXI, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial, el sentiment que desperta la festa berguedana al llarg dels temps “és el mateix”.
dilluns, 20 de juny del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
El grup Manel guanya a Berga el disc de xocolata
Els membres del grup Manel, després del seu gran concert al Teatre Municipal de Berga el passat 21 de maig, van rebre personalment de mans del pastisser i mestre xocolater Albert Dorna el seu disc de xocolata.
El motiu, naturalment, va ser l'actuació a Berga però, a més a més, Dorna els ha volgut recompensar per haver arribat a les 30.000 còpies venudes del segon disc "10 milles per veure una bona armadura", disc d'or en aquests moments, dolços per la banda de moda.
dimarts, 17 de maig del 2011
LA PARAULA VIVA, una reivindicació del poeta Joan Maragall a Berga
LA PARAULA VIVA és una reivindicació del poeta Joan Maragall (1860 - 1911) en el centenari de la seva mort. Els actes es desenvoluparan en tres parts:
Divendres 3 de juny, a les 8 del vespre, "Una mena de fúria", conferència d’Enric Casasses i Blanca Llum Vidal a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga.
Dissabte 4 de juny, matí i tarda, a la plaça Maragall de Berga, lectura col·lectiva de l’obra poètica completa del poeta. Hi sou convidats. Si voleu participar en la lectura, envieu, si us plau, un correu a sobregaia@gmail.com.
AVÍS
La representació de L'Hiparxiologi de Francesc Pujols, per Moixic i el concert de Josep Pedrals i Els Nens Eutròfics a La General han estat ajornats. Properament anunciarem una nova data.
dijous, 5 de maig del 2011
S'ha convocat el IX Premi Ramon Vinyes de Teatre 2011
L’Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Berga ha obert la convocatòria del IX Premi Ramon Vinyes de Teatre 2011.
Coincidint amb l’aniversari de la mort de l’insigne escriptor berguedà Ramon Vinyes i Cluet a Barcelona (5 de maig de 1952), s’han fet públiques les bases de la convocatòria del Premi de Teatre Ramon Vinyes que enguany arriba a la seva novena edició.
El premi és obert a tots els autors i autores que ho desitgin, amb obres teatrals escrites en llengua catalana i està dotat amb 6.000 €.
El termini de presentació dels textos acabarà el dia 30 de juny i caldrà fer-los arribar, amb plica tancada, a la biblioteca Ramon Vinyes. Les bases del premi que serà proclamat el dia 5 de novembre, poden consultar-se a la web de l’Ajuntament (www.ajberga.cat).
L’últim guanyador en la edició del 2010 va ser l’autor valencià Manuel Molins amb l’obra titulada Bagdad.
divendres, 29 d’abril del 2011
dimecres, 27 d’abril del 2011
dimecres, 13 d’abril del 2011
Josep Cunill presenta un llibre sobre el primer teatre del Paral·lel
El teatre Artèria Paral·lel -que en altres èpoques s'havia anomenat Gran Teatro Español, Studio 54 i Scènic- va acollir ahir la presentació del llibre Gran Teatro Español (1892-1935). Història del primer teatre del Paral·lel, de l'escriptor i filòsof berguedà Josep Cunill, amb pròlegs a càrrec de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, i de Ramon Muntaner, director de la SGAE a la Zona Mediterrània i director d'Artèria Paral·lel.
L'acte, celebrat a l'escenari del teatre, va comptar amb les intervencions de l'autor Josep Cunill, Borja Expósito, com a representant de la Fundació Imprimatur, Antoni Dalmau i Ramon Muntaner. Abans dels parlaments es va passar un petit documental i es va finalitzar amb la interpretació en viu de la cancó "La flor de te".
Cunill, autor del llibre Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel, fa un exhaustiu recorregut pels esdeveniments que, temporada rera temporada, anaven passant al Teatre Español. Els seus orígens, el Circo Español Modelo, les pantomimes, el Teatro Circo Español, el Teatre Líric en Català, el Sindicat d'Autors Democràtics, en Ricardo Calvo i els fabulosos Josep Santpere i Elena Jordi. Gairebé mig segle d'història en 320 pàgines.
Josep Cunill Canals (Berga, 1957) és llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de Filosofia. Les seves investigacions teatrals, en concret al teatre popular que es feia al Paral·lel, l'han convertit en un referent en l'estudi del teatre barceloní.
Properament es farà la presentació del llibre a Berga, Sabadell i altres poblacions catalanes.
Podeu veure el reportatge emès per BTV, aquí.
divendres, 8 d’abril del 2011
Jordi Llavina escriu sobre 'La casa cantonera' de Sílvia Alcàntara
Un article de Jordi Llavina sobre La casa cantonera, de Sílvia Alcàntara, a la revista Presència.
La segona novel·la de Sílvia Alcàntara gairebé comença com Camí de sirga, de Jesús Moncada: una casa de poble que està a punt de desaparèixer sota les màquines. La Vicenta, la «boja dels gossos», és l’última persona que hi ha viscut. Vint-i-cinc anys enrere, la seva filla gran, la Irene, va fugir del poble i no hi ha tornat més. Hi ha un secret ignominiós entre totes dues. Tan poderós és, aquest secret, que les ha allunyat per sempre. Amb la mort de la mare, la Irene i la seva germana, la Marina, tornen a la casa cantonera per fer-se amb alguns objectes entranyables. La gran té la pell morena; l’altra en llueix una de ben blanca. Tants anys de no saber res l’una de l’altra no han servit per mitigar la rancúnia en els cors de les dues germanes, sobretot en el de la Marina, la petita («feia massa anys que havien emprès el camí de fer-se mal»).
La casa cantonera explica una història en aparença poc original, sobrecarregada de rivets tràgics i melodramàtics dignes d’un serial televisiu: la gelosia entre una mare i una filla, l’adulteri, el suïcidi d’un home, la mort no del tot accidental d’un altre, l’odi entre dues germanes, l’aparició d’una ànima pietosa que recull la germana pròfuga en una situació extrema –dessagnant-se, a la ciutat estranya– i que li dóna un sostre i una família nova, com també un cognom digne a la filla que vindrà més endavant... «Les ganes de saber i les ganes de callar es feien la traveta», llegim en un passatge de la novel·la, amb unes dones enèrgiques que van trobant penyores del passat en una casa a punt de convertir-se en runes. Les dones són les que duen el pes de la narració. El personatge més atractiu és el de la Irene, que, com el lector, no lligarà tots els caps fins al final, quan el passat ja deixa de fer por. Però la Vicenta, que acaba de morir, s’imposa amb trets de gran personatge tràgic. Entre totes dues, l’amo de la casa, el que els la va llogar fa molts anys: el Gregori. Res que no hàgim llegit en alguna altra modulació, res que no hàgim contemplat en una pantalla –gran o petita– cent vegades o més.
Els arguments literaris que esgrimeix Alcàntara, però, són molt poderosos. D’entrada, per una llengua, per un estil, madurs, esplèndids. Segon, perquè l’estructura de l’obra defuig la linealitat i aconsegueix una subtil barreja de veus i de temps narratius (el que pensen o diuen els personatges la vigília de la demolició; el que vivien o pensaven tants anys enrere). En aquest sentit, hi ha un moment formidable en què les dues germanes es disputen. La Irene és la que sap més coses del passat; la Marina, en canvi, en desconeix massa. La narració revela, amb saviesa, aquesta desigualtat en una informació tan rellevant. Tercer, per la tria de motius lluminosos: la confitura que s’elaborarà amb uns préssecs el perfum dels quals arriba fins al lloc dels esplais amorosos d’una parella adúltera; la sanefa de peixos que es van mossegant l’un a l’altre en una vànova; la boca del lleó de la font, de la qual surt un rajolí desesmat; i, per damunt de tots, la pipa i les canyes de pescar del marit de la Vicenta, el que s’ha ofegat al riu.
Sílvia Alcàntara crea i combina amb gràcia tots aquests elements. Sap distribuir amb perícia els moments de tensió i, al final, tanca molt bé la història amb una Irene que ha hagut d’empassar-se les llàgr5imes durant tants anys –eren llàgrimes eixutes, que feien una crosta impenetrable– i que ara, per fi, veu com brollen a lloure. La foscor ha empresonat mare i filla, com llegim a tocar del desenllaç. Però ara, si més no, s’ha fet un raig de llum (molt dolorós, això sí) en la consciència de la filla gran. No és la història, sense gaire llustre, sinó la manera tan brillant d’explicar-la.
Jordi Llavina
dimarts, 5 d’abril del 2011
"El desgavell" del baganès Ferran Planes, literatura de la més alta qualitat
Edició de 2011
"El desgavell", de Ferran Planes (Club Editor. Barcelona, 2010)
"Abans d'ahir, de matinada, quan vaig enllestir 'El desgavell' de Ferran Planes (Club Editor), vaig tancar el llum del despatx i vaig enfilar el passadís. En Planes continuava allà i em parlava amb la seva veu impressionant: "Després de la grollera imatge de l'home ideal farcit d'impostura, apareix l'home autèntic, pur i feble, desguarnit de postissos oripells, que pot bellugar-se sense unes crosses que s'han corcat i que ja no poden apuntalar-lo". Crònica? Novel·la? Literatura de la més alta qualitat."
Julià Guillamon, crític literari i escriptor
Edició de 1969
Ferran Planes, nascut a Bagà el 1914, va ser tinent de l'exèrcit republicà i va haver de seguir el camí de l'exili i dels camps de concentració. Les seves memòries van ser recollides a la novel•la "El desgavell", publicada per primera vegada el 1969. Aquest any, Club Editor la reedita de nou, sense censura, dins la col•lecció 'La cara fosca de les lletres'. Planes va morir el 1984.
Tres supervivientes de Mauthausen (1972).
Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella.
Fotografia de Pilar Aymerich.
dimecres, 30 de març del 2011
Arriba el BARRIBROSSA 2011, del 31 de març al 10 d’abril
Una activitat que tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades
11 dies
20 activitats
9 estrenes absolutes
9 espais de representació
AGENDA D’ACTIVITATS
Si voleu descarregar el programa de ma en pdf cliqueu aquí
31 de març. 20 hores
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
Inauguració BARRIBROSSA 2011
SALFLORVATGE d’Ester Xargay
1 d’abril. 21 hores
Museu Picasso
LES NAIXENCES LATENTS de Ricard Ripoll
2 d’abril. 21 hores
Museu Picasso
ASSAIG PARAPARÈMIC de Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli
2 i 3 d’abril: Visites guiades 12 hores i 18 hores
Arts Santa Mònica
SALVAT-PAPASSEIT POETAVANTGUARDISTACATALÀ exposició
4 d’abril. 13 hores
Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona
L'OULIPO MODE D'EMPLOI documental de Jean-Claude Guidicelli i Frédéric Forte
4 d’abril. 21 hores
Convent de Sant Agustí
HAMLET MACHINE de Heiner Müller
5 d’abril. 19 hores
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
Klub de Lectura: VERBÀLIA 2.0 de Màrius Serra (amb la intervenció de l’autor)
5, 6 i 7 d’abril. 19 hores
Palau Moja
CONTRA EL CAIRE DEL TEMPS Homenatge a Montserrat Abelló
6 d’abril. 13 hores
Facultat de Lletres. Universitat Autònoma de Barcelona
TALLER D'ESCRIPTURA AMB TRAVA
6 d’abril. 20 hores
Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
POMELO O LA INSTRUCCIÓN COMO ARTE
de Llorenç Barber i Montserrat Palacios a partir del llibre Pomelo de Yoko Ono
6 d’abril. 21 hores
Convent de Sant Agustí
LA TRAVESÍA de Julia Koch i Daniel Zippi
7 d’abril. 21 hores
Convent de Sant Agustí
EL CONCIERTO DE SAN OVIDIO d’Antonio Buero Vallejo
8 d’abril. 11 hores
Facultat de Traducció i interpretació. UAB
TRADUIR L'OULIPO Conferència d’Annie Bats
8 d’abril. 19 hores
Convent de Sant Agustí
L’OSTEÒPATA de Pasquale Bàvaro
8 d’abril. 21 hores
Foment de les Arts i del Disseny (FAD)
VERBÀLIA 2.0 de Màrius Serra
9 d’abril. 19 hores
Convent de Sant Agustí
EL DARRER TRIANGLE de la Cia. Els Pirates, a partir de textos de Joan Brossa
9 d’abril. 21 hores
Foment de les Arts i del Disseny (FAD)
EXERCICIS D’ESTIL i XOCOLATA CALENTA antologia de diversos autors oulipians
10 d’abril. 17 hores
Plaça d’Allada Vermell. Davant del Brossa Espai Escènic
EL CIRC DE LA LLUNA d'Obskené
10 d’abril. 18 hores
Plaça d’Allada Vermell. Escenari ciutadà a Joan Brossa
SALTAMARTÍ Pep Toni Ferrer (Oliva trencada) musica poemes de Joan Brossa.
OFFBARRIBROSSA
5 d’abril. 20.30 hores. Preu: 8 €
Convent de Sant Agustí
Dimarts Màgics amb Fernando Keller (Argentina)
Gairebé totes les activitats són gratuïtes
diumenge, 27 de març del 2011
El cant d'estil valencià al bar La Lluna de Berga
Gravació de Moisès Rial
Aquesta és una mostra de les actuacions que ahir dissabte 26 de març van tenir lloc a Berga, en el marc de les 12 hores de cançó improvisada.
El cant d'estil valencià va brillar amb llum pròpia al bar La Lluna.
dijous, 24 de març del 2011
Climent Forner presenta "Paraules sobre paraules" a Berga
Demà divendres dia 25 de març, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga, es farà la presentació del nou llibre de Climent Forner, "Paraules sobre paraules", publicat per Edicions de l'Albí.
El volum recull 84 textos de Forner, escrits com a pròlegs o pronunciats com a conferències i discursos, que giren a l'entorn de quatre apartats: la religió, la poesia, la llengua i la pàtria.
Es preveu la lectura de diversos textos i un recital de poemes d'autors berguedans estudiats per Forner.
dilluns, 21 de març del 2011
Berga organitza 12 hores de cançó improvisada (dissabte 26 de març)
El proper dissabte 26 de març se celebrarà la quarta edició de les 12 hores de cançó improvisada, a Berga.
(De Berguedà Actual)
Les 12 hores de cançó improvisada és una trobada anual de glosadors d’arreu dels Països Catalans que, acompanyats de músics, es mantenen durant 12 hores fent cançó improvisada, ininterrompudament.
L’esdeveniment començarà a la una del migdia de dissabte. Les 12 hores arrancaran en la Calçotada del Casal Panxo, a la plaça de la Ribera. Posteriorment, s’iniciarà una cercavila que anirà recorrent un seguit de tavernes i bars de la ciutat, en algun dels quals hi haurà exhibicions de cantadors de modalitats de glosa mallorquina, menorquina i valenciana.
En aquest esdeveniment hi pot participar absolutament tothom, ja sigui com a públic, seguint l’itinerari de la cercavila, com arrencant-se a intervenir en la conversa cantada.
És evident que difícilment hi haurà cantadors que estiguin les dotze hores seguides cantant, el repte és, en tot cas, que en cap moment es pari.
La glosa, o cançó improvisada és una modalitat desapareguda en molts llocs del nostre país, com ara el Berguedà, que a partir de l’impuls de persones que l’han anat recuperant, compta amb una força emergent important.
Les corrandes osonenques, les nyacres empordaneses, el cant d’estil valencià, la glosa menorquina, el garrotin lleidatà, les jotes de l’Ebre, la glosa mallorquina… són diferents melodies per a omplir, de manera improvisada amb lletra, procurant mantenir la mètrica i la rima que en cada cas reclama.
Aquesta trobada anual, de caràcter itinerant i d’àmbit nacional s’havia celebrat anteriorment a Palma, dues vegades i a Ferreries (Menorca).
Per a reservar tiquet de la calçotada del Casal Panxo heu de dir-ho a: info@casalpanxo.cat
Per qualsevol informació us podeu adreçar a 12hores@gmail.com.
PROGRAMA
13:00 Calçotada de Casal Panxo. Plaça de la Ribera. Preu 14€ (socis 12€)
reserves: info@casalpanxo.cat
15:00 Sobretaula cantada. Inici de les 12 hores
16:00 Inici del glosabars Cal Blasi Passeig de la Indústria
17:00 Mostra de Cant d’Estil Valencià La Lluna Passeig de la Indústria
18:00 Salt de Gloses a la Plaça Ateneu Berguedà i La Barana Plaça Sant Pere
19:00 Mostra de Glosa Menorquina La Ginesta i La Granja Plaça Maragall
20:00 Glosa Metal El Celler Pujada de Sant Francesc
20:30 Cançó de Taverna, a la Taverna del carrer Menorets
21:00 1r Fòrum Ton de les Prèdiques Plaça Sant Pere
22:30 Mostra de Glosa Mallorquina Cal Negre Plaça Sant Joan
23:30 Glosa de combat Casal Panxo Carrer Mossèn Huch
00:30 Picapedrers La General Ronda Moreta
diumenge, 13 de març del 2011
dissabte, 12 de març del 2011
dilluns, 7 de març del 2011
Àngel Guimerà a Berga, divendres 11 de març
Divendres 11 de març a les 8 del vespre, a la biblioteca Ramon Vinyes de Berga (plaça d'Europa), es farà la presentació del llibre "Poesia completa" d'Àngel Guimerà (Edicions de 1984).
Blanca Llum Vidal, poeta de Casserres curadora de l'edició, i el poeta Enric Casasses presentaran el llibre i recitaran una tria de textos. L'acte compta amb el suport de La Sobregaia Companyia.
Blanca Llum Vidal ha publicat dos poemaris, "La cabra que hi havia" (2009) i, recentment, "Nosaltres i tu" (editorial Lleonard Muntaner). Té en projecte un llibre de poemes per a nens que es dirà "Visca".
El 2010 va editar l'assaig "Dues Catalunyes", d'Àngel Carmona.
Aquest 2011 Vidal col.labora en la nova edició del calendari del fotograf berguedà Jordi Plana, que farà la interpretació fotogràfica dels poemes amb imatges realitzades i tractades amb l'Iphone.
Podeu llegir alguns poemes de Blanca Llum Vidal, clicant aquí.
Poemes d'Enric Casasses, aquí.
divendres, 4 de març del 2011
dijous, 17 de febrer del 2011
Concert de Manel a Berga, el 21 de maig
El concert, organitzat per la Sobregaia Companyia, tindrà lloc el dissabte 21 de maig al Teatre Municipal a les 10 del vespre.
Guillem Gisbert (veu, guitarra i ukelele), Martí Maymó (baix), Roger Padilla (guitarra) i Arnau Vallvé (bateria) presentaran a Berga les cançons del seu esperat segon disc, "10 milles per veure una bona armadura", després que l'èxit del primer treball discogràfic "Els millors professors europeus" hagi superat totes les expectatives. Les actuacions en directe de la banda baten rècords de públic i acostumen a penjar el cartell "entrades exhaurides" molts dies abans dels concerts.
Segons la Viquipèdia," Manel és un grup de música de Barcelona, les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català. Destaquen pel seu atractiu directe i les seves cançons senzilles però amb lletres treballades, com ara Al Mar!, Ai Dolors o En la que el Bernat se't troba, les quals han obtingut molt ressò, així com les seves versions de Common people (Gent normal) de Pulp, No t'enyoro d'Els Pets o La Tortura (El Bròquil) de Shakira."
Es dóna la circumstància que Manel ha actuat al Berguedà, concretament al Teatre Esplai de l'Ametlla de Merola, el 22 de novembre del 2008, poc després de l'aparició del seu primer disc, però encara no ho ha fet mai a la capital de la comarca.
A partir del 22 de febrer, la venda d'entrades es farà, també, a la Dolceria Pujol de Berga (a tocar de la plaça de Sant Pere).
diumenge, 13 de febrer del 2011
Sempre plantaré cara - Carles Capdevila
Vaig publicar aquest article a l'ARA, amb el títol Gent normal i problemes reals l'endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real". El torno a publicar ara i aquí en suport de Raül Agné, que va acceptar respondre les preguntes que calgués en castellà però reclamava el dret a fer-ho també en la nostra llengua als periodistes gironins.
Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.
Carles Capdevila, director del diari ARA
Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.
Carles Capdevila, director del diari ARA
dimecres, 9 de febrer del 2011
TASTA el Berguedà, una revista dinamitzadora de la comarca
La revista TASTA el Berguedà ha arribat al número 13. La publicació, de divulgació gratuïta i d'una gran qualitat, és obra del periodista Claudi Boix i es cou a foc lent des de la vila de Casserres. Tots els números que han sortit fins ara es poden llegir a Internet, així com els seus objectius i propòsits:
Tasta és una revista trimestral d’informació, divulgació i promoció del Berguedà. Un espai dirigit a les persones que coneixen la comarca, però també a totes aquelles que el volen descobrir.
Tasta és una publicació especialitzada en turisme, cultura, gastronomia, comerç i esports. Un conjunt necessàriament ampli de temàtiques que, relacionades entre elles, marquen el present i futur del territori.
Quan parlem de turisme ho fem des d’una concepció oberta que vol fugir dels clixés tradicionals a favor de les noves mirades i experiències que ofereix el Berguedà.
La cultura popular, el patrimoni material i immaterial, la música, el teatre, la geografia literària o els nostres “homenots” tenen també una presència visible a Tasta, fruit d’un dinamisme cultural ben evident que volem contribuir a comunicar.
La gastronomia berguedana és un reflex dels nostres paisatges. La restauració i els productes locals, com els bolets i els formatges, han fet del Berguedà una comarca altament valorada. Tasta es fa ressò de tot el que envolta el món de la cuina.
El comerç és un signe de vitalitat social i econòmica. Allí on hi ha comerç, hi ha ciutat. És per això que Tasta esdevé un aparador de les fires, dels mercats i, també, dels establiments més destacats.
L’esport és un dels grans potencials de la comarca. Una paraula que associem al lleure o la competició, però cada vegada més a la salut, la natura i la descoberta del territori.
A les pàgines de Tasta trobareu reportatges, entrevistes, notícies, fotografies, etc. Amb un tractament propi de les publicacions trimestrals que cerquen l’actualitat però no la immediatesa. Des d’aquesta perspectiva el conjunt de revistes conformen un autèntic arxiu per conèixer a fons la comarca. A cada estació i a cada municipi.
Tasta ofereix continguts de qualitat de caràcter textual i visual. En els dos formats de publicació, paper i electrònic, text i imatge es combinen amb l’objectiu de transportar-nos millor als llocs, personatges o esdeveniments.
Tasta és una revista que compta amb una extensa xarxa de col.laboradors que posen el seu profund coneixement al servei dels lectors. Aquest és, sens dubte, un dels nostres principals valors.
Tasta és, en definitiva, una iniciativa oberta de dinamització del Berguedà.
Sumari del número 13 ( hivern 2010):
Portada: Campionats del Món Snowboard FIS 2011 | L'apunt: Ramon Minoves | L'apunt: Judit Carreras | Apunts: Joan Roma, Jaume Farguell | Entrevista: Eduard Barcons, per Pep Espelt | Oficis: Maleïts Pastorets, per Salvador Vinyes | L'apunt: Les medalles són per al territori, per Daniel Terradellas | Entrevista: Cosme Ruaix, alcalde d'Alp, per Jordi-Pau Caballero | Bagà: L'enllaç Coll de Pal-La Molina | Senderisme: fira Trek&Walk, per Jordi-Pau Caballero | Camí dels Bons Homes: Etapa Bellver de Cerdanya-Porta | Esports: L'esquí de fons i raquetes de neu, per Jordi-Pau Caballero | Natura: Parc Natural Cadí-Moixeró | Olvan/Cal Rosal: III Fira de la Tòfona | Entitats: Creu Roja Berguedà | Puig-reig: La Corrida | Restaurants: El Celler de Ca la Quica | Borredà: Guia-llibre "Rutes per Borredà" | La Nou del Berguedà: Nova casa consistorial | Entre còctels: Gintònic: el combinat del moment, per Jordi Millan | Què mengem: El blat de moro escairat, per Sandra Ribalta | Cultura: Espectacular concert de Nils Lofgren, per Pere Gendrau | Cultura: La Sobregaia Companyia, per Quirze Grifell | Tasta els Pirineus: Vall de Núria, una vall única
Podeu entrar al web de la revista clicant aquí
dilluns, 7 de febrer del 2011
Què tenim? - Vicent Partal ho diu clar i català!
#jotincmes
El Quim, sobtadament, fa cara de dur i pregunta: “Què tenim?”. Doncs mira: jo també tinc la Malva-rosa i els peus mullats la nit de Sant Joan i Perpinyà i el vi i l'oli de Queretes. I tinc una jota ballada a sa Pobla entre foguerons i les joguines de Pascal Comelade. I els contes d'Enric Valor, els quadres de Miquel Barceló i el bloc de Biel Mesquida. I una muixeranga plantada ben amunt, ball de valencians, pare i mare dels castells.
I tinc un claustre a Prada, dalt del Canigó i el primer servidor web del país a la Universitat Jaume I. I Andorra sencera, independent i lliure, amb bandera a l'ONU. I els cavalls de Ciutadella i l'Alcover-Moll, amb la llengua sencera tancada dins els seus rojos volums.
I tinc els Obrint Pas tocant a Tòquio i Joan Fuster llegit en alemany. Tinc Antònia Font i Nadal Batle engegant ordinadors mentre Bernat Sòria esbrina com funciona la vida. I tinc la gent de Mètode omplint el català de ciència. I bancs i supermercats que em diuen bon dia quan dic bon dia. I diputats i senadors: l'Enric, el Pere, el Biel, la Mònica i tots els batlles que s'agrupen per la Ramon Llull. Tinc Morella i Salses, amb les quatre barres marcant el pas de l'autopista i Maó i Guardamar, amb tots els escuts lluïts a la plaça, del nord i del sud, de terra endins i de mar enllà.
I tinc els vaixells de Baleària, que els diuen Martí Soler o Jaume II. I Carles Santos desfilant davant mil bandes de música. I els Castellers del Riberal, que són també patrimoni de la humanitat. I la Sibil·la! A Mallorca, a Ontinyent, a l'Alguer. I els poemes de Vicent Andrés Estellés i els de l'Ausiàs. I els nins de la Bressola i els xiquets d'Escola Valenciana. I els cafès de l'Obra amb Rafa Nadal i les balconades de l'Octubre, al bell mig de València. I els empresaris, farts, que diuen que el tren ha d'anar cap al nord. I Ràdio Arrels i les webs. I El Temps i el Diari de Balears. I el Camí de sirga i les creus de Sant Francesc, allà a Formentera. I els de la Penya Tòtil del Llevant i totes les senyeres cridant per la USAP. I la paella dels diumenges a casa dels pares. I la Intersindical Valenciana.
Diu l'anunci que les platges van d'Alcanar a Portbou. Alguns, molts, en tenim més.
El Quim, sobtadament, fa cara de dur i pregunta: “Què tenim?”. Doncs mira: jo també tinc la Malva-rosa i els peus mullats la nit de Sant Joan i Perpinyà i el vi i l'oli de Queretes. I tinc una jota ballada a sa Pobla entre foguerons i les joguines de Pascal Comelade. I els contes d'Enric Valor, els quadres de Miquel Barceló i el bloc de Biel Mesquida. I una muixeranga plantada ben amunt, ball de valencians, pare i mare dels castells.
I tinc un claustre a Prada, dalt del Canigó i el primer servidor web del país a la Universitat Jaume I. I Andorra sencera, independent i lliure, amb bandera a l'ONU. I els cavalls de Ciutadella i l'Alcover-Moll, amb la llengua sencera tancada dins els seus rojos volums.
I tinc els Obrint Pas tocant a Tòquio i Joan Fuster llegit en alemany. Tinc Antònia Font i Nadal Batle engegant ordinadors mentre Bernat Sòria esbrina com funciona la vida. I tinc la gent de Mètode omplint el català de ciència. I bancs i supermercats que em diuen bon dia quan dic bon dia. I diputats i senadors: l'Enric, el Pere, el Biel, la Mònica i tots els batlles que s'agrupen per la Ramon Llull. Tinc Morella i Salses, amb les quatre barres marcant el pas de l'autopista i Maó i Guardamar, amb tots els escuts lluïts a la plaça, del nord i del sud, de terra endins i de mar enllà.
I tinc els vaixells de Baleària, que els diuen Martí Soler o Jaume II. I Carles Santos desfilant davant mil bandes de música. I els Castellers del Riberal, que són també patrimoni de la humanitat. I la Sibil·la! A Mallorca, a Ontinyent, a l'Alguer. I els poemes de Vicent Andrés Estellés i els de l'Ausiàs. I els nins de la Bressola i els xiquets d'Escola Valenciana. I els cafès de l'Obra amb Rafa Nadal i les balconades de l'Octubre, al bell mig de València. I els empresaris, farts, que diuen que el tren ha d'anar cap al nord. I Ràdio Arrels i les webs. I El Temps i el Diari de Balears. I el Camí de sirga i les creus de Sant Francesc, allà a Formentera. I els de la Penya Tòtil del Llevant i totes les senyeres cridant per la USAP. I la paella dels diumenges a casa dels pares. I la Intersindical Valenciana.
Diu l'anunci que les platges van d'Alcanar a Portbou. Alguns, molts, en tenim més.
Vicent Partal
Publicat a Avui, 05-02-2011, pàgina 52
dilluns, 31 de gener del 2011
Maria Estruch presenta "Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà"
Foto: Montserrat Altarriba |
S'ha presentat Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. L'acte tingué lloc el passat 20 de gener a les 20 hores, a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, amb participació i parlaments de l'editor, Jaume Huch, el prologuista, Mn. Climent Forner i l'autora. Es va comptar també amb l'assistència de l'Ajuntament de Puig-reig, concretament de l'alcalde, Antoni Clement i la regidora d'ensenyament, Carme Rosell, que iniciaren l'acte amb els seus parlaments. Tinguérem el goig de comptar amb l'assistència d'una bona colla dels informadors que han omplert el llibre amb les seves paraules i la seva saviesa, especialment vinguts des de La Nou, Olvan, Casserres, Viver i Serrateix... i, per descomptat, de Puig-reig. També hi assistí públic de les comarques veïnes, especialment de Navàs i Sallent.
Però el plat fort fou la intervenció de Mn. Climent Forner, prologuista d'aquest diccionari. Per a fer-vos un tast de la seva eloqüència, us copiarem, amb el seu permís, una part d'aquest magnífic proleg.
Podeu llegir la crònica completa de Maria Estruch clicant aquí.
dissabte, 22 de gener del 2011
El romànic, la mirada de Faust Guitart
Faust Guitart - Sant Quirze de Pedret (Cercs)
"El romànic, la mirada de Faust Guitart" és el títol de l'exposició que aplega una selecció de 25 fotografies en blanc i negre sobre l'art romànic.
Es pot visitar fins al 15 de febrer, al vestíbul del Pavelló de Suècia de Berga, capital del Berguedà.
Faust Guitart (1920 -2008) va ser un rellevant activista cultural de Berga. Va presidir els Amics del Romànic, entitat de la qual era fundador, i el 1998 va rebre el Premi a la Cultura Ciutat de Berga per la seva trajectòria.
L’any 2010 el seu fons documental va ingressar a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, que inclou la seva obra fotogràfica, avaluada en 18.000 negatius. Aqueta exposició recull una tria de les imatges sobre art romànic berguedà, en blanc i negre, que va captar entre 1950 i 1975.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)