Un patrimoni a tocar

Fàbrica Asland al Clot del Moro. Dibuix de Joan Centellas

Qui més qui menys ha sentit a dir que el Berguedà és una comarca pobra en arquitectura, que no té grans edificis per ensenyar. I que el més important són quatre esglésies romàniques perdudes en inhòspites fondalades o inaccessibles caps de roc. Els Amics del Romànic del Berguedà fa anys que es preocupen d’estudiar i fer conèixer aquest patrimoni medieval. Encara que amb una curta vida, fins i tot va existir una associació de defensa del patrimoni barroc de la comarca anomenada La columna salomònica.
Però encara hi ha més coses. El poeta barceloní Enric Casasses, en la presentació de la seva edició de la novel·la La tragèdia de Cal Pere Llarg, d’Eduard Girbal Jaume, apunta: “la civilització que tingué la seva culminació en la masia, és una forma de vida i d’arquitectura arquetípica del país d’una manera molt més íntima que el romànic i el gòtic”. Civilització que va començar a ser desmantellada amb l’arribada del món modern i que en l’actualitat amb prou feines li és permesa la respiració assistida.
L’Associació Conèixer Catalunya, el Centre Excursionista de Catalunya i la Fundació Mas i Terra, han col·laborat en l’edició del llibre Masies que cal conèixer, un treball signat per diversos autors que ens adverteix de la necessitat de conservar aquest patrimoni. Els grans casals del Berguedà hi són representats amb aquests sis magnífics exemples: Camprubí de Borredà, Ferreres d’Olvan, La Ferreria de Correà, Can Santamaria de Serrateix, El Raurell de La Quar i El Molí del Lledó de Puig-reig. El volum arriba a un total de 277 pàgines farcides de fotografies de masies de tot Catalunya.
El mateix toc d’atenció sobre la conservació del patrimoni arquitectònic inspira un altre llibre, Modernisme a l’entorn de Barcelona, arquitectura i paisatge, obra de gran format, de diversos autors i editat per la Diputació de Barcelona.
El recorregut pel Modernisme del Berguedà comença a Castellar de N’Hug, amb la fàbrica Asland que Rafael Guastavino va aixecar al Clot del Moro i la casa del director, obra dels arquitectes Lluís Homs i Eduard Ferrés. A la Pobla de Lillet hi trobem els gaudinians xalet del Catllaràs i els Jardins Artigas. A Cercs, la Torre Olano, l’antiga casa del director.
Les fotografies de la Berga modernista resulten del tot sorprenents: la casa Barons, de l’arquitecte Roc Cot, i la de Tomàs Pujol, obra d’Emili Porta, presideixen el mateix tram de carrer Major. La casa De Martín, a la Ronda de Queralt, fa parella amb l’edifici del Casino Berguedà. La Casa Joan Ramon Selgas del carrer del Roser i la Santa Cova de Queralt, obra de Josep M. Forcada, completen el recorregut urbà.
Llobregat avall, el llibre ens mostra tota l’exhuberància de les construccions de les colònies tèxtils, a Cal Monegal, amb l’església i la torre de l’amo, i les torres dels amos de Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Cal Pons. I, per postres, encara hi trobem una darrera meravella, la masia Vilanova, de Viver, síntesi del contingut dels dos llibres esmentats.
A partir d’ara, doncs, cal afegir urgentment al catàleg d’atractius turístics de casa nostra la ruta de les masies i la ruta del Modernisme. Un patrimoni que va des de l’Edat Mitjana fins a principis del segle XX. Qui ha dit que no tenim pedres per ensenyar? Aquest sí que és un patrimoni de pedra picada.

Publicat a Regió7/Berguedà Setmanal, 14 de febrer del 2007