La Fia-Faia ha tornat a Sant Julià i a Bagà

Gravació de Moisès Rial


Gravació de Moisès Rial

Les garrofes de l'alcalde de Berga, Juli Gendrau

Gravació de Jordi Simon

Roger Cortina i Farràs guanya el concurs de garrofes 2009.Berguedà Actual.

La Sobregaia Companyia es presenta a Berga dissabte 2 de gener

La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors (entitat cultural, festiva, transversal, global i intergeneracional) es presenta a la societat catalana amb aquesta festa concert a La General de Berga:

A partir de les onze de la nit, la primera part l'ompliran el Titot i el David Rosell amb les cançons acústiques de l'espectacle "L'esca del pecat", que després de rodar amunt i avall pels Països Catalans, seran finalment a Berga, jugaran a casa.

A la segona part hi haurà un solemne discurs inaugural pronunciat per una de les veus poètiques més preclares de les nostres contrades i una interessantíssima mostra de poesia catalana viva, posada en escena pels trobadors i trobairitz Tomàs Arias, Vicenç Zumajo, Marcel Tuyet, Blancallum Vidal i Josep Grifoll.

Amb alguna altra sorpresa prevista, la tercera part portarà la càlidesa de l'Atenea Carter, veu i piano, acompanyada per Marc Rock, guitarra i veu, amb blues, versions i cançons pròpies.

Tot plegat serà el tret de sortida d'una programació que vol ser regular i a preus populars, en diferents indrets del Berguedà i de fora.

Veniu amb la ment i els sentits ben oberts. No us ho podeu perdre!

Preu anticipat 5 €
Dia del concert 6€

Punts de venda d'entrades a Berga
(a partir del 22 de desembre):

Restaurant Cal Travé
La Copisteria
Cal Negre

Al Facebook podeu trabar amistat amb la Sobregaia Companyia.
Ja som més de 500!

Berga diu sí a la independència dels Països Catalans amb un 96'97% dels vots.

Missatge de la plataforma Berga Decideix.

BERGA REUNEIX MÉS SUPORTS PER LA INDEPENDÈNCIA QUE NO PAS PER L'ESTATUT

Berga diu sí a la independència dels Països Catalans en un 96'97% dels vots.

Amb el 100% de butlletes escrutades, el total d'habitants de Berga que han anat a votar a la consulta sobre la independència ha sigut de 4.760 -que representa una participació del 32'46%-. D'aquets 4.616 han votat que Sí -que és 96'97% del total-. Hi ha hagut 81 butlletes del No -que són 1'70% del total-, 34 en blanc -0'71%- i 21 vots en nul -0'44%-.

Analitzant les dades de les darreres eleccions municipals a la ciutat de Berga, 27 de maig de 2007, tots els partits que han donat suport a la consulta popular a Berga van sumar un total de 4.085 vots (CiU 2.402, CUP 938, ERC 553 i PRC 192). Amb aquestes dades a la mà, es pot dir que Berga Decideix ha aconseguit mobilitzar 685 votants més que els que van conseguir mobilitzar els partits que li han donat suport, fet que reforça el caracter clarament popular de la consulta.

Per altra banda, el referèndum per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, celebrat a la ciutat de Berga el passat 18 de juny de 2006, va obtenir 4.510 vots favorables, clarament inferior als obtinguts al referèndum per la independència. Des de Berga Decideix s'analitzen aquestes dades com un pas endavant de la societat berguedana, superant la via autonomista i dient ben clar un Sí a la independència dels Països Catalans.

Gràcies a tots!

Resultats de la consulta del 13-D per municipis

Berguedans a la guerra de Cuba

Del web de Ràdio Berga, www.dbergueda.cat
L'efemèride
04/12/1898

"Procedent de Cuba arribà’l día 4 a aquesta ciutat (Berga) lo soldat vehí de Bagà, Antoni Pons y Pons; poca alegría podràn tindre ‘ls seus pares al recobrar un fill que torna d’una guerra mil cops malehida, perduda del tot la salut y no veyentse ni ab dalit per donar per si sol quatre passos”. A finals del segle XIX, nombrosos berguedans foren obligats a anar a Cuba a defensar “la pàtria”: Cuba era una de les últimes peces que Espanya conservava del seu gran i antic imperi colonial. L’any 1898, el del “desastre” de Cuba, l’estat espanyol va perdre el domini d’aquesta illa. Els anys anteriors, molts joves catalans –també berguedans- patiren un infern a Cuba: els enviaren a lluitar contra els independentistes cubans i en aquesta guerra molts hi trobaren la mort. També n’hi hagué que aconseguiren tornar vius a casa, però, com el baganès esmentat, en molt mal estat. Aquesta notícia sortí publicada, fa 111 anys, al quinzenari berguedà "Lo Pi de las Tres Brancas".

MANIFEST DE SUPORT A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Trenta anys després de la recuperació de les nostres institucions d'autogovern, que han
suposat un avenç, tot i que limitat, en el benestar de la societat catalana i en
l'aprofundiment de les demandes socials, econòmiques i culturals que se’ns han plantejat
durant aquests temps, constatem que, en un món globalitzat com l’actual, Catalunya es
troba en una cruïlla històrica difícil i, a la vegada, decisiva.
El manteniment i la contínua millora del nostre país com un model de societat avançada i
moderna, competitiva i capdavantera en la transmissió de valors cívics i socials
progressistes necessiten assolir nous objectius i requereixen nous instruments que no
permeten l’actual marc constitucional espanyol.
Aquestes polítiques ambicioses que requerim no són factibles sense un nou marc polític i
jurídic. L’actual marc, amb serioses limitacions que les recents reformes estatutàries han
posat al descobert, agreujat per l’històric i persistent espoli fiscal que no podrà resoldre el
nou finançament, fa del tot impossible la realització d’aquestes polítiques ambicioses i les
inversions necessàries per fer front, amb garanties d’èxit, als reptes de la globalització.
Per tot això cal que puguem exercir el dret de decidir sobre quin marc jurídic i polític convé
a la Catalunya d’avui: Independència? Autonomia? Els catalans i les catalanes volem
exercir un dret democràtic i cívic que cal que totes les institucions, sorgides de la voluntat
popular, pregonin i defensin. Més encara quan sabem que exercir aquest dret és la
manera que avui disposem els catalans i les catalanes per encarar el nostre futur amb
garanties de progrés i cohesió social. Progrés i cohesió social necessaris i íntimament
lligats a una més gran llibertat i capacitat del país per decidir les polítiques pròpies.
Ha arribat el moment que els catalans i catalanes decidim el nostre futur. És el moment
d'apostar amb decisió si volem esdevenir una nació sobirana plenament reconeguda en el
context internacional i desplegar totes les nostres capacitats col·lectives.
Els sotasignats, persones procedents de diversos àmbits i sectors de la societat
catalana, del món professional, cultural, esportiu, agents socials i econòmics, manifestem
el nostre compromís amb els valors cívics i democràtics. I voldríem que se'ns reconegués,
als catalans i catalanes, com a integrants d'una nació compromesa amb aquests valors.
Per això donem suport a la Consulta sobre la Independència que se celebrarà el
proper 13 de desembre en més de cent cinquanta localitats catalanes. Les quals,
organitzades des de la societat civil, són una mostra de la vitalitat i empenta de la seva
ciutadania.
Finalment, fem una crida a la ciutadania perquè participin i vetllin pel funcionament cívic i
democràtic de la consulta.

Novembre de 2009

Sant Jaume de Frontanyà, segon municipi que farà un referèndum sobre la independència de Catalunya

De l'Avui.cat 23/11/2009

Sant Jaume de Frontanyà, primer poble a celebrar una consulta sobiranista després d'Arenys de Munt

El poble més petit de Catalunya celebrarà una consulta per a la independència el dia 12 de desembre

El poble més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, celebrarà una consulta per la independència el dia 12 de desembre, i obrirà així el torn de consultes després de la que es va celebrar a Arenys de Munt el 13 de setembre.

Sant Jaume, amb 31 habitants, serà el predecessor dels 160 municipis que està previst que faran el referèndum l'endemà, 13 de desembre.

Per altra banda, s'està ampliant la llista de les ciutats i pobles que faran la consulta durant els altres dies proposats.

Per una banda, està confirmat que Balaguer i Girona la faran el 25 d'abril, mentre que Manresa té aquesta data com a possible per fer el referèndum. Per l'altra, Teià, el Masnou i Alella la celebraran el 28 de febrer.

Es presenten els Sons de Patum

Finalment, tal com era previst, ha arribat la data de presentació del projecte en el marc de les activitats que commemoren la declaració de Patrimoni Oral i Immaterial de la Patum per part de la Unesco.

Data: dissabte, 21 / novembre / 2009
Hora: 19:00 - 21:00
Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament de Berga

Hi intervindran:
- Juli Gendrau, alcalde de Berga
- Joan Soler i Amigó, Premi Nacional de Cultura Popular de l’any 2006
- Mn. Josep Maria Ballarín, escriptor
- Jordi Boixader, coordinador del Paisatge sonor de la Patum
- Jordi Millan, coordinador del Paisatge sonor de la Patum

Hi esteu tots convidats!

Visiteu la pàgina Sons de Patum aquí.


Explicació del projecte

Telenotícies de TV3

Acte de presentació de Berga Decideix. Divendres 20 N al Pavelló de Suècia a les 20:30.

L’entitat Berga decideix, organitzadora de la consulta sobre la independència dels Països Catalans a la capital del Berguedà, farà la seva presentació oficial el proper divendres, dia 20 de novembre, al Pavelló de Suècia a les 20:30h. Els seus membres creuen que l’entitat ja està prou madura com per donar-se a conèixer i ha fet els avenços necessaris com per proposar un full de ruta que permeti celebrar la consulta sobre la independència dels Països Catalans a Berga, el 13 de desembre, amb totes les garanties. Recordem que Berga decideix va néixer el 18 d’octubre i, per tant, compta amb un mes de vida. Un període que, no obstant això, ha estat productiu des del primer dia fins l’últim.

La presentació comptarà amb la intervenció de l’alcalde de Berga, Juli Gendrau; el regidor de la CUP d’Arenys de Munt, Josep Ximenis; el portaveu de Berga decideix, Martí Ballús; Paul Salas, colombià guanyador del premi Òmnium Cultural 2009; la membre de Berga decideix i presidenta de l’Associació Tagast, Ramona Bruch; i el president de Berga decideix, Màrius Avellaneda. Pel que fa a les intervencios del portaveu i el president de l’entitat, Martí Ballús repassarà els avenços fets per l’entitat des que va començar a treballar i en quin punt es troba l’organització del referèndum; mentre que Màrius Avellaneda explicarà el perquè del naixement de Berga decideix i l’esperit amb què s’impulsa la consulta.

Pàgina web de la plataforma:
http://www.bergadecideix.cat/

Guia de referèndums per la independència:
http://www.nosaltres.cat/www/seccio?p_idint=802297

Ja ha sortit L'Erol 101

De la web de Ràdio Berga, 16/11/2009

Joan Manuel Tresserras: "un centre de documentació de la Patum pot tenir un paper ben positiu"

El conseller de Cultura parla de la importància de tenir un centre de documentació en un article a L'Erol, que va sobre la Patum

El conseller de Cultura de la Generalitat fa referència a la importància de tenir un centre de documentació i estudis de la Patum. Diu que "un futur centre de documentació d’aquesta festa tan arrelada al territori pot tenir un paper ben positiu". "I és que la Patum és un patrimoni oral i immaterial ben viu". Joan Manuel Tresserras ho manifesta en un article de L’Erol.

Ja ha sortit el nou número d’aquesta revista cultural i és tot sobre la Patum, coincidint que aquest novembre fa quatre anys del reconeixement de la festa com a Patrimoni de la Humanitat. La llista de col·laboradors en aquest número centrat en la Patum, la presideix el conseller de Cultura, amb un article que es titula "La Patum, Patrimoni Immaterial de la Humanitat" i que parla de la festa, de la tradició, del reconeixement que va rebre el 2005... i acaba apostant per un centre de documentació i estudis de la Patum. De fet, segons la directora de L’Erol, Rosa Serra, la Patum ja hauria de disposar d’un centre de documentació.

A part del conseller Tresserras, el número 101 de L’Erol també compta amb altres articles. Per exemple, la historiadora Dolors Santandreu fa aportacions cabdals a la història de la Patum. Noves aportacions fins ara inèdites, gràcies a la documentació que s’ha trobat sobre els comptes municipals dels anys 1621-1625.

També hi trobem una anàlisi del ball de bastons de la Patum, de Robert Agustina; un article sobre Josep Vinyes escrit pel bibliògraf Ramon Felipó; i també una entrevista al músic de Puig-reig Sergi Cuenca. L’Erol parla també dels Sons de Patum, el projecte d’enregistrament del paisatge sonor de la Patum, en què va treballar durant la festa La Maixerina (amb Jordi Millán i Jordi Boixader al capdavant) es fa un espai a la revista. I la imatge també. Hi ha dues pàgines dissenyades per l’artista berguedà Salvador Vinyes. I també hi ha la mirada patumaire de Pere Cornellas, un fotògraf de Granollers, que retrata la Patum del 2006, el 2007 i el 2008.

Temes relacionats amb la Patum que formen l’edició 101 de L’Erol, un número dedicat a la festa berguedana, amb una portada on es pot veure una fotografia de Foto-vídeo Luigi de la guita grossa envoltada de gent durant una Patum de Lluïment. La revista ja és a la venda. Costa 7 euros i ja es pot trobar a les llibreries i quioscos del Berguedà.

Manifest 350 anys de resistència

Manifest 350 anys de resistència

Avui, dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i mentre se'n preparen més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.

El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.

Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.

Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.

Divisió que els Estats controlen com els hi convé :

- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.

- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.

- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió

- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.

Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.

Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.

Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.

També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.

Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!

Esborrem el Tractat dels Pirineus!

350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència!
Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans!

Perpinyà , 7 de Novembre. Crida a favor del català.

El 7 de novembre, manifestem-nos a favor del català!
Le 7 novembre, manifestons pour le catalan!

Alors que la langue catalane, parlée par 9,5 millions de personnes (enseignée dans 124 universités de part le monde) est reconnue comme langue officielle (en Andorre), coofficielle (Catalogne Sud, Pays Valencien, Îles Baléares), est une langue habituelle sur internet (Windows 7 en catalan 4 jours après sa sortie, Hotmail, MSN, Firefox, Facebook, etc... ont une version en catalan) mais aussi dans la vie de tous les jours dans ces territoires où elle est reconnue (catalan à l'école, télévision publique en catalan, commerces,...), chez nous ici la langue catalane se meurt petit à petit...

Heureusement des iniciatives comme les cursus bilingues, les Bressoles et autre Arrels sont des outils de récupération de la langue, cela dit, moins de 5% des petits catalans du nord en bénéficient alors qu'environ 50% des parents souhaiteraient que leurs enfants en bénéficient... Le bilinguisme qui commence à être mis en place à Perpignan est aussi un signe positif, mais malgré tout, insuffisant car non généralisé à toutes les communes.

Le Conseil Général, représentant le peuple nord-catalan a voté une Charte en faveur de la langue catalane en 2007 avec des objectifs ambicieux (bilinguisme des infrastructures départementales, encouragement à l'ouverture de classes bilingues,...) dont le principal objectif est d'inverser la tendance à la perte de locuteurs. Or, 2 ans après, pas un signe de l'application de cette charte, alors que d'autres régions comme la Bretagne ou la Corse se donnent les moyens d'une véritable politique linguistique, chez nous cela reste anecdotique.

De même, l'Etat l'an dernier après avoir inclus une référence aux langues régionales dans la constitution, les proclamant "patrimoine de la France" avait promis une loi pour 2010. Le nouveau Ministre de la Culture semble ne plus y être favorable... La France reste toujours dans l'illégalité européenne : une des conditions d'entrée dans l'U.E. est la ratification de la Charte Européenne des Langues Régionales et étant un membre fondateur elle s'en exempte...

Tous ceux qui croient que la langue catalane doit survivre et être réellement prise en compte par nos politiciens ont rendez-vous le 7 novembre à 16h, Place de Catalogne.

Comme chaque année, la manifestation unitaire catalaniste a lieu, regroupant des simples amoureux de la langue apolitiques aux indépendantistes en passant par les régionalistes, le week end le plus proche à la date du 7 novembre, en souvenir du Traité des Pyrénées qui divisa la Catalogne en 2 en 1659 (cette année on en commémorera les 350 ans). Soyez présents !

Sigueu presents per demostrar que el poble català estima la seua llengua catalana i vol avanços reals aquí !

Non, le catalan ce n'est pas un patois, les catalans nous ne sommes pas des cons, soyons fiers de notre identité et de notre langue si souvent attaquées, folklorisées ou ridiculisées. Aujourd'hui 350 ans après le traité des Pyrénées, les catalans sont encore unis par une langue, une culture, un drapeau, une histoire commune.

Notre langue catalane mérite de vivre ici aussi ! Manifestons pour notre langue catalane bien aimée, fondement de notre identité, car pas d'identité sans langue !

Entre 15000 et 30000 occitans pour la langue occitane à Carcassone, à nous maintenant de démontrer notre volonté de promotion du catalan et de la culture catalane. Discours du député européen José Bové à Carcassonne: http://www.youtube.com/watch?v=OJ8_WOdGj1o


EL 7 DE NOVEMBRE, 16h00, PLAÇA DE CATALUNYA, A PERPINYÀ!

Catalan Pour Tous

Una nova entitat del Berguedà, La Sobregaia Companyia, es presenta a través del Facebook

La Sobregaia Companyia dels Set Trobadors vol ser, entre altres coses, un laboratori d'idees, allò que els guais pensadors en diuen un "think tank", però a la berguedana. El nom és manllevat dels savis que l'any 1323 van crear els Jocs Florals a Tolosa de Llenguadoc i els quals, encara avui en dia, estan en actiu, per la qual cosa Tolosa sovint és considerada la capital de la cultura occitana i una de les fites de la cultura d’Occident.

Des d'aquest espai es pretén crear un seguit d'activitats de caire festiu, desvergonyit, social i cultural a Berga, amb la idea de teixir xarxes de cooperació amb les entitats i persones que tinguin ganes de dur a terme projectes per al poble i amb el poble.

A la Sobregaia tant hi caben els concerts de petit format, com els recitals poètics, exposicions, representacions de teatre, happenings i performances, alhora que també anhelem somnis de més alta volada, com ara portar el mar fins al Berguedà i que totes les llunes siguin plenes i, totes les plenes, celebrades.

D'entre les idees rebudes fins ara hi ha la creació d'una colla castellera, un grup de gòspel amb un repertori modern, la realització d’una sèrie mensual a través de Youtube, un grup de trabucaires per aprendre a estimar el silenci...

Tal com veieu, tot hi té cabuda i tothom és benvingut a formar-ne part, cadascú pot aportar les seves idees i necessitats. Serem els encarregats de fer possibles tots els somnis.

Cal dir que la Sobregaia és un projecte que no té cap ànim de lucre i, si s'ha format, és per disposar d'una altra eina sobre la qual bastir la nostra cultura popular i culta (valgui la repugnància) i, en la mesura del possible, posar un altre element a l'abast d’aquest país tan necessitat d’afecte i d’autoestima. Amb l'energia de tots podrem ajudar a construir un espai més lliure en què desenvolupar-nos com a individus i com a ramat.

Siguem realistes, demanem l’impossible!

Molta llum, salut i endavant les atxes!

Un record per a Toni Fustagueras

Toni Fustagueras, Josep González i Ramon Safont (Foto Mercè Fondevila)

La setmana passada ens va deixar el berguedà Toni Fustagueras, molt conegut en els ambients dels esports de muntanya i aficionat a la cançó popular.
En els darrer anys havia format part del grup Els Amics de la Cançó, juntament amb Ramon Safont, Ramon Just, Martí Just i Ramon Costa.
Precisament aquest estiu, el divendres 31 de juliol, aquest grup de cantaires, amb el Toni i la seva dona, havíen compartit taula amb la cinquantena de participants en el 1r Sopar de Cantadors a Berga, que va tenir lloc al restaurant Cal Nen, emblemàtic indret freqüentat per la majoria de cantadors històrics de Berga.
Una de les coses que ens acosta a la felicitat és compartir cançons, ja sigui escoltant o cantant. És un dels plaers més reconfortants per a l'ànima, on s'ajunten joia, fraternitat i cultura.
Amb les notes de l'Evocació al Pirineu, que també es va cantar a Cal Nen, et diem "Toni, reposa en pau!"

Jordi Cussà guanya el Premi 'El lector de l'Odissea'

Foto del diari Avui

El diari electrònic Vilaweb publica avui dissabte 17/10/2009

Jordi Cussà guanya el Premi El lector de l'Odissea.
Proa publicarà la novel·la guanyadora, El noi de Sarajevo.

El noi de Sarajevo de Jordi Cussà (Berga, 1961) ha guanyat l'onzè Premi 'El lector de l'Odissea' de Vilafranca. La història se situa entre el 1991 i 1995 durant les guerres entre Sèrbia, Croàcia i Bòsnia-Herzegovina. Quan esclata el conflicte, el protagonista, un noi de Sarajevo entremesclat de totes les ètnies, té dotze anys. D'aniversari en aniversari, la novel·la mostra el teatre de lluites, odis, venjances i mentides disfressades.

El Premi 'El lector de l'Odissea' té una peculiaritat que el fa més plural, participatiu i diferent que els altres: Un consell de cent lectors selecciona les tres obres finalistes. A partir d'aquí, un jurat (en aquesta edició format per Isabel-Clara Simó, Ada Castells, Jordi Galves, Esperança Camps, Josep Lluch, Àngels Castells i Lluïsa Lázaro), en representació del Consell, han escollit l'obra guanyadora.

El guardó és dotat amb 13.000 euros i el convoquen la llibreria l'Odissea, Edicions Proa (que publica el volum), l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell comarcal de l'Alt Penedès.

Llegiu la notícia del premi a l'Avui de paper

Esborrem el tractat dels Pirineus. El 7 de novembre tots a Perpinyà!

U_MÄ en concert a Avià , en una jornada solidària amb l'Equador

El web de Ràdio Berga publica aquesta notícia el 30/09/2009:

Avià farà dissabte la vuitena jornada solidària amb Charcay
Entre altres activitats, es connectarà en directe amb l'Equador i el grup barceloní U_MÄ oferirà un concert

Aquest cap de setmana, Avià i Charcay tornaran a estrènyer lligams. Serà durant la celebració de la vuitena Jornada solidària Avià-Charcay, que es farà aquest dissabte, 3 d’octubre, a la tarda. Una jornada plena d’activitats per enfortir i consolidar l’agermanament entre aquesta comunitat quítxua de la Serralada dels Andes equatorians i el poble d’Avià.

Les activitats tindran lloc al Casal de la Gent Gran, a partir de les 7. Primer la cooperant mallorquina Lídia Cano parlarà de la seva experiència en l’última estada a Charcay. Després, a 2/4 de 8, hi haurà la connexió amb Charcay a través d’Internet. Des d’Avià es comunicarà amb Reinaldo Chimborazo, president de l’organització parroquial Juncal i Bety Ojeda, directora de l’escola Cuatro de Junio, amb la qual també està agermanada l’escola Santa Maria d’Avià. Serà un dels moments més especials de la jornada, segons la vicepresidenta de l’ONG Waukikay Avià o Avià Solidari, Roser Ferrer.

Després a ¾ de 8, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, farà una conferència. Finalment, i ja a la sala gran de l’Ateneu d’Avià, hi haurà un berenar solidari i el concert del grup barceloní U_MÄ, format per Maria Coma i Pau Vallbé. El concert i el berenar costa 10 euros i tots els diners que es recaptin aniran per a la ONG i els seus projectes a Charcay. Les entrades es podran comprar el mateix dia del concert.

En aquests moments, Avià Solidari també estan treballant en una nova publicació que parlarà dels jocs dels nens i nenes d’Avià i de Charcay. Aquest estiu, la cooperant Lídia Cano ha estat recollint la informació i recollint els dibuixos dels alumnes de Charcay. També s’ha fet un filmació per si és possible incloure un DVD en el llibre.

El Cau d'Art a París

Gràcies a la Mamen Esteva que l'ha penjat al Facebook, El Berganauta us pot oferir un vídeo de Climent Vilella, del seu canal YouTube, que reprodueix una gravació de Josep Ester a París.
Hi apareixen tres pintors berguedans membres del Cau d'Art, Lluís Cosp, Quirze Casals i Josep Vilà, en un viatge que van fer a la capital francesa. Seria molt interessant poder saber l'any del viatge. Si algú ho sap, que ens ho faci saber, si us plau.


El Cau d'Art era un grup de pintors berguedans format pels volts de 1955. D'esquerra a dreta, Quirze Casals, Lluís Cosp, Josep Vilà i Joan Vilella. Fotografia extreta del calendari de la Farmàcia Cosp del 2008.

Carme Paredes exposa fotografia i pintura

Pintura de Sicília

La berguedana Carme Peredes presenta fins el dia 17 d’octubre l'exposició Roba estesa a la llibreria Quatre Cantons del carrer Major de Berga.
Els treballs de la mostra són fotografies i pintures amb el motiu que dóna nom a l'exposició, roba estesa.
Les tècniques que fa servir són el puntillisme i el collage amb roba, utilitzant l'oli, la pintura plàstica i la pols de marbre, segons el quadre.
Carme Peredes forma part de l'Associació Fotogràfica AFTDAO i del col·lectiu Dones d'Art i ha participat en diferents exposicions i projectes col·lectius, com per exemple el Calendari Cíclic de Patum i Art a la Berruga. Individualment, ja havia presentat a la mateixa sala una exposició de retaules romànics i una altra de fotografies del Nepal. La seva condició de viatgera fa que el seu fons fotogràfic tingui arxivades imatges fantàstiques de diversos racons del planeta.


Fotografia de Jamaica (no és a l'exposició)

Jordi Cussà - La independència com a conclusió

L'article que avui us presentem és una interessant reflexió sobre els motius per defensar la independència política de Catalunya.
La conclusió té més valor perquè ve d'una ment intel·ligent i pel fet que, fa cosa de dos anys, Jordi Cussà defensava que l'encaix de Catalunya a Espanya encara era possible.
Jordi, benvingut al club!

La independència com a conclusió

Quan jo n’era petitet (un pedant de quinze o setze anys que es va estrenar com a adult a la Marxa de la Llibertat), era un simpatitzant del PSUC de López Raimundo i el Guti, genèticament convençut del fet nacional. Però creia fermament que era més important aconseguir un govern d’esquerres a Madrid que no un de dretes a Barcelona. Em pensava, càndid innocent, que un govern d’esquerres, per més espanyol que fos, assumiria la nostra cultura com a pròpia i, progressivament, satisfaria les nostres ambicions socials i polítiques per pura justícia històrica (durant uns anys, fins m’esforçava en anar a favor de les seleccions nacionals espanyoles).

La decadència purulenta dels darrers governs de Felipe González, amb la LOAPA, els GAL, i una corrupció incorruptible, em van desenganyar de les “esquerres” espanyoles i enfrontar a la qüestió des de l’altra banda. Només els polítics catalans (i no tots) poden tenir voluntat de defensar i enaltir la nostra cultura i la nostra nació. Llavors la fúria d’Aznar em va obrir els ulls de bat a bat: si no tots la majoria, ens continuen considerant els masovers de la masia, i en comptes d’agrair la solidaritat que sempre hem demostrat (ni que sigui imposada), continuen creient que tenen el dret d’exigir-la. Segons ells, una llei anomenada Constitució fabricada expressament per procurar l'esperit d'un cos estatal plurinacional, els garanteix drets inalienables de sobirania sobre la nostra sobirania. I poden negar-nos les seleccions esportives i agredir la nostra llengua i menystenir-nos culturalment. Així ho han fet durant trenta anys, governs espanyols d’esquerres i de dretes, sovint amb la col·laboració tàcita o explícita de governs d’esquerres o de dretes catalans.

Tot i així, perquè la independència em semblava utòpica, continuava dient-me que potser calia arribar a un compromís com el concert econòmic, i negociar amb tossuderia l’expressió col·lectiva dels nostres drets nacionals. Un altre error, em temo, perquè ells entenen que negociar és cedir, cedir territoris i privilegis obtinguts per dret de conquesta, i actuen com un pare sever que marca els límits a tots els membres de la família. És per tots aquests motius, que finalment he arribat al convenciment que no ens queda més remei que actuar com adolescents rebels i marxar de casa del dèspota, si cal pelats i amb un cop de porta. Enfront la seva intransigència, la nostra independència.

El que més em revolta, ho confesso, és que donin l’obediència per garantida i no vulguin comprendre que, si no podem caminar junts per voluntat pròpia, per collons no anirem enlloc ni junts ni per separat. I el que més m’ha retingut a reconèixer, davant del mirall, que he arribat a l’independentisme per lògica si no per convicció, ha estat el mateix fonamentalisme de signe contrari: em revolten tant o més aquells nacionalistes catalans que, si no combregues cada matí amb la seva ceba de quatre barres, et miren com si fossis un traïdor. O encara pitjor, un imbècil.

Jordi Cussà, setembre del 2009

Podeu accedir al Bloc de Jordi Cussà des d'aquí.

Gemma Badia, una actriu berguedana

L'actriu Gemma Badia i Pujol ja té nou dvdbook, és a dir, un recull d'imatges amb fragments dels millors treballs que ha realitzat.
En aquest vídeo que avui us presentem hi surten diferents curtmetratges:
Desempleo, de Dani de la Orden,
Un poema de..., de Dani de la Orden,
Similares, de Marcos Palacios,
"El Cor de la ciutat", sèrie a TV3, en la qual actualment la Gemma fa el personatge de Lara,
El Videoclip del grup Prebe, "Pasión morena".
L'actriu ha participat en altres curts que no surten en aquest dvdbook, com per exemple:
Des(n)lace, de July Paola,
Au revoir, de Maria Cano.
Ha estat actriu de repartiment en el programa "Somiers", a TV3. De cara al futur, Badia té uns quants projectes a la vista. Des d'aquí li desitgem una llarga i profitosa carrera artística.

Manifest de Gemma Badia i Pujol a "L'Onze de Setembre i Gironella"

L'actriu berguedana Gemma Badia i Pujol, coneguda per la seva interpretació del personatge de la Lara, l'assistenta de la Paquita a la sèrie "El cor de la ciutat" de TV3, va escriure aquest manifest i el va llegir el dia 10 de setembre, després de la representació, en presència del president Jordi Pujol.

Bona nit, catalans i catalanes.

Després de gaudir d’aquest espectacle, "L’Onze de setembre i Gironella", el sentiment de pàtria, i l’engany que hem patit durant gairebé 300 anys, cada dia és més ferm dins de tots nosaltres. Hem vist la mort de molts companys i compatriotes i hem estat esclaus d’una utopia que avui en dia és més forta que mai.

Ara és el moment d’unificar tots els pobles de Catalunya, començant pels de la comarca i estenent-nos per arribar agrupats diumenge a Arenys de Munt. Jo hi seré, espero que tots vosaltres també.

Així doncs, aquest any 2009 hem de parlar de dues celebracions, la de demà 11 de Setembre i la del dia 13 a Arenys també per poder-hi dir la nostra. Els pobles, com les persones, tenim tot el dret a ser lliures, a decidir què volem ser, de saber qui sóm, d’on venim i on volem anar, i assumint per vies pacífiques i democràtiques totes les conseqüències del cas.

No volem un nou finançament ni cap altre Estatut. Volem un model d’organització social, deixant apart el del 1936 i posteriorment el del 1978. Volem un país lliure i amb els seus pròpis drets.

Per això aquest any diguem SÍ i fem del somni una realitat! Encara no ens han vençut ni ens venceran mai. Cal seguir lluitant, ara i sempre per la nostra Catalunya que ens han negat durant tots aquests anys.

Se n’ha anat en orris aquella mica d’esperança del temps de la Trancisió, fonamentada en un Estat que es declarava plurinacional, pluricultural i plurilingüistic? Res de res, l’unica nació és Espanya, imperialista com sempre. No s’hi val! A aquesta injusticia flagrant, que ja arrenca del fatídic Onze de setembre de 1714, afegim-hi la permanent desunió i la poca credibilitat dels polítics catalans que ens governen en l’actualitat, mancats de la talla intel·lectual i moral que caldria. Sumem-hi les conseqüències d’una immigració descontrolada i poc integrada encara, malgrat els esforços meritòris que es fan en aquest sentit, i coincidirem tots plegats que hem arribat als límits del desastre.

Fa poc més d’un mes, tornant de les vacances, vaig tenir la sensació (com segurament molts de vosatres, que com jo heu estat en altres països o en altres ciutats) vaig tenir la sensació que en tornar a trepitjar terres catalanes.... Vaig dir-me: Sí... ja sóc a casa! I avui al Berguedà, la sensació és més forta, el sentiment de nacionalisme i pàtria se’m fa cada cop més intens ja que aquesta és la meva terra, on vaig néixer, on hi viuen els meus, la nostra terra, terra de Patums i Onzes de setembre, i la terra de tots: segadors, artistes, Verdaguer, Espriu, Foix, Maragall... Terra de gent que lluita, de gent que hem plorat pel que era nostre i ningú ens ha frenat. Jo sóc i visc en una terra on parlem en català!

Gràcies, jutges espanyols; gràcies, polítics de fira; gràcies, demòcrates de saló... perquè vosaltres ens doneu forces per dir SÍ a una Nació.

Visca la terra i Visca Catalunya!

Gemma Badia i Pujol
Gironella, 10 de setembre del 2009

Günter Benedde exposa a la galeria Quatre Cantons de Berga

Fins a finals de setembre s'exposa a la llibreria Quatre Cantons del Carrer de la Ciutat de Berga l'obra recent de Günter Benedde, pintor alemany que des de fa 52 anys passa temporades a Berga, on hi té un taller i s'hi inspira.
El Günter, conegut també per la seva afició als escacs, ha de ser considerat sens dubte un pintor berguedà. Alguns topònims de la comarca han servit per posar títol als seus quadres.
En aquesta mostra ens presenta obra sobre paper, amb un estil bàsicament expressionista, colorista i molt geomètric.


Detall d'una pintura de Günter Benedde. Es tracta del paó que el Mestre de Pedret va pintar sobre el cercle de l'orant de Sant Quirze de Pedret. Segons els entesos, és el símbol de la immortalitat.

Proposta per realitzar un referèndum independentista, també a Berga

El Bloc d'en Titot publica avui aquesta informació:

La CUP de Berga ha presentat una moció per tal que l'ajuntament acordi convocar una consulta popular sobre la independència nacional amb la següent pregunta:

"És vostè partidari que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?"

La formació independentista berguedana ha emès el següent comunicat públic:

Després del multitudinari acte de de presentació de la consulta popular d'Arenys de Munt i enmig d'un degoter de viles i ciutats catalanes que se sumen a aquesta iniciativa, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Berga ha proposat per via d'una moció al ple municipal del proper dijous 10 de setembre per tal que l'ajuntament berguedà convoqui una consulta popular de similars característiques.

La consulta, que s'haurà de realitzar abans no acabi l'any 2009, en una data a consensuar, inclourà la pregunta: "És vostè partidari que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?"

Visiteu el bloc de Francesc Ribera aquí.

Titot i David Rosell - Massana

Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

La consigna és 'vull votar'
per Vicent Partal

És així de senzill: no demane sinó votar. Tota la reivindicació política que faig és aquesta: vull votar. Vull que em demanen si desitge continuar dins l'estat espanyol o si preferesc ser independent. Únicament això. I ja dic d'antuvi que acceptaré el resultat, siga quin siga. Si guanya Espanya, continuaré treballant per la independència, però acataré el resultat. I si guanyem nosaltres, treballaré perquè els qui vulguen ser espanyols tinguen en tot moment el dret democràtic de votar. Vull votar. En aquests moments, quan tot sembla tan complicat i confús, aquesta és una consigna senzilla i poderosa contra la qual cap argument polític no pot presentar-se com a decent. Però, per si en dubtàvem, ací tenim el govern espanyol dient que a Arenys de Munt una consulta ciutadana sobre aquesta matèria és il·legal. És il·legal votar? En una democràcia? M'ho hauran d'explicar i, sobretot, ho hauran d'explicar als altres europeus, vejam si hi ha ningú que aconseguesca d'entendre-ho.

Legalment, la intervenció de l'estat és ridícula. La consulta, com sap tothom, no la convoca l'ajuntament i, per tant, invocar la Llei de Bases de Règim Local no té gens de sentit. Políticament, és molt més greu. Ara fa tres anys a Arenys de Munt es va fer un referèndum (consulta, vaja...), igual que el que es proposa ara, sobre la urbanització de la riera. Van votar 1.160 dels 6.201 electors censats i no va passar res. Ningú no va invocar aleshores cap llei. I si s'invoca ara, després de les amenaces de la Falange per cert, és per la pregunta. És la pregunta concreta que fa saltar de polleguera el govern espanyol.

Un gest senzill i comprensible en qualsevol democràcia com és el de fer una pregunta als ciutadans esdevé un infern per al govern espanyol, si aquesta pregunta és 'Accepteu que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?' Ep, però amb això ens regalen un argument fabulós. Fabulós davant la Unió Europea, davant els Estats Units i davant el món democràtic, incloent-hi els possibles demòcrates espanyols. Perquè la qüestió és, senzillament, que no ens volen deixar votar per por del resultat. I no hi ha cap país democràtic que puga acceptar la idea d'escamotejar el dret de vot dels ciutadans per evitar que voten allò que el govern no vol que voten.

Vicent Partal, a Vilaweb
Dijous, 3 de setembre de 2009

Marc Marginet canta un poema de Xavier Gonzàlez-Costa

El Blues del Benach cantat per Juantxi

Volem un Estatut o volem un Estat?

COMUNICAT DE PREMSA
DAVANT LA FUTURA SENTÈNCIA SOBRE L'ESTATUT DEL TC ÒMNIUM COMET UN ERROR EN LA DEFENSA DE L'ESTATUT
Davant les opinions i informacions aparegudes en els mitjans de comunicació els darrers dies sobre la convocatòria d'una manifestació massiva i unitària en resposta a la futura sentència sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional espanyol, efectuades entre d'altres per l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, i la intenció expressada d'Òmnium Cultural de preparar la protesta i efectuar una crida a la ciutadania catalana, el consell de Deumil.cat considera:

Que és un greu error per part d'Òmnium fer una crida als catalans en defensa de l'Estatut d'autonomia. Una via, l'estatutària i constitucional espanyola, que s'ha evidenciat esgotada, fracassada i contrària als interessos nacionals de Catalunya.

Hem de passar pàgina a l'encaix amb Espanya, que s'ha demostrat inviable i impossible. Les institucions espanyoles amb aquesta sentència consideraran, a tots els efectes, que ja no és possible evolucionar més enllà en les reivindicacions nacionals catalanes dins el seu marc legal. Insistir-hi només condueix al nostre poble a un atzucac, retrocedint anys enrere i desfer el camí recorregut fins ara pel sobiranisme.
Milers de catalans ara fa cinc mesos ens varem manifestar pels carrers de Brussel·les, amb objectius ben explícits: la defensa de l'autodeterminació del poble català i la nostra independència sota el lema “Volem l' Estat català – We want a Catalan State”.

El sobiranisme en marca el camí: només la independència pot iniciar un procés de regeneració social i política al nostre país.

Creiem necessari que, aprofitant la futura sentència, la societat catalana doni una resposta unitària i massiva a l’Estat espanyol. Haurem de tornar a mobilitzar-nos, però en defensa de l'Estat propi. Per això, fem una crida als milers de catalans que varen manifestar-se a Brussel·les, i a tots aquells altres catalans que no ho varen poder fer que estiguin atents a les properes mobilitzacions arran de la futura sentència del TC espanyol. I quan arribi l'hora, responguin, com a Brussel·les, en defensa del nostre Estat propi.

Àrea de Comunicació i Premsa Deumil.cat

Imatges del 1r sopar de cantadors a Berga

Robert Pellicer i Ramon Manent
Cal Nen, divendres 31 de juliol 2009


Marcel Tuyet i Francesc Ribera "Titot"


Valentí Alsina, pagès, acordionista i glossador.


Ramon Viladomat i Maria Antònia Pujol

Notícia de la 1a trobada de cantadors al diari Regió7:
Sopar de Cantadors

El 1r sopar de cantadors, a punt de solfa

Al web de Ràdio Berga podeu llegir la notícia:

Berga acull la primera trobada popular de cantadors del Berguedà, aquest divendres.
La trobada es farà a Cal Nen i hi poden assistir tots els aficionats al cant participant-hi amb cançons pupulars i tradicionals.

Cançons de taverna, populars, i tradicionals per amenitzar una vetllada que reunirà cantadors i cantadores. És l’essència de la primera trobada de cantadors del Berguedà, que es farà aquest divendres, a 2/4 de 10 del vespre, a l’Hotel-Restaurant Cal Nen, de Berga.

La celebració es basarà en un sopar amenitzat amb cançons de taverna, a càrrec d’experts en cançó popular, i després, trobada de cantadors i cantadores, obert a tots aquells que tinguin ganes de cantar i de passar-s’ho bé. De moment, la xifra de participants és una incògnita per als organitzadors, perquè fins a última hora s’hi poden anar sumant totes aquelles persones a qui els agradi cantar. Majoritàriament s’aposta per cançons populars i tradicionals que es transmeten a través del cant, de la veu. És l’eina del cantador i no es necessiten massa instruments. Ho ha explicat en una entrevista al programa Berguedà Matí, de Ràdio Berga, Maria Antònia Pujol, de l’organització, i una de les participants.

La idea de fer la trobada de cantadors va sorgir arran de l’afició pel cant d’un sèrie de berguedans i berguedanes, i la intenció, si la trobada de divendres al vespre té bona resposta, és que tingui continuïtat cada any.
_______________________

Pel que sembla, aquesta primera trobada de cantadors a Berga serà tot un èxit. En aquests moments ja hi ha més de quaranta persones apuntades. A cantar o a escoltar, és igual.
Entre els cantadors que ja han confirmat la seva presència hi ha Ramon Manent i Robert Pellicer, de L'Empordà; la gironellenca Maria Antònia Pujol i els berguedans Ramon Safont, Ramon Just, Martí Just, Toni Fustagueras, Joan Miró, Francesc Ribera "Titot" i Marcel Tuyet. Jordi Puntas representarà els cantadors de La Pobla de Lillet. Es preveu també l'assistència de cantadors vinguts de l'Alt Urgell, El Solsonès i El Lluçanès.

Els que encara dubteu, feu per manera que no us ho hagin d'explicar.
Podeu fer la reserva a Cal Nen: 93 821 00 27

Salut i cançons!

1r Sopar de Cantadors a Berga

Divendres dia 31 de juliol al restaurant Cal Nen tindrà lloc al 1r Sopar de cantadors a Berga.

L'objectiu de la trobada és donar nova vida a les cançons que cantaven els nostres avis abans de l'arribada de la televisió.

Comptarem amb la presència de reputats cantadors del Berguedà, com la Maria Antònia Pujol, i de la comarca d'Osona, com el professor Ramon Manent, entre d'altres.

Podeu fer la reserva trucant directament a Cal Nen: 93 821 00 27

A la Font del Balç comença el Festibalç

La Font del Balç de Gironella és un dels indrets amb més màgia de tot el Berguedà.

Tant a l'estiu com a l'hivern, a la vora del Llobregat i de la font,i a més a més de beure i menjar, hi ha un programa d'actuacions en directe. La Berguedana de Jazz també hi acostuma a fer la majoria dels seus concerts.

Aquesta setmana ha començat el FESTIBALÇ 2009. Entre moltes altres propostes, aquest estiu presenta com a destacables aquests concerts:

30 de JULIOL – Dijous, a les 22:30 h.
– ROGER MAS

6 d'AGOST – Dijous a les 22:30 h
QUICO PI DE LA SERRA I AMADEU CASAS

7 d'AGOST - Divendres a les 23:00 h.
EDUARD CANIMÀS

Consulteu el programa sencer:
http://lafontdelbalc.blogspot.com/2009/06/festibalc-2009.html

La Flama del Canigó 2009

La Flama del Canigó s’escampa per tot el territori procedent de la muntanya del Canigó per poder encendre centenars de fogueres de la nit de Sant Joan. La Flama però, ha de recórrer el país de punta a punta a través d'Internet; des de l’especial VilaWeb Sant Joan 2009, us convidem a enviar una flama virtual als vostres amics.
A més, també podeu expressar un desig des de la platja valenciana de la Malva-rosa. Un cop hagueu encès la Flama virtual des de la vostra població, ajudeu-nos a fer-la córrer per la xarxa.

Escampem per Internet la Flama del Canigó:
http://www.vilaweb.cat/webs/especials/santjoan2009/index.html

La mesa del Parlament avorta el debat sobre l'autodeterminació

La mesa del Parlament avorta el debat sobre l'autodeterminació

Nota de premsa

Fets com aquest mostren que només la mobilització ciutadana serà capaç d'assolir la majoria social i política sobiranista necessària que superi l'actual marc estatutari.

La Mesa del Parlament ha desestimat admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per l'Associació Catalunya Estat Lliure i Deumil.cat que vàrem entrar a Registre del Parlament de Catalunya el 6 de maig passat.

Estem convençuts que darrera la resolució unànime dels membres de la Mesa s'amaga una explícita voluntat política de negar-se a emprendre cap veritable debat sobre el nostre futur nacional. No entenem que els partits polítics nacionalistes i independentistes que reconeixen el dret d'autodeterminació als seus estatuts s'emparin en la Constitució espanyola per negar-se a discutir al Parlament el dret inalienable de la nació catalana a autodeterminar-se. Però encara és més estrany i difícil d'entendre l'excusa donada per la Mesa quan diu que el Parlament no té competències per decidir en relació a l'autodeterminació de la nació catalana, sobretot si tenim en compte que el propi Parlament en quatre ocasions ha aprovat resolucions en què referma la seva voluntat de no-renúncia a l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

També volem posar de manifest que l'aval d'una comissió promotora amb més de 10.200 adhesions, que representa la ILP que ha obtingut més suport popular en la història del nostre país, ha estat insuficient per a la Mesa del Parlament, i ens preguntem: què necessiten els nostres representants polítics per adonar-se que fets com aquest són el millor exemple per explicar la desafecció vers la política que provoca que més del 70% dels catalans estiguin insatisfets amb els polítics catalans.

Els propers dies avaluarem les accions que caldrà prendre en el futur immediat, però en tot cas fem una crida a tots els catalans que formen part de a Comissió Promotora de la ILP, a mostrar la seva repulsa a aquesta decisió i sumar-se a l'Acte de Sobirania, organitzat pel Grup Acte de Sobirania, que tindrà lloc el dia 27 de juny. El punt de trobada serà, entre les 5 i les 6 de la tarda, a l'Arc de triomf per marxar tot plegats cap al Parlament i exigir als nostres representants electes que ens explicitin si estan disposats a rectificar i fer un Acte de Sobirania que permeti reprendre un projecte de construcció de la nació catalana lliure, sobirana i independent.

Barcelona, 16 de juny del 2009

Catalunya Estat Lliure
10Mil per l'Autodeterminació

Patoom, patoom...

The fire, the dance, the masks, the drum
Patoom, patoom - summer has come
Patoom, patoom - the sun rises higher
The drum, the dance, the masks, the fire

Virananda Stephen Bellingham

Aquest és, amb tota seguretat, el primer poema en anglès dedicat a la festa de la Patum. El va escriure l'amic i professor Steve, en una visita a Berga durant les festes de l'octava de Corpus, fa uns anys.

Ell mateix va voler escriure la paraula Patoom perquè, lògicament, llegida i pronunciada en anglès, sonés com en bell catalanesc.

Proveu de recitar-lo, això sí, seguint el ritme del tabal en el salt de les Maces.

Bona Patum!

Tota la Patum en directe, aquí:
http://www.onsortir.tv/

Paisatge transgredit, la pintura de Joan Ferrer

Del 22 al 27 de maig es va poder veure a la Fundació Collserola de Barcelona l'exposició Paisatge transgredit, que reunia una bona mostra de les darreres pintures de l'artista berguedà Joan Ferrer i Gasol, la majoria de gran format.
Aquest vídeo és una creació de Climent Vilella i Capallera, un altre dels berguedans que disposen de canal propi a YouTube, amb gravacions actuals i històriques, com algunes estrenes de La Farsa, la Patum, El Cau d'Art, els Rasos de Peguera o l'escolania de Montserrat.
Ho trobareu tot en aquest enllaç:
http://www.youtube.com/user/cvilella

Patum 2009. Els Quatre Fuets

Els quatre vídeos de tema berguedà que hem penjat darrerament, des de la xocolatada de Sant Marc fins avui, són gravacions de Jordi Simon Perayre.
Des d'aquí li desitgem que per molts anys pugui deixar constància filmada de la vida social i cultural de Berga i comarca.
Podeu veure el seu canal a Youtube, amb un catàleg de més de noranta vídeos, aquí:
http://www.youtube.com/user/josipera

Concert de Patum - Memorial Cuadra - 2009

Ja ha sortit el Tabal!

Premi de Teatre Ramon Vinyes 2009

El veredicte es coneixerà avui dissabte en un sopar que comptarà amb els actors Mercè Arànega i David Bagès

dberguedà, 06/05/2009

Aquest dissabte, 9 de maig, es donarà a conèixer el guanyador del Premi de Teatre Ramon Vinyes. El veredicte es farà públic en el transcurs d’un sopar literari que es farà a l’hotel Berga Park, s’ha cedit l’espai i el restaurant La Cabana es farà càrrec del càtering. Enguany, s’hi preveu la participació d’una setantena de persones. Hi prendran part també els actors Mercè Arànega i David Bagès, que llegiran textos de l’autor berguedà Ramon Vinyes. L’acte, però, també tindrà música, ja que actuarà una de les formacions de l’Escola Municipal de Música de Berga. La gastronomia també serà protagonista ja que se servirà un sopar d’inspiració colombiana, ideat pel berguedà Toni Massanés.

El Premi de Teatre Ramon Vinyes, en memòria d’aquest dramaturg berguedà que va viure entre Catalunya i Colòmbia, porta ja vuit edicions. Amb el nexe de Vinyes, s’estan estrenyent els lligams entre Berga i Colòmbia. Per això, al sopar hi assistirà l’ambaixador de Colòmbia, Carlos Robado, i una delegació de Barranquilla, que és el poble on Vinyes va passar els seus anys d’exil·li colombià.

Edició rere edició, el premi ha anat guanyat ressò i prestigi entre els autors de teatre en llengua catalana fins al punt que, dels 18 textos presentats a la primera edició (l'any 2002), s’ha passat als 57 que s’han presentat en aquesta última. Una xifra rècord per a un dels concursos més bens dotats de Catalunya, amb un premi de 6.000 euros.

Encara hi ha temps per inscriure’s al sopar, que és obert a tothom. Per assistir-hi cal comprar els tiquets a l’oficina de Turisme, trucant al telèfon 93.821.13.84 o bé enviant un correu electrònic a l’adreça cultura@ajberga.cat.

Leonard Cohen torna a Catalunya

El trobador canadenc Leonard Cohen ha anunciat dos concerts a Catalunya per als propers mesos. El 15 d'agost als Jardins de Cap Roig, a l'Empordà, i el 21 de setembre al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Aquesta gravació feta a Austràlia ens mostra el bon nivell d'alguns músics catalans. El barceloní Javier Mas, que havia acompanyat Maria del Mar Bonet, ara fa els solos de llaüt i acompanya Cohen en la seva gira mundial. Entre els dos artistes hi ha molt bona química, com es pot comprovar en les imatges.
A continuació, la lletra de la cançó que interpreten:

WHO BY FIRE
(NEW SKIN FOR THE OLD CEREMONY)

And who by fire, who by water,
who in the sunshine, who in the night time,
who by high ordeal, who by common trial,
who in your merry merry month of may,
who by very slow decay,
and who shall I say is calling?
And who in her lonely slip, who by barbiturate,
who in these realms of love, who by something blunt,
and who by avalanche, who by powder,
who for his greed, who for his hunger,
and who shall I say is calling?

And who by brave assent, who by accident,
who in solitude, who in this mirror,
who by his lady's command, who by his own hand,
who in mortal chains, who in power,
and who shall I say is calling?

Leonard Cohen

http://www.leonardcohen.com/

La xocolatada de Sant Marc 2009

Dóna'm la mà...

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit

Concurs i contraconcurs de cartells de La Patum 2009

A més a més del concurs oficial de cartells, n'ha aparegut un altre. Un jove berguedà que està al cas de qualsevol moviment a la ciutat, em va enviar ahir aquesta nota:
"Els del bloc de la Granja han organitzat un concurs alternatiu de cartells de Patum. Hi ha quatre finalistes, i es pot votar el guanyador fins el 19 d'abril als comentaris del propi bloc. Mira't-ho, perquè no té "desperdici":

http://lagranjaberga.wordpress.com/2009/04/05/concurs-de-cartells-de-patum-2009/#comment-11769

Biancaluna - Gianmaria Testa

BIANCALUNA

C'é una luna questa sera
che la tocchi con le mani
lentamente, lentamente s'avvicina
e si srotola dal cielo
è un gomitolo di lana
è un gomitolo di luna che cammina
Grande luna nella sera
e sopra i tetti di Torino
tutti gatti per la strada far mattina
che si deve festeggiare
questa notte un po' speciale
c'è la luna, Biancaluna che cammina

Biancaluna sotto il cielo
e sulle antenne di Milano
non l'avevi vista mai così vicina
per chi nasce questa notte
certo porterà fortuna
sarà figlio, sarà il figlio della luna

Grande luna così grande
che la sfiori con le mani
lentamente, lentamente si allontana
e si arrotola nel cielo
è un gomitolo di lana
è un gomitolo di luna che cammina

e si arrotola nel cielo
è un gomitolo di lana
è un gomitolo di luna ballerina.

Gianmaria Testa

Trobareu més cançons en italià al bloc
LA COSTA NOSTRA:
http://nostracosta.blogspot.com/

Ja surt el sol!

Més música en català al bloc SETÈ CEL:
http://celsete.blogspot.com/

CAMPANYA: "ACONSEGUIR LA RECEPCIÓ DE LES TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC".

Amics/Amigues,
Per si voleu fer-la córrer:

Benvolguts,

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de
televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar
que les principals televisions en català es vegin a tot el territori
lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat
d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.

En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre
Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A
Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre
Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se
n'ocupa gairebé ningú.

Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos
ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no
volem ser un poble i una llengua residual.

És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya,
tot esperant la vostra col.laboració. Es tracta d'enviar una carta al
ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau
tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat ha de prendre cartes en aquest
tema de les televisions en català i que no s'ha de deixar tot a mans només a
mans de les autonomies.

Si us plau entreu a:

http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu-ne les instruccions i envieu-la.
Moltes gràcies.

Josep-Maria CURRIÀ i CURCÓ

Roger Mas - I la pluja es va assecar

I LA PLUJA ES VA ASSECAR

Era mitja tarda i queia un plugim suau,
el cel tapat, escuts de cendra i mort.
Presoners d´un món de possiblilitats,
de nens podrits per tots els estats.

Els herois antics eren devorats
per voltors amb la mirada trencada.
Els nens es mutilaven els uns als altres
i les postres es fonien amb la nevera oberta.

I ara pertot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,
verds turqueses, òxids i vermells.
L´univers antic s'ha plegat sobre el seu eix
i el perímetre esdevé el centre de tot.

Els àngels de la mort han donat vida al meu jardí
i ara em sento un nen abandonat.
Lliurat a la llum i a l´espai i als astres siderals,
han obert la taquilla del cinema en runes.

I la pluja es va assecar, i els núvols es van obrir,
i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar
més enllà de l´horitzó.

Tan sols un horitzó per viure.

Roger Mas

Roger Mas a Berga, en concert solidari

El Pla d'Inclusió Social de Berga, a través del seu bloc, fa pública la informació sobre el concert:

"El proper dissabte 28 de març, a 2/4 de 10 del vespre, tindrà lloc al Teatre Municipal el Concert Benèfic "Premi Fet Solidari", amb l'objectiu de recaptar fons per a la Fundació Dr. Trueta - Centre Especial de Treball Mn. Armengou, entitat guardonada amb el Premi al Fet Solidari 2008 que atorga l'Ajuntament de Berga.

Comptarem amb les actuacions de MAPS i de Roger Mas. Les entrades es podran adquirir a 12€ comprades anticipadament a l'Oficina de Turisme Municipal (C/ Àngels, 7), les oficines de la Fundació Dr. Trueta (C/Barcelona, 23), Creu Roja (C/Barcelona, 26), Il·luminació Casa Magí (Pça. Viladomat, 11), Pizza Nyam (Pg. de la Indústria, 44) i Cal Negre (Pça. Sant Joan). El mateix dia del concert les entrades seran a 15€.

Per a totes aquelles persones que no pogueu assistir al concert hi ha la possibilitat de comprar entrades a la Fila Zero, fent un ingrés al compte 2081-0484-94-3300001317 de la Caixa del Penedès. En aquest cas, un Zero val molt!

El 28 de Març, un cop més, deixarem palesa la solidaritat de la nostra ciutat amb aquelles persones en situació de vulnerabilitat social".

Roger Mas a MySpace

MAPS a MySpace

Elliott Murphy a Berga el 23 de maig, gràcies a l'Albert Dorna

A partir de la mona de Pasqua amb la que el pastisser de Berga Albert Dorna va voler obsequiar Bruce Springsteen l'any passat, va fer també amistat amb Elliott Murphy, tot un mite vivent del rock. En la seva pàgina web, http://www.elliottmurphy.com/, hom pot llegir la informació de sota, amb el concert programat a Berga la vigília de la sortida del Tabal. Esperem que déus i astres ajudin a gaudir d'un gran concert i una nit memorable:

Elliott Murphy is almost always on tour. Please join Night Lights if you really want to be in the loop!
Below is an official list of upcoming tour dates. Please note, all dates are subject to change. It's always best to check with the venue before making plans or travelling to a show.
For information about booking Elliott Murphy please contact info@elliottmurphy.com

May 2009

* 2 Reithaus an der Ilm, Weimar, Germany [Band]
* 5 Honerkamps Ballsaal, Melle, Germany [Band]
* 6 Musiktheater Rex, Lorsch, Germany [Band]
* 7 Neue Welt, Ingolstadt, Germany [Band]
* 9 Cafe Scheune, Wredenhagen, Germany [Band]
* 15 Chato D'o, Blois, France [Band]
* 16 Bicardi, Callac, France [Band]
* 23 Berga, Spain [Band]
* 28 Pusterviksbaren, Göteborg, Sweden [Band]
* 29 Katalin, Uppsala, Sweden [Band]
* 30 Kägelbanan, Stockholm, Sweden [Band]

Elliott Murphy a MySpace: http://www.myspace.com/elliottmurphy

En la mort de Jordi Enjuanes-Mas

RUTA DE LA SEDA

En un país de til·la i camamil·la
i mil herbetes on posar la fe
per a una vida sana i més tranquil·la,
ara de cop he descobert el te.

I la meva fermança ara vacil·la
—i no sé encara massa bé el perquè—
quan flairosa la màquina m’estil·la,
exquisida, una tassa de cafè.

Perquè amb el te ja cap indret se’m veda:
per caravanserralls de mil camins
i romàntics mercats on la moneda

circula compartint els tes més fins
me’n vaig, seguint la ruta de la seda,
als més remots països i confins.

Jordi Enjuanes-Mas


Vaig conèixer el poeta Jordi Enjuanes-Mas a partir del seu sonet dedicat als vuitanta anys de Climent Forner. Ha estat una amistat molt curta, de correu electrònic i alguna trucada telefònica, però molt intensa i plena de poesia i complicitat a través dels nostres blocs personals.
El dia 24 de febrer vaig rebre aquest correu electrònic:

"Hola, Quirze! He vist que has penjat la meva ruta (al bloc La mar que mai no calla). Gràcies. Demà me'n vaig cap a Barbate (Cadis) a passar el mes. Per setmana santa m'he de fer analítiques.
Et suposo molt ocupat, jo ho he estat escrivint molt. Per sant Jordi em publicaran un llibre els de l'insti de Calafell i he estat organitzant els materials. Al final m'hi surten uns 120 poemes. Havia de sortir també un recull en una revista molt espectacular que fan a Castellar del Vallès. Ja estava preparat, però ara els han fallat amb la història de la crisi, la subvencions de bancs i caixes. Sortirà per la festa de Castellar que crec que és a l'agost. Serien vuit pàgines tamany foli qualitat cartoné. Em donaran 50 separates, ja te'n faré arribar una.
Fa dies que no sé res del Climent. (...) Em va enviar l'últim quadern de Viver.
Que no t'hi cansis!
Cordialment
Jordi"

El sonet "Retorn a Serrateix" és el seu darrer poema que vaig rebre, el 5 de març:

RETORN A SERRATEIX

Mal que perduts ja creia bous i esquelles,
joiós revius, reviscolat esqueix,
cos meu que, tot refent-te, el meu cor pelles
i endins del pit amb tu en mi tot reneix.

Oh goig adelerat que em renovelles
quan des del finestral de Serrateix
contemplo les augustes meravelles
del Pirineu que allà als meus ulls s’acreix!

D’amagatotis de l’abat, les velles
pedres del monestir, vetllant des d’un relleix
el vell camí del sol i les estrelles,

m’endinsen al terrer ferm com un teix.
I, a cal Fuster, les olles i escudelles
m’acullen redonant-me força i bleix!

Jordi Enjuanes-Mas

La seva poesia queda en els seus blocs. Aquest n'és un:
http://rimesparse-jordi.blogspot.com/

Recordant el Marc Sitges

L’arxiu dels nostres records no es fa pas d’una manera cronològica i no tots queden gravats amb la mateixa intensitat i claredat d’imatge. En el moment d’escriure aquestes ratlles m’apareixen de manera totalment desordenada una sèrie de moments viscuts amb el Marc i la Cecília, la seva dona, i també amb el Carles, el seu fill mort fa uns anys.
A sobre mateix d’on ara hi ha el Celler la Tosca, a la cantonada, entre el camí del Roser i el passeig de la Pau, hi havia el bar del Roser, conegut popularment com el cafè de Ca la Paulina. Aquell edifici, ca l’Antic, té un passat gloriós en la història berguedana de les guerres carlines. L’escenari natural del Marc era aquell i per allà hi van passar un
munt de personatges populars i alguns de molt famosos.
El Marc tenia un caràcter molt amable i un sentit de l’humor ben especial. Dominava l’art de la conversa. Per això era una delícia quan ell i la seva dona explicaven, sense
cap pressa i amb tota mena de detalls, la presència de l’Orson Welles al seu cafè, lloc de pas obligat entre l’hotel de Berga, el Mesón del Castillo i la vila de Cardona, on rodava amb la Jeanne Moreau de protagonista la pel·lícula Campanades a mitjanit. Segons ells, el gegantí cineasta de la barba, sortia cada dia amb el cos carregat de cafè i una bona dosi de whisky.
En un altre moment, la Cecília ens ensenyava la dedicatòria que Josep Pla li va fer en un llibre que va anar a buscar a l’habitatge, darrere del bar. Tots dos parlaven del Nèstor Luján i d’alguns altres amics del pintor berguedà Josep Maria de Martín que havien passat per allà. De vegades comentaven la defunció del dia amb un dels taxistes que
tenien la parada a l’altra banda del passeig.
El Marc parlava algunes vegades del Ramonet Xic, el llibertari berguedà exiliat. Deia que potser el tornaria a visitar en el seu refugi al Mas d’Azil, a l’Arieja, a l’altra banda
de la frontera... Era un amic comú.
En uns números de la revista Berga, editada per la Delegación Comarcal de Prensa y Propaganda de F.E.T. y las J.O.N.S., als anys cinquanta, hi vaig trobar ja fa temps
unes caricatures del Marc. Un dels personatges dibuixats era el músic Jaume Sala i Casals, un dels populars Saletes. El “tiet Jaume” de la meva mare era només una boina i unes ratlles que baixaven per acabar la forma de la cara. El resultat era tan simple i sorprenent que vaig repassar-lo vegades i vegades per tal d’imitar-lo. Als anys noranta el mateix autor va fer una nova sèrie de caricatures de berguedans, entre els quals tinc la sort de ser-hi.
Una altra de les passions del Marc va ser la música. Sabia infinitat de cançons populars de tota mena. Una vegada, en una visita al seu pis de les Estaselles, vam passar una llarga tarda anotant lletres i fent reviure amb els acords de la seva guitarra havaneres i cançons de taverna amb els amics Ramon Safont i la seva dona Ada. Recordo que ens van ensenyar una col·lecció de gravacions interessantíssimes.
Aquesta passió per la música l’havia transmès al seu fill Carles, ja guitarrista elèctric, amb el qual vam coincidir de manera puntual en el grup Els Nois del Roser, amb el baixista Manel Ortega i la pianista Montse Ferrer, entre d’altres, en un
concert memorable de grups berguedans a principis dels anys vuitanta, potser, del segle passat. Jo, ingenu, intentava d’obrir-me camí a la vida com a percussionista!
Un capítol de l’anecdotari de Ca la Paulina va ser la mort accidental de tots els peixos de la peixera, en una rutinària acció de neteja de l’aigua, per culpa dels consells d’un client de bona anomenada. Encara sembla que sento el Marc explicant
aquella maleïda història, la Cecília ficant-hi cullerada i el Jordi Puntas reblant el clau de manera irònica, traient-se les ulleres i plorant de tant riure...
Marc, avui he trobat de nou aquella caricatura del mes de maig de 1955, que jo resseguia de petit amb el llapis, i t’he vist, amb el cabell blanc i les ulleres fosques, feliç i amb el somriure als llavis. No t’ho havien dit mai que t’assemblaves molt a aquell amic del De Martín, el Gabriel Ferrater?

Quirze Grifell
Article publicat a Berguedà Actual (febrer 2009)